La importància de la dona, per estudiar.

Aquest 2019 estem ací a la Pobla Llarga revivint els Successos. Estem aprofitant la commemoració del primer centenari d’aquella fatídica nit a la plaça davant l’ajuntament per buscar, estudiar, i interpretar la documentació existent sobre el que va passar aquell 8 de juliol de 1919, però també abans i després. Un dels temes que em sembla poc treballat és el paper de la dona poblatana en particular i riberenca en general dins del moviment obrer que demanava jornades de treball i sous raonables durant aquella dècada de 1910. Hi ha informació al respecte i en estudiar-la tens la sensació que la història ha deixat de costat a la dona, una vegada més.

Julia Hudson-Richards senyala que en 1914 mils i mils de dones (i homes) treballaven en distints sectors de la industria tarongera, collint, transportant, o fins i tot construint les caixes de taronja, entre altres. Ací a la Pobla tenim una foto, facilitada pel cronista Joan Català datada en 1914 i ubicada en l’Hort del Torrentí (Hort de Sánchez de León), on podem veure prou més dones que homes collint. 

Les dones en els pobles tarongers on proliferaven els magatzems de confecció, s’organitzaren en societats de resistència com ens diu Francesc-Andreu Martínez Gallego, amb l’objectiu primer de baixar fins a 8 hores la jornada laboral ja que la mitjana d’hores que les dones treballaven era de 12 per dia i intentar rebre un sou més digne que els 0,10 € que cobraven al dia. Ací a la Pobla Llarga, la data de la constitució legal de les dones en associació per a defensar els seus interessos com a treballadores es de febrer de 1918. La Unión Femenina es va establir a la plaça de la Verge (plaça Canalejas, 5 en 1918) presentant els seus estatuts en València l’1 de febrer, i realitzant l’assemblea constituent el dia 9. La seua primera presidenta va ser Julia Llinares. Sense poder precisar la data concreta, el nom de l’associació va ser canviat a las confeccionadoras de cajas de naranja agafant la presidència Clotilde Navarro Sancho. 

Que la data de constitució legal de l’associació fora en febrer de 1918, no vol dir que les dones a la Pobla Llarga no participaren abans en concentracions o manifestacions. Julia Hudson-Richards senyala que en març de 1917, en la vaga general a la Ribera, les dones (també homes i xiquets) demanaven vaixells, pa i treball, xifrant unes 4.000 les que marxaren per les places de Carcaixent, d’Alzira, la Pobla Llarga, entre altres pobles de la Ribera.

Referències a La Unión Femenina de la Pobla Llarga en la hemeroteca tenim algunes d’entre les que cal destacar la que figura en El Pueblo del 19 de febrer de 1919, on apareix un article titulat Mitin Socialista en Puebla Larga i comenta el triomf que varen obtenir desprès de la vaga els treballadors en general i en particular por las compañeras de la Unión Femenina. Continua l’article comentant que el acto vióse concurridísimo siendo el local insuficiente para contener a la muchedumbre entre la que figuraba infinidad de mujeres.

Cal aprofundir més en la figura de la dona dins del moviment obrer a la Ribera i per descomptat a la Pobla Llarga. Estic convençut que amb un estudi més concret descobrirem la importància de la dona en aconseguir les millores laborals i de sou que poc a poc varen anar produint-se al segle XX ací.

El primer club de futbol de la Pobla Llarga. 1931.

L’ajuntament està treballant per a realitzar el proper 13 d’octubre un homenatge als esportistes locals i molt especialment als que ja no estan. Per aquest motiu he revisat dades sobre l’esport al nostre poble al llibre de Josep Lluís Navarro: la Pobla Llarga introducció a la seua història; i en l’apartat dedicat al futbol alguna cosa puc aportar.

Josep Lluís comenta que cap a octubre de 1925 es jugà el primer partit del Pobla Llarga contra el Carcaixent en terrenys de E. Victoria, al camí de les Torres. Aleshores no existia camp de futbol i solia jugar-se en solars contra equips com l’Alfonso XII o Príncipe de Asturias.

Continua senyalant que en 1930, quan desaparegué el velòdrom, es formà el “CD Puebla Larga”. El Club Deportivo es va constituir legalment en maig de 1931, aportant els estatuts pels quals regir-se el dia 16 i realitzant el dia 19 la seua constitució alçant acta oficial. El seu primer president va ser Alberto Benavent.

El 13 de juny la premsa senyala el naixement del Club Deportivo comentant que los jóvenes de Puebla Larga, para dar expansión a sus aficiones deportivas, agrupados en su mayoría al Club Deportivo, han construido un campo de deportes que será inaugurado en breve con un interesante partido de futbol. El camp, propietat del Club, va ser inaugurat oficialment el 28 de juny, jugant un partit contra el potente y entusiasta equipo de Játiva, C.D. Setabis. Estàvem en la fira de Sant Pere així que aprofitant la festivitat també es va jugar el 29 contra el Club Charles de Montaverner i el 30 (dimarts) contra San Juan de Énova.

La primera alineació de la que hi ha constància va ser la que va jugar aquell diumenge 28 de juny: Vallés I, García, Richard, Congost, Francés, Pérez, Fayos, Ferrero, Ibáñez, Piqueres y Vallés II.

Aquest camp de futbol va ser anomenat El Cabañal i va ser testimoni de golejades com l’aconseguida el 12 de juliol contra el potente once C.D. Juvenal de Carcagente on el total de gols aconseguits pels de la Pobla varen ser 7, marcant sols 1 gol els de Carcaixent. L’entrenador de la Pobla, el gran deportista Burguete.

El nombre de jugadors va ser tan gran que fins i tot es va fer un segon equip, las reservas del C.D. Puebla Larga, jugant el diumenge 2 d’agost en el camp del Cabañal contra el Olimpic de Játiva i más que partido fué una charlotada porque las jugadas graciosas de algunos individuos provocaban de continuo la hilaridad en el respetable y sobre todo hubo una digna de señalarse, ya que uno de los reservas, tan ciego iba hacia el balón, que sin darse cuenta lanzó un chut sobre su mismo marco y consiguió un tanto para sus contrarios. 4 a 4 varen quedar al final però per què els de Xàtiva no estaven encertats de cara a la porteria ja que los reservas locales no daban pie con bola ni nos demostraron con lo que jugaron que saben lo que es futbol. Pel contrari, el primer equip es va desplaçar fins Rafelguaraf i varen guanyar per 2 gols (1 – 3), y no marcaron más goals porque a partir del dos a cero se confiaron y ya no hicieron nada […] En fin. Un éxito más de las nuestes del Club Deportivo, primeras categorías y un fracaso de los reservas, a los que debe el entrenador enseñar un poco de futbol antes de lanzarlos de nuevo a los azares de una lucha en serio, porque no basta que uno se diga futbolista para serlo, sino que hay que demostrarlo. Deben entrenarse rigurosa y obligadamente porque para salir a dar patadas al cuero sin ton ni son no se necesita entrenador.

El diumenge 30 d’agost, el C.D. Puebla Larga va guanyar al C.D. Setabis de Xàtiva per 4 gols a 2. L’equip de la Pobla va estar format per: Vallés I; Llinares, Pérez; Mollá, Francés, Ferrero; Morenet, García II, Ibáñez, García I y Vallés II. Els de Xàtiva varen començar molt bé i el nostre porter Vallés va tenir que fer varias y acertadas intervenciones sobresaliendo en estos momentos la labor de los defensas y medios. A continuación se inicia un ataque a la puerta setabense iniciado por García (R.) e Ibáñez, rematando este último con un chut raso ocasionando el primer goal para los locales finalitzant el primer temps 1 a 0. L’inici de la segona part va ser com la primera, de domini per part dels de Xàtiva, marcant fins i tot 2 gols, però Ibáñez va transformar una falta en gol i desde este momento se emplea el C.D. Puebla Larga a fondo dominando netamente. García I va marcar el quart gol i Vallés va parar dos penaltis. El público salió altamente satisfecho.

El diumenge següent, el 6 de setembre, varen jugar contra el Florida F.C. de Catarroja un partit mediocre segons el corresponsal que publica l’article a la premsa, amb victòria dels de la Pobla per 4 a 3. El defensa de la Pobla, Piqueres, va provocar tres penals, marcant dos els de Catarroja i parant Vallés un. El jugador més destacat entre els de la Pobla, en la primera part, Morenet. En fin, un partido apático, en el que las geniales jugadas con que los nuestros nos obsequian siempre brillaron por su ausencia. De haber jugado como acostumbran y saben, hubieran derrotado por una gran diferencia a los forasteros. [..] Suponemos que será el primero y último partido … apático…

El 25 de setembre apareixia un nova nota de premsa sobre el partit del C.D. Puebla Larga contra C.D. Olimpic de Javita amb el resultat de 2 a 1. Els de la Pobla varen lluitar molt per a parar als de Xàtiva, fent moltes i boniques jugades. Els gols de la Pobla varen ser marcats per Gongost i per Ibáñez. L’alineació completa de l’equip poblatà va ser: Navarro, Llinares, Pérez, García, Francés, Ferrero, Morenet, Ibáñez, Congost, Richard i Vallés II.

I l’última noticia sobre el futbol en 1931 va eixir publicada el 17 d’octubre. L’article parla sobre les festes del 13 i 14, senyalant el partit celebrat en el camp del Cabañal contra la U.S. Castellonense aconseguint els poblatans guanyar per 5 a 1.

Males olors a la Pobla Llarga

Fa molts anys que a la Pobla Llarga estem patint moltes males olors. Sembla que hi ha una constant que es repeteix: hora de sopar; estiu; closa. Però això no vol dir que no hi haja dies que siga fins i tot de matí i en altres zones del poble.

En octubre de 2007 es va inaugurar la depuradora de la ribera. Segons la informació que va publicar El Pais (poden llegir la noticia completa fent clic ací), el Xúquer es lliurava de milers de metres cúbics d’aigües residuals no sols urbanes sinó també industrials d’Alzira, de Carcaixent, Castelló de la Ribera i les nostres, de la Pobla Llarga. Estàvem degradant no sols l’ecosistema del nostre riu Xúquer sinó fins i tot del parc natural de l’Albufera. Era molt necessària (baix el meu punt de vista) aquesta depuradora.

Tot el que la depuradora trau de les aigües es utilitzat per una empresa annexa (Depuración de Aguas del Mediterráneo, S.L.) per a convertir-ho en compost per a ús agrícola. A part dels fangs de la depuradora, aquesta empresa rep altres d’indústries agroalimentàries, productes caducats d’empreses de distribució, residus forestals i agraris, i després de realitzar el tractament específic a tot aquest “material” ho transforma en un compost per a ús agrícola.

La data d’inici de les olors, la data d’inici de l’activitat d’aquesta empresa, no puc precisar-les. Tenim una primera data que correspon a una denúncia que va fer el govern del PP després de moltes queixes veïnals. Segons es pot llegir al Levante del 9 d’octubre de 2014: “[...] la policía local abrió una investigación que ha concluido que los malos olores provienen de una gran finca agrícola cercana al casco urbano. Los agentes comprobaron que este terreno se estaba abonando con fangos tratados en la depuradora comarcal de Carcaixent”.

Les males olors varen continuar i Jo mateix, el 8 de juliol de 2015, ja com a membre del govern municipal, vaig posar una denúncia en la caserna de la Guardia Civil d’Alzira, manifestant que: “degut a les fortes olors que es venen percebent en el casc urbà de la localitat de la Pobla Llarga, des de fa varis anys amb bastant freqüència, amb les següents molèsties per a els veïns, sense poder identificar les causes que ho provoquen, sent el olor més intens en hores nocturnes i matinals, es pel que realitze la present, per a que s’esbrinen els fets i es prenguen les mesures pertinents per a corregir dites molèsties”.

Mai la Guardia Civil m’ha contestat, a mi, sobre aquesta denúncia presentada però si ens costa que van anar a l’empresa de forma immediata i això va fer que tinguérem una primera reunió el govern municipal, al front l’alcaldessa, amb els responsables d’aquesta empresa per veure quina era la situació real, com treballaven, si ells assumien o no ser la font de les males olors, etc. Les reunions amb aquesta empresa han sigut varies durant aquestos anys. Fins i tot van vindre a una comissió informativa municipal per a que tots els grups municipals (abans Ciudadanos, EUPV, Compromis, PP i PSPV-PSOE) tingueren la informació directa d’ells sobre que estaven fent per a evitar ser ells el problema. Es va crear un grup de WhatsApp el 18 de juliol de 215 per a comunicar a l’hora que fora si es notava olor i la intensitat a la Pobla, i puc constatar que l’alcaldessa sempre comunica si fa olor, la intensitat i la zona del poble. Ens diuen que modifiquen horaris de treball, formes de tractar els fangs, etc. per a no ser ells el  problema però nosaltres continuem patint esta pudor.

En abril d’este any ens van comunicar (informació publicada al Levante i poden llegir-ho ací) que tenien els permisos ja per a fer una nau tancada i poder realitzar els tractaments en tancat i així evitar que les olors que es desprenen del tractament dels fangs passen a l’aire. Des de l’ajuntament estem esperant que inicien les obres per veure si realment podem donar per finalitzat aquest desagradable període de males olors al nostre poble. No obstant continuarem comunicant si fa falta tots els dies les males olors, demanant que modifiquen el que tinguen que modificar per a evitar les pudors. Entenem perfectament i respectem les publicacions que es fan sobretot al facebook sobre el malestar que tenim tots per culpa de les pudors. Confiem en que inicien prompte les obres i la mala olor siga 0.

De tenir un bé, a ser un problema. El camp

Com a fill de llaurador, com a regidor d’agricultura de la Pobla Llarga, estic malhumorat davant la desfeta que esta patint la citricultura, l’agricultura en general al nostre poble. No hi ha dia que no veges un article a la premsa sobre com està afonant-se cada vegada més el camp. Hui mateix al Levante: “La campaña de fruta de verano añade otro golpe letal para la agricultura”. Que complicat està resultant veure com els nostres pares han estat treballant tota la seua vida per deixar-nos un bé com eren els camps i la sensació hui es que ens deixaran un problema.

Durant la legislatura passada vam crear el Consell Agrari Municipal (el 29 de desembre de 2015 vàrem publicar el reglament que poden descarregar ací) però poc a poc la participació dels membres va anar a menys fins que l’últim Consell vàrem ser quatre (i això que era per a presentar als Grups Municipals del nostre ajuntament una moció en defensa de la citricultura). El 14 d’octubre de 2016 vam publicar les bases reguladores sobre el Banc de Terres (poden descarregar ací) però amb molt poca repercussió. Ni la gent que té hui els camps abandonats els oferta per a ser llogats ni apareix gent interessada en llogar camps. Dins l’equip de tècnics de l’ajuntament, durant la passada legislatura, es va contractar per primera vegada en la història del nostre poble a un Tècnic Agrícola (que continua atenent tots els dimecres i que poden posar-se en contacte amb ell via correu electrònic a agricultura@lapoblallarga.es) per a ajudar a tots els llauradors, activant fins i tot la Fira Agrícola que com tots varen veure en esta passada edició (maig 2019) la participació de professionals del sector va ser molt pobra (agraint i molt als que si van estar presents).

imatge de l'article publicat a Las Provincias el 24 de juny de 2019

En juny d’aquest 2019 es publicaven dos articles al Levante i a Las Provincias on es recollien algunes de les conclusions de la Convenció Citrícola que va hi haver a l’Alcúdia com: “El pequeño agricultor aislado va a desaparecer, no tiene futuro en las actuales circunstancias, salvo casos esporádicos de especialización muy concreta”. El govern de l’ajuntament de la Pobla Llarga té molt present l’agricultura. Anem a treballar en totes les direccions per ajudar en tot el possible a aquest sector que tanta riquesa (no sols econòmica) ens aporta a un poble com el nostre que continua depenent molt del camp. Som molt conscients de les nostres limitacions administratives, econòmiques, però treballarem de valent per ajudar a transformar aquesta realitat que no ens agrada a ningú. 

Realisme Social

Visitar el Museu de Belles Arts de València sempre és un goig. Els poblatans tenim, si em permeten l’expressió, l’obligació d’anar almenys una vegada en la nostra vida per veure el Retaule de la Vida de la Mare de Déu que segons la història diu, estava a l’ermita de la Pobla Llarga i que Emili Gascó ens mostra al documental històric nostre.

 

Immersos com estem en recordar els Successos, si visitaren el Museu, segur que un quadre, un pintor, vos cridaria i molt l’atenció. Es tracta d’Antonio Fillol Granell (1870-1930), principal representant del realisme social i que amb aquest quadre pintat en 1904 i titulat Després de la Refrega és la imatge que millor pot representar el que va succeir aquella nit del 8 de juliol de 1919 a la Pobla Llarga.

Quadre propietat del Museu de Belles Arts de València i que ens ha autoritzat a publicarlo en aquest article

Posats en contacte amb la família, el seu besnet, Ignacio Gómez, ens va comentar que l’obra d’Antonio “son auténticos documentos periodísticos de acontecimientos desarrollados en Valencia, es el caso de su obra "Revolución" (hoy desaparecida), en la que se representa una carga de la Guardia Civil contra una manifestación obrera frente a La Lonja, "La noche de San Benito" en la que podemos ver la dispersión "a sablazos" de unos manifestantes a las puertas del Gobierno Civil, mientras que estos se defienden lanzando piedras, o la citada "Después de la refriega", también titulada "La semilla"  o "El hijo de la revolución" y en la que vemos los momentos posteriores a una protesta obrera en la calle Colón, esquina Ruzafa, con dramático final”.

Imatge del quadre La Noche de San Benito facilitada pel besnet Ignacio Gómez 

La lona que poden veure a la plaça i que reproduïm la imatge ara ací, és un encàrrec de la Regidoria de Memòria Democràtica a l’escultor xativí Xavier Soro. El que estem mostrant ara és un esbós de l’obra que es deuria titular Els Successos i que deuria arribar a poder ser una escultura per a dignificar als sis poblatans morts.

Els Successos, esbós de l'escultor Xavi Soro

Si ens ho esperàvem

Ja fa un mes que els Socialistes de la Pobla Llarga vàrem guanyar les eleccions municipals amb un resultat molt satisfactori per als que hem estat al govern durant la passada legislatura i per a tots els que han estat al capdavant del partit amb responsabilitat executiva o no, col·laborant en tot el que fem.

El resultat obtingut, si ens ho esperàvem, encara que eren moltes les veus que deien que Compromís portava molt bona llista i que el PP anava a mantenir els regidors que tenien a ser la única llista de dreta. De fet, jo mateix vaig escriure que ens podíem quedar fora del govern davant els resultats de les eleccions nacionals i autonòmiques d’abril, amb una clara intenció de fer veure als votants que sols podríem estar nosaltres governant una vegada més, si de veritat ens votaven en maig.

Si ens ho esperàvem per molts motius. El primer i principal perquè durant 4 anys havíem governat per a tots. Per a la legislatura 2015-2019 teníem un clar objectiu: traure a la Pobla del sectarisme que el PP havia instaurat, fent polítiques sols per a uns en detriment d’altres, i amb segur alguns errors notàvem que ho havíem aconseguit. Ha sigut una legislatura que sempre s’ha escoltat a tots i s’ha fet la política adequada per a solucionar els problemes de tots, independentment de la persona, no com abans.

Hi havia un altre motiu que s’intuïa i que s’ha certificat una vegada obertes les urnes i era el percentatge de vot tan baix que anava a traure Esquerra Unida. Miren el gràfic i podran veure com llevat tan sols d’una cita electoral, Esquerra Unida i nosaltres els Socialistes tenim sempre una tendència totalment contraria. Observen com hem anat pujant sempre que ha anat baixant Esquerra Unida i la tendència des de 1995 d’Esquerra Unida ha sigut baixar i baixar fins a quedar fora de l’ajuntament. Podem dir amb les xifres en la mà que si EU baixa els Socialistes pugen i al contrari, ací a la Pobla Llarga.

Molt al contrari està passant amb Compromís que estem portant la mateixa tendència d’augment en el nombre de vots des de que aquest col·lectiu està presentant-se a les eleccions municipals (poden veure el gràfic). Si els Socialistes pugem, Compromís puja. Així ha sigut des de 2011. Així que tots aquells que podien pensar que Compromís podia llevar vot al PSOE, almenys ací a la Pobla Llarga, no està succeint.

Molt més podríem parlar sobre com s’ha pogut arribar a traure este resultat històric dels Socialistes a la Pobla Llarga (encara que en 1983 el percentatge de vot va ser superior, qui es va presentar va ser un home, així que el resultat aquest de 2019 és també històric al ser una dona qui ha encapçalat la llista) però per no avorrir, parem ací.

Cap als 16 anys

Recorde perfectament aquell dia de 2003, quan Paquita Calatayud Merí i Bernardo Aleixandre Benavent varen cridar a la porta de ma casa per proposar-me que formara part de la candidatura socialista a les eleccions municipals d’aquell any. Tenia 31 anys, un fill menut (4 anys) i un pare que ja havia fet prou per mi (60 anys).

Aquell any no vaig entrar com a regidor, anava el sèptim, i encara que es varen traure un total de 604 vots (el 23,43%) que atorgava als socialistes 3 regidors, el PP va presentar un recurs pel recompte en una de les taules i al final sols 2 van formar part d’aquella corporació amb Rafael Soler Vert com alcalde. A partir d’aquell 2003 vam començar a treballar per anar primer que res dotant a aquest partit de totes les ferramentes que el món digital propiciava i sobretot anar responent a la pregunta de quina Pobla Llarga volíem i podíem tenir.

En 2007, vaig anar en el lloc tercer de la candidatura socialista, candidatura encapçalada per Primitivo Climent Perales, que va obtenir un total de 755 vots (el 25,84%) i sí, aquest any ja vaig entrar com a regidor.

12 anys he complit ara com a regidor al nostre ajuntament. Des de 2007 fins 2015 en l’oposició i des de 2015 fins hui al govern. Tant a l’oposició com al govern he tingut sempre clar que el meu treball tenia que servir per a millorar la vida dels actual poblatans i poblatanes i també dels que encara no hi son, dels que venen de camí.

Hui hem encetat una nova legislatura on Neus Garrigues Calatayud, que ja forma part de la nostra història local al ser la primera dona alcaldessa de la Pobla Llarga, ha aconseguit el 61,75 % dels vots (un total de 8 regidors, sols una altra candidatura, la d’Eleuteri Serena Tena en 1983 va aconseguir 8 regidors, en aquella data el 66,90%) i hem sent molt orgullós de continuar 4 anys més dedicant-me al meu poble. De segur que en algunes coses no estaré del tot encertat, i demane disculpes anticipades, però com sempre he fet, treballaré anteposant el benefici de tots al meu personal.