sábado, 9 de diciembre de 2017

Deixem les coses clares

Ahir ens alçàvem amb una noticia al LEVANTE que ens deixava un tant descol·locats. La noticia deia: “La Pobla recibe una ayuda de 500.000 €. La Pobla Llarga ha recibido una ayuda de 542.252 euros por parte del Gobierno dentro de las inyecciones que ha realizado a lo largo del año a varios municipios de la C. Valenciana para pagar a proveedores, atender deudas e impulsar proyectos relevantes.”

Primer que res ens va entrar el dubte de que entenia el LEVANTE com “ayuda” i pensem que es podia interpretar que l’estat ens ha ingressat aquesta quantia “dentro de las inyecciones que ha realizado a lo largo del año a varios municipios” i està molt lluny de la realitat.

El 16 d’agost de 2016, es va iniciar un procediment per a adherir-nos al fons d’ordenació del Ministeri d’Hisenda per poder pagar un nombre concret de sentencies fermes (del 2011 i 2012) que aquest nou govern es va trobar als calaixos. El 15 de març de 2017, el Ministeri d’Hisenda va resoldre favorablement la inclusió de l’Ajuntament en el fons d’ordenació. El 5 d’abril de 2017 Caixa Ontinyent va comunicar a l’Ajuntament que havien sigut designats per l’ICO per a formalitzar l’operació i s’ha signat amb aquesta entitat un préstec a 10 anys de 542.252 euros (2 primers de carència) al 0,764%.

Aquesta és la veritat de perquè ingressem en 2017 542.252 €. És un préstec autoritzat pel Ministeri per poder pagar sentències de més de 5 anys i que tenim que tornar al banc, pagant interessos, en 10 anys.


Deixem les coses clares 


miércoles, 6 de diciembre de 2017

Cap on deguem anar?

Duc uns mesos enamorat del llibre de Mark Stevenson (Hacemos las coses de otra manera. Cómo reiniciar el mundo). En un dels apartats dedicat a l’agricultura, ens escriu unes paraules (pàgina 89) d'Olivier DeSchutter (Relator Especial de les Nacions Unides sobre el dret a l’alimentació).


De Schutter ens diu que:

“l’agricultura convencional depèn d’aportacions costoses, aviva el canvi climàtic i no resisteix els desastres climatològics. Senzillament ja no és la millor opció. No resoldrem el problema de la fam ni aturarem el canvi climàtic amb l’agricultura industrial en grans plantacions. La solució està en recolzar els coneixements i la experimentació dels xicotetes llauradors i en augmentar els ingressos dels minifundistes per a contribuir al desenvolupament rural”

I el propi Mark remata aquestes paraules amb:

“resulta que els xicotetes llauradors no son en absolut part del problema, sinó una bona part de la solució”

Des de la meua responsabilitat com a regidor d’agricultura, tot es pegar-li voltes a que podem fer per millorar aquest sector, fonamental per al nostre poble, i em senc totalment impotent davant la falta de recursos, de marge d’actuació però també davant la falta d’unitat del sector en visualitzar en que pot ser millor per al nostre camp (i que conste que no em pareix mal, al contrari, gràcies a la diversitat d’opinions tot evoluciona).

Ja he viscut el suficient al meu poble per a veure com hem passat de tenir un terme municipal en plena producció a un terme amb moltes fanecades abandonades. Sóc fill de llaurador i sé que la principal font d’ingressos de ma casa pot passar a ser la principal despesa d’ací uns anys. Per això les paraules de De Schutter les agraesc i ens deuria donar peu a treballar en aquesta direcció. Recolzar als xicotets llauradors, posar en valor tot el que saben. Ens han ajudat a desenvolupar-nos durant tantes dècades, perquè no ho podrien continuar fent-ho? 


Magatzem de taronges d'Ernesto Tudela Ortolá (TOTÓ) 

sábado, 2 de diciembre de 2017

S’aprovarà el pressupost municipal 2018?

El proper dimarts 12 de desembre, a les 20:00 h, demanarem un SI a tots els grups municipals per a aprovar el pressupost municipal del 2018. I estem convençuts que tots els grups municipals podrien votar SI a aquestos pressupostos ja que recullen les propostes que durant aquestos dos passats pressupostos han demandat els grups municipals de l’oposició.


Moment de la votació del pressupost 2017. En aquest moment es votava SI per part del Grup Municipal Socialista i Ciudadanos

Per ordre d’intervenció al Ple, es Ciudadanos el primer. Les seues demandes de donar ajudes al transport universitari, per a la compra de medicaments, a Pobla Comerç, així com la de millorar el servei d’ajuda a domicili, estan recollides en aquest pressupost. Propostes que compartim al 100% ja que considerem que son beneficioses per al nostre poble.

EUPV és el grup municipal segon en prendre la paraula al Ple. L’any passat va votar NO al pressupost i en paraules del seu portaveu, no per motius de números sinó “formals” al no contemplar la possibilitat de participació de les veïnes i veïns de forma directa sobre el mateix. Res que dir per part del Govern ja que tenien raó però calia tenir disponibilitat de diners i per al 2018 ho tenim. Va ha ser la primera vegada que les i els poblatans van a poder presentar el projecte que consideren millor per al seu poble i per poder-lo executar, al pressupost hi ha preparat 50.000 euros. DECIDIM LA POBLA està ja en marxa i confiem que la gent participe i siga tot un èxit.

En tercer lloc és el grup municipal de Compromís qui parla i hem de reconèixer que seria per a nosaltres molt frustrant tenir un NO per primera vegada als pressupostos per part d’ells. Sabem que la seua “condició” per a no votar NO el proper dimarts és que dediquem part dels ingressos a pagar deute i així ho fem. Per al 2018 tenim que pagar uns 260.000 euros a bancs i anem a fer l’esforç de pagar 80.000 euros més, arribant fins als 340.000 € que junt als 900.000 euros que hem pagat en els passats dos anys, anem a finalitzar el 2018 amb 1.240.000 euros pagats a bancs pels deutes de l’anterior govern. Confiem en que parlen entre ells, reflexionen i deixen el NO per a altres temes que segur apareixen i que en aquest cas, tornen a recolzar un pressupost amb inversions molt necessàries per al seu poble, per al nostre poble.

Per últim tenim al PP. Ens ho esperem tot, la veritat, fins i tot que voten NO. Un partit amb 12 anys de govern, que saben de la dificultat de la gestió del nostre poble i pot ser voten que NO simplement per què són els Socialistes els que governen. Poc podem avançar en el nostre poble, així.

En una segona entrada a aquest blog, parlaré dels números. 


Moment de la votació del pressupost 2017. En aquest moment es votava NO per part del PP i d'EUPV

sábado, 11 de noviembre de 2017

413.250,01 € de superàvit en 2016

El dijous 9 de novembre, es va presentar al Ple Municipal, el compte general de 2016. Aquest passat any, va ser el primer pressupost presentat i executat per l’equip de govern Socialista.

Les xifres no poden ser millor. Tot l’equip va estar en tot moment pendent, en cada una de les seues àrees, de controlar estrictament totes i cada una de les despeses i el resultat ha sigut aquest: un superàvit de 413.000 €.

També, aquest compte general destaca per donar-li cobertura als 2.588.844,32 € que els governs del Partit Popular (tots ells al front el Sr. Soler) es van gastar durant 12 anys, fora del pressupost (si fem càlculs, uns 215.737,03 € es gastaven fora del que es presentava en pressupost tots els anys d’ells com a govern, una autèntica burrada).

Una altra dada positiva ha sigut la generació d’un romanent de tresoreria de 236.776,95 € que aniran destinats al complet a pagar el deute de la gestió dels populars.

Però cal reconèixer que sense la pujada d’impostos i la creació de taxes que durant l’any 2016 es van realitzar, per molt de control i gestió responsable de totes les regidores i regidors socialistes, haguera sigut impossible aquestes dades tan positives.


L’esforç de totes les poblatanes i poblatans amb una gestió seriosa i responsable, donen fruits com aquest que és l’inici d’una transformació del nostre poble que ens permetrà eixir del pou en que ens van deixar.

domingo, 29 de octubre de 2017

927.000 € pagat a bancs per a reduir deute

El 15 de juny de 2015, l’equip de govern Socialista, va entrar a l’ajuntament. Les dades les teníem clares, sabíem a que ens enfrontàvem en quant a deute en bancs. Sabíem que la gestió del Partit Popular (de l’exalcalde Rafael Soler), havia sigut catastròfica. Durant 12 anys havia estat gastant una quantia d’euros molt elevada per damunt dels ingressos, endeutant a la Pobla Llarga FINS ALS 6 milions d'euros amb les entitats bancaries.

En tan sols 2 anys de govern Socialista, no sols NO ens hem gastat la burrada d’euros que el PP gastava anualment fora de pressupost, parant aquesta sangria econòmica dels populars, sinó que HEM PAGAT UN TOTAL DE 927.000 € del deute acumulat.

Hem demanat un gran esforç a tota la població. Hem pujat impostos i hem creat algunes taxes inexistents fins ara, cert, però gràcies a aquest esforç comencem a reconduir el nostre poble. 

Estem treballant ja amb els pressupostos de 2018. Anem a continuar com fins ara, tenint clar que NO INCREMENTAREM DEUTE i que cal anar baixant-lo dins d’uns paràmetres que no provoquen la paralització de polítiques encaminades a millorar la vida de totes i tots els poblatans. 

En 12 anys el PP va arribar a acumular 6 milions d'euros de deute en bancs i en tan sols 2 anys de govern Socialista, ja s'ha pagat quasi 1 milió d'aquest deute.

viernes, 4 de agosto de 2017

El nazisme torna a colpejar la Pobla Llarga

Com diu el títol d’aquest article, el nazisme ens colpeja de nou als poblatans. Ara fa 4 anys, publicàvem la biografia de Julio Tomás Codina, veí del Teular que arribava a Mauthausen el 6 d’agost de 1940 formant part del primer contingent de deportats espanyols i que moria a finals de 1941 a Gusen.


Julio apareix al padró d’habitants de la Pobla Llarga en 1941 com AUSENTE. Se senyala com a que està a França, ja que des d’aquest país li enviava cartes a la seua dona, però la veritat és que ja portava molts mesos al camp de concentració de Mauthausen des d’on va ser traslladat a Gusen per a que morira.  

Fa unes setmanes, el delegat de l’AMICAL a València, Adrian Blas Mínguez Anaya, ens va enviar una dada: un tal Gergorio Bataller Bataller, que vivia al carrer Ramón Perales cap a 1966, havia rebut una carta on se l’informava sobre el seu fill Salvador Bataller Anduig.
Aquest nom i sobretot els dos cognoms, Bataller Anduig (o Anduix posteriorment) no ens resultaven nous, ja que Josep Lluis Navarro i Sanchis, ens va deixar per escrit (pàgina 141 del seu llibre La Pobla Llarga introducció a la seua història) que Gregorio Bataller Anduig va ser regidor del nostre Ajuntament des del 25 de gener de 1937 quan es va constituir el Consell Municipal designant a Nicasio Ripoll Ortolá com a Alcalde i Salvador Ramón Benavent com a segon Tinent d’Alcalde. I que Salvador Bataller Anduix (pàgina 158 del llibre ja dit) havia sigut víctima de la repressió franquista, sent empresonat en un camp de concentració (se pot interpretar que Espanyol).


Padró d’habitats de 1930 on va quedar registrat que la família Bataller Anduig vivien en l’hort d’Oronyer i que estaven a la Pobla Llarga des de 1909. Baix, l'hort d'Oronyer al fons de la imatge.




Per sort, hui, hem pogut parlar en Rafaela Bataller Micó (amb 84 anys) que viu a Catalunya i que recorda perfectament la Pobla Llarga de la postguerra, de com anava la seua mare, ella i les seues germanes a veure a son pare, el regidor Gregorio, tancat a la carcel model de València i que mai va veure a son tio Salvador que segons va avançant la investigació gràcies a l’esforç de Guillem Llin Llopis, anirem narrant la seua història, que tot a punta a ser un dels 750 espanyols que va passar per Neuengamme i que amb molta probabilitat va morir en 1944 a Bergen-Belsen (camp nazi on va morir Ana Frank).


Al Cementiri Municipal de la Pobla Llarga, podem trobar la tomba dels pares de Salvador Bataller Anduig: Gregorio Bataller Bataller (Castelló de Rugat 1879 – la Pobla Llarga 1968) i Encarnación Anduig Gascó (Castelló de Rugat 1877 – la Pobla Llarga 1966)

He de reconèixer que fins conèixer la història de Julio Tomás Codina, i ara aquesta nova, la de Salvador Bataller Anduig, el nazisme per a mi era un tema que ens quedava molt lluny als nascuts a aquest poble, i que havia afectat a altres persones que poc tenien a veure amb nosaltres. Doncs una vegada més la realitat s’imposa i aquesta sensació, la de que no ens va afectar el nazisme es diluís al conèixer que un altre veí poblatà també va acabar les seues dies en un camp de concentració nazi.


Fosa comú núm. 3 al camp de concentració de Bergen-Belsen. Foto d’abril de 1945.


viernes, 28 de julio de 2017

Pressupost 2017, aprovat.

En el Ple Ordinari Municipal celebrat el dijous 27 de juliol de 2017, es va aprovar el segon pressupost d’aquesta legislatura. Un total de 2.828.106,75 euros van a ser els ingressos i les despeses que es preveuen per a aquest any.

En ingressos cal destacar distintes partides com:

              1 -  la SUBVENCIÓ que tenim demanada a la Diputació per a fer-se càrrec de les despeses de SERVEIS SOCIALS, augmentant i molt el Servei ja que podem (i ja ho hem fet) contractar a una nova Assistenta Social a temps complet. Aquest partida és de 177.256,56 €.

2 - FONS DE COOPERACIÓ. Un total de 146.222 € que han posat a la nostra disposició, la Diputació i la Generalitat. Una quantia que podem destinar a cobrir la despesa que vullgam, sense cap restricció. Cal agrair i molt a les dos administracions aquest esforç econòmic que ens va ha ajudar en aquest 2017 ha mantenir fins i tot alguns dels Serveis Públics que es presten a la Pobla Llarga.


3 – VENDA DE PATRIMONI, en concret de solars que estan a nom de l’Ajuntament en la Closa, en la prolongació del Miguel Hernández (on se està posant la fira actualment) i al polígon industrial. El total que es preveu ingressar per la venda de patrimoni es de 123.889 € i encara que pot semblar una quantia alta, no ho es tant ja que actualment el valor de tots els solars supera els 700.000 euros. Així que si hi ha sort, en dos solars que es puguen vendre, ja es recaptarà esta quantia (mínim) que anirà destinada al complet a pagar deute.


En l’apartat de la despesa continua en aquest pressupost imposant-se el pagament de deute, fins i tot per a nosaltres, per damunt del que la Pobla deuria estar pagant a l’any (pensem que més de 300.000 euros anuals fa molt complicat mantenir els Serveis actuals) però l’anterior govern del PP va comprometre a la Pobla Llarga ha tenir que pagar aquesta burrada de centenars de mils d’euros anuals. En aquest pressupost tenim destinats a pagar a bancs 548.462,51 €, el 20% dels ingressos. 

La celebració del nostre 700 aniversari és de les més significatives pel total destinat, 56.669,25 €. Encara que hui apareix al pressupost com a despesa total sufragada pels poblatans, des del 2016, la Regidora Sonia Bellver i l’Alcaldessa, Neus Garrigues, han estat treballant per a que la Diputació ens recolze i tenim un informe proposta decret per la Diputació de 32.500 euros a falta de passar tots els tràmits necessaris per a ser efectiu.



Per a resumir i no cansar-los, es tracten d’uns pressuposts que han partit dels anteriors on 8 dels 11 regidors de l’Ajuntament van votar SI, que continuen pagant deute, mantenint tots els Serveis Públics Municipals i donar cobertura a la celebració d’aquesta efemèride única i que tenim el privilegi de gaudir.

sábado, 13 de mayo de 2017

Reconduint la Pobla Llarga

Hem finalitzat, comptablement, el 2016. Es moment de que els Ajuntaments presenten les seues dades econòmiques als veïns i aquest cap de setmana ho fem nosaltres i també per exemple Sueca (que enveja: superàvit de 1.126.752,49 euros en 2016).

És el nostre primer any complet de gestió econòmica (en l’any 2015 el pressupost era del PP i en accedir al govern el pressupost estava  mig executat) i el resultat ha sigut positiu. No anem a dir ni fabulós, ni sensacional, ni cap altre adjectiu grandiloqüent perquè sincerament no ha sigut així, però si s’ha aconseguit començar a RECONDUIR LA POBLA LLARGA.


En INGRESSOS s’ha aconseguit complir el 100% del que es va pressupostar. Vam pressupostar 2.634.406,53 € i els ingressos han sigut de 2.643.605,71 € (9.199,18 € més). En DESPESES es va senyalar al pressupost que ens gastaríem 2.634.406,53 € i el que ens hem gastat de veritat ha sigut 2.545.293,14 € (89.113,39 € menys del pressuposat).



En despeses hem baixat als capítols 1 (personal), al 2 (béns corrents i serveis), i el 6 (inversions), pujant en el 4 (ajudes del poble a institucions o persones com les prestacions socials a famílies sense recursos) i sobre tot al 9 (pago deute).

Però la data que més ens va preocupar en tenir accés a tota la informació, va ser la de pagaments fora del pressupost que estaven de mitjana per 250.000 € a l’any (durant els últims 10 anys) i en aquest 2016, sols han sigut 23.629,51 €. Si. Estem pel camí que la Pobla Llarga necessita. El de la transparència en totes les dades econòmiques. El del control en la despesa.

 Aquest any encara no hem pogut presentar el pressupost, ja que el deute (uns 800.000 € per a aquest 2017) necessita del 35% dels ingressos que es preveuen aprox. i així es realment impossible portar la Pobla Llarga endavant. Per aquest motiu hem demanat al Ministeri una carència per poder continuar amb aquesta tasca de reconducció econòmica per a poder afrontar el nostre futur com a poble amb garantia.   

domingo, 30 de abril de 2017

L’educació és un dret fonamental

“L'educació és un dret humà fonamental, essencial per poder exercitar tots els altres drets. L'educació promou la llibertat i l'autonomia personal i genera importants beneficis per al desenvolupament.” Així ho diu la UNESCO i així ho entenem i compartim l’actual equip de govern de la Pobla Llarga. Lamentablement, al passat Ple Municipal, una de les preguntes a l’Alcaldessa per part del públic va ser sobre la continuïtat o no de la nostra Escola Infantil “El Castell” després de l’aprovació d’un pla d’ajust, necessari per poder demanar “temps” al Ministeri i arribar a tenir capacitat econòmica suficient per poder pagar el préstec del 2012 de 3,7 milions d’euros, i que hui, cal deixar-ho molt clar, no es pot pagar com es va acordar en el banc (cada tres mesos 150.000 € fins 2023) si no es deixen de pagar fins i tot les nòmines dels treballadors municipals.

Com he dit, l’actual govern de la Pobla entenem l’educació com a dret fonamental, a l’igual que la Sanitat, però ací hi ha una clara diferència al nostre poble ja que no tenim que destinar cap euro del pressupost municipal a l’atenció sanitària però si a l’educació en trams de 0 a 3 i majors de 16 anys.
En la situació en que estem, amb el 200% del nostre pressupost endeutat, podem deixar aquest dret fonamental sense garantia de continuïtat? La resposta del govern municipal, NO. I per això l’Alcaldessa i la Regidora d’Educació, Sonia Bellver, porten més d’un any amb reunions en distintes administracions (Mancomunitat, Conselleria Educació) per poder garantir la continuïtat al nostre poble d’aquest servei que l’entenem fonamental.

Parlar del cost aprox. de l’educació en aquests trams al nostre poble sens fa dur però cal tenir totes les dades per poder saber de que estem parlant. Al pressupost municipal destinem tots els anys un total aprox. de 280.000 € (sous uns 250.000 €, manteniment edificis 10.000 €, llum 10.000 €, menjador Escola Infantil 8.000 €, productes neteja 800 € i altres 1.500 € ) i per la taxa de l’Escola Infantil i CFPA s’ingressen uns 28.000 € anuals.

L’Escola Infantil, el Centre de Formació de Persones Adultes, NO VAN A TANCAR-SE per part de l’actual govern Socialista, però garantir la seua continuïtat mitjançant els pressupostos municipals, està en mans del Ministeri d’Hisenda, i en canvi podria estar completament garantit si altres administracions com la Conselleria en el cas de l’Escola Infantil, es feren càrrec.




lunes, 17 de abril de 2017

Res és com abans (per desgràcia)

En accedir com a govern en juny de 2015 en l'Ajuntament, vam poder tenir accés a tota la informació que l'anterior govern havia estat OCULTANT com tot el tema de sentències (estem parlant de prop del milió d'euros dels que ja hem donat solució a tot, primer pagant en recursos propis i la resta, uns 750.000 euros, amb un préstec a l'ICO), deute en bancs per la construcció de la Casa de la Música (190.000 euros), altres deutes que venien abans de 2003 (per exemple la beca a l'escriptor del llibre sobre història la Pobla), pagos fets fora del pressupost (estem parlant de més de 1,7 milions d'euros), l'estalvi net real que la mitjana dels últims anys és MENYS 250.000 € anuals, i dades que estant a l'oposició li se demanaven al govern de Rafael Soler i que mai va facilitar, com els saldos als comptes bancaris de l'Ajuntament.


En aquest gràfic poden veure com el deute públic per veí de la Pobla Llarga està per damunt de la mitjana


Amb tota aquesta informació en les nostre mans, ens deia que seria molt complicat poder pagar les lletres del préstec de 3,7 milions d'euros, fet en 2012, sense veure's afectades les nòmines de tots els treballadors, però aquest govern actual ha tingut molt clar on estava la prioritat i cap treballador ha patit cap retard en cobrar la seua nòmina. Sense la determinació d'aquest govern, calculem que tots els treballadors municipals estarien a data de hui, 4 mesos sense cobrar i no ha sigut així, tots han cobrat de forma puntual.


Quadre d'amortització del préstec de 3,7 milions fet pel govern del Partit Popular on es pot veure com cada 3 mesos cal fer front a una lletra de 140.000 euros

Però aquesta situació no es pot mantenir així per molt més temps i per aquest motiu ja vam presentar en agost de 2016 la petició d'adhesió a un fons del Ministeri d'Hisenda per poder realitzar poc a poc totes les modificacions pertinents en el pressupost municipal i poder fer front a tot el deute acumulat en els últims anys. Encara que ho tenien aprovat, els bancs no s'han dignat a re-finançar el préstec que ens està matant i en dies hem tingut que presentar una nova adhesió a un nou pla que comportava la presentació d'un nou pla d'ajust a 5 anys.
Aquest govern, en solitari, ha aprovat demanar al Ministeri 3 anys de carència en el pagament del préstec per poder en primer lloc, continuar pagant les nòmines a tots els treballadors de forma regular, tots els mesos. També per poder fer front a les factures de tots els proveïdors que regularment ens presten els seus serveis com llum, recollida de fem, etc. Però tenim que preparar-nos (en el cas de que ens aproven aquests 3 anys de carència) per poder fer front al pagament del nostre deute.

Hi ha un Ajuntament governat per Compromís, el d'Albaida, que publicava fa ara 5 dies, el 12 d'abril, que totes les mesures realitzades després d'agafar l'Ajuntament en un deute del 138% del seu pressupost en 2013 (segons Foro Ciudad), començava a tenir dades positives (poden llegir la noticia completa ací  ) Les mesures que van prendre fa anys van ser molt dures, com reducció de plantilla (a 22 funcionaris els van fer fora  ) els impostos han pujat al doble (com el mateix Alcalde va reconèixer “Muchos vecinos que pagaban 300 euros al año por su vivienda acabarán pagando 600 en 2017, porque se prorrogó el alza del Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI) a lo largo de 10 años”

Article publicat al LEVANTE el dimarts 4 de setembre de 2012 sobre Albaida


La Pobla Llarga, en el 2013, estàvem en el 212,62% de deute (segons Foro Ciudad). Un 74% més que Albaida. Pensen tots vostès i en especial els Grups Municipals del nostre Ajuntament, que res cal fer per poder salvar el nostre poble de l'estat vegetatiu en que es troba?? Que tot ha de continuar con fins ara sense cap reestructuració? Res pot ser igual. Res és com abans (per desgràcia).

domingo, 2 de abril de 2017

NINGÚ va a pagar-nos els nostres deutes

Hui, dia en que realitzem un dels actes amb més significació política de l’any, hui que anem a recordar a tots aquells que van patir la repressió franquista, feixista, una vegada finalitzada ja la guerra, és un dia que els polítics, tots, del nostre ajuntament, estem en capella, ja que tenim que decidir aquesta setmana sobre el nostre futur. 

Aquest estiu passat vam aprovar al plenari d’agost, adherir-nos al fons d’ordenació del Ministeri d’Hisenda per fer front primer que res al pago de més de 700.000 euros de sentències que tenim fermes des de fa molts anys i que no hi ha una altra que pagar (i que amb recursos propis, no deixats, es impossible) i per disposar d’uns anys (en concret 3, ens acollíem a una carència de 3 anys) per realitzar totes les reformes necessàries per així poder fer front al pago del préstec de 3,7 milions d’euros del 2012 i que fins 2016 no s’ha amortitzat ni un cèntim del seu capital.

Ho tenim aprovat, tenim aprovat un préstec de l’ICO de 734.897,52 € per a pagar sentències i també refinançar el préstec, però ací els bancs no ho han possibilitat, ja que cal calcular els interessos a pagar de nou (passaríem de estar pagant EURIBOR + 1,31% a EURIBOR +0,374%) i com perdrien un 0,9% aprox. s’han negat a refinançar aquest préstec de 3,7 milions.

Aquesta setmana passada va eixir una nova mesura del Ministeri de cara al pago d’aquest préstec. També donen 3 anys de carència, pagant sols interessos fins al 2020 i a partir d’aquest any fins al 2026 es tornaria el capital. És el Ple Municipal qui ha d’aprovar o no sol·licitar aquesta adhesió que va a comportar tenir que baixar el nostre deute (ara estem en el 191% i es demana baixar-lo fins al 75%) i que el nostre estalvi siga positiu i no negatiu com ara (estem en uns -250.000 €). És una decisió molt complicada ja que a cap polític li agrada tenir que pujar impostos o crear taxes però la Pobla Llarga ha de ser conscient que NINGÚ va a pagar-nos els nostres deutes. Sols nosaltres tenim que fer front al deute del nostre poble que en el 2012 va arribar als 6 milions d’euros. Sols amb la força que dona la unió, el estar tots junts, farà possible eixir d’on hem caigut.      

sábado, 4 de marzo de 2017

Caminant es fa camí

Ahir de vesprada vaig estar escrivint un article titulat 109.900 €, on la intenció primera era la de informar a tots vostès cap on se estan destinant part dels seus impostos i la segona la de demanar responsabilitat política, encara que tinc cada vegada més clar que aquestes dos paraules (RESPONSABILITAT POLÍTICA), per al Partit Popular, no existeixen. 109.900 € és el total que s’ha tingut que pagar, a una empresa, ara, per no fer efectiu el pagament de les obres d’urbanització del polígon a temps, i també per pagar eixes factures en el 2012, dins del pla de pagos a proveïdors, en contra de la voluntat de la pròpia empresa. Vostès tenen el dret (i també l’obligació) de saber on se estan anant els seus diners, i per desgràcia ací tenen un exemple. I algú va ha assumir alguna responsabilitat política?
Però després d’estar anit al teatre programat des de dos de les regidores (d’Igualtat Marife Martínez i de Cultura Sonia Bellver) del nostre Ajuntament, dins la setmana de la dona, preferís escriure sobre el que vaig veure. Sobre l’actriu, Jesica Fortuny Marzo, aplaudir-li d’allò més. Sobre els tècnics en il·luminació, so, etc. un 10. Sobre l’obra, NORA, impactat. La recomane de tot cor, a tots, sobre tot als homes ja que ens fa obrir el cor, els sentiments, d’una banda, i per l’altra ens fa veure com ha sigut i és l’home, moltes vegades tots els dies, en la seua relació en la dona. Esta setmana hem tingut al parlament europeu, ni més ni menys, unes declaracions d’un eurodiputat sobre la dona on la classifica de “dèbilsi menys intel·ligents”. Sobre l’assistència de poblatanes i poblatans, trista.


Al finalitzar el teatre, en conversa amb l’actriu i amb Susana Tronchoni, vam reflexionar sobre el que està costant a molts pobles que les seues veïnes i veïns participen com a públic en teatres, concerts, exposicions pintura, presentació llibres, etc. Cada u de nosaltres vam exposar alguns arguments sobre horari, dades, coincidint sobre tot en d’on venim. Els anys que feia que no s’apostava per organitzar una mínima agenda cultural a molts pobles, esta fent que la gent li coste participar, però cal no desistir i continuar, ja que sols caminant es fa camí. No es queden a casa. Participen en tot el que es fa al nostre poble. Aquest any es molt especial i anem a tindre moltes activitats. Segur que molts de vostès, anit, haguessin gaudit de l’obra, del que transmet. Que res els faja a partir d’ara deixar d’anar a cap acte.


sábado, 25 de febrero de 2017

“Per fer justícia cal reparar on siga necessari i reconèixer a les víctimes i als seus familiars”

El passat 9 de novembre de 2016, la Consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques l’honorable Gabriela Bravo, va presentar junt al President de la Generalitat Ximo Puig en el Palau de la Generalitat, l'avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència de la Comunitat Valenciana, sent aprovat aquest avant projecte ahir divendres 24 de febrer de 2017 a Alacant (poden veure la noticia en Alicante Plaza) començant ara el seu tràmit de debat i modificació en Les Corts Valencianes.

La frase que titula aquest escrit és de la Consellera pronunciada el dia de la presentació al igual que aquests altres paràgrafs: “Les ferides es curen. No ens ha de fer por mostrar les cicatrius que romanen i ens s'adoben. Recuperar la nostra memòria democràtica és la forma més ferma d'assentar el nostre futur de convivència, concòrdia i pau. La preservació de la memòria democràtica és expressió de la llibertat, i la reivindicació de la lluita de la ciutadania en la conquesta de les llibertats és una manifestació de cultura democràtica [...] Les víctimes també tenen dret a la reparació i el reconeixement. Aquest dret suposa, d'una banda, l'obligació de les institucions públiques de compensar, en la mesura del possible, la injustícia del sofriment de les víctimes i per una altra, un reconeixement i homenatge públic. L'absència que senten totes les famílies no té bàndols [...] En les tres províncies valencianes van morir gairebé 11.000 persones, segons les estimacions més fiables. La meitat per la "repressió franquista" i l'altra meitat per la "repressió republicana". Les víctimes són víctimes de tots. Van patir la conseqüència desgraciada d'una guerra fratricida, de les saques i de les condemnes a pena de mort. Compten igual i valen igual com a persones. Aquesta és la reflexió que hem de fer des de la grandesa de l'Estat de Dret i de les seves regles, que hem d'ajudar a construir.”

Aquesta setmana pròxima es celebra el naixement de dos poblatans que van perdre la seua vida, un per la repressió republicana i l’altre per la repressió franquista. El 3 de març de 1899 va nàixer Emilio Ferri Calatayud, ordenat Sacerdot l’any 1921 i mort a Museros el 15 d’agost de 1936. El 5 de març de 1913 va nàixer Julio Tomás Codina, deportat a Mauthausen el 6 d’agost de 1940 i mort a Gusen el 28 de novembre de 1941. 



És la nostra obligació (l’actual govern de la Pobla Llarga) la de reconèixer i fer homenatges públics a les víctimes, de tots, sense perdre de vista tot el que ja s’ha fet fins ara al nostre poble per elles. En el cas d’Emilio Ferri Calatayud i el seu germà Paulino (president d’Acció Catòlica de la Pobla Llarga i traslladat fins a Corbera on va ser mort el 9 de setembre de 1936)  es va celebrar un funeral al nostre poble el 10 d’agost de 1939, posant els seus dos noms en la làpida que durant uns 40 anys va estar en la façana de l’Església i hui en la paret dreta de l’entrada al cementiri “vell”. En el cas de Julio Tomás Codina, va ser l’any passat quan es va poder col·locar una placa en la casa on va nàixer (casa al carrer Sant Josep).


Serà el 28 de març, dia en que va morir el poeta Miguel Hernández, el dia del record i homenatge a la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana a partir de l’aprovació de la Llei, i d’aquest poeta son aquests versos del poema El sol, la rosa, el niño:

“Mañana no seré yo:
otro será el verdadero.
Y no seré más allá
de quien quiera su recuerdo" 

jueves, 16 de febrero de 2017

125.000 € cobrats

Ja anem, aquest equip de govern socialista, cap a dos anys al front del nostre ajuntament. El desastre que ens hem trobat és, sincerament, per arrancar a córrer, però ens hem posat “el pantaló vell” i ací estem treballant com no es poden fer una idea.
Molt d’eixe treball és intern, de posar en ordre expedients i expedients que estaven completament abandonats, totalment incomprensibles alguns d’ells com és el tema de cobro de quotes urbanístiques i que fins i tot, m’agradaria en primer lloc tenir una explicació política per part del PP i en segon lloc, saber si deixar de cobrar 900.000 euros, dels que casi la meitat és deute d’una empresa constructora, no és delicte.
Però ara i de forma urgent tocava posar-se a recaptar el màxim possible d’estos 900.000 euros i l’alcaldessa des de les primeres setmanes, va iniciar una ronda d’entrevistes amb totes les persones que figuraven com a deutores i arribant a acords de pagament que es van anar complint. A continuació i amb l’ajuda de la Diputació de València (i dels nostres funcionaries i funcionaris que han treballat molt) es va iniciar el cobro a empreses i particulars per la coneguda via executiva arribant hui a la xifra de 1250.000 euros ja cobrats.

Encara queda molt a fer, no sols en aquest tema, sinó en altres que també han estat anys i anys parats, estancats, i molt d’aquest treball serà intern, de portes cap a dins de l’ajuntament i només els que accedeixen al govern d’ací dos anys, podran valorar-ho. O no.


domingo, 8 de enero de 2017

Llaurador, que fem?

El passat 21 de desembre de 2016, vam organitzar una xerrada amb dos dels màxims responsables de la Unió de Llauradors. En concret Joanma Mesado i Ferran Gregori. L’assistència encara que no molta, si va ser de gent realment interessada en el que allí es va parlar, i és d’agrair la seua presència. Donar les gràcies també als membres del Consell Agrari que fan l’esforç d’assistir a les reunions que programem cada tres mesos i també la seua assistència a aquesta xerrada.

Segons els llauradors, els productors, una campanya citrícola tan nefasta com aquesta no s’ha conegut mai. Les clementines nules i les taronges navelines continuen als tarongers a 8 de gener de 2017, i passen les dies i els llauradors continuen esperant la cridà del “comprador” que els diga que van a collir. I ni crida, ni s’espera ja que cride.

Estem anys analitzant i analitzant per saber on està el problema. Els preus en els grans supermercats per terra, l’arribada d’altres cítrics d’altres països, el minifundisme, la no regeneració dels llauradors i llauradores, la falta d’ajudes i recolzament de l’administració, etc. i no arribem mai a cap lloc, a cap solució global per a tots i es que com ja es va dir a la Pobla Llarga en una xerrada que vam organitzar els Socialistes el 20 de febrer de 2015 amb Llorenç Capsi, pot ser ja no hi ha cap solució global i si individual.

Amb alegria, almenys per a mi, hem vist que tant a la I fira agrícola en Sant Pere de 2015 com ara a la I fira de nadal aquest desembre passat, dos dels expositors, dos de les empreses que allí han estat (http://www.naranjamania.com/ i La Taronja del Pla) estan apostant pel camp, transformant la taronja i altres en un producte final de qualitat i que els permet continuar en aquest sector.

Una cosa si coincidim molts, i es que la formació és fonamental per poder visualitzar alternatives a la taronja i ací teniu una adreça web http://multiversidad.es/ de una fundació (FIAES) sense ànim de lucre que té com a finalitat la formació, la promoció i el assessorament en Agroecologia, Bioconstrucció, Energies Renovables, Educació Popular, Economia Social i el Desenvolupament Rural Sostenible.

Les solucions als nostres problemes estan (sinó sempre en la majoria dels casos) en nosaltres mateixos i esperar a que vinguen altres i que ens ho solucionen, crec que és esperar debades. No serà millor passar a l’acció?

domingo, 1 de enero de 2017

Hola, 2017

Continuant amb el resum del que l’Equip de Govern Socialista de la Pobla Llarga ha portat endavant durant aquest 2016, cal recordar com encetàvem en juny la temporada de la piscina municipal amb gestió completament pública. Feia anys que el Partit Popular entregava la gestió (mitjançant contracte) a una empresa privada i en aquest 2016, el servei de socorristes i taquilleres van ser contractades des de l’Ajuntament. Aquest 2016 es va obrir la piscina més dies que anys anterior (15 dies més) i es va estalviar 24 euros cada dia. Per al 2017 està projectada una millora en ella que esperem ajude als usuaris a estar millor durant la temporada.

Durant aquest 2016, cinc Consells Agraris s’han convocat, ens hem reunit. La I Fira Agrícola al més de juny, dins la Fira de Sant Pere, va nàixer d’estes reunions. Els mateixos expositors ens van comunicar la seua satisfacció per participar ja que va haver prou afluència de visitants i això ens dona força per organitzar la II Fira en aquest 2017. Som conscients que la citricultura està tocada i pot ser enfonsada (com així ens ho ven deixar prou clar els dos representants de la Unió el passat 21 de desembre) per això cal des de l’Ajuntament intentar obrir altres portes als llauradors actuals.

L’aprovació dels pressupostos del 2016 (en estiu) per part de tots els grups municipals, menys el PP, va possibilitar arrancar nous projectes i sobre tot corregir nombres que estaven fora de la realitat (tant en ingressos com en despeses). Un pressupost totalment realista on el 25% de la despesa estava compromesa en el pagament dels préstecs fets pel Partit Popular en les legislatures passades. Per aquest 2017 encara no hem pogut presentar ni un esborrany de pressupost ja que el total a pagar pels préstecs del passat puja el 30% del total i per al capítol I (personal) estem en el 50%. Així que fins que no ens autoritzen des del Ministeri d’Hisenda a refinançar préstec, estem sols amb un 20% per a tota la resta de despesa que com a mínim, per a poder mantenir la Pobla Llarga, a d’estar per un 27% (cap a uns 90.000 euros més). Si volem fer altres polítiques, tot es complica més, i caldria poder disposar d’un altre percentatge però aquest tema es mereix un article independent i extens.

La XVII Assemblea d’Història de la Ribera es va celebrar en el mes de novembre de 2016 al nostre poble. Per primera vegada a la Pobla Llarga anava a celebrar-se aquest acte cultural comarcal i gràcies al Secretari Local de l’Assemblea i Cronista Oficial Adjunt Joan Català, va ser tot un èxit (la organització, el desenvolupament de les jornades, etc.) La Pobla Llarga complia amb aquest acte amb cum laude.

Molts altres temes s’han treballat, resolt, durant el 2016. Com deia ahir l’Alcaldessa, fent referència a l’Equip de Govern: “superem dia a dia els problemes que ens van sorgint. Uns dies plorem, altres riguem però sempre junts i sempre donant-nos suport uns a altres. Són [som estaria millor dit, Alcaldessa] uns treballadors incansables i van fent, anem fent. Ens podrem enganyar, podrem no prendre una decisió encertada però teniu clar que el nostre objectiu és millorar el nostre poble i dia a dia treballarem junts per a que així siga”.


FELIÇ ANY 2017, ANY DEL NOSTRE 700 ANIVERSARI !!!