Els problemes de la Pobla Llarga

Des de 2011, els Socialistes de la Pobla Llarga (aquell any, fins 2015, en l'oposició) hem treballat per a que a la Pobla tinguérem uns pressupostos participatius. La raó principal era la de donar un pas més en la democratització de la gestió municipal i que els poblatans i poblatanes pogueren decidir on invertir part dels seus impostos.

Aquest pas donat en 2017, el d'obrir el pressupost municipal a les veïnes i veïns, està resultant molt més beneficiós del que en un principi ens podíem imaginar ja que gràcies a totes les propostes que se estan presentant (aquest 2019 per al pressupost del 2020 han sigut un total de 64 i que poden consultar a la web municipal) estem, el govern municipal, sent cada vegada més conscients dels problemes del nostre poble en els que cal treballar per donar-los solució.

Si un polític d'àmbit municipal ha de preguntar-se tots els dies quin poble volem, necessitem, podem tenir, etc. també ens tenim que preguntar quins son els problemes que dificulten el dia a dia dels conciutadans, que impossibiliten tenir un poble on es puga viure “bé”, amb futur, etc. i l'obertura del pressupost a les veïnes i veïns també està servint per anar identificant quins son els problemes a / de la Pobla Llarga. Quan la gent presenta de forma reiterada algunes propostes, hem de tenir clar que hi ha un problema i que amb l'acció que proposa (o una semblant que es pot arribar a veure factible des dels departaments tècnics municipals) pot tenir solució.

Cal continuar amb el DECIDIM durant tota aquesta legislatura (i més enllà). Cal treballar per anar millorant-lo (més i millor informació de cara a les poblatanes i poblatans, millorar la ferramenta de presentació de propostes i votació posterior, més pressupost per poder portar a cap més propostes presentades dins d’un any, obrir a que no sols siguen inversions, etc.). Amb el DECIDIM el govern pot saber millor els problemes del nostre poble i sent conscients d'ells, segur que busca les millors solucions possibles.

Sentència de mort

Estes setmanes que hem deixat enrere, s’ha demostrat la importància (en aquest cas per a la Pobla Llarga) de quin govern hi ha constituït a l’estat espanyol. A la Pobla Llarga hem vist que amb un govern del PP el nostre poble va ser sentenciat a mort i ara, amb un govern del PSOE, el nostre futur és molt distint.

En 2012, governant el PP a la Pobla Llarga i a l’estat, es va fer un préstec de 3,7 milions d’euros per pagar factures dels 10 anys que portàvem de govern popular a la Pobla Llarga i que estaven al calaix, que estaven sense pagar. Aquest préstec es tenia que tornar a raó de 600.000 euros anuals, una burrada per a la Pobla Llarga, ja que els ingressos estan al voltant de 2,5 milions anuals i sols en nòmines i manteniment del poble ens gastem quasi tots aquestos diners.

En 2015, en entrar a governar nosaltres a l’ajuntament de la Pobla Llarga, ens vàrem trobar amb la sorpresa de tenir que fer front al pagament de 500.000 euros per sentències fermes del govern del PP. Aquestos diners es varen tenir que demanar al banc, provocant que tot l’esforç que estàvem fent per baixar deute no fora del tot efectiu.

Ara, amb aquest govern socialista en funcions a l’estat, el Ministeri d’Hisenda ens ha donat la possibilitat de pagar aquest deute en 10 anys més del que va senyalar el PP en 2012, baixant ara el total a pagar a bancs en un 50% cada any. Aquesta mesura ens dona la possibilitat de pagar nòmines i mantenir el poble amb certa tranquil·litat. Caldrà continuar fent l’esforç de control en la despesa i no podrem invertir quasi res en millorar les nostres infraestructures per culpa del deute tan gran que ens va deixar el PP, però almenys, ens han llevat la sentència de mort que el PP ens va donar en 2012, i ha sigut un govern del PSOE.

L’alcalde pistola en mà

Hem comentat en un article anterior a aquest, que difícil per no dir impossible serà arribar a una conclusió que responga a la pregunta del per què va acabar la nit del 8 de juliol de 1919 a tirs. Evidentment, saber quines persones van ser les protagonistes i en la mesura del possible saber com eren, ajudarà i molt a intentar respondre esta pregunta. Ja hem escrit sobre un dels protagonistes, el Cap de la Guàrdia Civil Tomás Sanz Allueva, i també algunes dades sobre Arturo Llucián Giménez, l’alcalde de la Pobla Llarga aquella nit. Sobre l’alcalde, vam senyalar que un fet on ell va ser protagonista (ja sent alcalde) en febrer de 1918 ens podria ajudar a saber en quines mans estava la Pobla.

El 21 de febrer de 1918 es publicava en la premsa que Francisco Rubio Goula (Xàtiva c.1860-?) havia vingut a la la Pobla Llarga a fer un míting com a candidat que era, pel districte de Xàtiva, a ser Diputat a Madrid pels Liberals de Prieto en les eleccions generals que es celebraven el diumenge 24 de febrer. Arturo Llucián, alcalde, junt a varis guàrdies municipals, es varen posar a la porta del teatre, revòlver en mà, on anava a fer-se aquest acte polític, obligant a que cap poblatà entraren dins. En arribar a la Pobla Rubio, Arturo el va amenaçar i perseguir amb la pistola, detenint a un dels acompanyants (Román Benet). No va estar sols en aquest acte caciquil l’alcalde. Segons El Pueblo d’aquell 21 de febrer, Pascual Flores, el diputat provincial, també va estar browning en mà dissolvent l’acte, el míting.

El governador (Juan Sánchez Anido) va cridar a l’alcalde i va ordenar una investigació a la Guàrdia Civil. El propi governador va informar a la premsa que tenia també constància per una denúncia, que Arturo Llucián tenia preparades una serie de ilegalidades para ponerlas en acción el domingo próximo, el dia de les eleccions. Doncs en aquestes mans, en les de Flores, Llucián, vam estar els poblatans i poblatanes durant molt de temps i en concret aquella nit del 8 de juliol de 1919. La pregunta està clara: si aquestes persones tant violentes no hagueren estat ocupant estos càrrecs polítics, 6 poblatans hagueren mort aquella nit?  

Banda Municipal, sí. Banda Municipal, no.

Un dels pilars de les Societats Musicals és la Junta, els Directius que ostenten la Presidència de la Societat, Secretaries, Tresoreria, etc. Durant tota la investigació realitzada sobre la fundació de la Banda fins 1939 ens vàrem trobar una clara diferència entre la primera etapa (de 1904 fins 1919) i a partir de 1929. A partir de 1929 tenim molta informació sobre quines persones varen ocupar tots els càrrecs directius de la Societat i el temps que van estar desenvolupant-lo. No així des de la fundació fins als Successos. L’explicació podia vindre per trobar-nos en una Banda Municipal on era la Corporació Municipal qui prenia les decisions sobre el funcionament de la Societat, i així ho vàrem deixat escrit en el primer llibret de la història de la Banda. Però hem continuat investigant i va apareixent més informació sobre la nostra Banda, que ens fan revisar aquesta hipòtesis a favor de la Banda Municipal i en contra.

La primera troballa ha sigut un anunci a Las Provincias del 16 d’agost de 1906 (es repetix el mateix anunci en l’apartat diario de avisos del mateix diari el 18 d’agost de 1906) on s’informa a tots que la plaça de Director de la Banda està vacant i que es poden presentar sol·licituds per a ocupar-la dirigint-les al presidente de la misma.

Si hi havia Junta, o almenys President com diu l’anunci, podríem estar davant d’una Societat no Municipal, però hui encara no hem trobat cap document amb el nom del President, cap document amb noms de la possible Junta de 1906, ni cap acta de cap Junta que pogueren celebrar per governar la Societat.

Un altre document, aquest a favor d’estar davant d’una Banda Municipal, ha sigut facilitat per Balbí-Josep Serena (cronista oficial de la Pobla Llarga). A la pàgina 33 del primer llibret sobre la història de la Banda dèiem que: “Alguns musics van demanar per escrit [en 1912] a l’Ajuntament que es contractara com a nou Director a José O. Anglada Luisa”. Aquest document ha sigut trobat i facilitat per Balbí-Josep i en ell podem llegir que els propis músics són els que es reuneixen per a fer arribar a l’Ajuntament una proposta, la contractació d’aquest Director, esperant així ho faja, és a dir, deixant clar que l’última paraula és de l’Ajuntament sobre un tema tant important per a la Societat.

Aquest document no parla de cap President, de cap Directiu, i deixa clar que els Músics no tenen forma de prendre aquesta decisió, la de contractar a un Director sinó és mitjançant l’Ajuntament. Així doncs, estem davant una Banda Municipal.

Però el que hem trobat en 1918 situa clarament a la Banda fora de l’Ajuntament. Tornant al primer llibret sobre la història de la Banda, vàrem deixar senyalat (a la pàgina 38) que l’Ajuntament s’aparta de prendre decisions referents al govern de la Societat el 29 de novembre de 1916. En la Sessió Plenària d’aquell dia, es deixa constància que a partir d’eixe moment, l’Ajuntament sols decidirà si subvencionar o no a la Societat Musical en la forma y manera que juzgue conveniente. Doncs aquella afirmació que vàrem fer, sobre que la Banda deixa de ser Municipal, ho podem ara demostrar en la presentació de tota la Junta Directiva de 1918.

President: José Todolí Sabater

Vicepresident: Gregorio Aleixandre

Secretari: Paulino Ferri

Vicesecretari: Alberto Aleixandre

Tresorer: Antonio Ramón

Vocals: Dionisio Juan José, Vicente Ferri, Salvador Bellver i Severino Francés

Així figuren els noms de la Junta de La Filarmónica que hem descobert en dos articles publicats en dos diaris distints: el 13 de gener de 1918 en el Diario de Valencia; i el 16 en La Correspondencia de Valencia.

José Todolí Sabater va ser músic fundador (clarinetista) i sabíem que President en la dècada de 1940. Ara cal afegir que també ho va ser en 1918 quan tenia 26 anys. Gregorio i Alberto, eren dos germans amb Requena de segon cognom. Alberto tocava el trombó i Gregorio la tuba. Altres dos germans estan en aquesta junta: Paulino Ferri Calatayud que tocava el Saxo baríton; i Vicente Ferri Calatayud, un dels fundadors de la Banda i músic tan destacat que és l’únic poblatà que apareix al llibre de Bernardo Adam Ferrero titulat Mil Músicos Valencianos. Dionisio no era Juan José sinó San José Espósito. Dionisio va ser músic fundador i tocava el Bombardí. Severino Francés també era músic fundador però teníem el dubte de si podria ser el pare (Guillem de segon cognom) o el fill (Sanchis de segon cognom) però ara ens declinem clarament pel fill, nascut en 1895. Com a tresorer es senyala a l’article a Antonio Ramón. No tenim a cap Antonio Ramón registrat com a persona vinculada en la Societat i si al músic Francisco Ramón Albelda (clarinetista). Com tota la resta de la Junta eren músics i com en aquest mateix article hi ha un error greu a continuació (dir que el Director de la Banda és Francisco Crepo sent clarament Francisco Casp García) no descartem que fora Francisco el Tresorer de la Societat.

Amb aquesta informació de 1918 i una altra que senyalem més endavant, podem aclarir el dubte que teníem sobre si aquest any la Banda va estar activa, si va tenir Director, i si va realitzar alguna actuació. 1918 s’ha revelat com un dels més importants en la història de la Societat Musical de la Pobla Llarga al tenir una Junta Directiva per a governar la Societat. 

Concentració molt més multitudinària a la plaça abans que la dels Successos.

Per què va acabar aquella nit del 8 de juliol de 1919 a tirs? Aquesta pregunta, pot ser, ens perseguirà a les poblatanes i poblatans per a sempre. Dic pot ser, a l’haver tants antecedents, tants personatges implicats, que fa realment molt complicat arribar a una conclusió certera sobre els Successos.

Una de les hipòtesis podria ser que l’alcalde Arturo Llucián haguera viscut per primera vegada una concentració de tal magnitud que fruit del nerviosisme i poca experiència haguera desencadenat aquelles morts. Desencadenat per haver cridat a la guàrdia civil (al cap Sanz, que ja hem vist que era persona no de resoldre les situacions parlant) al veure tanta gent a la plaça, però sembla poc probable pel que podem saber hui.

Arturo Llucián Giménez, nascut a la Pobla Llarga en 1869 i assassinat el 18 d’agost de 1936 en el terme municipal de Paterna, va ser nomenat alcalde de la Pobla Llarga poc de temps abans d’una manifestació molt més multitudinària d’obrers (i estic convençut que també de moltes obreres) que aquella dels Successos. Segons ell mateix va informar a la premsa, uns 600 obrers es varen concentrar a la porta de l’ajuntament el diumenge 6 de gener de 1918 demanant pa i treball. La situació a la Ribera era de terrible crisis económica, por hallarse anulado el negocio de la naranja y bien merece que el Gobierno acuda en auxilio de los ciudadanos honrados y laboriosos que piden pan y trabajo. Així que l’alcalde Llucián, 18 mesos abans de la nit dels Successos, on varen estar unes 200 persones en la plaça, va viure ja una concentració de 600 persones.

La conseqüència de la concentració del 6 de gener de 1918 va ser un telegrama de l’alcalde Llucián al governador i al ministre de foment interesando socorros para dar de comer a los 600 trabajadores que hoy, en manifestación, se han presentado pidiendo pan y trabajo. Sembla que l’alcalde sabia i entenia la situació de desesperació dels obrers a la Pobla, sembla que va estar prop d’ells. Molt distint va ser el telegrama que va enviar també al governador el 9 de juliol de 1919 després de la massacre, on va qualificar als obrers de alborotadores que se han congregado en masa en la plaza. Podria haver-se “radicalitzat” Llucián poc a poc, durant el temps que va ser alcalde i passar d’estar amb ells a estar en contra dels obrers?

Arturo Llucián formava part de la Juventud Conservadora de la Pobla Llarga entre los que figuraban don Pascual Flores Serra, don José María Picot, don Alfredo Burguete, don Vicente Hostalet, don Eduardo Serena, don José María Todolí, don Paulino Ferri y don Emilio Durá. Tots ells varen felicitar a Arturo per ser el nou alcalde de la Pobla, publicant-se aquesta felicitació als diaris el 8 de gener de 1918, 48 hores després de la gran manifestació. També feia referència aquest article a que era l’antic president del Círculo Conservador i que el seu nomenament com alcalde havia sigut molt celebrat pels veïns. Un any després, en concret el 26 de gener de 1919, es publicava en El Pueblo un article de Carmelo Sanjuán (obrer que parlava en nom de la humilde y sufrida clase obrera de la Pobla) titulat La huelga de Puebla Larga on deia que es sumamente bochornoso lo que viene ocurriendo en esta población [...] por culpa de unos cuantos patronos, o mejor dicho, por uno solo que es don Salvador Llorca, además de patrono cacique, a quien sigue don Pascual Flores y el alcalde don Arturo Llucián, que vergüenza habían de tener al seguir los consejos del gran señor de horca y cuchillo De no poner pronto remedio á este estado de cosas, podrían ocurrir sucesos lamentables de los que serían únicos responsables las autoridades mal aconsejadas por el casi analfabeto cacique. Amb totes les reserves pel que es va publicar a la premsa, tenim primer el beneplàcit de la població al seu nomenament com alcalde en gener de 1918 i no és del tot desgavellat pensar així ja que Arturo Llucián era i venia de família de xicotets llauradors com ens diu Joan Català, però un any després, els obrers poblatans el posaven a l’altura de Salvador Llorca, senyalant que es deixava portar per ell, pot ser per les ganes que podia tenir Llucián per pujar de grau social com també ens diu Català. Sembla que podría haver una evolució de l'alcalde i veure als obrers de distinta forma durant el seu mandat. Però hi ha un fet en febrer de 1918 que ens deixa veure com era Llucián de veritat i que ho deixe per a més endavant per no fer aquest article massa llarg.

La importància de la dona, per estudiar.

Aquest 2019 estem ací a la Pobla Llarga revivint els Successos. Estem aprofitant la commemoració del primer centenari d’aquella fatídica nit a la plaça davant l’ajuntament per buscar, estudiar, i interpretar la documentació existent sobre el que va passar aquell 8 de juliol de 1919, però també abans i després. Un dels temes que em sembla poc treballat és el paper de la dona poblatana en particular i riberenca en general dins del moviment obrer que demanava jornades de treball i sous raonables durant aquella dècada de 1910. Hi ha informació al respecte i en estudiar-la tens la sensació que la història ha deixat de costat a la dona, una vegada més.

Julia Hudson-Richards senyala que en 1914 mils i mils de dones (i homes) treballaven en distints sectors de la industria tarongera, collint, transportant, o fins i tot construint les caixes de taronja, entre altres. Ací a la Pobla tenim una foto, facilitada pel cronista Joan Català datada en 1914 i ubicada en l’Hort del Torrentí (Hort de Sánchez de León), on podem veure prou més dones que homes collint. 

Les dones en els pobles tarongers on proliferaven els magatzems de confecció, s’organitzaren en societats de resistència com ens diu Francesc-Andreu Martínez Gallego, amb l’objectiu primer de baixar fins a 8 hores la jornada laboral ja que la mitjana d’hores que les dones treballaven era de 12 per dia i intentar rebre un sou més digne que els 0,10 € que cobraven al dia. Ací a la Pobla Llarga, la data de la constitució legal de les dones en associació per a defensar els seus interessos com a treballadores es de febrer de 1918. La Unión Femenina es va establir a la plaça de la Verge (plaça Canalejas, 5 en 1918) presentant els seus estatuts en València l’1 de febrer, i realitzant l’assemblea constituent el dia 9. La seua primera presidenta va ser Julia Llinares. Sense poder precisar la data concreta, el nom de l’associació va ser canviat a las confeccionadoras de cajas de naranja agafant la presidència Clotilde Navarro Sancho. 

Que la data de constitució legal de l’associació fora en febrer de 1918, no vol dir que les dones a la Pobla Llarga no participaren abans en concentracions o manifestacions. Julia Hudson-Richards senyala que en març de 1917, en la vaga general a la Ribera, les dones (també homes i xiquets) demanaven vaixells, pa i treball, xifrant unes 4.000 les que marxaren per les places de Carcaixent, d’Alzira, la Pobla Llarga, entre altres pobles de la Ribera.

Referències a La Unión Femenina de la Pobla Llarga en la hemeroteca tenim algunes d’entre les que cal destacar la que figura en El Pueblo del 19 de febrer de 1919, on apareix un article titulat Mitin Socialista en Puebla Larga i comenta el triomf que varen obtenir desprès de la vaga els treballadors en general i en particular por las compañeras de la Unión Femenina. Continua l’article comentant que el acto vióse concurridísimo siendo el local insuficiente para contener a la muchedumbre entre la que figuraba infinidad de mujeres.

Cal aprofundir més en la figura de la dona dins del moviment obrer a la Ribera i per descomptat a la Pobla Llarga. Estic convençut que amb un estudi més concret descobrirem la importància de la dona en aconseguir les millores laborals i de sou que poc a poc varen anar produint-se al segle XX ací.

El primer club de futbol de la Pobla Llarga. 1931.

L’ajuntament està treballant per a realitzar el proper 13 d’octubre un homenatge als esportistes locals i molt especialment als que ja no estan. Per aquest motiu he revisat dades sobre l’esport al nostre poble al llibre de Josep Lluís Navarro: la Pobla Llarga introducció a la seua història; i en l’apartat dedicat al futbol alguna cosa puc aportar.

Josep Lluís comenta que cap a octubre de 1925 es jugà el primer partit del Pobla Llarga contra el Carcaixent en terrenys de E. Victoria, al camí de les Torres. Aleshores no existia camp de futbol i solia jugar-se en solars contra equips com l’Alfonso XII o Príncipe de Asturias.

Continua senyalant que en 1930, quan desaparegué el velòdrom, es formà el “CD Puebla Larga”. El Club Deportivo es va constituir legalment en maig de 1931, aportant els estatuts pels quals regir-se el dia 16 i realitzant el dia 19 la seua constitució alçant acta oficial. El seu primer president va ser Alberto Benavent.

El 13 de juny la premsa senyala el naixement del Club Deportivo comentant que los jóvenes de Puebla Larga, para dar expansión a sus aficiones deportivas, agrupados en su mayoría al Club Deportivo, han construido un campo de deportes que será inaugurado en breve con un interesante partido de futbol. El camp, propietat del Club, va ser inaugurat oficialment el 28 de juny, jugant un partit contra el potente y entusiasta equipo de Játiva, C.D. Setabis. Estàvem en la fira de Sant Pere així que aprofitant la festivitat també es va jugar el 29 contra el Club Charles de Montaverner i el 30 (dimarts) contra San Juan de Énova.

La primera alineació de la que hi ha constància va ser la que va jugar aquell diumenge 28 de juny: Vallés I, García, Richard, Congost, Francés, Pérez, Fayos, Ferrero, Ibáñez, Piqueres y Vallés II.

Aquest camp de futbol va ser anomenat El Cabañal i va ser testimoni de golejades com l’aconseguida el 12 de juliol contra el potente once C.D. Juvenal de Carcagente on el total de gols aconseguits pels de la Pobla varen ser 7, marcant sols 1 gol els de Carcaixent. L’entrenador de la Pobla, el gran deportista Burguete.

El nombre de jugadors va ser tan gran que fins i tot es va fer un segon equip, las reservas del C.D. Puebla Larga, jugant el diumenge 2 d’agost en el camp del Cabañal contra el Olimpic de Játiva i más que partido fué una charlotada porque las jugadas graciosas de algunos individuos provocaban de continuo la hilaridad en el respetable y sobre todo hubo una digna de señalarse, ya que uno de los reservas, tan ciego iba hacia el balón, que sin darse cuenta lanzó un chut sobre su mismo marco y consiguió un tanto para sus contrarios. 4 a 4 varen quedar al final però per què els de Xàtiva no estaven encertats de cara a la porteria ja que los reservas locales no daban pie con bola ni nos demostraron con lo que jugaron que saben lo que es futbol. Pel contrari, el primer equip es va desplaçar fins Rafelguaraf i varen guanyar per 2 gols (1 – 3), y no marcaron más goals porque a partir del dos a cero se confiaron y ya no hicieron nada […] En fin. Un éxito más de las nuestes del Club Deportivo, primeras categorías y un fracaso de los reservas, a los que debe el entrenador enseñar un poco de futbol antes de lanzarlos de nuevo a los azares de una lucha en serio, porque no basta que uno se diga futbolista para serlo, sino que hay que demostrarlo. Deben entrenarse rigurosa y obligadamente porque para salir a dar patadas al cuero sin ton ni son no se necesita entrenador.

El diumenge 30 d’agost, el C.D. Puebla Larga va guanyar al C.D. Setabis de Xàtiva per 4 gols a 2. L’equip de la Pobla va estar format per: Vallés I; Llinares, Pérez; Mollá, Francés, Ferrero; Morenet, García II, Ibáñez, García I y Vallés II. Els de Xàtiva varen començar molt bé i el nostre porter Vallés va tenir que fer varias y acertadas intervenciones sobresaliendo en estos momentos la labor de los defensas y medios. A continuación se inicia un ataque a la puerta setabense iniciado por García (R.) e Ibáñez, rematando este último con un chut raso ocasionando el primer goal para los locales finalitzant el primer temps 1 a 0. L’inici de la segona part va ser com la primera, de domini per part dels de Xàtiva, marcant fins i tot 2 gols, però Ibáñez va transformar una falta en gol i desde este momento se emplea el C.D. Puebla Larga a fondo dominando netamente. García I va marcar el quart gol i Vallés va parar dos penaltis. El público salió altamente satisfecho.

El diumenge següent, el 6 de setembre, varen jugar contra el Florida F.C. de Catarroja un partit mediocre segons el corresponsal que publica l’article a la premsa, amb victòria dels de la Pobla per 4 a 3. El defensa de la Pobla, Piqueres, va provocar tres penals, marcant dos els de Catarroja i parant Vallés un. El jugador més destacat entre els de la Pobla, en la primera part, Morenet. En fin, un partido apático, en el que las geniales jugadas con que los nuestros nos obsequian siempre brillaron por su ausencia. De haber jugado como acostumbran y saben, hubieran derrotado por una gran diferencia a los forasteros. [..] Suponemos que será el primero y último partido … apático…

El 25 de setembre apareixia un nova nota de premsa sobre el partit del C.D. Puebla Larga contra C.D. Olimpic de Javita amb el resultat de 2 a 1. Els de la Pobla varen lluitar molt per a parar als de Xàtiva, fent moltes i boniques jugades. Els gols de la Pobla varen ser marcats per Gongost i per Ibáñez. L’alineació completa de l’equip poblatà va ser: Navarro, Llinares, Pérez, García, Francés, Ferrero, Morenet, Ibáñez, Congost, Richard i Vallés II.

I l’última noticia sobre el futbol en 1931 va eixir publicada el 17 d’octubre. L’article parla sobre les festes del 13 i 14, senyalant el partit celebrat en el camp del Cabañal contra la U.S. Castellonense aconseguint els poblatans guanyar per 5 a 1.

Males olors a la Pobla Llarga

Fa molts anys que a la Pobla Llarga estem patint moltes males olors. Sembla que hi ha una constant que es repeteix: hora de sopar; estiu; closa. Però això no vol dir que no hi haja dies que siga fins i tot de matí i en altres zones del poble.

En octubre de 2007 es va inaugurar la depuradora de la ribera. Segons la informació que va publicar El Pais (poden llegir la noticia completa fent clic ací), el Xúquer es lliurava de milers de metres cúbics d’aigües residuals no sols urbanes sinó també industrials d’Alzira, de Carcaixent, Castelló de la Ribera i les nostres, de la Pobla Llarga. Estàvem degradant no sols l’ecosistema del nostre riu Xúquer sinó fins i tot del parc natural de l’Albufera. Era molt necessària (baix el meu punt de vista) aquesta depuradora.

Tot el que la depuradora trau de les aigües es utilitzat per una empresa annexa (Depuración de Aguas del Mediterráneo, S.L.) per a convertir-ho en compost per a ús agrícola. A part dels fangs de la depuradora, aquesta empresa rep altres d’indústries agroalimentàries, productes caducats d’empreses de distribució, residus forestals i agraris, i després de realitzar el tractament específic a tot aquest “material” ho transforma en un compost per a ús agrícola.

La data d’inici de les olors, la data d’inici de l’activitat d’aquesta empresa, no puc precisar-les. Tenim una primera data que correspon a una denúncia que va fer el govern del PP després de moltes queixes veïnals. Segons es pot llegir al Levante del 9 d’octubre de 2014: “[...] la policía local abrió una investigación que ha concluido que los malos olores provienen de una gran finca agrícola cercana al casco urbano. Los agentes comprobaron que este terreno se estaba abonando con fangos tratados en la depuradora comarcal de Carcaixent”.

Les males olors varen continuar i Jo mateix, el 8 de juliol de 2015, ja com a membre del govern municipal, vaig posar una denúncia en la caserna de la Guardia Civil d’Alzira, manifestant que: “degut a les fortes olors que es venen percebent en el casc urbà de la localitat de la Pobla Llarga, des de fa varis anys amb bastant freqüència, amb les següents molèsties per a els veïns, sense poder identificar les causes que ho provoquen, sent el olor més intens en hores nocturnes i matinals, es pel que realitze la present, per a que s’esbrinen els fets i es prenguen les mesures pertinents per a corregir dites molèsties”.

Mai la Guardia Civil m’ha contestat, a mi, sobre aquesta denúncia presentada però si ens costa que van anar a l’empresa de forma immediata i això va fer que tinguérem una primera reunió el govern municipal, al front l’alcaldessa, amb els responsables d’aquesta empresa per veure quina era la situació real, com treballaven, si ells assumien o no ser la font de les males olors, etc. Les reunions amb aquesta empresa han sigut varies durant aquestos anys. Fins i tot van vindre a una comissió informativa municipal per a que tots els grups municipals (abans Ciudadanos, EUPV, Compromis, PP i PSPV-PSOE) tingueren la informació directa d’ells sobre que estaven fent per a evitar ser ells el problema. Es va crear un grup de WhatsApp el 18 de juliol de 215 per a comunicar a l’hora que fora si es notava olor i la intensitat a la Pobla, i puc constatar que l’alcaldessa sempre comunica si fa olor, la intensitat i la zona del poble. Ens diuen que modifiquen horaris de treball, formes de tractar els fangs, etc. per a no ser ells el  problema però nosaltres continuem patint esta pudor.

En abril d’este any ens van comunicar (informació publicada al Levante i poden llegir-ho ací) que tenien els permisos ja per a fer una nau tancada i poder realitzar els tractaments en tancat i així evitar que les olors que es desprenen del tractament dels fangs passen a l’aire. Des de l’ajuntament estem esperant que inicien les obres per veure si realment podem donar per finalitzat aquest desagradable període de males olors al nostre poble. No obstant continuarem comunicant si fa falta tots els dies les males olors, demanant que modifiquen el que tinguen que modificar per a evitar les pudors. Entenem perfectament i respectem les publicacions que es fan sobretot al facebook sobre el malestar que tenim tots per culpa de les pudors. Confiem en que inicien prompte les obres i la mala olor siga 0.

De tenir un bé, a ser un problema. El camp

Com a fill de llaurador, com a regidor d’agricultura de la Pobla Llarga, estic malhumorat davant la desfeta que esta patint la citricultura, l’agricultura en general al nostre poble. No hi ha dia que no veges un article a la premsa sobre com està afonant-se cada vegada més el camp. Hui mateix al Levante: “La campaña de fruta de verano añade otro golpe letal para la agricultura”. Que complicat està resultant veure com els nostres pares han estat treballant tota la seua vida per deixar-nos un bé com eren els camps i la sensació hui es que ens deixaran un problema.

Durant la legislatura passada vam crear el Consell Agrari Municipal (el 29 de desembre de 2015 vàrem publicar el reglament que poden descarregar ací) però poc a poc la participació dels membres va anar a menys fins que l’últim Consell vàrem ser quatre (i això que era per a presentar als Grups Municipals del nostre ajuntament una moció en defensa de la citricultura). El 14 d’octubre de 2016 vam publicar les bases reguladores sobre el Banc de Terres (poden descarregar ací) però amb molt poca repercussió. Ni la gent que té hui els camps abandonats els oferta per a ser llogats ni apareix gent interessada en llogar camps. Dins l’equip de tècnics de l’ajuntament, durant la passada legislatura, es va contractar per primera vegada en la història del nostre poble a un Tècnic Agrícola (que continua atenent tots els dimecres i que poden posar-se en contacte amb ell via correu electrònic a agricultura@lapoblallarga.es) per a ajudar a tots els llauradors, activant fins i tot la Fira Agrícola que com tots varen veure en esta passada edició (maig 2019) la participació de professionals del sector va ser molt pobra (agraint i molt als que si van estar presents).

imatge de l'article publicat a Las Provincias el 24 de juny de 2019

En juny d’aquest 2019 es publicaven dos articles al Levante i a Las Provincias on es recollien algunes de les conclusions de la Convenció Citrícola que va hi haver a l’Alcúdia com: “El pequeño agricultor aislado va a desaparecer, no tiene futuro en las actuales circunstancias, salvo casos esporádicos de especialización muy concreta”. El govern de l’ajuntament de la Pobla Llarga té molt present l’agricultura. Anem a treballar en totes les direccions per ajudar en tot el possible a aquest sector que tanta riquesa (no sols econòmica) ens aporta a un poble com el nostre que continua depenent molt del camp. Som molt conscients de les nostres limitacions administratives, econòmiques, però treballarem de valent per ajudar a transformar aquesta realitat que no ens agrada a ningú. 

Realisme Social

Visitar el Museu de Belles Arts de València sempre és un goig. Els poblatans tenim, si em permeten l’expressió, l’obligació d’anar almenys una vegada en la nostra vida per veure el Retaule de la Vida de la Mare de Déu que segons la història diu, estava a l’ermita de la Pobla Llarga i que Emili Gascó ens mostra al documental històric nostre.

 

Immersos com estem en recordar els Successos, si visitaren el Museu, segur que un quadre, un pintor, vos cridaria i molt l’atenció. Es tracta d’Antonio Fillol Granell (1870-1930), principal representant del realisme social i que amb aquest quadre pintat en 1904 i titulat Després de la Refrega és la imatge que millor pot representar el que va succeir aquella nit del 8 de juliol de 1919 a la Pobla Llarga.

Quadre propietat del Museu de Belles Arts de València i que ens ha autoritzat a publicarlo en aquest article

Posats en contacte amb la família, el seu besnet, Ignacio Gómez, ens va comentar que l’obra d’Antonio “son auténticos documentos periodísticos de acontecimientos desarrollados en Valencia, es el caso de su obra "Revolución" (hoy desaparecida), en la que se representa una carga de la Guardia Civil contra una manifestación obrera frente a La Lonja, "La noche de San Benito" en la que podemos ver la dispersión "a sablazos" de unos manifestantes a las puertas del Gobierno Civil, mientras que estos se defienden lanzando piedras, o la citada "Después de la refriega", también titulada "La semilla"  o "El hijo de la revolución" y en la que vemos los momentos posteriores a una protesta obrera en la calle Colón, esquina Ruzafa, con dramático final”.

Imatge del quadre La Noche de San Benito facilitada pel besnet Ignacio Gómez 

La lona que poden veure a la plaça i que reproduïm la imatge ara ací, és un encàrrec de la Regidoria de Memòria Democràtica a l’escultor xativí Xavier Soro. El que estem mostrant ara és un esbós de l’obra que es deuria titular Els Successos i que deuria arribar a poder ser una escultura per a dignificar als sis poblatans morts.

Els Successos, esbós de l'escultor Xavi Soro

Si ens ho esperàvem

Ja fa un mes que els Socialistes de la Pobla Llarga vàrem guanyar les eleccions municipals amb un resultat molt satisfactori per als que hem estat al govern durant la passada legislatura i per a tots els que han estat al capdavant del partit amb responsabilitat executiva o no, col·laborant en tot el que fem.

El resultat obtingut, si ens ho esperàvem, encara que eren moltes les veus que deien que Compromís portava molt bona llista i que el PP anava a mantenir els regidors que tenien a ser la única llista de dreta. De fet, jo mateix vaig escriure que ens podíem quedar fora del govern davant els resultats de les eleccions nacionals i autonòmiques d’abril, amb una clara intenció de fer veure als votants que sols podríem estar nosaltres governant una vegada més, si de veritat ens votaven en maig.

Si ens ho esperàvem per molts motius. El primer i principal perquè durant 4 anys havíem governat per a tots. Per a la legislatura 2015-2019 teníem un clar objectiu: traure a la Pobla del sectarisme que el PP havia instaurat, fent polítiques sols per a uns en detriment d’altres, i amb segur alguns errors notàvem que ho havíem aconseguit. Ha sigut una legislatura que sempre s’ha escoltat a tots i s’ha fet la política adequada per a solucionar els problemes de tots, independentment de la persona, no com abans.

Hi havia un altre motiu que s’intuïa i que s’ha certificat una vegada obertes les urnes i era el percentatge de vot tan baix que anava a traure Esquerra Unida. Miren el gràfic i podran veure com llevat tan sols d’una cita electoral, Esquerra Unida i nosaltres els Socialistes tenim sempre una tendència totalment contraria. Observen com hem anat pujant sempre que ha anat baixant Esquerra Unida i la tendència des de 1995 d’Esquerra Unida ha sigut baixar i baixar fins a quedar fora de l’ajuntament. Podem dir amb les xifres en la mà que si EU baixa els Socialistes pugen i al contrari, ací a la Pobla Llarga.

Molt al contrari està passant amb Compromís que estem portant la mateixa tendència d’augment en el nombre de vots des de que aquest col·lectiu està presentant-se a les eleccions municipals (poden veure el gràfic). Si els Socialistes pugem, Compromís puja. Així ha sigut des de 2011. Així que tots aquells que podien pensar que Compromís podia llevar vot al PSOE, almenys ací a la Pobla Llarga, no està succeint.

Molt més podríem parlar sobre com s’ha pogut arribar a traure este resultat històric dels Socialistes a la Pobla Llarga (encara que en 1983 el percentatge de vot va ser superior, qui es va presentar va ser un home, així que el resultat aquest de 2019 és també històric al ser una dona qui ha encapçalat la llista) però per no avorrir, parem ací.

Cap als 16 anys

Recorde perfectament aquell dia de 2003, quan Paquita Calatayud Merí i Bernardo Aleixandre Benavent varen cridar a la porta de ma casa per proposar-me que formara part de la candidatura socialista a les eleccions municipals d’aquell any. Tenia 31 anys, un fill menut (4 anys) i un pare que ja havia fet prou per mi (60 anys).

Aquell any no vaig entrar com a regidor, anava el sèptim, i encara que es varen traure un total de 604 vots (el 23,43%) que atorgava als socialistes 3 regidors, el PP va presentar un recurs pel recompte en una de les taules i al final sols 2 van formar part d’aquella corporació amb Rafael Soler Vert com alcalde. A partir d’aquell 2003 vam començar a treballar per anar primer que res dotant a aquest partit de totes les ferramentes que el món digital propiciava i sobretot anar responent a la pregunta de quina Pobla Llarga volíem i podíem tenir.

En 2007, vaig anar en el lloc tercer de la candidatura socialista, candidatura encapçalada per Primitivo Climent Perales, que va obtenir un total de 755 vots (el 25,84%) i sí, aquest any ja vaig entrar com a regidor.

12 anys he complit ara com a regidor al nostre ajuntament. Des de 2007 fins 2015 en l’oposició i des de 2015 fins hui al govern. Tant a l’oposició com al govern he tingut sempre clar que el meu treball tenia que servir per a millorar la vida dels actual poblatans i poblatanes i també dels que encara no hi son, dels que venen de camí.

Hui hem encetat una nova legislatura on Neus Garrigues Calatayud, que ja forma part de la nostra història local al ser la primera dona alcaldessa de la Pobla Llarga, ha aconseguit el 61,75 % dels vots (un total de 8 regidors, sols una altra candidatura, la d’Eleuteri Serena Tena en 1983 va aconseguir 8 regidors, en aquella data el 66,90%) i hem sent molt orgullós de continuar 4 anys més dedicant-me al meu poble. De segur que en algunes coses no estaré del tot encertat, i demane disculpes anticipades, però com sempre he fet, treballaré anteposant el benefici de tots al meu personal.

Tomás Sanz Allueva, per sempre lligat a la Pobla Llarga

Sens dubte, un dels personatges dels Successos va ser el Guardia Civil Tomás Sanz Allueva. Tomás va nàixer a Blesa, poblet de la província de Terol, el 21 de desembre de 1884, sent fill de Manuel Sanz Ortilles i de Baltasara Allueva Mercadal. El 7 de maig de 1909 va entrar a formar part de la Guardia Civil arribant fins a Alferes en gener de 1936.

El seu primer destí va ser en la comandància de Terol, destinant-lo al poble de Monroyo, però al poc de temps va ser traslladat a Barcelona pels “sucesos sediciosos de Cataluña, en los que formó parte para reprimir-los” (setmana tràgica del 26 de juliol fins al 2 d’agost de 1909). Açò és el que va deixar per escrit el Director General de la Guardia Civil on diu que va tindre molt bon comportament.

Foto que apareix en la revista publicada en Barcelona, La Actualidad, amb data 5 d’agost de 1909.

Allí es va quedar, en Barcelona, fins febrer de 1911 on va ser destinat a Monforte, passant a València en gener de 1912. En 1913, en concret el 29 de gener, va contraure matrimoni amb Francisca Oliver Lafarga, nascuda a Cullera en 1890. Fins setembre de 1914 va estar a Cullera, passant a Algemesí on va estar fins finals de 1917. Durant els anys que va estar a Algemesí va eixir dos mesos (maig i juny) a Almeria en 1915 i va rebre en febrer de 1916 felicitacions per capturar als qui estaven robant pel terme d’Algemesí.

D’Algemesí va anar a Barcelona (novembre 1917) fins a abril de 1918 on va recaure en Teresa i ja en maig de 1919 arriba a la Pobla Llarga. Segons l’historiador local Josep Lluis Navarro, la seua arribada a la Pobla no es casual. L’anterior Cap de la Guardia Civil no es plegava a les demandes dels cacics i va ser substituït per Tomás Sanz que segons es recull en la premsa (El Pueblo del 11 de juliol de 1919) “él solo se bastaba para meter en cintura a toda la Sociedad Obrera”. Tot el que va passar aquella nit del 8 de juliol ja ha estat contat per Josep Lluis Navarro, quedant Tomás Sanz Allueva per sempre lligat a la nostra història pels Successos. Però també per ser el pare d’un poblatà més, Manuel Sanz Oliver.

Manuel, va nàixer el 30 d’abril de 1920 al Quarter que estava en la “carretera Estación”. Va arribar a ser Brigada d’aviació i va morir en 1972 en un fatídic accident d’aviació que es pot llegir en la premsa com el Diario de Burgos del divendres 7 de juliol de 1972.

Portada del Diario de Burgos on poden llegir com un avió va caure en aigües de les Illes, morint tota la tripulació, els únics que anaven en ell. Dins apareix la noticia i ja apareix el nom de Manuel

Tomás va estar a la Pobla Llarga fins gener de 1923 on va ser destinat a Jarafuel. El 14 d’octubre de 1920 com ens narra Josep Lluis Navarro en la pàgina 304 del seu últim llibre, varen rebre tots els Guàrdies Civils dels Successos, condecoracions i ara tenim ja el nom de tots els Guàrdies:
el cap ell, Tomás Sanz Allueva
el primer dels guàrdies, José Calatayud Martínez
segon dels guàrdies, Carlos Sendra Domínguez
altre, José Sala Moncho
altre, Alfonso Argudo Peñarrocha

Aquesta imatge correspon a la plaça el dia 29-04-1924, dia que es van inaugurar el nou Quarter de la Guardia Civil on hui tenim la Casa de la Cultura Enric Valor

Els Socialistes, NEUS GARRIGUES, podem deixar de Governar la Pobla Llarga

Molts son els que han vist en els resultats de les passades eleccions nacionals i autonòmiques ací a la Pobla Llarga, un possible resultat per a aquestes properes municipals.

Tant en els resultats nacionals com en les autonòmiques, els Socialistes, NEUS GARRIGUES, deixariem el Govern de la Pobla Llarga.

Sols el PP, partit que aglutina vot de dreta, conservador, es presenta en estes eleccions municipals. No hi ha candidatura de Ciudadanos ni de VOX, així que amb tota probabilitat, el PP sumarà tot aquest vot i podria arribar fins als 4 regidors. Compromís i EUPV poden variar prou. Compromís pot estar entre 2 i 4 regidors i EU pot estar entre 2 i 0. Els Socialistes som els que més perdríem i ens quedaríem en 3 regidors, quedant fora de poder optar a Governar la Pobla Llarga.

Però molts altres diuen per activa i per passiva que unes eleccions municipals no es poden comparar mai en unes nacionals ni autonòmiques. Que hi ha una variable que no entra en joc en unes eleccions nacionals ni autonòmiques, la de conèixer als candidats de forma personal, les candidatures, i Jo afegiria el patir per a bé o per a mal les polítiques municipals tant properes a tots nosaltres fetes per uns i per altres.

Així que, o les poblatanes i poblatans, posen en valor QUI es presenta en cada partit, QUINES PERSONES configuren la candidatura al complet, i quines polítiques han desenvolupat o bé des del Govern (el PP des de 2003 fins 2015) o estant a l’oposició (que ha fet Compromís estos 4 anys ??) o els Socialistes ens quedarem segur fora de poder continuar Governant la Pobla Llarga i si em permeten, ho dic així de clar, ja que pense que som els Socialistes els que presentem la millor candidata, NEUS GARRIGUES, i una gestió en aquestos 4 anys que tots vostès poden valorar i estic convençut que la valoraran d’immillorable.

VOTA A NEUS GARRIGUES, VOTA ALS SOCIALISTES DE LA POBLA LLARGA, sols així segur que es podrà garantir un Govern que continue fent que la Pobla avance.

Dades demogràfiques que cal saber

Els que estem hui en política municipal, tenim l’obligació de conèixer totes les dades que es publiquen sobre la Pobla actual. Estes dades ens donen molta informació i ens ajuden a com deguem actuar en cada un dels sectors, i també ens donen les tendències futures per poder anar preparant eixa Pobla que arriba.

La Generalitat Valenciana posa a la disposició de tots un portal denominat ARGOS. Ací podem veure molta informació sobre la Pobla Llarga i hui ens agradaria mirar les dades estadístiques demogràfiques.

La xifra d’uns 4.500 habitants sembla prou estable al nostre poble. El que si representa aquesta xifra és una densitat prou elevada per kilòmetre quadrat (son uns 444,20 h/km2) respecte de la comarca (226,63 h/km2), de la província (235,79 h/km2) i comunitat (213,45 h/km2). Aquesta dada ens té que fer veure que cal treballar en el manteniment del nostre entorn ja que el principal problema d’una densitat alta és que empitjora i baixa sens dubte la qualitat de vida.

Respecte a les franges d’edat, poc a poc, anem envellint-nos. De menys de 14 anys ens mantenim al voltant d’un 14%. D’entre 16 i 29 anys estem perdent molta població. En 2001 estàvem en un 21,92 % però ara (2018) estem en un 13,10 %. La Pobla Llarga se està presentant inútil a l’hora de mantenir als joves vivint ací i aquesta dada és molt preocupant, ja que les necessitats dels joves (estudis, treball qualificat, etc.) no es poden oferir a nivell municipal i si els nostres joves han d’eixir per formar-se i treballar, serà complicat que tornen més endavant. Els altres dos trams, d’entre 30 i 65 i més de 65, va pujant, any rere any, poc a poc. Som els que estem entre 30 i 65, els que més habitem la Pobla Llarga (51,07 %).

Hi ha una altra dada que és molt significativa (no apareix en aquest portal) i que és POBLACIÓ MÁXIMA ESTACIONAL (es pot veure en foro ciudad). Aquesta dada diu la quantia de la gent que suporta la Pobla Llarga. Mesura el total de persones que hi ha a la Pobla Llarga de mitjana anual. Són persones que tenen alguna vinculació o relació (venen a treballar, a estudiar, venen a passar un temps ací, etc.) Aquesta dada a augmentat molt en els últims 18 anys. Si en el 2000 es senyala que ací no venia ningú (era de 4.500) va començar a pujar (2009 – 5.771) fins als actuals 6.473. La Pobla està suportant actualment a una població total de 6.473 habitants, ja saben el que suposa en tema de manteniment.