viernes, 4 de agosto de 2017

El nazisme torna a colpejar la Pobla Llarga

Com diu el títol d’aquest article, el nazisme ens colpeja de nou als poblatans. Ara fa 4 anys, publicàvem la biografia de Julio Tomás Codina, veí del Teular que arribava a Mauthausen el 6 d’agost de 1940 formant part del primer contingent de deportats espanyols i que moria a finals de 1941 a Gusen.


Julio apareix al padró d’habitants de la Pobla Llarga en 1941 com AUSENTE. Se senyala com a que està a França, ja que des d’aquest país li enviava cartes a la seua dona, però la veritat és que ja portava molts mesos al camp de concentració de Mauthausen des d’on va ser traslladat a Gusen per a que morira.  

Fa unes setmanes, el delegat de l’AMICAL a València, Adrian Blas Mínguez Anaya, ens va enviar una dada: un tal Gergorio Bataller Bataller, que vivia al carrer Ramón Perales cap a 1966, havia rebut una carta on se l’informava sobre el seu fill Salvador Bataller Anduig.
Aquest nom i sobretot els dos cognoms, Bataller Anduig (o Anduix posteriorment) no ens resultaven nous, ja que Josep Lluis Navarro i Sanchis, ens va deixar per escrit (pàgina 141 del seu llibre La Pobla Llarga introducció a la seua història) que Gregorio Bataller Anduig va ser regidor del nostre Ajuntament des del 25 de gener de 1937 quan es va constituir el Consell Municipal designant a Nicasio Ripoll Ortolá com a Alcalde i Salvador Ramón Benavent com a segon Tinent d’Alcalde. I que Salvador Bataller Anduix (pàgina 158 del llibre ja dit) havia sigut víctima de la repressió franquista, sent empresonat en un camp de concentració (se pot interpretar que Espanyol).


Padró d’habitats de 1930 on va quedar registrat que la família Bataller Anduig vivien en l’hort d’Oronyer i que estaven a la Pobla Llarga des de 1909. Baix, l'hort d'Oronyer al fons de la imatge.




Per sort, hui, hem pogut parlar en Rafaela Bataller Micó (amb 84 anys) que viu a Catalunya i que recorda perfectament la Pobla Llarga de la postguerra, de com anava la seua mare, ella i les seues germanes a veure a son pare, el regidor Gregorio, tancat a la carcel model de València i que mai va veure a son tio Salvador que segons va avançant la investigació gràcies a l’esforç de Guillem Llin Llopis, anirem narrant la seua història, que tot a punta a ser un dels 750 espanyols que va passar per Neuengamme i que amb molta probabilitat va morir en 1944 a Bergen-Belsen (camp nazi on va morir Ana Frank).


Al Cementiri Municipal de la Pobla Llarga, podem trobar la tomba dels pares de Salvador Bataller Anduig: Gregorio Bataller Bataller (Castelló de Rugat 1879 – la Pobla Llarga 1968) i Encarnación Anduig Gascó (Castelló de Rugat 1877 – la Pobla Llarga 1966)

He de reconèixer que fins conèixer la història de Julio Tomás Codina, i ara aquesta nova, la de Salvador Bataller Anduig, el nazisme per a mi era un tema que ens quedava molt lluny als nascuts a aquest poble, i que havia afectat a altres persones que poc tenien a veure amb nosaltres. Doncs una vegada més la realitat s’imposa i aquesta sensació, la de que no ens va afectar el nazisme es diluís al conèixer que un altre veí poblatà també va acabar les seues dies en un camp de concentració nazi.


Fosa comú núm. 3 al camp de concentració de Bergen-Belsen. Foto d’abril de 1945.