domingo, 13 de marzo de 2022

No, no. Si no me voy. Es que me echan.

El 2 de juny de 2019 vaig escriure sobre Tomás Sanz Allueva (poden llegir l’article ací). Hui puc ampliar aquell article aportant dos fotos (crec és la primera vegada que els poblatans actuals li podem posar rostre) i el relat d’uns fets que podrien ser el desencadenant de la seua eixida de la Pobla en gener de 1923.


Les dos fotografies han sigut facilitades des de l'associació cultural El Hocino (Blesa, Terol)
La primera sols Tomás (no tenim data de la foto) i baix el matrimoni Tomás Sanz i Francisca Oliver molt probable el dia de la seua boda en Cullera


El 9 de juliol de 1922, El Pueblo, publicava un article titulat: “¿Qué ocurre en Puebla Larga?”. Deia el periòdic que el cap de la guàrdia civil protagonista dels Successos “que ayer se cumplió el tercer aniversario” tornava a ser noticia per les lesions que presentava un obrer que declarava havia sigut apallissat per Tomás. La noticia no era tant la pallissa sinó que els metges titulars i el farmacèutic de la Pobla van tenir que deixar el poble i anar fins a València per a denunciar a les autoritats i al col·legi mèdic el tracte rebut “con cierta desconsideración por haber certificado el carácter de las lesiones que presentaba un obrero”. Segons El Pueblo, el col·legi mèdic va ordenar als dos metges i al farmacèutic que no tornaren a la Pobla “hasta que no reciban una satisfacción cumplida”.

Dos dies després (11 de juliol de 1922) El Pueblo va continuar facilitant més dades sobre el que havia passat, assegurant que “no fué un obrero el apaleado por el tristemente célebre cabo de la guardia civil, sino los hermanos don José María y don Salvador Gascó, honrados y prestigiosos comerciantes”. Els dos germans van ser traslladats a València, posats a disposició de l’autoritat militar i quedant posteriorment en llibertat. Al contrari que Tomás, que va romandre a la presó uns dies, fet que va congratular al col·legi de metges tornant a la Pobla els dos metges titulars i farmacèutic.

El 14, 5 dies després de la primera noticia, apareix en un altre periòdic (La Correspondencia de Valencia) un xicotet escrit on es fa referència a una “protesta del vecindario de Puebla Larga contra la conducta del cabo comandante de la Guardia civil”. El Pueblo i El Diario de Valencia van precisar millor (un dia després, el 15 de juliol de 1922) la quantia de poblatans que es van desplaçar fins a València (segons El Pueblo seguramente el número de dichos vecinos no bajaría de 300” i segons El Diario de Valencia “más de doscientos vecinos de Puebla Larga en su mayoría socios del Sindicato Católico Agrícola”) i el motiu (“interesarse por la tramitación del sumario que se instruye” […] “Visitaron al Capitán general rogándole que se tramitase con toda diligencia el sumario que se instruye por haber apaleado el cabo de la guardia civil á dos prestigiosos vecinos […] expresándole su ferviente anhelo de que se hiciese justicia”). Però el guàrdia civil, Tomás, continuava tenint el recolzament dels cacics de la Pobla i encara que va estar uns dies tancat a València, va tornar al poble provocant que els metges i farmacèutic tornaren a anar-se’n deixant de nou a la Pobla sense servei. Era evident que hi havia un pols entre els metges, farmacèutic, i un nombre gran de poblatans contra el guàrdia civil i determinats cacics.

Una última noticia apareix en premsa sobre Tomás i la Pobla Llarga però no té continuïtat en cap altre periòdic. La Voz del 21 de juliol de 1922 diu que “había surgido una grave colisión entre el cabo de la guardia civil y un grupo de labradores” durant la matinada del 20 i que encara que van intentar saber més no van obtenir cap informació.

Tomás Sanz marxaria de la Pobla en gener de 1923 per la pressió de molts?. Vull pensar que si. S’estava fent un nou quarter que supose voldria inaugurar-lo ell. El seu fill Manuel havia nascut ací en la Pobla en 1920, era un poblatà més. Però posar-se encontra als metges i a tants poblatans podria haver fet que la seua eixida de la Pobla es produïra amb el vist-i-plou dels cacics.

El primer que em va vindre al cap al llegir aquesta pressió a Tomás per aquestos fets i recordar que la seua marxa va ser als mesos, va ser allò que va publicar la revista satírica Gutiérrez el 18 d’abril de 1931 després de la proclamació de la II República en un article titulat: “¿dónde vas, señor gutiérrez, dónde vas triste de ti?”. El maquinista del tren on se suposa puja Alfonso XIII li pregunta si va de viatge i el motiu d’anar-se’n i Alfonso XIII (Gutiérrez) li contesta: “No, no. Si no me voy. Es que me echan”. Aquesta anècdota sempre l’he escoltada a ma casa, en veu de ma mare, que li ho contava la seua. 

Aquesta imatge, portada de La Traca del 21 d'abril de 1931, també podria representar l'eixida de Tomás de la Pobla Llarga