La importància de la dona, per estudiar.

Aquest 2019 estem ací a la Pobla Llarga revivint els Successos. Estem aprofitant la commemoració del primer centenari d’aquella fatídica nit a la plaça davant l’ajuntament per buscar, estudiar, i interpretar la documentació existent sobre el que va passar aquell 8 de juliol de 1919, però també abans i després. Un dels temes que em sembla poc treballat és el paper de la dona poblatana en particular i riberenca en general dins del moviment obrer que demanava jornades de treball i sous raonables durant aquella dècada de 1910. Hi ha informació al respecte i en estudiar-la tens la sensació que la història ha deixat de costat a la dona, una vegada més.

Julia Hudson-Richards senyala que en 1914 mils i mils de dones (i homes) treballaven en distints sectors de la industria tarongera, collint, transportant, o fins i tot construint les caixes de taronja, entre altres. Ací a la Pobla tenim una foto, facilitada pel cronista Joan Català datada en 1914 i ubicada en l’Hort del Torrentí (Hort de Sánchez de León), on podem veure prou més dones que homes collint. 

Les dones en els pobles tarongers on proliferaven els magatzems de confecció, s’organitzaren en societats de resistència com ens diu Francesc-Andreu Martínez Gallego, amb l’objectiu primer de baixar fins a 8 hores la jornada laboral ja que la mitjana d’hores que les dones treballaven era de 12 per dia i intentar rebre un sou més digne que els 0,10 € que cobraven al dia. Ací a la Pobla Llarga, la data de la constitució legal de les dones en associació per a defensar els seus interessos com a treballadores es de febrer de 1918. La Unión Femenina es va establir a la plaça de la Verge (plaça Canalejas, 5 en 1918) presentant els seus estatuts en València l’1 de febrer, i realitzant l’assemblea constituent el dia 9. La seua primera presidenta va ser Julia Llinares. Sense poder precisar la data concreta, el nom de l’associació va ser canviat a las confeccionadoras de cajas de naranja agafant la presidència Clotilde Navarro Sancho. 

Que la data de constitució legal de l’associació fora en febrer de 1918, no vol dir que les dones a la Pobla Llarga no participaren abans en concentracions o manifestacions. Julia Hudson-Richards senyala que en març de 1917, en la vaga general a la Ribera, les dones (també homes i xiquets) demanaven vaixells, pa i treball, xifrant unes 4.000 les que marxaren per les places de Carcaixent, d’Alzira, la Pobla Llarga, entre altres pobles de la Ribera.

Referències a La Unión Femenina de la Pobla Llarga en la hemeroteca tenim algunes d’entre les que cal destacar la que figura en El Pueblo del 19 de febrer de 1919, on apareix un article titulat Mitin Socialista en Puebla Larga i comenta el triomf que varen obtenir desprès de la vaga els treballadors en general i en particular por las compañeras de la Unión Femenina. Continua l’article comentant que el acto vióse concurridísimo siendo el local insuficiente para contener a la muchedumbre entre la que figuraba infinidad de mujeres.

Cal aprofundir més en la figura de la dona dins del moviment obrer a la Ribera i per descomptat a la Pobla Llarga. Estic convençut que amb un estudi més concret descobrirem la importància de la dona en aconseguir les millores laborals i de sou que poc a poc varen anar produint-se al segle XX ací.