domingo, 10 de noviembre de 2019

Sentència de mort


Estes setmanes que hem deixat enrere, s’ha demostrat la importància (en aquest cas per a la Pobla Llarga) de quin govern hi ha constituït a l’estat espanyol. A la Pobla Llarga hem vist que amb un govern del PP el nostre poble va ser sentenciat a mort i ara, amb un govern del PSOE, el nostre futur és molt distint.

En 2012, governant el PP a la Pobla Llarga i a l’estat, es va fer un préstec de 3,7 milions d’euros per pagar factures dels 10 anys que portàvem de govern popular a la Pobla Llarga i que estaven al calaix, que estaven sense pagar. Aquest préstec es tenia que tornar a raó de 600.000 euros anuals, una burrada per a la Pobla Llarga, ja que els ingressos estan al voltant de 2,5 milions anuals i sols en nòmines i manteniment del poble ens gastem quasi tots aquestos diners.

En 2015, en entrar a governar nosaltres a l’ajuntament de la Pobla Llarga, ens vàrem trobar amb la sorpresa de tenir que fer front al pagament de 500.000 euros per sentències fermes del govern del PP. Aquestos diners es varen tenir que demanar al banc, provocant que tot l’esforç que estàvem fent per baixar deute no fora del tot efectiu.



Ara, amb aquest govern socialista en funcions a l’estat, el Ministeri d’Hisenda ens ha donat la possibilitat de pagar aquest deute en 10 anys més del que va senyalar el PP en 2012, baixant ara el total a pagar a bancs en un 50% cada any. Aquesta mesura ens dona la possibilitat de pagar nòmines i mantenir el poble amb certa tranquil·litat. Caldrà continuar fent l’esforç de control en la despesa i no podrem invertir quasi res en millorar les nostres infraestructures per culpa del deute tan gran que ens va deixar el PP, però almenys, ens han llevat la sentència de mort que el PP ens va donar en 2012, i ha sigut un govern del PSOE.

domingo, 3 de noviembre de 2019

L’alcalde pistola en mà


Hem comentat en un article anterior a aquest, que difícil per no dir impossible serà arribar a una conclusió que responga a la pregunta del per què va acabar la nit del 8 de juliol de 1919 a tirs. Evidentment, saber quines persones van ser les protagonistes i en la mesura del possible saber com eren, ajudarà i molt a intentar respondre esta pregunta. Ja hem escrit sobre un dels protagonistes, el Cap de la Guàrdia Civil Tomás Sanz Allueva, i també algunes dades sobre Arturo Llucián Giménez, l’alcalde de la Pobla Llarga aquella nit. Sobre l’alcalde, vam senyalar que un fet on ell va ser protagonista (ja sent alcalde) en febrer de 1918 ens podria ajudar a saber en quines mans estava la Pobla.

El 21 de febrer de 1918 es publicava en la premsa que Francisco Rubio Goula (Xàtiva c.1860-?) havia vingut a la la Pobla Llarga a fer un míting com a candidat que era, pel districte de Xàtiva, a ser Diputat a Madrid pels Liberals de Prieto en les eleccions generals que es celebraven el diumenge 24 de febrer. Arturo Llucián, alcalde, junt a varis guàrdies municipals, es varen posar a la porta del teatre, revòlver en mà, on anava a fer-se aquest acte polític, obligant a que cap poblatà entraren dins. En arribar a la Pobla Rubio, Arturo el va amenaçar i perseguir amb la pistola, detenint a un dels acompanyants (Román Benet). No va estar sols en aquest acte caciquil l’alcalde. Segons El Pueblo d’aquell 21 de febrer, Pascual Flores, el diputat provincial, també va estar browning en mà dissolvent l’acte, el míting.


El governador (Juan Sánchez Anido) va cridar a l’alcalde i va ordenar una investigació a la Guàrdia Civil. El propi governador va informar a la premsa que tenia també constància per una denúncia, que Arturo Llucián tenia preparades una serie de ilegalidades para ponerlas en acción el domingo próximo, el dia de les eleccions. Doncs en aquestes mans, en les de Flores, Llucián, vam estar els poblatans i poblatanes durant molt de temps i en concret aquella nit del 8 de juliol de 1919. La pregunta està clara: si aquestes persones tant violentes no hagueren estat ocupant estos càrrecs polítics, 6 poblatans hagueren mort aquella nit?