sábado, 19 de enero de 2019

¡Soy un preso..!


Ahir es compliren 79 anys de l’afusellament a Paterna de l’alcalde republicà Nicasio Ripoll Ortolá i dos regidors també republicans, Bautista Gomar Benavent i Salvador Ramón Benavent, de la Pobla Llarga. Tots els indicis indiquen que els seus cossos varen ser dipositats a la fosa 113 del cementiri de Paterna i des de fa anys, els seus familiars estan lluitant per poder identificar les seues restes, donant-nos a tots una lliçó en molts aspectes. Molts altres poblatans foren afusellats després de finalitzada la guerra i hui volem aportar un document periodístic sobre un dels afusellats que pot ser els faja formular-se alguna pregunta. Almenys a mi si ho ha provocat.


El 13 de febrer de 1938 va eixir un nou número, el 431, de la revista Crónica. En aquesta revista apareix un article signat per I.A.C. dedicat a les brigades de voluntaris de presos que realitzaven tasques com recollida de llenya per a la presó. L’article arranca narrant com un centenar de presos de la Presó del Ministeri de la Governació en Segorbe eixien a les 7 del matí cap al sud de Teruel a llevar neu per restablir la circulació. “La República, que no regatea el más amplio humanitarismo a sus presos, quiere, sin embargo, que éstos presten su colaboración en trabajos o servicios que, a más de sacarles de una inactividad perjudicial en todos sentidos, compensen de algún modo los gestos que su reclusión origina al Estado”. I una vegada posats en situació ens conta que ja de nit, quan els camions eixien cap a la presó, u d’ells es va parar per una xicoteta avaria. En reparar-lo, alguns dels presos varen espentar el camió per posar-lo en marxa i en arrancar VALERIANO MONTANER [Montañes] ORTÍZ es va quedar sense poder pujar. Un camió que anava cap a València va parar i el va recollir, deixant-lo a un kilòmetre de la presó. “Ni por un momento ha pensado Valeriano Montaner Ortiz en no acudir a dormir a «su» Prisión. Pudo seguir a Valencia, y se bajó en Segorbe”. De viva veu, comenta Valeriano al periodista, que: “quise hacerme la ilusión de que no estaba detenido, y entré en un bar cercano a la Prisión a tomarme un vermut”. Cap a les 9 de la nit va anar fins a la porta de la presó, va cridar i li varen dir que ja no era hora de fer cap visita a ningú i ell va contestar: “Es que yo..., sabe usted..., soy un preso”.

Valeriano, segons ens diu Josep Lluis Navarro a la pàgina 350 del seu últim llibre sobre la nostra història, tenia 34 anys quan el varen matar, casat, obrer i afiliat a l’UGT. Empresonat a Xàtiva, el consell de guerra permanent núm 5 de Xàtiva en consell sumaríssim, el condemnà a mort el 4 d’agost del 1939 i fou executat a Paterna el 8 de novembre del 1939. El 15 de febrer de 1941, l’alcalde franquista Victor Soler, va signar el full 6 de la Causa General acusant a Valeriano de la mort del retor Rubiols però el 13 d’octubre de 1942 va presentar declaració Francisco Rubiols Boronat, nebot del retor, afirmant per dues vegades que “no han podido averiguar quienes fueron” els que el varen matar.


¿per què estava Valeriano empresonat a Segorbe en febrer de 1938? ¿Si el nebot de Rubiols reconeix que no sabien qui podia o podien ser els assassins del seu oncle, per què l’alcalde franquista Soler l’acusa a ell de la seua mort?

1 comentario: