Caminant es fa camí

Ahir de vesprada vaig estar escrivint un article titulat 109.900 €, on la intenció primera era la de informar a tots vostès cap on se estan destinant part dels seus impostos i la segona la de demanar responsabilitat política, encara que tinc cada vegada més clar que aquestes dos paraules (RESPONSABILITAT POLÍTICA), per al Partit Popular, no existeixen. 109.900 € és el total que s’ha tingut que pagar, a una empresa, ara, per no fer efectiu el pagament de les obres d’urbanització del polígon a temps, i també per pagar eixes factures en el 2012, dins del pla de pagos a proveïdors, en contra de la voluntat de la pròpia empresa. Vostès tenen el dret (i també l’obligació) de saber on se estan anant els seus diners, i per desgràcia ací tenen un exemple. I algú va ha assumir alguna responsabilitat política?

Però després d’estar anit al teatre programat des de dos de les regidores (d’Igualtat Marife Martínez i de Cultura Sonia Bellver) del nostre Ajuntament, dins la setmana de la dona, preferís escriure sobre el que vaig veure. Sobre l’actriu, Jesica Fortuny Marzo, aplaudir-li d’allò més. Sobre els tècnics en il·luminació, so, etc. un 10. Sobre l’obra, NORA, impactat. La recomane de tot cor, a tots, sobre tot als homes ja que ens fa obrir el cor, els sentiments, d’una banda, i per l’altra ens fa veure com ha sigut i és l’home, moltes vegades tots els dies, en la seua relació en la dona. Esta setmana hem tingut al parlament europeu, ni més ni menys, unes declaracions d’un eurodiputat sobre la dona on la classifica de “dèbilsi menys intel·ligents”. Sobre l’assistència de poblatanes i poblatans, trista.

Al finalitzar el teatre, en conversa amb l’actriu i amb Susana Tronchoni, vam reflexionar sobre el que està costant a molts pobles que les seues veïnes i veïns participen com a públic en teatres, concerts, exposicions pintura, presentació llibres, etc. Cada u de nosaltres vam exposar alguns arguments sobre horari, dades, coincidint sobre tot en d’on venim. Els anys que feia que no s’apostava per organitzar una mínima agenda cultural a molts pobles, esta fent que la gent li coste participar, però cal no desistir i continuar, ja que sols caminant es fa camí. No es queden a casa. Participen en tot el que es fa al nostre poble. Aquest any es molt especial i anem a tindre moltes activitats. Segur que molts de vostès, anit, haguessin gaudit de l’obra, del que transmet. Que res els faja a partir d’ara deixar d’anar a cap acte.

“Per fer justícia cal reparar on siga necessari i reconèixer a les víctimes i als seus familiars”

El passat 9 de novembre de 2016, la Consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques l’honorable Gabriela Bravo, va presentar junt al President de la Generalitat Ximo Puig en el Palau de la Generalitat, l'avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència de la Comunitat Valenciana, sent aprovat aquest avant projecte ahir divendres 24 de febrer de 2017 a Alacant (poden veure la noticia en Alicante Plaza) començant ara el seu tràmit de debat i modificació en Les Corts Valencianes.

La frase que titula aquest escrit és de la Consellera pronunciada el dia de la presentació al igual que aquests altres paràgrafs: “Les ferides es curen. No ens ha de fer por mostrar les cicatrius que romanen i ens s'adoben. Recuperar la nostra memòria democràtica és la forma més ferma d'assentar el nostre futur de convivència, concòrdia i pau. La preservació de la memòria democràtica és expressió de la llibertat, i la reivindicació de la lluita de la ciutadania en la conquesta de les llibertats és una manifestació de cultura democràtica [...] Les víctimes també tenen dret a la reparació i el reconeixement. Aquest dret suposa, d'una banda, l'obligació de les institucions públiques de compensar, en la mesura del possible, la injustícia del sofriment de les víctimes i per una altra, un reconeixement i homenatge públic. L'absència que senten totes les famílies no té bàndols [...] En les tres províncies valencianes van morir gairebé 11.000 persones, segons les estimacions més fiables. La meitat per la "repressió franquista" i l'altra meitat per la "repressió republicana". Les víctimes són víctimes de tots. Van patir la conseqüència desgraciada d'una guerra fratricida, de les saques i de les condemnes a pena de mort. Compten igual i valen igual com a persones. Aquesta és la reflexió que hem de fer des de la grandesa de l'Estat de Dret i de les seves regles, que hem d'ajudar a construir.”

Aquesta setmana pròxima es celebra el naixement de dos poblatans que van perdre la seua vida, un per la repressió republicana i l’altre per la repressió franquista. El 3 de març de 1899 va nàixer Emilio Ferri Calatayud, ordenat Sacerdot l’any 1921 i mort a Museros el 15 d’agost de 1936. El 5 de març de 1913 va nàixer Julio Tomás Codina, deportat a Mauthausen el 6 d’agost de 1940 i mort a Gusen el 28 de novembre de 1941. 

És la nostra obligació (l’actual govern de la Pobla Llarga) la de reconèixer i fer homenatges públics a les víctimes, de tots, sense perdre de vista tot el que ja s’ha fet fins ara al nostre poble per elles. En el cas d’Emilio Ferri Calatayud i el seu germà Paulino (president d’Acció Catòlica de la Pobla Llarga i traslladat fins a Corbera on va ser mort el 9 de setembre de 1936)  es va celebrar un funeral al nostre poble el 10 d’agost de 1939, posant els seus dos noms en la làpida que durant uns 40 anys va estar en la façana de l’Església i hui en la paret dreta de l’entrada al cementiri “vell”. En el cas de Julio Tomás Codina, va ser l’any passat quan es va poder col·locar una placa en la casa on va nàixer (casa al carrer Sant Josep).

Serà el 28 de març, dia en que va morir el poeta Miguel Hernández, el dia del record i homenatge a la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana a partir de l’aprovació de la Llei, i d’aquest poeta son aquests versos del poema El sol, la rosa, el niño:

“Mañana no seré yo:

otro será el verdadero.

Y no seré más allá

de quien quiera su recuerdo" 

125.000 € cobrats

Ja anem, aquest equip de govern socialista, cap a dos anys al front del nostre ajuntament. El desastre que ens hem trobat és, sincerament, per arrancar a córrer, però ens hem posat “el pantaló vell” i ací estem treballant com no es poden fer una idea.

Molt d’eixe treball és intern, de posar en ordre expedients i expedients que estaven completament abandonats, totalment incomprensibles alguns d’ells com és el tema de cobro de quotes urbanístiques i que fins i tot, m’agradaria en primer lloc tenir una explicació política per part del PP i en segon lloc, saber si deixar de cobrar 900.000 euros, dels que casi la meitat és deute d’una empresa constructora, no és delicte.

Però ara i de forma urgent tocava posar-se a recaptar el màxim possible d’estos 900.000 euros i l’alcaldessa des de les primeres setmanes, va iniciar una ronda d’entrevistes amb totes les persones que figuraven com a deutores i arribant a acords de pagament que es van anar complint. A continuació i amb l’ajuda de la Diputació de València (i dels nostres funcionaries i funcionaris que han treballat molt) es va iniciar el cobro a empreses i particulars per la coneguda via executiva arribant hui a la xifra de 1250.000 euros ja cobrats.

Encara queda molt a fer, no sols en aquest tema, sinó en altres que també han estat anys i anys parats, estancats, i molt d’aquest treball serà intern, de portes cap a dins de l’ajuntament i només els que accedeixen al govern d’ací dos anys, podran valorar-ho. O no.

Llaurador, que fem?

El passat 21 de desembre de 2016, vam organitzar una xerrada amb dos dels màxims responsables de la Unió de Llauradors. En concret Joanma Mesado i Ferran Gregori. L’assistència encara que no molta, si va ser de gent realment interessada en el que allí es va parlar, i és d’agrair la seua presència. Donar les gràcies també als membres del Consell Agrari que fan l’esforç d’assistir a les reunions que programem cada tres mesos i també la seua assistència a aquesta xerrada.

Segons els llauradors, els productors, una campanya citrícola tan nefasta com aquesta no s’ha conegut mai. Les clementines nules i les taronges navelines continuen als tarongers a 8 de gener de 2017, i passen les dies i els llauradors continuen esperant la cridà del “comprador” que els diga que van a collir. I ni crida, ni s’espera ja que cride.

Estem anys analitzant i analitzant per saber on està el problema. Els preus en els grans supermercats per terra, l’arribada d’altres cítrics d’altres països, el minifundisme, la no regeneració dels llauradors i llauradores, la falta d’ajudes i recolzament de l’administració, etc. i no arribem mai a cap lloc, a cap solució global per a tots i es que com ja es va dir a la Pobla Llarga en una xerrada que vam organitzar els Socialistes el 20 de febrer de 2015 amb Llorenç Capsi, pot ser ja no hi ha cap solució global i si individual.

Amb alegria, almenys per a mi, hem vist que tant a la I fira agrícola en Sant Pere de 2015 com ara a la I fira de nadal aquest desembre passat, dos dels expositors, dos de les empreses que allí han estat (http://www.naranjamania.com/ i La Taronja del Pla) estan apostant pel camp, transformant la taronja i altres en un producte final de qualitat i que els permet continuar en aquest sector.

Una cosa si coincidim molts, i es que la formació és fonamental per poder visualitzar alternatives a la taronja i ací teniu una adreça web http://multiversidad.es/ de una fundació (FIAES) sense ànim de lucre que té com a finalitat la formació, la promoció i el assessorament en Agroecologia, Bioconstrucció, Energies Renovables, Educació Popular, Economia Social i el Desenvolupament Rural Sostenible.

Les solucions als nostres problemes estan (sinó sempre en la majoria dels casos) en nosaltres mateixos i esperar a que vinguen altres i que ens ho solucionen, crec que és esperar debades. No serà millor passar a l’acció?

Hola, 2017

Continuant amb el resum del que l’Equip de Govern Socialista de la Pobla Llarga ha portat endavant durant aquest 2016, cal recordar com encetàvem en juny la temporada de la piscina municipal amb gestió completament pública. Feia anys que el Partit Popular entregava la gestió (mitjançant contracte) a una empresa privada i en aquest 2016, el servei de socorristes i taquilleres van ser contractades des de l’Ajuntament. Aquest 2016 es va obrir la piscina més dies que anys anterior (15 dies més) i es va estalviar 24 euros cada dia. Per al 2017 està projectada una millora en ella que esperem ajude als usuaris a estar millor durant la temporada.

Durant aquest 2016, cinc Consells Agraris s’han convocat, ens hem reunit. La I Fira Agrícola al més de juny, dins la Fira de Sant Pere, va nàixer d’estes reunions. Els mateixos expositors ens van comunicar la seua satisfacció per participar ja que va haver prou afluència de visitants i això ens dona força per organitzar la II Fira en aquest 2017. Som conscients que la citricultura està tocada i pot ser enfonsada (com així ens ho ven deixar prou clar els dos representants de la Unió el passat 21 de desembre) per això cal des de l’Ajuntament intentar obrir altres portes als llauradors actuals.

L’aprovació dels pressupostos del 2016 (en estiu) per part de tots els grups municipals, menys el PP, va possibilitar arrancar nous projectes i sobre tot corregir nombres que estaven fora de la realitat (tant en ingressos com en despeses). Un pressupost totalment realista on el 25% de la despesa estava compromesa en el pagament dels préstecs fets pel Partit Popular en les legislatures passades. Per aquest 2017 encara no hem pogut presentar ni un esborrany de pressupost ja que el total a pagar pels préstecs del passat puja el 30% del total i per al capítol I (personal) estem en el 50%. Així que fins que no ens autoritzen des del Ministeri d’Hisenda a refinançar préstec, estem sols amb un 20% per a tota la resta de despesa que com a mínim, per a poder mantenir la Pobla Llarga, a d’estar per un 27% (cap a uns 90.000 euros més). Si volem fer altres polítiques, tot es complica més, i caldria poder disposar d’un altre percentatge però aquest tema es mereix un article independent i extens.

La XVII Assemblea d’Història de la Ribera es va celebrar en el mes de novembre de 2016 al nostre poble. Per primera vegada a la Pobla Llarga anava a celebrar-se aquest acte cultural comarcal i gràcies al Secretari Local de l’Assemblea i Cronista Oficial Adjunt Joan Català, va ser tot un èxit (la organització, el desenvolupament de les jornades, etc.) La Pobla Llarga complia amb aquest acte amb cum laude.

Molts altres temes s’han treballat, resolt, durant el 2016. Com deia ahir l’Alcaldessa, fent referència a l’Equip de Govern: “superem dia a dia els problemes que ens van sorgint. Uns dies plorem, altres riguem però sempre junts i sempre donant-nos suport uns a altres. Són [som estaria millor dit, Alcaldessa] uns treballadors incansables i van fent, anem fent. Ens podrem enganyar, podrem no prendre una decisió encertada però teniu clar que el nostre objectiu és millorar el nostre poble i dia a dia treballarem junts per a que així siga”.

FELIÇ ANY 2017, ANY DEL NOSTRE 700 ANIVERSARI !!!

2016, adéu.

Aquest primer any complet de Govern Socialista a la Pobla Llarga, finalitza i demà arranca un any molt especial per a tots nosaltres, per a totes les poblatanes i poblatans.

Hui, cal ser crític al revisar el que hem fet durant el 2016 i apuntar tot allò que cal millorar, però també cal agafar forces per al futur, i posar en valor algunes de les coses aconseguides ens pot donar aquesta força.

Teníem que saber on estàvem realment, d’on partíem, ja que l’anterior govern municipal ha sigut, sens dubte, el més obscur des de 1979 (i no es opinió, sincerament). Però el dia a dia demandava solucions urgents, sense més demores, i així ho hem fet.

El projecte de recuperació del Barranc de Barxeta, feia que la comunitat escolar del nostre poble participara en la plantació de plantes autòctones i de ribera de riu i hui no sols podem veure que entre ponts no ha proliferat cap canya sinó que tots els lliris plantats ens donaran una alegria (flors) molt prompte. Cert es que cal continuar amb el tram de l’avinguda del Barranc de Barxeta (aigües amunt) i sobre tot en implicar a totes les poblatanes i poblatans en aquest projecte d'un barranc de tots.

Els actes del record, amb el monument al cementiri per a recordar a tots els poblatans afusellats a Paterna era un deute de la Pobla Llarga amb aquestes persones i ja es una realitat. Aquest passat 1 de novembre, va ser la primera vegada on familiars del poblatans víctimes del franquisme podien dipositar flors en record dels seus avantpassats. Però la regidoria de Memòria Històrica (la primera creada en un Ajuntament de tota la Ribera) no es pot quedar sols en la recuperació d’aquells fatídics anys sinó en recuperar tantes i tantes històries al nostre poble passades i aquest 2017, any del nostre 700 aniversari, deu estar pressent junt a la Regidoria de Cultura, de Festes, etc.

La Pobla Artesana i la Pobla de Llibres, recuperava un antiga fira del llibre però “actualitzada” i va ressorgir aquell 23 d’abril amb una força que ens va donar molta alegria i esperança de cara a mantenir la seua continuïtat per aquest 2017. L’esforç dels expositors va ser la base de l’èxit i estem convençuts que no decaurà per aquest any nou.

Poder, les famílies que així ho desitgen, commemorar un acte solemne pel naixement d’una filla o fill a l’Ajuntament, ja es una realitat des d’aquest 2016. Durant els anys a l’oposició, moltes veïnes i veïns ens feien arribar aquesta demanda, la de poder fer un acte de benvinguda ciutadana i ja és possible hui al nostre poble.

L’Alcaldessa, des del primer dia, va estar en contacte amb la Diputació per poder rescatar un conveni que feien arribar 166.000 euros a la Pobla Llarga per pagar les obres de la carretera d’entrada per Alberic. Conveni del 2008 i que mai s’havia complit. Gracies a aquesta gestió, en maig es confirmava que anava a fer-se efectiu, pel propi Diputat de Carretes Pablo Seguí. La visita del president de la Diputació al nostre poble mesos després es deixava ja tot signat. Cert es que aquests euros ja estan més que gastats, pitjor encara, per no pagar les obres en el moment, tenim que fer front ara a una sentència que ens fa pagar estos 166.000 euros més uns 60.000 euros pels interessos de demora.

Per primera vegada en la història del nostre poble, les veïnes i veïns van poder decidir on es devien invertir una quantia considerable de diners, en este cas els 125.000 euros del PPOS 2016. Tres opcions hi havia: 1 – invertir-los al local polifuncional; 2 – dotar d’una línia de mitjana tensió a la tercera fase del polígon industrial; i 3 – modificar l’entrada actual al poliesportiu, dotant-lo d’un nou pàrquing i asfaltar el pàrquing del cementiri. La primera opció va ser la que més vots va rebre i hui està pendent que es posen en marxa aquestes obres. Com no, vam rebre crítiques pel que vam fer i com ho vam fer, i que entenem, i que intentarem millorar, però orgullosos d’encetar aquesta possibilitat de que les poblatantes i poblatans pogueren participar en decidir aquesta inversió.

En estiu, vam poder obrir un nou accés per a vianants i bicicletes al poliesportiu. Aquest nou accés des del carrer Projecte (entre carretera Castelló i parc Sant Josep) va fer possible que els nostre menuts accediren al Poli amb més seguretat deixant de compartir l’accés per a vehicles. La nostra voluntat és millorar completament l’accés tant de persones com de vehicles per aquest carrer i lluitarem per poder fer-ho abans de finalitzar aquesta legislatura.

Uns 35.000 euros ens ha costat a tot el poble el fet de no pagar l’IVA en 2012. Abans de l’estiu, s’iniciava un expedient de responsabilitat patrimonial als tres presumptes responsables, que encara està en fase d’instrucció. Aquest Govern farà el que tinga que fer, sense cap dubte, per a esclarir tot allò que haja suposat un perjudici al nostre poble.

Al mes de juliol es donava l’inici al primer Campus Internacional anomenat “All together enjoy and learn in English” dirigit a joves entre 10 i 16 anys. Els nostres joves van realitzar activitats d’estiu però amb l’objectiu de potenciar les relacions interpersonals íntegrament amb anglès. Monitors de distints països del món van estar durant setmanes al nostre poble i l’experiència per als joves amb aquest Campus, com ells mateixa van dir, va ser "amazing".

Crec que tindre que fer la II part de l’adéu 2016, ja que encara hi ha molt més del que ací he escrit i segur que ja estan cansats d’aquesta entrada tan llarga.

QUE TINGUEN HUI MOLT BONA EIXIDA I ENTRADA D’ANY !!!

Finalitzada I fase polifuncional

En entrar al govern en juny de 2015, molt del que en mesos va aflorar (sentències firmes 800.000 euros, deute en banc 190.000 euros, IVA per pagar més multa 80.000 euros, etc.) ens va caure com un poal d’aigua gelada, però quina era la situació real del polifuncional, com una llosa.

Després de veure inauguracions, crides, i altres, pensàvem (des de fora) que el lloc compliria amb tota la legislació vigent per considerar el polifuncional, apte per a tots aquests actes, però la realitat era molt distinta. El polifuncional (amb un cost inicial de 250.000 euros) era (i per desgràcia encara ho és) un MAGATZEM.

Invertir aquesta situació, donar una solució d’ús a esta primera inversió del PP de 250.000 euros, va ser una de les prioritats del nou govern, i davant la primera subvenció de la Diputació el 9 de setembre de 2015 (poden mirar ací l’ordre) vam decidir primer que res, millorar el pou de la Serratella (el pou II, deixant-lo completament nou) i iniciar la primera fase de conversió del magatzem actual en un vertader polifuncional.

Aquesta I fase, ha estat dissenyada per l’arquitecte JUAN JOSE GIL GIMENO i portada a cap per l’empresa PRODIESAN S.L.. Com poden veure en la imatge, s’ha construït una entrada principal amb dos annexos laterals (vestuaris i servicis).

Una segona inversió, el PPOS 2016 de 125.000 euros, que si recorden va ser l’opció guanyadora per les veïnes i veïns que van participar per primera vegada a la Pobla Llarga en la elecció d’una inversió d’esta magnitud al passat maig 2016, està a punt d’iniciar-se per culminar la transformació del que hui es un magatzem en un vertader centre polifuncional.