Concentració molt més multitudinària a la plaça abans que la dels Successos.

Per què va acabar aquella nit del 8 de juliol de 1919 a tirs? Aquesta pregunta, pot ser, ens perseguirà a les poblatanes i poblatans per a sempre. Dic pot ser, a l’haver tants antecedents, tants personatges implicats, que fa realment molt complicat arribar a una conclusió certera sobre els Successos.

Una de les hipòtesis podria ser que l’alcalde Arturo Llucián haguera viscut per primera vegada una concentració de tal magnitud que fruit del nerviosisme i poca experiència haguera desencadenat aquelles morts. Desencadenat per haver cridat a la guàrdia civil (al cap Sanz, que ja hem vist que era persona no de resoldre les situacions parlant) al veure tanta gent a la plaça, però sembla poc probable pel que podem saber hui.

Arturo Llucián Giménez, nascut a la Pobla Llarga en 1869 i assassinat el 18 d’agost de 1936 en el terme municipal de Paterna, va ser nomenat alcalde de la Pobla Llarga poc de temps abans d’una manifestació molt més multitudinària d’obrers (i estic convençut que també de moltes obreres) que aquella dels Successos. Segons ell mateix va informar a la premsa, uns 600 obrers es varen concentrar a la porta de l’ajuntament el diumenge 6 de gener de 1918 demanant pa i treball. La situació a la Ribera era de terrible crisis económica, por hallarse anulado el negocio de la naranja y bien merece que el Gobierno acuda en auxilio de los ciudadanos honrados y laboriosos que piden pan y trabajo. Així que l’alcalde Llucián, 18 mesos abans de la nit dels Successos, on varen estar unes 200 persones en la plaça, va viure ja una concentració de 600 persones.

La conseqüència de la concentració del 6 de gener de 1918 va ser un telegrama de l’alcalde Llucián al governador i al ministre de foment interesando socorros para dar de comer a los 600 trabajadores que hoy, en manifestación, se han presentado pidiendo pan y trabajo. Sembla que l’alcalde sabia i entenia la situació de desesperació dels obrers a la Pobla, sembla que va estar prop d’ells. Molt distint va ser el telegrama que va enviar també al governador el 9 de juliol de 1919 després de la massacre, on va qualificar als obrers de alborotadores que se han congregado en masa en la plaza. Podria haver-se “radicalitzat” Llucián poc a poc, durant el temps que va ser alcalde i passar d’estar amb ells a estar en contra dels obrers?

Arturo Llucián formava part de la Juventud Conservadora de la Pobla Llarga entre los que figuraban don Pascual Flores Serra, don José María Picot, don Alfredo Burguete, don Vicente Hostalet, don Eduardo Serena, don José María Todolí, don Paulino Ferri y don Emilio Durá. Tots ells varen felicitar a Arturo per ser el nou alcalde de la Pobla, publicant-se aquesta felicitació als diaris el 8 de gener de 1918, 48 hores després de la gran manifestació. També feia referència aquest article a que era l’antic president del Círculo Conservador i que el seu nomenament com alcalde havia sigut molt celebrat pels veïns. Un any després, en concret el 26 de gener de 1919, es publicava en El Pueblo un article de Carmelo Sanjuán (obrer que parlava en nom de la humilde y sufrida clase obrera de la Pobla) titulat La huelga de Puebla Larga on deia que es sumamente bochornoso lo que viene ocurriendo en esta población [...] por culpa de unos cuantos patronos, o mejor dicho, por uno solo que es don Salvador Llorca, además de patrono cacique, a quien sigue don Pascual Flores y el alcalde don Arturo Llucián, que vergüenza habían de tener al seguir los consejos del gran señor de horca y cuchillo De no poner pronto remedio á este estado de cosas, podrían ocurrir sucesos lamentables de los que serían únicos responsables las autoridades mal aconsejadas por el casi analfabeto cacique. Amb totes les reserves pel que es va publicar a la premsa, tenim primer el beneplàcit de la població al seu nomenament com alcalde en gener de 1918 i no és del tot desgavellat pensar així ja que Arturo Llucián era i venia de família de xicotets llauradors com ens diu Joan Català, però un any després, els obrers poblatans el posaven a l’altura de Salvador Llorca, senyalant que es deixava portar per ell, pot ser per les ganes que podia tenir Llucián per pujar de grau social com també ens diu Català. Sembla que podría haver una evolució de l'alcalde i veure als obrers de distinta forma durant el seu mandat. Però hi ha un fet en febrer de 1918 que ens deixa veure com era Llucián de veritat i que ho deixe per a més endavant per no fer aquest article massa llarg.