Llaurador, que fem?

El passat 21 de desembre de 2016, vam organitzar una xerrada amb dos dels màxims responsables de la Unió de Llauradors. En concret Joanma Mesado i Ferran Gregori. L’assistència encara que no molta, si va ser de gent realment interessada en el que allí es va parlar, i és d’agrair la seua presència. Donar les gràcies també als membres del Consell Agrari que fan l’esforç d’assistir a les reunions que programem cada tres mesos i també la seua assistència a aquesta xerrada.

Segons els llauradors, els productors, una campanya citrícola tan nefasta com aquesta no s’ha conegut mai. Les clementines nules i les taronges navelines continuen als tarongers a 8 de gener de 2017, i passen les dies i els llauradors continuen esperant la cridà del “comprador” que els diga que van a collir. I ni crida, ni s’espera ja que cride.

Estem anys analitzant i analitzant per saber on està el problema. Els preus en els grans supermercats per terra, l’arribada d’altres cítrics d’altres països, el minifundisme, la no regeneració dels llauradors i llauradores, la falta d’ajudes i recolzament de l’administració, etc. i no arribem mai a cap lloc, a cap solució global per a tots i es que com ja es va dir a la Pobla Llarga en una xerrada que vam organitzar els Socialistes el 20 de febrer de 2015 amb Llorenç Capsi, pot ser ja no hi ha cap solució global i si individual.

Amb alegria, almenys per a mi, hem vist que tant a la I fira agrícola en Sant Pere de 2015 com ara a la I fira de nadal aquest desembre passat, dos dels expositors, dos de les empreses que allí han estat (http://www.naranjamania.com/ i La Taronja del Pla) estan apostant pel camp, transformant la taronja i altres en un producte final de qualitat i que els permet continuar en aquest sector.

Una cosa si coincidim molts, i es que la formació és fonamental per poder visualitzar alternatives a la taronja i ací teniu una adreça web http://multiversidad.es/ de una fundació (FIAES) sense ànim de lucre que té com a finalitat la formació, la promoció i el assessorament en Agroecologia, Bioconstrucció, Energies Renovables, Educació Popular, Economia Social i el Desenvolupament Rural Sostenible.

Les solucions als nostres problemes estan (sinó sempre en la majoria dels casos) en nosaltres mateixos i esperar a que vinguen altres i que ens ho solucionen, crec que és esperar debades. No serà millor passar a l’acció?