2019 primer centenari dels Successos i del naixement de Rafael Gil Cucó

Molt poc queda per finalitzar aquest 2018 i donar-li la benvinguda al 2019, any que la Pobla Llarga ha de recordar als sis assassinats a la porta de l’ajuntament la nit del dimarts 8 de juliol de 1919. Sens dubte, gràcies al treball de l’historiador local Josep Lluis Navarro sobre aquest fet conegut per generacions i generacions de poblatans com els Successos, sabem quins varen ser els morts (“moriren la mateixa nit del dia 8, a saber, Miguel Tormo Sanpascasio de 30 anys, Manuel Moncho Sánchez de 45 anys i Calixto García García també de 45 anys. Dos més moriren  l’endemà a causa de les greus ferides, es tractà d’Antonio García Ferrer i Vicente Martínez Rovira, i el dia 18 de juliol morí l’obrer José Ramón Vilaplana Oliver, greument ferit també la nit del dia 8” pàgina 297 del llibre: La Pobla Llarga Anotacions per al 700 aniversari) així com antecedents i conseqüències d’aquest terrible fet.

Al documental històric poden veure i escoltar al propi historiador Josep Lluis Navarro comentar aquest fet i ací vos deixe l’enllaç on comença aquesta part

També cal en aquest 2019 redescobrir al pintor poblatà, Rafael Gil Cucó, nascut en setembre de 1919.

Ací vos deixe també el moment en que Norbert Blasco ens conta un esbós al documental sobre Rafael Gil Cucó

Molt prompte vos presentarem el que des de l’ajuntament s’ha preparat per a fer memòria per tots nosaltres, històrica.

Tots en defensa de la citricultura

En 1981 es va publicar la novel·la de Gabriel Garcia Márquez: Crónica de una muerte anunciada. Sincerament desconec si aquesta frase s’ha utilitzat abans de que fora el títol d’aquesta novel.la, però si sé que durant aquestos quaranta anys ha servit per a asseverar que el que ens ha passat pareixia prou evident. Com estem en la nostra citricultura, la Poblatana, la Riberenca, la Valenciana, era una mort anunciada?.

Els que hem nascut entre tarongers ens està dolent i molt veure una nova campanya amb preus per baix del cost de producció (Lonja de València publicava el 17/12/2018 que el kilogram de la navelina es pagava d’entre 0,11 € i 0,14 € al camp) i que ni així hi ha ganes per part de comerços i cooperatives de collir-les. Molt se està escrivint sobre el que està passant. Una Plataforma (Plataforma per la Dignitat del llaurador) està sent protagonista aquestos dies convocant als citricultors a manifestacions per a que tota la societat sàpiga fins on em arribat. A la nostra televisió pública, À Punt, el divendres 21/12/2018 es va fer un programa amb aquesta problemàtica (ací poden entrar aveure’l ) ajudant a entendre el que està passant i com no, senyalant que l’acord signat per Europa amb distints països del sud d’Àfrica està sent ruïnós per a les nostres taronges, o fins i tot mortal com va dir l’Eurodiputat Jordi Sebastià ( @Sebastia_Jordi ). Però clar, açò ja es va dir en la data que es signava aquest acord a finals de 2016, sense modificar ni una coma en aquest acord.

Per segona volta, a l’ajuntament de la Pobla Llarga, tots els Grups Municipals (Ciudadanos, Esquerra Unida del País Valencià, Bloc-Compromís, Partit Popular i Partit Socialista del País Valencià) es posicionen a favor de fer tot el possible per dignificar als nostres citricultors valorant les seues taronges i denunciant acords europeus que ens estan perjudicant. Es urgent que el Govern espanyol lidere davant la Comissió Europea un procés de renegociació amb els països de l’Àfrica Meridional (Sud-àfrica) sobre les importacions de cítrics que minve els aspectes negatius per als productors nacionals, prioritzant els cítrics comunitaris front a aquestos de països tercers. Es urgent que el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació incloga els cítrics en la llista de vegetals d’alt risc per previndre plagues i que les importacions estiguen sotmeses a més controls per tal de que complisquen les garanties agroalimentàries i fitosanitàries així com de traçabilitat. També que el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i la Conselleria d'Agricultura presenten una llei de la Cadena Agroalimentària justa, ja que actualment la cadena de valor comença des de la gran distribució i hauria de ser a la inversa, per tal de garantir als productors un preu mínim. Seria de llei tenir un model de contracte homologat OBLIGATORI, signat entre les dues parts per TRIPLICAT, de forma que una còpia siga per al agricultor, una altra per al comerç i la tercera per a la Conselleria, la qual estaria facultada per a observar que es compleixen les normes i que no es donen clàusules abusives. Que la Conselleria d'Agricultura denunciara als supermercats que maltracten els productes valencians o cometen irregularitats en matèria d’etiquetat, origen del producte i altres. Seria molt positiu que es fera el label “TERRA VALENCIANA”, que puga ser fàcilment reconegut pels consumidors, amb una visibilitat gran en l’etiquetat i que incloga a tots el productes agroalimentaris amb origen en la Comunitat Valenciana (vi, oli, arròs, taronges, kaki…), amb unes campanyes publicitàries sufragades pel productor amb el recolzament de totes les administracions. Totalment imprescindible i de forma urgent que el Govern Espanyol sol·licite l’aplicació de la clàusula de salvaguarda (article 34, apartat 2 de l’acord amb Sud-àfrica), donada la perillosa crisi que travessa el sector citrícola valencià i nacional, així com l'elaboració i posada en marxa d'un pla destinat a afavorir la retirada del mercat en fresc d'aquells calibres de cítrics que, a causa de la seua escassa grandària, no reunisquen les condicions comercials més idònies per a la seua venda al públic.

Aquest acord amb els països sud-africans era una mort anunciada als nostres cítrics, però també, per a molts, la poca nova sabia que està als nostres camps (pocs som els que hem continuat amb la professió dels nostres pares, llauradors), així com el minifundisme tan extens al nostre terme, i altres qüestions, també era una crònica que estava anunciant la nostra mort. Al Ple últim d’aquest any 2018 on hem aprovat tots junts aquesta moció en defensa de la citricultura, vaig mostrar la meua impotència com a regidor d’agricultura i la meua culpa política de no haver pogut contribuir a anar fent canvis per poder anar adaptant-nos a aquest nou escenari mundial i he de reconèixer el meu deure i no haver en el meu pas pel Govern de la Pobla Llarga en aquesta regidoria. HO SENC.  

AGRESIONES. DOS MUJERES SON APUÑALADAS. DRAMÁTICO SUCESO EN PUEBLA LARGA.

Hui es el dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona i en unes dies es complirà 89 anys d’un fet molt lamentable al nostre poble. La Pobla Llarga, el 2 de desembre de 1929, va viure una agressió a dos dones (mare i filla) que va ser recollida per la premsa nacional.

LA VOZ -Diario independiente de la noche fundado por D. Nicolás M. Urgoiti en 1920- va publicar el dimarts 3 de desembre de 1929: AGRESIONES. DOS MUJERES SON APUÑALADAS. DRAMÁTICO SUCESO EN PUEBLA LARGA. I el HERALDO DE MADRID, en la seua edició de nit també del dimarts 3 de desembre de 1929, va escriure: Un terrible "matón" da una grave puñalada a una muchacha de dieciséis años. Y a la madre la destroza de una paliza.

La noticia deia que a les quatre de la matinada, va arribar a l’Hospital Provincial en un “autocamión” de la Creu Roja de la Pobla Llarga una jove de 16 anys apunyalada en la “región epigàstrica”. Sa mare també va ser apunyalada pel que era la seua parella però no va fer falta traslladar-la fins a l’hospital. Va ser atesa ací a la Pobla Llarga. Segons el periòdic LA VOZ, feia temps que no congeniaven, la parella, amb baralles diàries, fins que l’home la va agredir prèviament amb un mos en la gola i el dilluns 2 la va apallissar. Mare i filla van anar a la caserna de la Guardia Civil a denunciar-lo i a demanar ajuda per a poder separar-se d’ell i canviar de domicili. Quan varen tornar mare i filla a la cantina que regentava aquest individu (en la carretera de Manuel) este va intentar matar-les, davant d’un amic d’ell. Mare i filla van eixir a la carretera, després que els dos fugiren, demanant ajuda. Alguns veïns les varen dur fins a la “Policlínica de la Cruz Roja” de la Pobla i després de veure l’estat de gravetat de la jove, els metges varen decidir que fora traslladada fins a l’Hospital Provincial. La Guardia Civil va detenir a l’altre home que estava present, però no a l’agressor i es va iniciar la seua recerca. L’estat de la jove era molt greu aquella matinada del dimarts 3 de desembre de 1929.

La noticia va aparèixer en distints diaris: El Imparcial; El Liberal; La Libertad; La Nación; etc. Se li va anar fent un seguiment diari a aquest cas, primer sobre l’evolució de la jove i després de si la Guardia Civil detenia o no a l’agressor.

El dissabte 7 de desembre de 1929, EL HERALDO informava que el “autor del doble crimen” es va presentar en el jutjat i va ser empresonat i posat a la disposició del jutge d’Alberic. Cinc dies després del fet, les dos dones continuaven en estat greu.

El dilluns 9 de desembre de 1929, en LA NACION, es va publicar una nota on deia que un veí pregava la publicació d’una nota per aclarir que “la opinión general del pueblo censura ciertas afirmaciones inexactas vertidas en los primeros momentos en el relato de los hechos por algunos diarios de esa corte y de Valencia. Velando por los fueros de la verdad, para que esta resplandezca en honor de un pueblo honrado, de un vecindario eminentemente pacifico y de las dignisimas autoridades que lo rigen, nos creemos obligados a hacer las siguientes aclaraciones”, i continua afirmant que eren un desconeguts aquestes persones; que havien vingut a la Pobla per a la campanya de la taronja feia sols unes dies; que l’agressor no regentava cap bar a la Pobla; que les dones no havien anat a la Guardia Civil a demanar cap ajuda prèvia a l’agressió; però que efectivament les dones continuaven hospitalitzades. Per a mi, aquesta nota sempre va produït un poc de desassossec. 

No he pogut, de moment, saber més sobre aquest cas ¿les dos dones es recuperarien? ¿es varen quedar a viure a la Pobla? ¿que va ser de l’agressor? no he trobat més articles a la premsa sobre que va passar a la fi en elles i en ell. Desitge no viure mai cap episodi com aquest en el meu poble ni en enlloc.   

Pressupost 2019

Preparades estan les xifres del pressupost municipal 2019 per a presentar-les de forma oficial als grups municipals (en la última comissió informativa de promoció econòmica i ocupació ja vam parlar sobre les xifres grosso modo).

En ingressos estarem pels 2.690.409,16 €, 182.986,03 € menys que en 2018 per l’eliminació al pressupost de la venda de solars municipals que malauradament no s’ha aconseguit ingressar res ni en el 2017 ni en el 2018. Esperem que els propers anys siguen més propicis per a poder vendre alguns dels solars que podrien ajudar i molt a rebaixar el deute existent.

En despesa, la xifra que es presentarà serà de 2.540.443,17 €. Un total de 149.965,99 € no van a aparèixer en despeses pel pla econòmic financer aprovat al passat plenari. Durant el 2017 vam tenir un superàvit superior a 750.000 € però el Ministeri d’Hisenda ens penalitza per una llei de 2012 i ens obliga a que entre 2018 i 2019 deixem de gastar un total de 188.119 €. La partida que més baixa respecte del 2018 és el pagament de préstecs a bancs que de 353.642,27 € pressupostats en 2018 es queda per al 2019 en 154.866,98 € (un 55% menys). El capítol 1, el de les nòmines, seguretat social dels treballadors, està pressupostat un total de 1.480.269,60 € (un 7% més respecte del 2018). Des de setembre de 2015 vam fer la petició a la Diputació per a que realitzaren al nostre poble la catalogació dels llocs de treball del nostre ajuntament, petició de tots els treballadors i que per no tenir-la ha sigut fins i tot condemnat l’ajuntament a favor de dos treballadores. El document està presentat a la Mesa dels treballadors i si s’arriba a un SI de tots ells, no sols el sou pujarà el que marca la llei per al 2019 (un 2,25 %) sinó prou més en molts casos.

Aquest pressupost serà compartit per aquest govern actual i pel que resulte de les urnes en les eleccions municipals del 2019, per això la voluntat es tenir el SI de tots els grups municipals existents actualment a l’ajuntament. Treballarem per aconseguir-ho. 

El perquè de l’increment

Hui es publica al LEVANTE que la Pobla Llarga és un dels 5 pobles que deu més de 1.000 € per habitant i d’ells l’únic que ha pujat el total de deute en bancs, respecte del 2016.

Com es va informar en el seu dia, 7 sentencies firmes més 1 pendent, van ser tretes dels calaixos després de la auditoria que vam realitzar en entrar al Govern. 

Algunes es van pagar amb recursos propis i altres s'han pagat mitjançant un préstec concedit en 2017. Cal precisar que al final no es va disposar del total concedit. El total disposat va ser de 542.252,44 €.

El deute a 31/12/2016 era de 4.745.000 € i a 31/12/2017 de 4.907.000 €. El que ha pujat ha sigut un total de 162.000 € i no el total del préstec fet ja que s’ha amortitzat uns 380.000 €.

Cal implicar-se

Després del que he vist hui encara estic més convençut de la necessitat que té el nostre poble d’un projecte com el que estem portant endavant al Barranc. Aquests dies de tanta calor, escoltes en tots els llocs, que el que abans era una suposició hui ja és una realitat. El nostre planeta ens està cridant com ell sap, que ja hi ha prou de malgastar els recursos que ens dona, de contaminar-lo amb tota classe de residus. Ens està demanant cada vegada amb més força, que tornem als orígens on la convivència ser humà i planeta eren respectuosos.

Estem des del 2015 intentant recuperar un espai pròxim a totes les veïnes i veïns com és el tram del Barranc de Barxeta, que passa per davant de les nostres cases, per moltes raons. La primera i principal per conscienciar a la ciutadania de la necessitat urgent de respectar el nostre entorn, fent partícips als menuts gràcies als centres escolars, a les falles, i sobre tot a la pròpia família. Tenim ara una nova cita, el proper 16 de setembre a les 10:00 h gràcies a DECATHLON i com no a la FUNDACIÓ LIMNE. No deixen passar aquesta cita i amb les seues filles i fills vinguen (cal fer inscripció prèvia via web https://www.decathlon.es/eventos-tienda.html) per a que sàpiguen de la importància que té la natura.

També vull fer una crida a la resta de grups municipals, que si bé la majoria no han criticat aquest projecte com va fer el PP al seu Campanar de desembre de 2017 on fins i tot ens acusava al govern de malgastar els diners dels poblatans, així com també van qüestionar la tasca de la Fundació Limne, i fis i tot menyspreaven el fet de que tots nosaltres poguérem intervindre en la plantació d’espècies autòctones de forma voluntària, la seua implicació personal ha sigut nul·la i estic convençut que la seua presència seria molt beneficiosa. 

Valencianos en el holocausto

Traure a la llum la història, la biografia, d’alguns valencians que van tenir la maleïda sort de passar pels camps nazis m’ha aportat moltíssim. Sobre tot la de JULIO TOMÁS CODINA, el nostre veí del carrer Sant Josep que el 6 d’agost de 1940 entrava a Mauthausen junt a altres valencians, sent els primers.  

Ara, junt a tres companys més, hem publicat un nou llibre titulat LA DERROTA PERPÈTUA on recollim la biografia dels valencians de la Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés (ací teniu l’enllaç per si voleu adquirir-lo http://www.reclameditorial.com/editorial/producte/la-derrota-perpetua/) per a continuar amb aquesta tasca de dignificar a tots aquestos veïns que van lluitar contra el feixisme en Espanya i en Europa.

Cal respectar molt el passat. Mirar sempre darrere per saber més. Ja en juliol de 1979 es va parlar ací a València sobre aquest tema de la deportació dels valencians i gràcies a Ferran Pastor que m’ha fet el magnífic regal d’un exemplar original, tinc el gust de compartir aquest article de ROSA SOLBES amb tots els que desitgen llegir-lo i que Guillem Llim el va utilitzar en part per al nostre nou llibre.

Polseu ací per descarregar.

El rebut del fem baixarà un 20% en 2019

El passat 1 de juliol, una nova empresa va començar a recollir el nostre fem, el que dipositem als contenidors verds obscurs i que es porta fins a la planta de tractament de Guadassuar. Amb aquesta nova adjudicació de recollida diària del fem, van a canviar-se els contenidors que en tant mal estat estan i va a procedir-se a la seua neteja cada 15 dies per llevar les males olors i la brutícia que sempre es fa dins d’ells. Però nosaltres, les poblatanes i poblatans, deguem ajudar a mantenir el millor possible els contenidors, dipositant sempre el fem en borses tancades i complint l’horari de dipositar les borses dins d’ells.

També és molt important, no dipositar dins d’aquestos contenidors res que podem reciclar com vidre, cartró, o plàstic, ja que per a cada deixalla hi ha un contenidor específic i pel bé de tots, de les generacions actuals, i sobre tot de les futures, cal anar modificant els nostres hàbits de forma definitiva i contribuir a reciclar el màxim possible.

Amb aquest nou contracte, s’ha rebaixat el que li paguem a l’empresa per la recollida diària del fem, així que va a tenir una repercussió directa en el nostre rebut per al 2019 i anys posteriors. A falta de revisar totes les xifres amb més profunditat, calculem que podrem baixar més o menys un 20% anual. Hui estan pagant, cada habitatge, 24,84 € anuals (el primer semestre, 12,42 €, ho van pagar el 2 de maig de 2018) i cada local comercial un total de 54,06 € anuals (el 2 de maig li se va cobrar el primer semestre, 27,03 €). Calculem que per al 2019, es podria baixar fins als 19,87 € cada habitatge i fins als 43,25 € cada local comercial. La modificació d’aquesta taxa s’iniciarà en setembre per a complir tots els terminis legals i que per a l’1 de gener de 2019 siga efectiva.

El NO de Compromís

Tota una pàgina dedica Compromís, del seu butlletí, ha intentar explica el seu NO al pressupost. Un NO que ens assabentem ara per aquest escrit ja que el seu portaveu no va venir al Ple. No se si vostès eren conscients, ja que en tota la seua pàgina no ho comenten, però Compromís no va votar per incompareixença del seu portaveu.

Moment de la votació.

Però queda clar que Compromís no volia (no vol) aquest pressupost del 2018. I el motiu principal, que destinarem 250.000 € a manteniment del nostre poble, a fer aquest pressupost participatiu (el primer en la història de la Pobla Llarga) mitjançant el DECIDIM, a donar-li solució al carrer Ramón Perales, a donar llum al carrer Mariola, etc. I ho podem dir així de clar, perquè la diferència de tenir en les partides pressupostaries de pagament a bancs un total de 550.000 € com en el 2017 a 300.000 € com en aquest 2018 ens donava esta possibilitat, la de poder crear partides d'inversió, de manteniment, que tanta falta fa a la Pobla Llarga.

Compromís no diu tampoc al seu butlletí que en la primera reunió es va explicar com hi ha una altre camí per anar baixant deute, i ho estem fent. Li vam explicar que generar superàvit com el que ja sabien del 2016, ens possibilitava baixar deute i no feia falta tenir segrestats 250.000 € al pressupost però no ho van entendre, o no van voler entendre-ho. Durant aquest 2018, estem pagant cada dia 17 de mes, 30.000 € al préstec del Partit Popular (de 3,7 milions d'euros) que van fer en el 2012. Fora del pressupost, anem a pagar 236.000 € més als bancs. Vaig comentar l'altre dia que estàvem treballant per tancar el 2017 i les xifres ens donaven un superàvit gran. Doncs he de demanar perdó ja que no son els 400.000 € de superàvit que vaig dir sinó 600.000 € !!! Aquest total també anirà als bancs, a baixar la barbaritat de deute que ens va deixar el PP. I no fa falta tenir al pressupost els 550.000 € que volia Compromís. Però Compromís o no ho entén o no vol entendre-ho.

Amb la meua humil opinió, crec que Compromís es va enganyar i molt rebutjant la proposta inicial Socialista (que proposaren un projecte i li donaríem el recolzament econòmic al pressupost). El seu portaveu sap quant sincer vaig ser en la primera reunió. El candidat a ser alcalde per Compromís sap, perquè així li ho vaig transmetre, que l'actual Govern Socialista volia que demostraren al poble que podien ser una alternativa futura de govern portant endavant un projecte, fent-lo realitat, però vist el que hem vist, amb respecte, tenim molts dubtes que així, anteposant bancs a poble, puguen ser alternativa de govern “bona” per al nostre poble.

Pregunta. Per a aquest 2019, també voldrà Compromís si o si 550.000 € a bancs?

Compromís, mentís

Des que vam tenir en les nostres mans, el passat divendres 1 de juny, el butlletí de Compromís, ens vam quedar bocabadats, per dos mentides que les considerem molt greus. I ho considerem greus per la intenció clara i manifesta de Compromís de la Pobla Llarga de manipular l’opinió de la gent que llisca el seu infoCOMPROMÍS.

Si agafem l’article “Dos investigats a La Pobla Llarga” s’afirma que “fins agost de 2017 no es va realitzar cap actuació”. Se està parlant de la Mina, i es diu que disposen “d’un regidor en l’Ajuntament i hem viscut de primera mà tot el que ha passat”. Doncs, afirmar que “fins agost de 2017 no es va realitzar cap actuació” és faltar clarament a la veritat.

Com es sabut per tots, ja que a l’AVANT Socialista número 27 d’octubre de 2017es va publicar tota la informació sobre aquest tema, en abril de 2015 (els Socialistes entrem a l’ajuntament el 15 de juny) dos persones son contractades pel PP, per a fer aquest “projecte” del Sr. Soler, la Mina. En maig de 2015, una màquina va accedir per anar netejant aquest escorredor, pagant el govern del PP un total de 16.973,02 euros entre sous i màquina. Cal dir també que el senyor Soler va encomanar unes comportes en maig de 2015 per valor de 4.460,03 euros. Així que afirmar que en aquest projecte no hi havia res fet fins agost de 2017, es totalment fals.

Però la afirmació que més malestar a causat ha sigut: “després de sofrir la investigació per la denúncia realitzada per l’exalcalde Rafael Soler, les comportes i les plantes foren situades al seu lloc a l’agost de 2017”. La denúncia de l’exalcalde a l’actual alcaldessa va ser signada el 7 de setembre de 2017, denúncia que porta la data de 13 de setembre en el registre d’entrada al jutjat de primera instància d’Alzira. Així que abans de ser coneixedora l’alcaldessa de la denúncia, diu Compromís que va actuar per “sofrir la investigació per la denúncia”. Compromís de la Pobla Llarga, sabia que hi havia una investigació abans de ser presentada la denúncia? A l’alcaldessa ja li va resultar sorprenent, que l’advocat de Rafael Soler, el dia que va anar a declarar com a investigada, portés un dels butlletins d’aquesta Coalició. Podria ser el número 16 on Compromís va amenaçar en “prendre [...] mesures i actuacions contra aquest tema”.

No tot val en política. Deixar en cada casa un butlletí amb mentides, és d’unes formes deplorables. Cal una explicació. Les esperem.

Què s’han fet amb els diners?

Una vegada més em tingut que fer front al pagament d’interessos per la gestió del Partit Popular. Un nou pago, aquest de 60.000 €, hem fet aquesta setmana, per l’incompliment de subvenció de l’ajuntament de Rafael Soler amb la diputació d’Alfonso Rus. El 10 de juliol de 2008, el senyor Rafael Soler i el senyor Alfonso Rus, van signar un conveni per a finalitzar el Monterrey. Un total de 267.000 € va enviar a la Pobla Llarga la diputació, diners que es van pagar a una empresa per la compra de 1.089 butaques, per la col·locació del teló del escenari, etc. Com es públic i notori, el Monterrey no es va finalitzar, i com no sabem ni on estan els diners ni el material, l’actual ajuntament ho va posar en coneixement de la fiscalia i estem pendent del judici.

Però aquest pagament no es de deute generat pels populars en la seua gestió. Aquests euros si van entrar a l’ajuntament i no es van destinar on calia. Com per exemple l’IVA cobrat per la venda de solars en època del PP i no ingressats a hisenda (durant aquesta legislatura hem pagat 72.000 € per aquest tema). Parlem per exemple de la Casa de la Música on es van enviar tots els diners per a la seua construcció i no es van tornar 190.000 € al banc (ho hem fet nosaltres en aquesta legislatura). Parlem del no pagament a constructors per la urbanització de la closa i polígon on hem tingut que fer front a sentències per valor de 500.000 € (mitjançant un préstec) i que durant el govern del PP si van cobrar molts diners per les quotes urbanístiques.

I la pregunta, què s’han fet amb els diners? comença a prendre força quan en 2016, es pot generar un superàvit de 200.000 € a la Pobla Llarga. I més encara quan pots generar en 2017 un superàvit de 400.000 €. Quan en dos pressupostos pots, no sols fer front a part del deute del PP, sinó fins i tot millorar els serveis que es presten, sense generar dèficit sinó tot el contrari, comences a no entendre que botons feia el Partit Popular amb els diners de tots nosaltres. 

Al pressupost municipal, es senyala una quantia d'ingressos estimats. Durant la primera legislatura del Partit Popular (2003-2007) es van senyalar dos anys que superarien els 4 milions d'euros (2007-2008) 

Presentació i votació DECIDIM LA POBLA

Diu Mark Stevenson que: “les aventures de democràcia directa, on existeixen mecanismes per a que els ciutadans de a peu decideixen en assumptes de política i despesa, son poques i mal comptades”. Açò ho va dir l’any passat, en  el 2017, al seu llibre Fem les coses d’una altra manera. Com reiniciar el mon. Pensem que es una frase “lamentable” però real. Però a la Pobla Llarga em donat un segon pas, molt més ferm que el primer donat fa uns anys, per a que les veïnes i els veïns puguen participar més directament, en aquest cas, en la política local, en la despesa. En aquest mateix llibre hi ha una anècdota que m’agrada comentar. En Porto Alegre, Brasil, es va comparar el pressupost municipal a una manta, manta molt curta, que si tires cap a dalt per tapar-te, et deixes els peus a l’aire. Una persona que ho va escoltar va dir que ell entenia de mantes molt, que portava tota la vida fent-les i que si ell i els seus conciutadans hagueren pogut participar en la creació d’eixa manta, igual no seria tan curta.

L’actual govern municipal, hem tingut sempre clar, que calia donar aquest pas participatiu. Soms conscients de la necessitat d’obrir la política a tots. Estem convençuts dels beneficis democràtics que açò comporta. Vam fer un primer intent presentant tres projectes subvencionats, per a que les poblatantes i poblatans elegiren quin fer. Aquesta segona proposta va molt més enllà. Arranca des del pressupost municipal propi. 50.000 € dels imposts directes de les veïnes i veïns de la Pobla, han sigut posats en les seues mans per a que proposaren en primer lloc on destinar-los, per a que pugueren dir  que farien ells per millorar la Pobla. De totes les propostes presentades (20 en total) s’han estudiat, s’han debatut, i ara, ja puguen triar, entre les 8 propostes finalistes.

Ens em ensenyat molt durant tot aquest procés, que porta 8 mesos de treballs, per anar millorant-lo de cara a la pròxima edició que ja els anunciem va a posar-se en marxa en setembre i que comptarà amb la mateixa quantia, 50.000 €. Estem contents de la participació de la gent i del treball fet per tots els treballadors municipals per poder concretar les propostes en aquests projectes.  Tota la informació la tenen a la nostra web municipal, en concret en l’apartat de participació http://www.lapoblallarga.es/va/content/decidim-pobla però els animem a vindre hui a la Casa de la Cultura (al saló d’actes) a les 19:30 h i participar en la presentació dels projectes finalistes i debatre sobre ells.

A partir del dilluns i durant 10 dies, podran votar fins a 3 projectes que consideren millor per a la Pobla Llarga. Els preguem ho comenten a tots els que puga. Animem a tots, que parlen sobre el DECIDIM i que voten. I si per a aquesta edició no han presentat projecte, els instem a que vaguen ja visualitzant que seria positiu fer al seu poble, al nostre poble, i presenten les seues propostes en la pròxima edició del DECIDIM LA POBLA.

400.000 € de superàvit

Estem realitzant les últimes revisions a la comptabilitat municipal per a poder presentar en primer lloc a tots els grups municipals i després a tota la resta de la població, les dades econòmiques del 2017. Es a dir, com hem gestionat els diners de tots vostès durant el 2017 i les conseqüències futures d’aquesta gestió.

Les dades no poden ser millor, al nostre entendre. Primer, per què vam dir quan vam fer el pressupost que ens gastaríem 2.828.000 € i ens hem gastat 2.815.000 € (falta tancar la xifra de pagaments fets fora del pressupost, la famosa 413, que en època del PP va estar per uns 200.000 € anuals, acumulant en 12 anys un total de 2.500.000 €, i nosaltres en el 2016 van ser sols 27.000 € i en aquest 2017 per distintes causes com sentències en personal, personal adscrit cementiri, més dedicació serveis socials, etc. pot estar per uns 90.000 €) i en segon lloc, per què vam dir que els ingressos serien d’uns 2.828.000 € però han arribat a 3.224.000 € (gràcies a un treball constant de cobrar coses pendent com quotes urbanístiques de feia molts anys i l’ingrés de 166.000 € de la Diputació per les obres d’accés a la Pobla des de la carretera d’Alberic i que durant el govern del PP no van voler mai ingressar-ho).

Uns 400.000 € de superàvit en un any com el del 700 aniversari de la nostra fundació, ens fa veure la capacitat que tenim com a poble, però si em permeten, gestionat de forma responsable i seriosa. Aquesta és la única forma de poder eixir del forat en que ens van deixar, anar generant recursos econòmics suficients per poder fer front a la barbaritat de deute que ens van deixar i així poder mantenir tots els serveis que es presten. En tan sols 2 pressupostos municipals de 2.600.000 € (el del 2016) i de 2.800.000 € (el del 2017) podrem destinar 1.500.000 € al deute (900.000 € ja pagats i 600.000 € pel superàvit creat). Aquest és el camí que ens permetrà tenir futur.

Executats pel franquisme

Ahir 19 d’abril de 2018, vaig enviar una nota de premsa sobre l’acte “record i memòria” que aquest proper diumenge 22 d’abril celebrem ja per tercer any consecutiu. Lamente molt que les meues paraules hagen pogut portar a confondre als mitjans de comunicació, especialment al LEVANTE que hui ha publicat un article amb el titular: “Descubren otros 18 fusilados que pertenecían al comité revolucionario de La Pobla”. El que hem comunicat a la premsa es que “noves investigacions incorporen més noms al llistat dels afusellats pels franquistes”.

La nota de premsa deia que: “al llistat dels 11 afusellats que el doctor en història Vicent Gabarda va senyalar ara fa 25 anys al seu llibre “Els afusellaments al País Valencià (1938-1956)” pels franquistes, l’historiador local Josep Lluis Navarro incorpora més noms alguns d’ells no nascuts a la Pobla Llarga però que van ser executats per pertànyer al comitè revolucionari de la Pobla. Aquest nou llistat va ser publicat al llibre “La Pobla Llarga. Anotacions per al 700 aniversari” publicat per l’ajuntament de la Pobla l’any passat”.

pàgina 350 del nou llibre de Josep Lluís on senyala aquest nou llistat amb un total de 18 homens

Els 7 nous noms que Josep Lluis Navarro ha incorporat al llistat d’afusellats i que poden veure a partir de la pàgina 350 del seu llibre son:

ANTONIO PÉREZ PICOT apareix al llistat d’executats elaborat per l’historiador Vicent Gabarda senyalant com a últim domicili VALÈNCIA. Nascut a la Pobla Llarga el 30 de gener de 1914, va ser Mestre nacional i segons Gabarda, va ser agent del SIM i membre de les txeques de la seua organització. Va ser condemnat a mort pel Consell de Guerra sumaríssim celebrat a València dies abans de la seua execució segons podem veure al foli 281 de la Causa General de la Pobla Llarga. Com senyala Gabarda: “un total de 23 membres d’aquesta organització, foren duts a Paterna en la primera de les sacas efectuades a València, el diumenge de Resurrecció, una espècie d’ampliació de la festa d’acció de gràcies per la fi de la guerra i la victòria dels nacionals”. Tots ells van ser afusellats els 3 d’abril de 1939. Va ser soterrat primer a Paterna (quadre 3 fila 4 lletra Ñ lloc 5), després es va portar el seu cos a la 7ª esquerra del cementiri de València i per últim al nostre cementiri municipal.

VICENTE VAYÁ ROCA. Al foli 6 de la Causa General de la Pobla Llarga, amb data de 15 de febrer de 1941 podem veure que un tal Vte. Vayá Roca ha sigut executat. No hem trobat al registre civil a cap Vicente Vayá Roca. Si un Antonio Vicente Vayá Roca, nascut el 15 de juny de 1885, condemnat a 12 anys pel consell de guerra número 3 (causa número 4597-V) com podem veure al foli 214 de la Causa General. Aquesta persona, Antonio Vicente, no va ser executat, però si va morir segons els seus familiars en 1955 a casa “per tot el que va patir”. En la documentació del historiador Vicent Gabarda, no li consta cap Vicente Vayá, ni com executat ni com difunt a cap presó, ni com condemnat a 30 anys tan sols. Mentre no tingam més documentació, no podem assegurar si va existir el tal Vicente Vayá Roca, si va ser un error en aquesta anotació que apareix a la Causa General de la Pobla Llarga, així que deixem aquest nom en estudi.

VICENTE RIBERA LLINARES nascut a la Pobla el 26 d'abril de 1907. De mal nom SARDINA. El 5 d'agost de 1942, al foli 189 de la Causa General, diu l'alcalde de la Pobla (en aquella època Victor Soler) que està a la “Prisión Celular de Valencia” pendent de condemna. I així ho confirmen des de la presó. No hem vist cap altre document que confirme el seu afusellament, i si una anotació en la seua partida de naixement que ens diu que va morir el 9 de novembre de 1995 a Vinaròs (confirmat telefònicament pel registre civil de Vinaròs el dimecres 18 d’abril). Aquest nom, fins que no es demostre el contrari, queda fora d’aquest llistat d’executats pels franquistes.

FRANCISCO BENAVENT VAYÀ de 29 anys de l'Ènova que va actuar com a milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla (segons ens diu Josep Lluís esta informació constava en un lligall de documents varis que portava el títol de "Defunciones durante la Guerra Civil Española" de l’ajuntament de la Pobla Llarga) i després a l'exèrcit republicà. Condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent numero 5 de Xàtiva. Però en la documentació de l’historiador Vicent Gabarda, no li consta cap Francisco Benavent, ni com executat ni com difunt a cap presó, ni com condemnat a 30 anys tan sols. Aquest nom, fins que no es demostre el contrari, queda fora d’aquest llistat d’executats pels franquistes.

JOSE FABRA MOYA apareix al llistat d’executats elaborat per l’historiador Vicent Gabarda senyalant com a últim domicili XÀTIVA. Amb 27 anys, de professió podador, es va afiliar a la CNT, fou condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent número 5 de Xàtiva i segons Josep Lluis Navarro, va ser afusellat per ser milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla. El 8 de novembre de 1939 va ser executat. Apareix en la relació dels que podrien estar a la fosa 94 o 128 a Paterna.

RAFAEL ALBERT SEMPERE nascut a Agullent i veí de Rafelguaraf, conegut per Marañón i el Nano, era xofer i va estar afiliat a la UGT. Actuà com a milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla Llarga (segons ens diu Josep Lluís esta informació constava en un lligall de documents varis que portava el títol de "Defunciones durante la Guerra Civil Española" de l’ajuntament de la Pobla Llarga) i fou condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent número 5 de Xàtiva. Però en la documentació de l’historiador Vicent Gabarda, no li consta cap Rafael Albert, ni com executat ni com difunt a cap presó, ni com condemnat a 30 anys tan sols. Aquest nom, fins que no es demostre el contrari, queda fora d’aquest llistat d’executats pels franquistes.

VICENTE PRATS SANCHIS apareix al llistat d’executats elaborat per l’historiador Vicent Gabarda senyalant com a últim domicili RAFELGUARF. De professió xofer, va estar afiliat a la UGT i segons ens diu Josel Lluis Navarro actuà com a milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla Llarga i condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent número 5 de Xàtiva. La seua execució es va produir el 8 de novembre de 1939, quant tenia 24 anys.

Aquestos son els 7 noms més que ha incorporat Josep Lluis Navarro al llistat dels 11 executats de l’historiador Vicent Gabarda que teníem des de fa 25 anys. El govern municipal actual, es reserva fins que aparega més informació, donar validesa a la incorporació de tots aquestos noms al llistat d’afusellats pel franquisme, salvant ANTONIO PÉREZ PICOT (que apareixia al llistat de València), JOSÉ FABRA MOYA (que apareixia al llistat de Xàtiva) i VICENTE PRATS SANCHIS (que apareixia al llistat de Rafelguaraf) i que si seran nomenats aquest any en l’acte institucional al cementiri.   

Si, recuperar-lo.

Els regidors municipals, no som persones que una vegada “investides” comencem a rebre idees per generació espontània sobre que fer durant els anys que pugam estar al nostre ajuntament. Jo dirà (o almenys ha sigut el meu cas) que tenim idees i intentem entrar al nostre ajuntament per portar-les endavant.

En 2004, al programa de festes de Sant Calixt, Joan Carles Ubeda i Sanchis, i Ferran Pastor i Belda, van escriure un article titulat LA VEGETACIÓ I LA FAUNA DE RIBERA AL NOSTRE TERME (si volen, poden descarregar-se ací aquest programa). Ens van descriure molt encertadament el que podíem veure i gaudir abans al Barranc de la Cubella, al Xúquer i al Barranc de Barxeta. Un dels paràgrafs a destacar (per a mi) es aquest:

Volem que esta col·laboració ajude a millorar el coneixement d’aquest patrimoni natural així com a respectar-lo i, d’alguna manera, a recuperar-lo. Si, recuperar-lo, perquè [...] es troben en un estat tal de degradació i contaminació que ningú diria que no fa tants anys, eren uns ecosistemes de gran valor ecològic on podíem trobar la fauna típica de zones humides com la vegetació de ribera en tot el seu esplendor.

Eren els inicis del govern del Partit Popular de la Pobla Llarga. Amb aquest article tenien el full de ruta a seguir però ells tenien la seua pròpia estratègia política, que com es va veure durant 12 anys era la d’abandonar el Barranc a la seua sort, la de crear un problema amb la proliferació sense cap control de les canyes, per a després vindre amb les màquines i vendre que donaven solucions.

Aquesta foto era la que buscava el PP durant els seus 12 anys.

Però aquest projecte que està en marxa mai serà un complet èxit sense la participació de les poblatanes i poblatans. Aquest projecte no ha nascut sols per a recuperar ecològicament aquest entorn, sinó per a que tots pugam ser partícips d’aquest fet i no estem aconseguint-ho. Hem realitzat distintes convocatòries de plantació (ací poden llegir totes les activitats realitzades), amb resposta molt positiva per part d’entitats com Decathlon i altres, però no de les veïnes i veïns del nostre poble. Ahir vaig penjar unes fotos al facebook, fotos on es pot veure una mare amb les seues cries, i un dels comentaris de la gent es que falta l’altra part. Cert. Però com he dit, no aconseguirem revertir aquest espai de la degradació sense l’ajuda de tots. L’activitat del dia de l’arbre amb els escolars, ja estem fent-la ací, per a que aquestes noves generacions tinguen molt present el valor del nostre Barranc.

Activitat del dia de l'arbre amb escolars aquest 2018. Si em permeten, comparant-la amb l'anterior foto, la del Partit Popular, demostra la distància que tenim, políticament parlant.

Per al diumenge 13 de maig, estem preparant una nova activitat, que molt prompte explicarem en que va a consistir. Desitgem, des del govern municipal, que aquest dia estiguen tots vostès allí.

28 de març

Hui, al Levante, es publica un article meu titulat “recordar els demòcrates”.El proper dimecres 28 de març, la nova llei valenciana de memòria democràtica i per la convivència, ens crida a tots a homenatjar a les víctimes de la guerra civil i la dictadura.

Faig referència en l’article a l’accés públic que tenim hui a la Causa General i que vos deixe un enllaç a un vídeo del Ministeri, on ens ensenya com buscar i obtenir còpies dels documents del fondo aquest.

Inste a tots, a realitzar el proper dimecres, actes, escrits, per recordar a les víctimes. Sempre he tingut clar que totes ho van ser. Moltes dones es van quedar viudes. Molts fills es van quedar sense pares. Moltes famílies completament destrossades. Tenim l’obligació de transmetre a les generacions futures la informació completa, com diu la llei, des de la proclamació de la II República fins a 1982 i també, com no, reconèixer a totes les víctimes des de l’inici de la guerra fins a 1978. Dels que foren morts en la zona republicana després del 18 de juliol de 1936 tenim molta informació, fins i tot sempre els hem tingut presents, però dels que patiren la repressió franquista els tenim encara condemnats, així que cal treballar, tots junts, per fer justícia.

Portada, primera pàgina, dels 328 documents que hi ha en total en la Causa General de la Pobla Llarga.

HE MIRAT ...

Dins de totes les responsabilitats que un Govern Municipal té (que son la veritat moltes) hi ha una realment important per a nosaltres però molt difícil de portar a cap, de realitzar, ja que no depèn al 100% del que fages. Però és realment cert que depèn de com es gestiona aquest tema pot influir més o menys en aconseguir aquest objectiu. Estem parlant de la responsabilitat d’aconseguir que les veïnes i veïns s’involucren en la gestió del que es seu, participen en donar solució als problemes del seu poble, i fins i tot pugen valorar formar part d’alguna de les llistes dels partits polítics per a accedir a l’Ajuntament (a formar part de la Corporació Municipal) i un llarg etc.

Estem en democràcia, som nosaltres els que ens tenim que governar. Alguns vam pesar en un moment determinat, en una etapa de la nostra vida, que si alguna cosa volíem canviar, no li ho podíem demanar als nostres pares ja que eren majors i tampoc als nostres fills ja que eren menuts, així que era el nostre moment. Una vegada ja dins, cal no sols treballar per poder fer el que penses millor en eixe moment sinó també en el que penses podrà ser millor per al futur i com no, que hi haja un relleu per a quan comences a ser major.

Hem fet tantes coses (des del Govern Municipal) cap a aquest objectiu que avorriria ara contar-les i la veritat es que se està notant cert canvi en aquesta direcció, la de la participació de tots, i com a exemple l’èxit que està tenint el DECIDIM LA POBLA (hui ja 18 projectes presentats i encara queden 11 dies per poder fer-nos arribar més propostes per millor la Pobla Llarga).

Vos deixe aquesta poesia de Rosa González que va rebre el 3 premi en el concurs de poesia de la Pobla Llarga de 1996 i es va publicar al programa de festes de 1997.

HE MIRAT ...

He mirat al cel i he vist un ocell

volava abatut i un tant inquiet

he tornat a mirar i ara ho comprenc

he vist el cel de fum cobert.

He mirat al mar i he vist un peix

nadava insegur i un tant impacient

he tornat a mirar i ara ho comprenc

he vist el mar d’una taca cobert.

He mirat el paisatge i he vist una llebre

corria espantada i un tant inconscient

he tornat a mirar i ara ho comprenc

he vist el paisatge de flames cobert.

He mirat el parc i he vist un xiquet

jugava amagat i un tant innocent

he tornat a mirar i ara ho comprenc

he vist el parc de soldats cobert.

He mirat la meua terra i he vist a la gent

parlava, es queixava però no feia res

he tornat a mirar i no ho comprenc

com podem arribar a aquest extrem.

   

Pressupost municipal la Pobla Llarga 2018

Superat el tràmit de l’aprovació pel Ple Municipal, ací vos deixe per poder descarregar-se el pressupost municipal que per al 2018 s’ha aprovat.

Ací teniu la part d’ingressos, on destaca com sempre, els ingressos per l’IBI (que aquest any arribarà fins als 829.000 €), el que ens envien des de l’estat central per tots els impostos que paguem (no municipals), uns 739.000 € i després el fons que des de l’any passant ens envia la Diputació i la Generalitat d’un total de 146.000 € i que és de gran ajuda. Cal destacar també la subvenció per a Serveis Socials que ens remet la Diputació i que arribarà fins als 177.000 €

En despeses hi ha molt que comentar, tant que es fa molt difícil no deixar res fora. 

En personal, destacar la incorporació d’un policia davant el pas d’un altre a segona activitat. L’augment considerable per a l’ajuda a domicili i la consolidació del pla d’ocupació.

L’augment en manteniment de vies públiques i camins, així com de parcs i jardins, es prou significant (un total de 56.000 €), encara que som conscients que la Pobla Llarga necessita molt més inversió ja que l’estat de molts carrers i voreres és lamentable. Un total de 30.000 € per a carrers i camins (20.000 € més que en 2017) i 26.000 € per a manteniment de parcs i jardins (també 20.000 € més que en 2017) son les xifres.

En l’apartat d’inversions va a donar-se solució al problema de llum del Carrer Mariola (tan demandat pels veïns i que em estat sempre buscant els diners per poder-ho fer), així com també un problema greu per filtracions en la xarxa de l’aigua potable en el carrer Ramón Perales.

Es comprarà un cotxe per a la Policia Local (híbrid), una grua per a l’assistència d’ajuda a domicili i 50.000 € per al DECIDIM LA POBLA on les veïnes i veïns ja estan presentant les seues propostes (ja hi ha 16) sobre que veuen elles i ells necessari per al nostre poble.

Per a pagar el deute actual hi ha destinats un total de 353.641 €, uns 80.000 més del que tenim per obligació però cal fer un esforç per anar reduint l’actual percentatge d’endeutament que supera el 200%.

Els convide a descarregar-se tots els documents i conèixer en profunditat on es destinen els seus diners.

Claudina Navarro Villaplana (1901-1956) primera regidora

Recuperar la biografia de veïnes i veïns del nostre poble que d’una manera o una altra han sigut importants, destacables, referents, és un dels objectius que dins la regidoria de memòria històrica tenim.

Hui vos presentem a Claudina Navarro Villaplana, primera dona regidora al nostre Ajuntament des del 30 d’agost de 1938 fins a la finalització de la Guerra i la imposició de la Dictadura.

Claudina va nàixer el 2 de juny de 1901 al Teular, al Carrer Sant Josep (en la casa que tenia el número 19 en 1901). Son pare era Vicente Navarro Burguete, jornaler, i sa mare Emilia Villaplana Canet (els dos nascuts a la Pobla Llarga en 1874).

En el programa de festes de Sant Calixt de 1985 es va publicar aquesta fotografia (la de dalt) comunicant que  fer aquesta referència a una de les fotos publicades: "[...] la primera dona que va ser concejal en la Pobla, era temps de la República".

Segons li han contat a la seua neta (Claudi, també regidora al nostre Ajuntament en 1982) Claudina va viure en primera persona els Successos amb 18 anys. Algunes persones li contaven que va ser una de les persones que demanava a tots els jornalers que anaren cap a casa, que no continuaren a la plaça. Per por.

Es va casar amb Bautista Benavent Navarro (1900-1933) i es van posar a viure en els Motors (l’hort que hui encara podem veure a la dreta cap a Castelló pel camí vell, en eixir ja del poble, del poliesportiu).  

En 1933, va ocórrer una desgràcia a la Pobla Llarga, desgràcia que li va tocar a ella, al seu home. El dijous 28 de juny de 1933, mirant el castell de focs d’artifici de les festes de juny (de Sant Pere) una de les carcasses no va explotar al cel i si al caure, matant en l’acte a Bautista, al seu home. Claudina es va quedar viuda, amb dos xiquets de 6 anys, de 3 i a punt de donar a llum al seu tercer fill que va nàixer aquell mateix any 1933.

Padró de 1935 on podem veure que Claudina i els seus tres fills viuen a l'avinguda del 14 d'abril (actual carrer Metge Lorenzo Santamaria)

Josep Lluis Navarro, en aquest nou llibre sobre la nostra història (Anotacions per al 700 aniversari) ens diu que: “El 15 de juliol s’incorporà a files el reemplaç del 1941 i en vista de les baixes produïdes en el consistori, el 27 d’agost de 1938 el governador civil renovà la totalitat del Consell Municipal i designà els càrrecs de la nova corporació que es constituí el 30 d’agost i que seria l’últim Ajuntament de la República”. Claudina va entrar com a regidora amb la responsabilitat de govern en “Assistència Social i Evacuació, Instrucció Pública i Cementeri i Abastos”.

També ens diu Josep Lluis que “el 20 de març, mentre els nacionals entraven a Xàtiva, a la Pobla tenia lloc l’última sessió de la Corporació Municipal, on es donà compte de les despeses efectuades. Només l’alcalde Juan Bautista Serena Sabater, els regidors Serafín Esparza García, Vicente Gil Ródenes, Claudina Navarro Villaplana i Teodoro Pons Escandell, i el secretari Andrés de Lamo Moreno continuaren al front del Consistori”.

L’última referència que tenim sobre ella en aquest llibre de Josep Lluis, és que l’Ajuntament ja en 1939 va estar cercant informació d’ella per a ver sigut regidora republicana.

Claudina va morir el 14 d’octubre de 1956, amb 55 anys, en sa casa, a l’avinguda de Santa Cecilia. Sens dubte una dona que de no haver sigut per la Dictadura, estaria en la memòria col·lectiva del nostre poble.

Claudina al centre de la foto (en peu) el 16 de novembre de 1937