Què s’han fet amb els diners?

Una vegada més em tingut que fer front al pagament d’interessos per la gestió del Partit Popular. Un nou pago, aquest de 60.000 €, hem fet aquesta setmana, per l’incompliment de subvenció de l’ajuntament de Rafael Soler amb la diputació d’Alfonso Rus. El 10 de juliol de 2008, el senyor Rafael Soler i el senyor Alfonso Rus, van signar un conveni per a finalitzar el Monterrey. Un total de 267.000 € va enviar a la Pobla Llarga la diputació, diners que es van pagar a una empresa per la compra de 1.089 butaques, per la col·locació del teló del escenari, etc. Com es públic i notori, el Monterrey no es va finalitzar, i com no sabem ni on estan els diners ni el material, l’actual ajuntament ho va posar en coneixement de la fiscalia i estem pendent del judici.

Però aquest pagament no es de deute generat pels populars en la seua gestió. Aquests euros si van entrar a l’ajuntament i no es van destinar on calia. Com per exemple l’IVA cobrat per la venda de solars en època del PP i no ingressats a hisenda (durant aquesta legislatura hem pagat 72.000 € per aquest tema). Parlem per exemple de la Casa de la Música on es van enviar tots els diners per a la seua construcció i no es van tornar 190.000 € al banc (ho hem fet nosaltres en aquesta legislatura). Parlem del no pagament a constructors per la urbanització de la closa i polígon on hem tingut que fer front a sentències per valor de 500.000 € (mitjançant un préstec) i que durant el govern del PP si van cobrar molts diners per les quotes urbanístiques.

I la pregunta, què s’han fet amb els diners? comença a prendre força quan en 2016, es pot generar un superàvit de 200.000 € a la Pobla Llarga. I més encara quan pots generar en 2017 un superàvit de 400.000 €. Quan en dos pressupostos pots, no sols fer front a part del deute del PP, sinó fins i tot millorar els serveis que es presten, sense generar dèficit sinó tot el contrari, comences a no entendre que botons feia el Partit Popular amb els diners de tots nosaltres. 

Al pressupost municipal, es senyala una quantia d'ingressos estimats. Durant la primera legislatura del Partit Popular (2003-2007) es van senyalar dos anys que superarien els 4 milions d'euros (2007-2008) 

Presentació i votació DECIDIM LA POBLA

Diu Mark Stevenson que: “les aventures de democràcia directa, on existeixen mecanismes per a que els ciutadans de a peu decideixen en assumptes de política i despesa, son poques i mal comptades”. Açò ho va dir l’any passat, en  el 2017, al seu llibre Fem les coses d’una altra manera. Com reiniciar el mon. Pensem que es una frase “lamentable” però real. Però a la Pobla Llarga em donat un segon pas, molt més ferm que el primer donat fa uns anys, per a que les veïnes i els veïns puguen participar més directament, en aquest cas, en la política local, en la despesa. En aquest mateix llibre hi ha una anècdota que m’agrada comentar. En Porto Alegre, Brasil, es va comparar el pressupost municipal a una manta, manta molt curta, que si tires cap a dalt per tapar-te, et deixes els peus a l’aire. Una persona que ho va escoltar va dir que ell entenia de mantes molt, que portava tota la vida fent-les i que si ell i els seus conciutadans hagueren pogut participar en la creació d’eixa manta, igual no seria tan curta.

L’actual govern municipal, hem tingut sempre clar, que calia donar aquest pas participatiu. Soms conscients de la necessitat d’obrir la política a tots. Estem convençuts dels beneficis democràtics que açò comporta. Vam fer un primer intent presentant tres projectes subvencionats, per a que les poblatantes i poblatans elegiren quin fer. Aquesta segona proposta va molt més enllà. Arranca des del pressupost municipal propi. 50.000 € dels imposts directes de les veïnes i veïns de la Pobla, han sigut posats en les seues mans per a que proposaren en primer lloc on destinar-los, per a que pugueren dir  que farien ells per millorar la Pobla. De totes les propostes presentades (20 en total) s’han estudiat, s’han debatut, i ara, ja puguen triar, entre les 8 propostes finalistes.

Ens em ensenyat molt durant tot aquest procés, que porta 8 mesos de treballs, per anar millorant-lo de cara a la pròxima edició que ja els anunciem va a posar-se en marxa en setembre i que comptarà amb la mateixa quantia, 50.000 €. Estem contents de la participació de la gent i del treball fet per tots els treballadors municipals per poder concretar les propostes en aquests projectes.  Tota la informació la tenen a la nostra web municipal, en concret en l’apartat de participació http://www.lapoblallarga.es/va/content/decidim-pobla però els animem a vindre hui a la Casa de la Cultura (al saló d’actes) a les 19:30 h i participar en la presentació dels projectes finalistes i debatre sobre ells.

A partir del dilluns i durant 10 dies, podran votar fins a 3 projectes que consideren millor per a la Pobla Llarga. Els preguem ho comenten a tots els que puga. Animem a tots, que parlen sobre el DECIDIM i que voten. I si per a aquesta edició no han presentat projecte, els instem a que vaguen ja visualitzant que seria positiu fer al seu poble, al nostre poble, i presenten les seues propostes en la pròxima edició del DECIDIM LA POBLA.

400.000 € de superàvit

Estem realitzant les últimes revisions a la comptabilitat municipal per a poder presentar en primer lloc a tots els grups municipals i després a tota la resta de la població, les dades econòmiques del 2017. Es a dir, com hem gestionat els diners de tots vostès durant el 2017 i les conseqüències futures d’aquesta gestió.

Les dades no poden ser millor, al nostre entendre. Primer, per què vam dir quan vam fer el pressupost que ens gastaríem 2.828.000 € i ens hem gastat 2.815.000 € (falta tancar la xifra de pagaments fets fora del pressupost, la famosa 413, que en època del PP va estar per uns 200.000 € anuals, acumulant en 12 anys un total de 2.500.000 €, i nosaltres en el 2016 van ser sols 27.000 € i en aquest 2017 per distintes causes com sentències en personal, personal adscrit cementiri, més dedicació serveis socials, etc. pot estar per uns 90.000 €) i en segon lloc, per què vam dir que els ingressos serien d’uns 2.828.000 € però han arribat a 3.224.000 € (gràcies a un treball constant de cobrar coses pendent com quotes urbanístiques de feia molts anys i l’ingrés de 166.000 € de la Diputació per les obres d’accés a la Pobla des de la carretera d’Alberic i que durant el govern del PP no van voler mai ingressar-ho).

Uns 400.000 € de superàvit en un any com el del 700 aniversari de la nostra fundació, ens fa veure la capacitat que tenim com a poble, però si em permeten, gestionat de forma responsable i seriosa. Aquesta és la única forma de poder eixir del forat en que ens van deixar, anar generant recursos econòmics suficients per poder fer front a la barbaritat de deute que ens van deixar i així poder mantenir tots els serveis que es presten. En tan sols 2 pressupostos municipals de 2.600.000 € (el del 2016) i de 2.800.000 € (el del 2017) podrem destinar 1.500.000 € al deute (900.000 € ja pagats i 600.000 € pel superàvit creat). Aquest és el camí que ens permetrà tenir futur.

Executats pel franquisme

Ahir 19 d’abril de 2018, vaig enviar una nota de premsa sobre l’acte “record i memòria” que aquest proper diumenge 22 d’abril celebrem ja per tercer any consecutiu. Lamente molt que les meues paraules hagen pogut portar a confondre als mitjans de comunicació, especialment al LEVANTE que hui ha publicat un article amb el titular: “Descubren otros 18 fusilados que pertenecían al comité revolucionario de La Pobla”. El que hem comunicat a la premsa es que “noves investigacions incorporen més noms al llistat dels afusellats pels franquistes”.

La nota de premsa deia que: “al llistat dels 11 afusellats que el doctor en història Vicent Gabarda va senyalar ara fa 25 anys al seu llibre “Els afusellaments al País Valencià (1938-1956)” pels franquistes, l’historiador local Josep Lluis Navarro incorpora més noms alguns d’ells no nascuts a la Pobla Llarga però que van ser executats per pertànyer al comitè revolucionari de la Pobla. Aquest nou llistat va ser publicat al llibre “La Pobla Llarga. Anotacions per al 700 aniversari” publicat per l’ajuntament de la Pobla l’any passat”.

pàgina 350 del nou llibre de Josep Lluís on senyala aquest nou llistat amb un total de 18 homens

Els 7 nous noms que Josep Lluis Navarro ha incorporat al llistat d’afusellats i que poden veure a partir de la pàgina 350 del seu llibre son:

ANTONIO PÉREZ PICOT apareix al llistat d’executats elaborat per l’historiador Vicent Gabarda senyalant com a últim domicili VALÈNCIA. Nascut a la Pobla Llarga el 30 de gener de 1914, va ser Mestre nacional i segons Gabarda, va ser agent del SIM i membre de les txeques de la seua organització. Va ser condemnat a mort pel Consell de Guerra sumaríssim celebrat a València dies abans de la seua execució segons podem veure al foli 281 de la Causa General de la Pobla Llarga. Com senyala Gabarda: “un total de 23 membres d’aquesta organització, foren duts a Paterna en la primera de les sacas efectuades a València, el diumenge de Resurrecció, una espècie d’ampliació de la festa d’acció de gràcies per la fi de la guerra i la victòria dels nacionals”. Tots ells van ser afusellats els 3 d’abril de 1939. Va ser soterrat primer a Paterna (quadre 3 fila 4 lletra Ñ lloc 5), després es va portar el seu cos a la 7ª esquerra del cementiri de València i per últim al nostre cementiri municipal.

VICENTE VAYÁ ROCA. Al foli 6 de la Causa General de la Pobla Llarga, amb data de 15 de febrer de 1941 podem veure que un tal Vte. Vayá Roca ha sigut executat. No hem trobat al registre civil a cap Vicente Vayá Roca. Si un Antonio Vicente Vayá Roca, nascut el 15 de juny de 1885, condemnat a 12 anys pel consell de guerra número 3 (causa número 4597-V) com podem veure al foli 214 de la Causa General. Aquesta persona, Antonio Vicente, no va ser executat, però si va morir segons els seus familiars en 1955 a casa “per tot el que va patir”. En la documentació del historiador Vicent Gabarda, no li consta cap Vicente Vayá, ni com executat ni com difunt a cap presó, ni com condemnat a 30 anys tan sols. Mentre no tingam més documentació, no podem assegurar si va existir el tal Vicente Vayá Roca, si va ser un error en aquesta anotació que apareix a la Causa General de la Pobla Llarga, així que deixem aquest nom en estudi.

VICENTE RIBERA LLINARES nascut a la Pobla el 26 d'abril de 1907. De mal nom SARDINA. El 5 d'agost de 1942, al foli 189 de la Causa General, diu l'alcalde de la Pobla (en aquella època Victor Soler) que està a la “Prisión Celular de Valencia” pendent de condemna. I així ho confirmen des de la presó. No hem vist cap altre document que confirme el seu afusellament, i si una anotació en la seua partida de naixement que ens diu que va morir el 9 de novembre de 1995 a Vinaròs (confirmat telefònicament pel registre civil de Vinaròs el dimecres 18 d’abril). Aquest nom, fins que no es demostre el contrari, queda fora d’aquest llistat d’executats pels franquistes.

FRANCISCO BENAVENT VAYÀ de 29 anys de l'Ènova que va actuar com a milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla (segons ens diu Josep Lluís esta informació constava en un lligall de documents varis que portava el títol de "Defunciones durante la Guerra Civil Española" de l’ajuntament de la Pobla Llarga) i després a l'exèrcit republicà. Condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent numero 5 de Xàtiva. Però en la documentació de l’historiador Vicent Gabarda, no li consta cap Francisco Benavent, ni com executat ni com difunt a cap presó, ni com condemnat a 30 anys tan sols. Aquest nom, fins que no es demostre el contrari, queda fora d’aquest llistat d’executats pels franquistes.

JOSE FABRA MOYA apareix al llistat d’executats elaborat per l’historiador Vicent Gabarda senyalant com a últim domicili XÀTIVA. Amb 27 anys, de professió podador, es va afiliar a la CNT, fou condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent número 5 de Xàtiva i segons Josep Lluis Navarro, va ser afusellat per ser milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla. El 8 de novembre de 1939 va ser executat. Apareix en la relació dels que podrien estar a la fosa 94 o 128 a Paterna.

RAFAEL ALBERT SEMPERE nascut a Agullent i veí de Rafelguaraf, conegut per Marañón i el Nano, era xofer i va estar afiliat a la UGT. Actuà com a milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla Llarga (segons ens diu Josep Lluís esta informació constava en un lligall de documents varis que portava el títol de "Defunciones durante la Guerra Civil Española" de l’ajuntament de la Pobla Llarga) i fou condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent número 5 de Xàtiva. Però en la documentació de l’historiador Vicent Gabarda, no li consta cap Rafael Albert, ni com executat ni com difunt a cap presó, ni com condemnat a 30 anys tan sols. Aquest nom, fins que no es demostre el contrari, queda fora d’aquest llistat d’executats pels franquistes.

VICENTE PRATS SANCHIS apareix al llistat d’executats elaborat per l’historiador Vicent Gabarda senyalant com a últim domicili RAFELGUARF. De professió xofer, va estar afiliat a la UGT i segons ens diu Josel Lluis Navarro actuà com a milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla Llarga i condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent número 5 de Xàtiva. La seua execució es va produir el 8 de novembre de 1939, quant tenia 24 anys.

Aquestos son els 7 noms més que ha incorporat Josep Lluis Navarro al llistat dels 11 executats de l’historiador Vicent Gabarda que teníem des de fa 25 anys. El govern municipal actual, es reserva fins que aparega més informació, donar validesa a la incorporació de tots aquestos noms al llistat d’afusellats pel franquisme, salvant ANTONIO PÉREZ PICOT (que apareixia al llistat de València), JOSÉ FABRA MOYA (que apareixia al llistat de Xàtiva) i VICENTE PRATS SANCHIS (que apareixia al llistat de Rafelguaraf) i que si seran nomenats aquest any en l’acte institucional al cementiri.   

Si, recuperar-lo.

Els regidors municipals, no som persones que una vegada “investides” comencem a rebre idees per generació espontània sobre que fer durant els anys que pugam estar al nostre ajuntament. Jo dirà (o almenys ha sigut el meu cas) que tenim idees i intentem entrar al nostre ajuntament per portar-les endavant.

En 2004, al programa de festes de Sant Calixt, Joan Carles Ubeda i Sanchis, i Ferran Pastor i Belda, van escriure un article titulat LA VEGETACIÓ I LA FAUNA DE RIBERA AL NOSTRE TERME (si volen, poden descarregar-se ací aquest programa). Ens van descriure molt encertadament el que podíem veure i gaudir abans al Barranc de la Cubella, al Xúquer i al Barranc de Barxeta. Un dels paràgrafs a destacar (per a mi) es aquest:

Volem que esta col·laboració ajude a millorar el coneixement d’aquest patrimoni natural així com a respectar-lo i, d’alguna manera, a recuperar-lo. Si, recuperar-lo, perquè [...] es troben en un estat tal de degradació i contaminació que ningú diria que no fa tants anys, eren uns ecosistemes de gran valor ecològic on podíem trobar la fauna típica de zones humides com la vegetació de ribera en tot el seu esplendor.

Eren els inicis del govern del Partit Popular de la Pobla Llarga. Amb aquest article tenien el full de ruta a seguir però ells tenien la seua pròpia estratègia política, que com es va veure durant 12 anys era la d’abandonar el Barranc a la seua sort, la de crear un problema amb la proliferació sense cap control de les canyes, per a després vindre amb les màquines i vendre que donaven solucions.

Aquesta foto era la que buscava el PP durant els seus 12 anys.

Però aquest projecte que està en marxa mai serà un complet èxit sense la participació de les poblatanes i poblatans. Aquest projecte no ha nascut sols per a recuperar ecològicament aquest entorn, sinó per a que tots pugam ser partícips d’aquest fet i no estem aconseguint-ho. Hem realitzat distintes convocatòries de plantació (ací poden llegir totes les activitats realitzades), amb resposta molt positiva per part d’entitats com Decathlon i altres, però no de les veïnes i veïns del nostre poble. Ahir vaig penjar unes fotos al facebook, fotos on es pot veure una mare amb les seues cries, i un dels comentaris de la gent es que falta l’altra part. Cert. Però com he dit, no aconseguirem revertir aquest espai de la degradació sense l’ajuda de tots. L’activitat del dia de l’arbre amb els escolars, ja estem fent-la ací, per a que aquestes noves generacions tinguen molt present el valor del nostre Barranc.

Activitat del dia de l'arbre amb escolars aquest 2018. Si em permeten, comparant-la amb l'anterior foto, la del Partit Popular, demostra la distància que tenim, políticament parlant.

Per al diumenge 13 de maig, estem preparant una nova activitat, que molt prompte explicarem en que va a consistir. Desitgem, des del govern municipal, que aquest dia estiguen tots vostès allí.

28 de març

Hui, al Levante, es publica un article meu titulat “recordar els demòcrates”.El proper dimecres 28 de març, la nova llei valenciana de memòria democràtica i per la convivència, ens crida a tots a homenatjar a les víctimes de la guerra civil i la dictadura.

Faig referència en l’article a l’accés públic que tenim hui a la Causa General i que vos deixe un enllaç a un vídeo del Ministeri, on ens ensenya com buscar i obtenir còpies dels documents del fondo aquest.

Inste a tots, a realitzar el proper dimecres, actes, escrits, per recordar a les víctimes. Sempre he tingut clar que totes ho van ser. Moltes dones es van quedar viudes. Molts fills es van quedar sense pares. Moltes famílies completament destrossades. Tenim l’obligació de transmetre a les generacions futures la informació completa, com diu la llei, des de la proclamació de la II República fins a 1982 i també, com no, reconèixer a totes les víctimes des de l’inici de la guerra fins a 1978. Dels que foren morts en la zona republicana després del 18 de juliol de 1936 tenim molta informació, fins i tot sempre els hem tingut presents, però dels que patiren la repressió franquista els tenim encara condemnats, així que cal treballar, tots junts, per fer justícia.

Portada, primera pàgina, dels 328 documents que hi ha en total en la Causa General de la Pobla Llarga.

HE MIRAT ...

Dins de totes les responsabilitats que un Govern Municipal té (que son la veritat moltes) hi ha una realment important per a nosaltres però molt difícil de portar a cap, de realitzar, ja que no depèn al 100% del que fages. Però és realment cert que depèn de com es gestiona aquest tema pot influir més o menys en aconseguir aquest objectiu. Estem parlant de la responsabilitat d’aconseguir que les veïnes i veïns s’involucren en la gestió del que es seu, participen en donar solució als problemes del seu poble, i fins i tot pugen valorar formar part d’alguna de les llistes dels partits polítics per a accedir a l’Ajuntament (a formar part de la Corporació Municipal) i un llarg etc.

Estem en democràcia, som nosaltres els que ens tenim que governar. Alguns vam pesar en un moment determinat, en una etapa de la nostra vida, que si alguna cosa volíem canviar, no li ho podíem demanar als nostres pares ja que eren majors i tampoc als nostres fills ja que eren menuts, així que era el nostre moment. Una vegada ja dins, cal no sols treballar per poder fer el que penses millor en eixe moment sinó també en el que penses podrà ser millor per al futur i com no, que hi haja un relleu per a quan comences a ser major.

Hem fet tantes coses (des del Govern Municipal) cap a aquest objectiu que avorriria ara contar-les i la veritat es que se està notant cert canvi en aquesta direcció, la de la participació de tots, i com a exemple l’èxit que està tenint el DECIDIM LA POBLA (hui ja 18 projectes presentats i encara queden 11 dies per poder fer-nos arribar més propostes per millor la Pobla Llarga).

Vos deixe aquesta poesia de Rosa González que va rebre el 3 premi en el concurs de poesia de la Pobla Llarga de 1996 i es va publicar al programa de festes de 1997.

HE MIRAT ...

He mirat al cel i he vist un ocell

volava abatut i un tant inquiet

he tornat a mirar i ara ho comprenc

he vist el cel de fum cobert.

He mirat al mar i he vist un peix

nadava insegur i un tant impacient

he tornat a mirar i ara ho comprenc

he vist el mar d’una taca cobert.

He mirat el paisatge i he vist una llebre

corria espantada i un tant inconscient

he tornat a mirar i ara ho comprenc

he vist el paisatge de flames cobert.

He mirat el parc i he vist un xiquet

jugava amagat i un tant innocent

he tornat a mirar i ara ho comprenc

he vist el parc de soldats cobert.

He mirat la meua terra i he vist a la gent

parlava, es queixava però no feia res

he tornat a mirar i no ho comprenc

com podem arribar a aquest extrem.