En 1981 es va publicar la novel·la de Gabriel Garcia Márquez: Crónica de
una muerte anunciada. Sincerament desconec si aquesta frase s’ha utilitzat
abans de que fora el títol d’aquesta novel.la, però si sé que durant aquestos
quaranta anys ha servit per a asseverar que el que ens ha passat pareixia prou
evident. Com estem en la nostra citricultura, la Poblatana, la Riberenca, la
Valenciana, era una mort anunciada?.
Els que hem nascut entre tarongers ens està dolent i molt veure una nova
campanya amb preus per baix del cost de producció (Lonja de València publicava
el 17/12/2018 que el kilogram de la navelina es pagava d’entre 0,11 € i 0,14 €
al camp) i que ni així hi ha ganes per part de comerços i cooperatives de
collir-les. Molt se està escrivint sobre el que està passant. Una Plataforma
(Plataforma per la Dignitat del llaurador) està sent protagonista aquestos dies
convocant als citricultors a manifestacions per a que tota la societat sàpiga
fins on em arribat. A la nostra televisió pública, À Punt, el divendres
21/12/2018 es va fer un programa amb aquesta problemàtica (ací poden entrar aveure’l ) ajudant a entendre el que està passant i com no, senyalant que l’acord signat
per Europa amb distints països del sud d’Àfrica està sent ruïnós per a les
nostres taronges, o fins i tot mortal com va dir l’Eurodiputat Jordi Sebastià (
@Sebastia_Jordi ). Però clar, açò ja es va dir en la data que es signava aquest acord a
finals de 2016, sense modificar ni una coma en aquest acord.
Per segona volta, a l’ajuntament de la Pobla Llarga, tots els Grups
Municipals (Ciudadanos, Esquerra Unida del País Valencià, Bloc-Compromís,
Partit Popular i Partit Socialista del País Valencià) es posicionen a favor de
fer tot el possible per dignificar als nostres citricultors valorant les seues
taronges i denunciant acords europeus que ens estan perjudicant. Es urgent que
el Govern espanyol lidere davant la Comissió Europea un procés de renegociació
amb els països de l’Àfrica Meridional (Sud-àfrica) sobre les importacions de
cítrics que minve els aspectes negatius per als productors nacionals,
prioritzant els cítrics comunitaris front a aquestos de països tercers. Es urgent
que el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació incloga els cítrics en la
llista de vegetals d’alt risc per previndre plagues i que les importacions
estiguen sotmeses a més controls per tal de que complisquen les garanties agroalimentàries
i fitosanitàries així com de traçabilitat. També que el Ministeri
d'Agricultura, Pesca i Alimentació i la Conselleria d'Agricultura presenten una
llei de la Cadena Agroalimentària justa, ja que actualment la cadena de valor
comença des de la gran distribució i hauria de ser a la inversa, per tal de
garantir als productors un preu mínim. Seria de llei tenir un model de
contracte homologat OBLIGATORI, signat entre les dues parts per TRIPLICAT, de
forma que una còpia siga per al agricultor, una altra per al comerç i la
tercera per a la Conselleria, la qual estaria facultada per a observar que es
compleixen les normes i que no es donen clàusules abusives. Que la Conselleria
d'Agricultura denunciara als supermercats que maltracten els productes
valencians o cometen irregularitats en matèria d’etiquetat, origen del producte
i altres. Seria molt positiu que es fera el label “TERRA VALENCIANA”, que puga
ser fàcilment reconegut pels consumidors, amb una visibilitat gran en
l’etiquetat i que incloga a tots el productes agroalimentaris amb origen en la
Comunitat Valenciana (vi, oli, arròs, taronges, kaki…), amb unes campanyes
publicitàries sufragades pel productor amb el recolzament de totes les administracions.
Totalment imprescindible i de forma urgent que el Govern Espanyol sol·licite l’aplicació
de la clàusula de salvaguarda (article 34, apartat 2 de l’acord amb
Sud-àfrica), donada la perillosa crisi que travessa el sector citrícola
valencià i nacional, així com l'elaboració i posada en marxa d'un pla destinat
a afavorir la retirada del mercat en fresc d'aquells calibres de cítrics que, a
causa de la seua escassa grandària, no reunisquen les condicions comercials més
idònies per a la seua venda al públic.
Aquest acord amb els països sud-africans era una mort anunciada als nostres
cítrics, però també, per a molts, la poca nova sabia que està als nostres camps
(pocs som els que hem continuat amb la professió dels nostres pares,
llauradors), així com el minifundisme tan extens al nostre terme, i altres qüestions,
també era una crònica que estava anunciant la nostra mort. Al Ple últim d’aquest
any 2018 on hem aprovat tots junts aquesta moció en defensa de la citricultura,
vaig mostrar la meua impotència com a regidor d’agricultura i la meua culpa
política de no haver pogut contribuir a anar fent canvis per poder anar adaptant-nos
a aquest nou escenari mundial i he de reconèixer el meu deure i no haver en el
meu pas pel Govern de la Pobla Llarga en aquesta regidoria. HO SENC.
