domingo, 29 de noviembre de 2020

250.000 euros, com a mínim, la donació de la Bolinches?

Matilde Bolinches no sols va fer possible amb la seua aportació econòmica el remat del campanar aconseguint així un temple “de los más bellos y hermosos de nuestra diócesis” (Diario de Valencia 24 de juny de 1925) sinó també “el nuevo piso de mármol, muy precioso y de valor; ufanas verjas; restauración y dorado del altar mayor, de una visualidad hermosa e indiscutible merito; sustitución de nuevos, bonitos y cómodos bancos; elegante presbiterio; embellecimiento general, comprensivo hasta la fachada, paredes y alrededores que circundan el templo, e incontables reformas, que resultaría prolijo enumerar, campeando en todo la piedad, el arte y exquisito gusto” (Las Provincias 25 de juny de 1925). En la missa del gall de 1925 es va estrenar “una rica, magnífica y voluminosa araña, instalada cerca del altar mayor, y de varias hermosas arandelas pegadas sobre los pilares, de una visualidad sorprendente, todo lo cual, con esplendor extraordinario, fue encendido en el solemne acto del canto de Gloria in excelsis Deo, produciendo dulce y santa emoción en el concurso de fieles que invadía per completo el templo parroquial y alrededores, como jamás conocido” (Las Provincias 27 de desembre de 1925) i com no va ser pagada amb el patrimoni de la Matilde.

Però tants diners tenia Matilde? La veritat, ni idea. El que si sabem és que tenia molts camps, més de 75 fanecades entre el terme de la Pobla i de Castelló i que als 4 mesos de la seua mort es va fer pública la primer subhasta de part d’ells, en concret per al divendres 16 de desembre de 1921 a les 9 del matí en la notaria de Carcaixent de Francisco Verdú i Payá. En juliol de 1922 es va anunciar una nova subhasta no sols de més camps d’ella sinó també d’una casa que tenia en el que va ser una alqueria musulmana que coneguem com les Cases d’Esbrí. Una tercera subhasta es va anunciar en març de 1924 amb un total de 5 finques totes elles d’arrossars en el nostre terme, en el de la Pobla Llarga.




He de confessar que tinc la curiositat de saber el total de diners que va arribar a donar a l’església Matilde Bolinches. Igual trobem en els arxius de la parròquia factures de tot el que es va pagar amb els seus diners, però no m’he pogut resistir a traure una xifra aproximada fins que fem el treball de consultar eixos arxius, i la xifra per a mi podria estar per uns 250.000 euros com a mínim. 75 fanecades (sense contar la casa) a unes 1.000 pessetes la fanecada (sobre valor de les fanecades entre 1921 i 1925 no hem trobat res però si en 1873 gràcies a un escrit de Vicente Lassala, polític valencià que va ser president de la Cámara Agrícola Valenciana, que xifrava ja en aquella època en 1.000 pessetes el valor d’una fanecada en la província de València) estaríem parlant d’unes 75.000 pessetes que hui suposarien uns 250.000 euros aproximats. No està mal.

domingo, 22 de noviembre de 2020

S.R.I, Pasionaria, Alberti, Juan García Morales, la Pobla Llarga

Hem tingut el privilegi de rebre unes paraules escrites de Francisco García Hernández sobre el que recorda (hui compta amb 88 anys) dels seus anys a la Pobla Llarga. Va ser en octubre de 1936 quan van arribar a la Pobla, ell (amb 6 anys) junt a sa mare que era neboda de Juan García Morales, el propi Juan amb sa mare i també el seu germà Néstor amb la seua dona.

Francisco ens confessa que l’edat li està fent perdre molt records de la seua infantessa però està segur que: “vivíamos en una casa de planta baja al borde de la carretera que atravesaba todo el pueblo y que daba por la parte trasera a la huerta y los naranjos. No estaba muy lejos de una estación de ferrocarril [carrer Vall, hui número 52]. También recuerdo que por las noches y con frecuencia venia un bombardero enemigo que volaba a baja altitud y que le llamaban “la pava“. Decía la familia que intentaba bombardear la estación y unos depósitos de gasolina que nunca logro destruir. Durante nuestra estancia Don Juan y su hermano Néstor se ausentaban con frecuencia y estaban en contacto permanente con las autoridades del pueblo, también estaban relacionados con una familia amiga valenciana que tenía un negocio de exportación de naranjas y que se llamaba Gascó”.

He llegit la biografia de Juan García publicada per Antonio César Moreno Cantano, i he estat llegint articles publicats en premsa nacional per Juan i altres sobre ell. És evident que la seua persona (els seus discursos, els seus escrits) va ser molt influent durant la Segona República i la Guerra. Per aquesta raó estic convençut que la seua presència a la Pobla no es va limitar a menjar i a dormir. Tenim constància de la vetlada teatral que es va celebrar en febrer de 1938 per a recollir fons per a l’organització Socorro Rojo Internacional a la Pobla. El S.R.I. publicava els discursos de Juan per a recollir fons ja que eren molt valorats i la gent els comprava per poder llegir-los. Rafael Albertí va vindre a la Pobla aquella vetlada per a llegir alguns dels seus poemes. La Pasionaria també va estar a la Pobla visitant la Brigada Internacional que estava en el magatzem de Planelles (actualment carrer Vall 138 i 140). Juan signava articles junt a la Pasionaria i Rafael Alberti entre altres. 




Sense saber de Juan, sense saber que va viure ací, aquest acte per al S.R.I., aquestes visites de la Pasionaria, de Rafael Alberti, eren com increïbles. Ara, almenys per a mi, tenen una explicació.

sábado, 14 de noviembre de 2020

Panteó Bolinches

Si sou dels que aneu al Cementiri, segur que teniu en ment un panteó en la part més vella a la vostra dreta una vegada haveu accedit dins del tot. Costa de veure en una única pedra de mabre amb un àngel, el nom de la persona que allí descansa: Matilde. Cap cognom, cap data del dia que va morir, o els anys que tenia la tal Matilde, fa complicat saber de qui es tracta realment però sols has de preguntar als més majors i et diuen de seguida que la tal Matilde és la Bolinches, la que va pagar el remat del campanar.


Buscant un poc hem trobat que Matilde va morir als 62 anys, el dia 9 d’agost de 1921 en Villar del Arzobispo, celebrant el seu funeral a la nostra església, la d’ací de la Pobla Llarga, el 19 d’agost a les 9 del matí. Aquesta data, que va morir en agost de 1921 ens fa dubtar de que el remat del campanar siga de 1921 com se’ns ha dit, així que caldrà investigar més sobre la data exacta de la finalització de les obres al campanar però no és l’objectiu d’aquest escrit.

Continuant amb el panteó, si et fixes en ell, veus algunes coses que et resulten (almenys a mi) un tant preocupant. Als laterals pots observar forats on segur hi havia alguna cosa, pot ser mabre igual que el que queda?. Si mires cap amunt pots apreciar que algun remat ha sigut llevat a la força. Fins i tot pots veure que la llosa està reparada, es veu que es va trencar, almenys per dos parts. I els balustres que adornen i subjecten la barana de ferro es veu reparat després d’haver sigut partit.






El 25 de juny de 1925 es publicava a Las Provincias un article “llarg” on es parla de totes les millores que gràcies a ella s’havien fet a l’església (ho comentarem en un nou article més endavant) i diu: “Doña Matilde Bolinches Miñana [mal, és Serena el segon cognom] es su nombre, que debe permanecer perennemente incrustado, con letras de oro, en la mente y en el corazón de todos estos feligreses, transfiriéndoselo de unas generaciones a otras, estándolo ya esculpido brillantemente sobre piedras marmóreas en el rico panteón de familia erigido en nuestro Cementerio [...]”. Piedas marmóreas, es a dir més d’una. Una llàstima que hui sols quede el que podem veure en aquest panteó i no gaudim de l’original, i una desgràcia si va ser per culpa de que en algun moment de la nostra història es fera malbé.