HE MIRAT ...

Dins de totes les responsabilitats que un Govern Municipal té (que son la veritat moltes) hi ha una realment important per a nosaltres però molt difícil de portar a cap, de realitzar, ja que no depèn al 100% del que fages. Però és realment cert que depèn de com es gestiona aquest tema pot influir més o menys en aconseguir aquest objectiu. Estem parlant de la responsabilitat d’aconseguir que les veïnes i veïns s’involucren en la gestió del que es seu, participen en donar solució als problemes del seu poble, i fins i tot pugen valorar formar part d’alguna de les llistes dels partits polítics per a accedir a l’Ajuntament (a formar part de la Corporació Municipal) i un llarg etc.

Estem en democràcia, som nosaltres els que ens tenim que governar. Alguns vam pesar en un moment determinat, en una etapa de la nostra vida, que si alguna cosa volíem canviar, no li ho podíem demanar als nostres pares ja que eren majors i tampoc als nostres fills ja que eren menuts, així que era el nostre moment. Una vegada ja dins, cal no sols treballar per poder fer el que penses millor en eixe moment sinó també en el que penses podrà ser millor per al futur i com no, que hi haja un relleu per a quan comences a ser major.

Hem fet tantes coses (des del Govern Municipal) cap a aquest objectiu que avorriria ara contar-les i la veritat es que se està notant cert canvi en aquesta direcció, la de la participació de tots, i com a exemple l’èxit que està tenint el DECIDIM LA POBLA (hui ja 18 projectes presentats i encara queden 11 dies per poder fer-nos arribar més propostes per millor la Pobla Llarga).

Vos deixe aquesta poesia de Rosa González que va rebre el 3 premi en el concurs de poesia de la Pobla Llarga de 1996 i es va publicar al programa de festes de 1997.

HE MIRAT ...

He mirat al cel i he vist un ocell

volava abatut i un tant inquiet

he tornat a mirar i ara ho comprenc

he vist el cel de fum cobert.

He mirat al mar i he vist un peix

nadava insegur i un tant impacient

he tornat a mirar i ara ho comprenc

he vist el mar d’una taca cobert.

He mirat el paisatge i he vist una llebre

corria espantada i un tant inconscient

he tornat a mirar i ara ho comprenc

he vist el paisatge de flames cobert.

He mirat el parc i he vist un xiquet

jugava amagat i un tant innocent

he tornat a mirar i ara ho comprenc

he vist el parc de soldats cobert.

He mirat la meua terra i he vist a la gent

parlava, es queixava però no feia res

he tornat a mirar i no ho comprenc

com podem arribar a aquest extrem.

   

Caminant es fa camí

Ahir de vesprada vaig estar escrivint un article titulat 109.900 €, on la intenció primera era la de informar a tots vostès cap on se estan destinant part dels seus impostos i la segona la de demanar responsabilitat política, encara que tinc cada vegada més clar que aquestes dos paraules (RESPONSABILITAT POLÍTICA), per al Partit Popular, no existeixen. 109.900 € és el total que s’ha tingut que pagar, a una empresa, ara, per no fer efectiu el pagament de les obres d’urbanització del polígon a temps, i també per pagar eixes factures en el 2012, dins del pla de pagos a proveïdors, en contra de la voluntat de la pròpia empresa. Vostès tenen el dret (i també l’obligació) de saber on se estan anant els seus diners, i per desgràcia ací tenen un exemple. I algú va ha assumir alguna responsabilitat política?

Però després d’estar anit al teatre programat des de dos de les regidores (d’Igualtat Marife Martínez i de Cultura Sonia Bellver) del nostre Ajuntament, dins la setmana de la dona, preferís escriure sobre el que vaig veure. Sobre l’actriu, Jesica Fortuny Marzo, aplaudir-li d’allò més. Sobre els tècnics en il·luminació, so, etc. un 10. Sobre l’obra, NORA, impactat. La recomane de tot cor, a tots, sobre tot als homes ja que ens fa obrir el cor, els sentiments, d’una banda, i per l’altra ens fa veure com ha sigut i és l’home, moltes vegades tots els dies, en la seua relació en la dona. Esta setmana hem tingut al parlament europeu, ni més ni menys, unes declaracions d’un eurodiputat sobre la dona on la classifica de “dèbilsi menys intel·ligents”. Sobre l’assistència de poblatanes i poblatans, trista.

Al finalitzar el teatre, en conversa amb l’actriu i amb Susana Tronchoni, vam reflexionar sobre el que està costant a molts pobles que les seues veïnes i veïns participen com a públic en teatres, concerts, exposicions pintura, presentació llibres, etc. Cada u de nosaltres vam exposar alguns arguments sobre horari, dades, coincidint sobre tot en d’on venim. Els anys que feia que no s’apostava per organitzar una mínima agenda cultural a molts pobles, esta fent que la gent li coste participar, però cal no desistir i continuar, ja que sols caminant es fa camí. No es queden a casa. Participen en tot el que es fa al nostre poble. Aquest any es molt especial i anem a tindre moltes activitats. Segur que molts de vostès, anit, haguessin gaudit de l’obra, del que transmet. Que res els faja a partir d’ara deixar d’anar a cap acte.