domingo, 31 de marzo de 2019

Dades demogràfiques que cal saber


Els que estem hui en política municipal, tenim l’obligació de conèixer totes les dades que es publiquen sobre la Pobla actual. Estes dades ens donen molta informació i ens ajuden a com deguem actuar en cada un dels sectors, i també ens donen les tendències futures per poder anar preparant eixa Pobla que arriba.

La Generalitat Valenciana posa a la disposició de tots un portal denominat ARGOS. Ací podem veure molta informació sobre la Pobla Llarga i hui ens agradaria mirar les dades estadístiques demogràfiques.

La xifra d’uns 4.500 habitants sembla prou estable al nostre poble. El que si representa aquesta xifra és una densitat prou elevada per kilòmetre quadrat (son uns 444,20 h/km2) respecte de la comarca (226,63 h/km2), de la província (235,79 h/km2) i comunitat (213,45 h/km2). Aquesta dada ens té que fer veure que cal treballar en el manteniment del nostre entorn ja que el principal problema d’una densitat alta és que empitjora i baixa sens dubte la qualitat de vida.



Respecte a les franges d’edat, poc a poc, anem envellint-nos. De menys de 14 anys ens mantenim al voltant d’un 14%. D’entre 16 i 29 anys estem perdent molta població. En 2001 estàvem en un 21,92 % però ara (2018) estem en un 13,10 %. La Pobla Llarga se està presentant inútil a l’hora de mantenir als joves vivint ací i aquesta dada és molt preocupant, ja que les necessitats dels joves (estudis, treball qualificat, etc.) no es poden oferir a nivell municipal i si els nostres joves han d’eixir per formar-se i treballar, serà complicat que tornen més endavant. Els altres dos trams, d’entre 30 i 65 i més de 65, va pujant, any rere any, poc a poc. Som els que estem entre 30 i 65, els que més habitem la Pobla Llarga (51,07 %).

Hi ha una altra dada que és molt significativa (no apareix en aquest portal) i que és POBLACIÓ MÁXIMA ESTACIONAL (es pot veure en foro ciudad). Aquesta dada diu la quantia de la gent que suporta la Pobla Llarga. Mesura el total de persones que hi ha a la Pobla Llarga de mitjana anual. Són persones que tenen alguna vinculació o relació (venen a treballar, a estudiar, venen a passar un temps ací, etc.) Aquesta dada a augmentat molt en els últims 18 anys. Si en el 2000 es senyala que ací no venia ningú (era de 4.500) va començar a pujar (2009 – 5.771) fins als actuals 6.473. La Pobla està suportant actualment a una població total de 6.473 habitants, ja saben el que suposa en tema de manteniment.



viernes, 1 de marzo de 2019

On estan els cossos?


Josep Lluis Navarro, a la pàgina 302 del seu nou llibre sobre la nostra història de 2017, ens diu que “el dia 10 el poble en massa acudí al soterrament de les víctimes [de la nit del 8 de juliol de 1919] en el que estigué present també la Guàrdia Civil per a evitar incidents i informar personalment al governador Durán sobre l’acte. La Voz de Valencia, al fer la crònica del soterrament, digué que es desenvoluparem conmovedoras escenas entre las familias de los muertos, i els corresponsals de El Pueblo i el Mercantil Valenciano es desplaçaren a la Pobla per a ser testimonis directes“. Però, on estan els cossos?

Durant mesos hem estat treballant per poder localitzar on estan soterrats els jornalers assassinats i lamentablement sols hem trobat un, tenint que donar ja com a inútil la possibilitat de trobar als altres cinc que varen ser soterrats el dijous 10 de juliol com no sols es va comentar en la premsa sinó també pel propi rector Vicente Rubiols Castelló. Tenim en les nostres mans una copia digital dels certificats de defunció de l’església i Rubiols va certificar que “el día diez de julio de mil novecientos diez y nueve mandó dar sepultura eclesiástica en el cementerio de este pueblo transcurrido que fuese el debido tiempo al cadáver de …”.

La hipòtesis de més pes és que es varen soterrar en terra i el pas dels anys ha fet desaparèixer qualsevol senyal per saber on estan. No és estrany al nostre cementiri no trobar a algun difunt ja que la seua organització des de l’inici ha sigut prou caòtica i molt més els que estan soterrats en terra. També es diu per algunes veïnes i veïns que el camí de la part vella del cementeri, on al centre es troba una rèplica de la Creu de Terme, es va fer per damunt de sepultures. Una altra hipòtesis és que finalitzada la Guerra es va crear al cementiri la secció Grupo Caídos (“lateral izquierda entrando, nichos del 1 al 10” entre la secció 1 i 2) on varen depositar les restes del rector Rubiols assassinat el 5 d’agost de 1936. Sabem de l’odi que regnava després de Guerra i soterrar al rector junt als “revolucionaris” sembla incompatible per als franquistes i qui sap si al final de forma totalment conscient es fera desaparèixer les seues tombes i fixes.


José Ramón Villaplana Oliver (14 de maig de 1900 - 18 de juliol de 1919) 

Aquesta hipòtesis última pot agafar més força al trobar sense cap dificultat a l’últim mort d’aquella nit que es va produir deu dies després, en concret el 18 de juliol de 1919 per les greus ferides que li va ocasionar el tir que va rebre. De fet en el certificat de defunció del registre civil que es troba a l’ajuntament es senyala com a causa de la mort “hemorràgia de la arteria femoral” però és el rector Rubiols qui certifica en el registre eclesiàstic que va morir “a consecuencia de herida de arma de fuego”. Segons ens narra la seua neboda, ell va eixir de casa la novia i al veure tanta gent a la plaça va parar i va rebre un tir en la cuixa. Jose Ramón Villaplana Oliver, de 19 anys, va ser soterrat el 19 de juliol de 1919 en un primer nínxol i en la làpida es va col·locar aquesta poesia:

19 años tenia
cuando la vida perdí
en una muerte triste y villana
que pide clemencia al cielo

A la família sempre els varen dir que el tir no era per a ell, que va ser un greu accident. Aquesta afirmació deixa clar que el tir als altres cinc si va ser premeditat, pot ser per considerar-los capitosts. Per aquest motiu també s’haguera pogut esborrar les seues tombes. Hui, la primera làpida no la podem veure al ser tapada per una nova al considerar la família, no fa tant de temps, que la primera estava en mal estat per ser mostrada, però la família sap on està i continuen anant a depositar-li flors, cosa que la resta de familiars no poden.



Lápida actual on està soterrat José Ramón Villaplana Oliver i que tapa l'original de 1919