Amb aquests dos títols, l’historiador local Josep Lluís Navarro i Sanchis,
ens ha deixat escrits (al seu llibre La
Pobla Llarga. Introducció a la seua història) dos capítols on ens mostra aquesta
clara diferència, la dels que foren víctimes durant la guerra i els que foren
víctimes del govern de Franco. A les pàgines 154, 155 i 156 poden llegir els
noms dels poblatans que varen patir la “ira obrera” durant els primers mesos de
guerra. Mesos que “foren de total violència” i que “molta gent de dretes visqué
moments dramàtics”. Aquesta part de la història està reconeguda, a nivell de
tot l’estat (no cal recordar per exemple el Valle de los Caídos on es troben
fins i tot alguns poblatans com Paulino Ferri Calatatud IMATGE 1) i ací a la
Pobla Llarga també, amb una làpida que durant més de 30 anys va estar a la
paret de l’església i hui al cementiri municipal on es senyala que l’Ajuntament
els recorda (IMATGE 2).
imatge 1
imatge 2
No ha passat igual amb les víctimes del govern de Franco una vegada
finalitzada la guerra. Institucions com l’ONU fa anys que reclamen reconèixer d’una vegada per totes els drets
de les víctimes del franquisme. Si ho desitgen poden llegir articles com
aquest de febrer de 2014 on l’ONU reclamava actuacions sense demora
o com aquest d’agost de 2014 on es senyalen 10 punts on els governs, també
el nostre local, suspenen en aquest tema
Al Ple Municipal del 31 de març de 2016, l’Ajuntament de la Pobla Llarga, ha
donat ja un primer pas per anar restituint aquest fet totalment antidemocràtic,
el de considerar a uns més víctimes que ha altres i es va aprovar la declaració
del segon diumenge del mes d’abril de tots els anys “dia del record” i fer al
cementiri el “lloc de la memòria”. Lamentablement algunes de les intervencions
per part dels grups municipals de Ciutadans i del Partit Popular, continuen amb
un totum revolutum clarament intencionat, on busquen barrejar la història per
continuar amb una clara discriminació que ja no es sostenible. Poden veure les
intervencions al canal del Youtube de l’Ajuntament on tenen tots els plens
gravats.
Per a mi, aquest pas l’hauria d’haver donat l’anterior govern, govern del
Partit Popular. Però no sols no va realitzar res sinó que va censurar el poder tractar-ho a un Ple Municipal després de la presentació d’una moció conjunta d’EU
i Socialistes. En aquell moment vaig preparar un article d’opinió que va ser
publicat al LEVANTE i que vos deixe ací de nou.
Ara SI és el moment, ara ÉS el
millor moment.
El passat dijous 27 de març, a la Pobla Llarga, es va celebrar el primer
ple ordinari d’aquest 2014. Per a ell, EU i PSPV, presentarem una moció
conjunta, el 12 de febrer, on es proposen dos acords: l’assignació d’un lloc,
prèviament consensuat, al cementiri municipal de la Pobla Llarga per a la
instal·lació d’una placa commemorativa en homenatge als poblatans víctimes de
la repressió franquista, i declarar el segon diumenge del mes d’abril de tots
els anys “dia del record”.
Aquesta moció ha quedat en el calaix de l’alcalde Rafael Soler, que com
deia el portaveu d’EU, Dasi: “imagineu
l'escena repassant les mocions? Aquesta sí, aquesta no. Com aquells que
revisaven les imatges de les pelis als anys 50, buscant unes escenes pujades de
to que incomodaren la ment pertorbada del censor”
Encara que és totalment intolerable aquesta falta de respecte a la
democràcia per part del Sr. Rafael Soler, les declaracions al LEVANTE del
mateix dijous, encara son més pel que intenten aconseguir. El alcalde de la
Pobla Llarga manifesta que “ara no toca”,
que celebrar un acte en honor als onze poblatans traslladats a Paterna i
afusellats en el que es coneix com al Paredó d’Espanya, que és uns dels
objectius d’aquesta moció, és “inadequat
e inoportú” senyalant que l’esquerra ha estat governant abans que ell, i
que parlar, tractar, aquest tema és “una
altra vegada posar el dit en la nafra”.
Nacions Unides, en concret el seu
relator especial per a la veritat, la justícia, la reparació i la garantía de
no repetició ha estat dues setmanes en distints llocs d’Espanya i criticava la
“distancia immensa” entre el poder,
el govern i les víctimes del franquisme. També senyalava que aquest tema te ha
veure amb la veritat, amb la justícia, que “son
temes de dret, no de bandera política, i és important que en una democràcia
tots contribuïm a resoldre’s, deixant a un costat convinences partidistes”.
També ha destacat la funció de la societat civil en aquest tema, alabant
l’acció dels familiars, majoritàriament els nets de les víctimes i que amb les
seues accions estan “exercint una
concepció de la democràcia que es deu celebrar”.
Mantenir aquest tema com fins ara, es a dir, tapat, amagat, sense cap
reconeixement del nostre passat i sense cap acte per a dignificar a tants i
tants poblatans víctimes del franquisme, és continuar alimentant el concepte
feixisme que tots volem desterrar del nostre entorn. Ara si és el moment, ara
és el millor moment, ja que sempre podrem dir en veu alta que TOTS els poblatans
ens varen unir per iniciar un nou temps de respecte a tothom. La nafra està
oberta per a molts poblatans. Poblatans democràtics, sensibles al que va
ocórrer en el passat i molts d’ells no precisament familiars directes de les
víctimes. Es necessita ja un acte institucional, del nostre poble, a les
víctimes i als seus familiars. Les paraules i sobre tot les accions del Sr.
Rafael Soler, estan contribuint a distanciar als poblatans del seu ajuntament.
Hui, la majoria dels veïns han crescut en democràcia i veuen el franquisme com
el que va ser, el període on es va privar de llibertat als espanyols, on les
represàlies als republicans varen ser inhumanes. Pensar des del govern
municipal que amb aquesta acció està fent una política sana, correcta per als seus
veïns és estar molt molt lluny de la realitat i demostra clarament el seu
anellatge a un passat superat.
Aquest pas, el que anem a donar aquest mes d'abril, és molt important per a la nostra societat, per a la nostra
història, per al nostre poble. Les poblatanes i poblatans segur que tenen “altures
de mires” i molta “empatia” i entenen clarament que realitzar en 2016 un primer
acte per a recordar als que varen ser afusellats entre novembre de 1939 i maig
de 1941 no té res a veure en “oblidar a les víctimes de la guerra”. Totes son
víctimes i no podem tenir hui a unes sense cap reconeixement públic.
