domingo, 27 de enero de 2019

Tot es pot perdre


El canvi polític en aquesta legislatura que està finalitzant s’ha fet ben evident en molts sectors (econòmic, cultural, serveis socials, etc.) sent sens dubte la recuperació de part de la nostra història més recent una de les que més ha marcat la diferència entre l'anterior govern i l’actual. No sols estic parlant ací a la Pobla Llarga sinó també al Consell, Diputació, i molts altres ajuntaments.

Hui és dia internacional de la memòria de l’Holocaust i prevenció de crims contra la humanitat. Durant aquesta setmana, i hui mateix, hi ha distints actes en molts pobles, ciutats, que en aquesta legislatura varen canviar el color polític dels seus ajuntaments. Però tot aquest avanç pot aturar-se o fins i tot desaparèixer davant la possibilitat de que l’extrema dreta vaja guanyant simpaties i vots al nostre poble, a la nostra comarca o al nostre País Valencià.



Rosa Torán, va escriure el passat 15 de gener en PÚBLICO, un article titulat “Conocer el pasado es Democracia” que deguem llegir complet per ser conscients del retrocés que ens amenaça davant l'aparició de polítics que neguen el feixisme, el franquisme, com el que va ser, un crim per a la humanitat.



JUNTS SOM FORTS
de Pasqual Boqueta (2019)

sábado, 19 de enero de 2019

¡Soy un preso..!


Ahir es compliren 79 anys de l’afusellament a Paterna de l’alcalde republicà Nicasio Ripoll Ortolá i dos regidors també republicans, Bautista Gomar Benavent i Salvador Ramón Benavent, de la Pobla Llarga. Tots els indicis indiquen que els seus cossos varen ser dipositats a la fosa 113 del cementiri de Paterna i des de fa anys, els seus familiars estan lluitant per poder identificar les seues restes, donant-nos a tots una lliçó en molts aspectes. Molts altres poblatans foren afusellats després de finalitzada la guerra i hui volem aportar un document periodístic sobre un dels afusellats que pot ser els faja formular-se alguna pregunta. Almenys a mi si ho ha provocat.


El 13 de febrer de 1938 va eixir un nou número, el 431, de la revista Crónica. En aquesta revista apareix un article signat per I.A.C. dedicat a les brigades de voluntaris de presos que realitzaven tasques com recollida de llenya per a la presó. L’article arranca narrant com un centenar de presos de la Presó del Ministeri de la Governació en Segorbe eixien a les 7 del matí cap al sud de Teruel a llevar neu per restablir la circulació. “La República, que no regatea el más amplio humanitarismo a sus presos, quiere, sin embargo, que éstos presten su colaboración en trabajos o servicios que, a más de sacarles de una inactividad perjudicial en todos sentidos, compensen de algún modo los gestos que su reclusión origina al Estado”. I una vegada posats en situació ens conta que ja de nit, quan els camions eixien cap a la presó, u d’ells es va parar per una xicoteta avaria. En reparar-lo, alguns dels presos varen espentar el camió per posar-lo en marxa i en arrancar VALERIANO MONTANER [Montañes] ORTÍZ es va quedar sense poder pujar. Un camió que anava cap a València va parar i el va recollir, deixant-lo a un kilòmetre de la presó. “Ni por un momento ha pensado Valeriano Montaner Ortiz en no acudir a dormir a «su» Prisión. Pudo seguir a Valencia, y se bajó en Segorbe”. De viva veu, comenta Valeriano al periodista, que: “quise hacerme la ilusión de que no estaba detenido, y entré en un bar cercano a la Prisión a tomarme un vermut”. Cap a les 9 de la nit va anar fins a la porta de la presó, va cridar i li varen dir que ja no era hora de fer cap visita a ningú i ell va contestar: “Es que yo..., sabe usted..., soy un preso”.

Valeriano, segons ens diu Josep Lluis Navarro a la pàgina 350 del seu últim llibre sobre la nostra història, tenia 34 anys quan el varen matar, casat, obrer i afiliat a l’UGT. Empresonat a Xàtiva, el consell de guerra permanent núm 5 de Xàtiva en consell sumaríssim, el condemnà a mort el 4 d’agost del 1939 i fou executat a Paterna el 8 de novembre del 1939. El 15 de febrer de 1941, l’alcalde franquista Victor Soler, va signar el full 6 de la Causa General acusant a Valeriano de la mort del retor Rubiols però el 13 d’octubre de 1942 va presentar declaració Francisco Rubiols Boronat, nebot del retor, afirmant per dues vegades que “no han podido averiguar quienes fueron” els que el varen matar.


¿per què estava Valeriano empresonat a Segorbe en febrer de 1938? ¿Si el nebot de Rubiols reconeix que no sabien qui podia o podien ser els assassins del seu oncle, per què l’alcalde franquista Soler l’acusa a ell de la seua mort?

viernes, 11 de enero de 2019

Atur a la Pobla Llarga




Sense voler ser triomfalista, i ni molt més voler atribuir-nos tot l’èxit, hem fet pública la data d’atur d’aquest mes de desembre als perfils socials de l’ajuntament de la Pobla Llarga amb satisfacció.

Satisfacció perquè la data d’aquest mes de desembre no ha pogut ser millor, encara que ens sap molt greu que hi hagen 198 persones sense poder treballar a la Pobla.

Diguem que la data no ha pogut ser millor per tres raons principals:

1 – Tant homes com dones, des de menys de 25 anys i majors de 45 han trobat treball. Es a dir, cap sector de la població ha sigut discriminada a l’hora de trobar feina.



2 – Per trobar un percentatge d’atur inferior al 10% de la població activa, cal remuntar a maig de 2008 que va ser de 9,31%. A partir de juny de 2008 la xifra ha estat sempre per dalt del 10% (en agost del 2013 va arribar fins al 26,17 %, superant les 500 persones aturades) i aquest desembre de 2018 ha estat en el 9,45%. 10 anys després la Pobla Llarga baixa del 10% d’aturats.

3 – El mes de desembre dels últims dos anys havia presentat un xicotet increment en l’atur, menys aquest desembre de 2018 que ha sigut al contrari.

El Govern Municipal continua mes a mes pendent de l’evolució de l’atur a la Pobla Llarga, presentant en tots els pressupostos municipals una quantia econòmica per activar un pla d’ocupació si les xifres anaren en augment. Preocupats estàvem aquest mes de desembre sobre l’atur davant la campanya citrícola tant nefasta d’aquest 2018 però altres sectors com els serveis i l’industria estan donant treball, cosa que ens ha alegrat i molt.   

miércoles, 9 de enero de 2019

Deute en bancs




Com tots vostès saben, el deute en entrar a governar els Socialistes a la Pobla Llarga aquesta legislatura era, no sols molt elevat sinó també mal gestionat, tenint que fer front a pagaments desorbitats que posaven en perill les nòmines dels treballadors i el manteniment de serveis bàsics per al nostre poble. Ací vos mostrem com a evolucionant aquest deute fins a 31 de desembre de 2018.

1 – FACTORING BBVA
En el 2008, el govern del PP va demanar al BBVA l’anticipo de la subvenció per a fer la Casa de la Música quedant a deure un total de 190.543,20 €. Cal dir que els diners si varen arribar des de la Generalitat però no es varen destinar a pagar aquest deute fins que no es va fer efectiu el canvi de govern en aquesta legislatura.

2 – PRESTEC BBVA
El 30 de juny de 2015 teníem un préstec en el BBVA amb un deute de 1.250.858,26 €. El total que es deu a data 31 de desembre de 2018 es de 955.145 €. Un total de 276.128,59 € s’han fet efectius per amortitzar el capital d’aquest préstec en aquesta legislatura.

3 – PRESTEC CAJA MAR
Aquest préstec està completament liquidat. El deute amb aquesta entitat bancaria era de 52.395,74 € el 30 de juny de 2015 i 0 € a data de hui.

4 – PRESTEC SANTANDER
Aquest préstec es va formalitzar en 2012 per l’anterior govern municipal. El total va ser de 3.747.534,75 € i a 30 de juny de 2015 el deute era de 3.747.534,75 €. Com poden comprovar, l’anterior govern no va pagar ni un cèntim del capital que es devia en aquest banc. Durant aquesta legislatura s’han pagat un total de 715.362,08 € deixant el deute a 31 de desembre de 2018 en aquesta entitat financera en 3.032.172,67 €

5 – PRESTEC CAIXA ONTINYENT

El 30 de juny de 2015 vàrem constatar una sèrie de condemnes a l’ajuntament de la Pobla Llarga, sentències fermes des de feia molts anys, per valor de 619.358,28 €. Algunes d’elles es varen pagar en recursos propis i altres mitjançant un préstec en la Caixa Ontinyent de 542.252,44 €. Aquest préstec es va formalitzar el 7 d’abril de 2017 i actualment està en carència. 



domingo, 6 de enero de 2019

11 de juliol de 1919, els Successos al Congrés dels Diputats

Sens dubte, els fets que la nit del dimarts del 8 de juliol de 1919 van ocórrer al nostre poble, van ser molt greus. La vida d’un ser humà és un dret fonamental i sis poblatans, sis homes (el més jove sols 19 anys) van ser privats d’aquest dret assassinant-los.


Al Congrés dels Diputats, el Diputat Indalecio Prieto Tudero, va intervindré el divendres 11 de juliol demanant en primer lloc la lectura de l’article 16 del Reglament de la Càmera: "Hasta la constitución definitiva del Congreso, éste no se ocupará de otra cosa más que del examen de actas y de las comunicaciones del Gobierno y del otro Cuerpo Colegislador, a no ser que ocurriera algun incidente extraordinario, péro nunca de proyectos ni de proposiciones de ley." 

El Senyor Prieto va preguntar a la Presidència si considerava “los sucesos sangrientos y luctuosos desarrollados en Puebla Larga” un assumpte extraordinari (deixant clar que per al seu grup si ho era) per poder ser tractat per la Junta de Diputats. El Diputat Socialista reprotxava al Govern que no haguera notificat aquestos successos (almenys per obligació moral) a la Junta de Diputats, i que ells si consideraven important “que deliberemos sobre ellos”. El Senyor Prieto va explicar que “la Guardia civil, sin ningún toque de atenclión previo y el elemento patronal de la población, al unísono con la Guardia civil, han disparado sobre las masas populares, inérmes e indefensas, y han causado el número de víctimas que la Prensa relata”. També va explicar com varen començar aquestos fets i que la finalitat era requerir al Govern “con toda presteza” una comissió parlamentaria per vindre fins la Pobla i comprovar la realitat de les informacions “que inanan sangre”. 

El Senyor President va fer oïts sorts a la petició del Diputat Prieto i va argumentar que havia fet “ya el uso que podía hoy hacerse del art . 16, y que ahora debemos pasar a otro asunto”. 

El Senyor Prieto va demanar la paraula i també el Ministre de la Governació (Antonio Goicoechea Cosculluela). El President li va donar la paraula primer al Ministre que va fer una defensa de l’actuació de la Guardia Civil, comunicant que estaven a la espera de més informes però que estava molt tranquil ja que “todas las fuerzas vivas de la población, el alcalde, el cura párroco, el juez municipal, los diputados provinciales” havien mostrat mitjançant un telegrama la seua gratitud per la bona actuació del comandant de la Guardia Civil ja que per a ells havia evitat “mayor y más grave desarrollo” durant aquella nit. 

En finalitzar el seu parlament el President li va donar la paraula al Diputat Prieto que va voler manifestar en primer lloc que no compartia la decisió del President de no portar el tema a la Junta de Diputats i va continuar dirigint-se al Ministre, fent menció a la constitució de la Societat de llauradors “que sigue orientacions socialistas” i que naturalment els que ell considerava “fuerzas vivas” estaven oposant-se al naixement i desenvolupament d’aquesta Societat. També va incidir en el fet que va originar tot aquest succés i que els que a la plaça acudiren “sin ningún acto hostil hacia nadie se les disparó, se les hirió y se les mató”. Al final de la seua intervenció va demanar al Govern “que vea el medio de satisfacer los anhelos de justícia” però en tornar a prendre la paraula el Ministre, va tornar a reafirmar que la Guardia Civil va actuar de forma correcta ja que sols dos moriren per Mauser, l’arma reglamentaria d’ells, i la resta per tir d’escopeta i pistola, deixant ja el tema tancat. 

La pregunta es evident: podria aquest succés haver-se tancat per a la història d’una forma completament distinta si el President, el Sr. Marqués de Figueroa, haguera acceptat la petició del Diputat Indalecio Prieto de tractar els fets de la nit del 8 de juliol a la Pobla Llarga com excepcionals i haver constituït una comissió parlamentaria?