Quatre rostres de 1929

Costa i molt tenir una foto dels que varen ser protagonistes al nostre poble fa molts anys. Estem treballant per poder tenir una imatge dels que foren assassinats en els Successos i la veritat es que està costant molt. Buscant per hemeroteques em trobat un article dedicat al nostre poble de 1929 en Unión Patriótica (revista oficial del partit personalista de Miguel Primo de Rivera per donar-li bombo a la dictadura instaurada pel colp d’estat del 13 de setembre de 1923) i apareixen quatre fotografies de quatre persones relacionades en el nostre poble. 

Apareix la foto del que era el Secretari de l’ajuntament, Manuel Andrés Rivas. Apareix la foto de Joaquín Sánchez, senyalant que era el Secretari del Comité Local de Unión Patriótica de la Pobla Llarga però lamentablement no hem més informació sobre ell.

Manuel Andrés Rivas

Joaquín Sánchez

La foto d’un home de certa edat dins d’un oval, diuen que és de l’alcalde Joaquin SANCHIZ o SANCHIS ? Josep Lluis Navarro, en el seu primer llibre de 2003, a partir de la pàgina 366 ens deixava escrit una “relació d’alcaldes coneguts” però no va fer cap menció a quin alcalde teníem en 1929 (ens diu que el 3 de novembre de 1927 era alcalde José Ramón Bellver i l’altra dada que dona és del 6 de novembre de 1930 situant com alcalde provisional Eusebio Victoria Bolinches) però en aquest nou llibre de 2017 ens diu que:

“Dos dies després de la proclamació de la República, el 16 d’abril del 1931 es constituí a la Pobla i de forma urgent, la junta municipal provisional, seguint les ordres del Ministeri de la Governació del govern provisional de la República. La junta municipal poblatana devia estar formada per tots els regidors que havien sortit en les últimes votacions, tant republicans com monàrquics. Aleshores l’alcalde en funcions Joaquín Sanchis, convocà al número ú del primer districte, Juan Bautista Victoria Bolinches i al número u del segon districte en que estava dividit el cens electoral, José Carbonell Llorca” (pàgina 306).

Així que podem senyalar a Joaquin Sanchiz o Sanchis com alcalde de la Pobla Llarga en 1929 i veure el seu semblant en aquesta foto.

Per últim, apareix la fotografia d’Eduardo Miñana Andreu com a cap local de U.P. Com ens diu Josep Lluis Navarro, “només els grans propietaris o els seus familiars tenien possibilitats d’accedir a la política i ocupar càrrecs públics” i trobem a Eduardo en “1902 vocal i regidor síndic de l’Ajuntament i el 1913, sense cap votació” alcalde. Eduardo era solter i vivien amb ell criades (en 1930 Antonia Fayos Boronat) o criats, com Ramón Mollá García (el Moreno) que va ser qui va dir en arrancar la Guerra que estava amagat en les coves de Benimàmet, detenint-lo el 23 d’agost de 1936 a la Pobla i matant-lo tres dies després prop del Cabanyal (ens ho conta amb més detalls Josep Lluis Navarro en la pàgina 338 del nou llibre de 2017). També podem ara veure a Eduardo Miñana gràcies a aquesta foto.

Sis o set morts?

Entre la documentació que trobem sobre els Successos, hi ha un article del periodista Carlos Esplá publicat el 16 de juliol de 1922, tres anys després d’aquella nit fatídica, que en principi ens va deixar preocupats per l’afirmació de que el total de morts varen ser set.

Josep Lluis Navarro ens ha deixat escrit que el total de morts havia sigut de sis: “tres treballadors dels camp moriren la mateixa nit del dia 8 [...] Dos més moriren l’endemà a causa de les greus ferides [...] i el dia 18 de juliol morí l’obrer [...] greument ferit també la nit del dia 8”. L’historiador local també ens diu en la pàgina 297 del seu últim llibre, que tres més foren ferits greus, així que: Carlos Esplà simplement havia errat en la xifra de morts després de tres anys d’haver escrit ell sobre els Successos com a corresponsal de El Pueblo? O havia mort algun dels ferits greus posteriorment i no s’havia contemplat?

Josep Lluis Navarro ens senyala el nom dels obrers ferits greus: “Graciano Pellicer Calatayud, Vicente Lluch, Isidoro Linares Cortes". Hem buscat en el registre civil de l’ajuntament i em trobat la inscripció de la mort d'Isidoro Linares Cortés, però en 1929. De Graciano i Vicente, no ha aparegut la seua inscripció en el llibre de defuncions. Així que l’afirmació de Carlos Esplá de que el total de morts va ser de set i no de sis, la podem donar com a errònia.

Però aquest article del periodista és molt interessant i els animem a llegir-lo completament (poden descarregar-lo polsant ací).  

Sis poblatans morts, cap culpable.

Com bé sabem gràcies al treball realitzat i publicat per Josep Lluis Navarro sobre els Successos de la Pobla Llarga, molta premsa es va fer ressò del que va succeir al nostre poble aquella nit del 8 de juliol de 1919. Ell ens senyala que el primer en publicar sobre els fets va ser La Voz Valenciana el dia 9 de juliol, que transcriu el telegrama del capità de la Guàrdia Civil al Governador. El 10 i següents, ja arreplega una gran quantitat de diaris els Successos (Las Provincias, El Mercantil Valenciano, ABC, El Pueblo) i també EL SOCIALISTA. Aquesta font no apareix citada a les publicacions de Josep Lluis Navarro però cal deixar clar que el seu treball és sens dubte immillorable.

 El Socialista del 10 de juliol de 1919

El Socialista va nàixer en gener de 1885 en l’agrupació de Madrid del PSOE. El 10 de juliol de 1919 va publicar en primera plana: LA TRAGEDIA DE PUEBLA LARGA. Des d’aquest primer article ja deixa clar que va a informar sobre el que ha passat però també a introduir opinió.

“Los atropellos, las vejaciones, los tormentos, los fusilamientos incluso de pobres por la guardia civil son para los jaques del maurismo puras fantasías, novelerías intranscendentes, que inventan las izquierdas para desacreditar al Gobierno.

Cuando se les reprocha sus crímenes se encogen de hombros diciendo que son puras fantasías … Pero mientras, la lista de obreros organizados muertos villanamente aumenta sin cesar.

Lo de Puebla Larga es sencillamente horrible, y no puede haber versión oficial, por amañada y mentirosa que sea, capaz de borrar este hecho fundamental: han muerto cinco obreros en la refriega, si es que la hubo, y ni un solo guardia está herido”

                   

 Día 11

Día 13

Día 15

Día 16

En les publicacions del dia 11, 13, 15, i 16 de juliol de 1919 apareix article sobre els Successos i el diumenge 20 de juliol de 1919, Pablo Iglesias, fundador del PSOE, escriu un article titulat EL CASO DE PUEBLA LARGA. Aquest article comença parlant de la intervenció de Prieto en el Congrés i la resposta del Ministre. De com Prieto havia explicat els fets i com havia argumentat Goicoechea per a culpar als obrers del que allí havia passat. A continuació Pablo Iglesias diu: “vamos a ver en este caso, por ser ya posible hacerlo, quién tenía razón, si nuestro correligionario Prieto o el exministro Goicochea”. Amb la fórmula de pregunta i resposta ens fa veure que en aquest cas, justícia? res de res. Cent anys després continuem igual. Sis poblatans morts, cap culpable.

Diumenge 20 de juliol de 1919, article sobre els Successos signat per PABLO IGLESIAS 

Els poblatans, som més pobres?

Ahir de matí, Ruben Malonda (Algemesí), em va deixar bocabadat per tot el que sap en l’àmbit econòmic. Hem va fer veure que en molts pobles com el nostre, la manca d'estadístiques per a prendre decisions i no saber moltes vegades com tractar algunes dades que ens arriben, és un vertader problema. I es que hi ha una dada publicada en l’agència tributària que ens preocupa a l’actual Govern Municipal i ens faria falta treballar i molt per poder saber de veritat el que realment significa.

S’ha publicat la dada sobre la renda bruta a la Pobla Llarga en el 2016 que puja a 18.362 € i la disponible que és de 15.873 €. Aquesta dada, si la comparem en els altres pobles de la nostra comarca, ens situa en el lloc 16. El primer poble amb més renda per veïna o veí de la Ribera Alta és Alzira amb 22.346 € de renda bruta, 18.608 € de renda disponible. La diferència entre la ciutat amb més renda de la comarca i nosaltres és de 3.984 € per cada declarant en l’any 2016.

Aquesta dada, la de la renda bruta en el 2016, podem comparar-la en la de 2013, i veure com hem evolucionat. En el 2013 va ser de 18.344 €. Doncs en tres anys (de 2013 a 2016) l’augment de la renda dels poblatans ha sigut del 0,1%. Aquesta dada és la que ens preocupa i molt, ja que si comparem en Alzira, entre 2013 i 2016 va augmentar un 8,51%, L’Alcúdia que és el segon poble amb més renda de la comarca va pujar entre 2013 i 2016 un 6,85%. I si continuem en els pobles que estan per damunt de nosaltres en renda vegem que tots augmenten en percentatges superiors al 3,11% (menys Manuel que baixa un 1,71%). Així que, ens estem empobrint?

Ruben m’explicava la importància de treballar per conèixer la desigualtat econòmica entre els poblatans (entre els que més guanyen i els que menys) però clar, a data de hui, poques dades tenim a l’ajuntament per poder fer un estudi com advertim fa falta. El que si tenim almenys és el coeficient de Gini tret, entre els treballadors municipals i almenys estem per baix del que tenim a nivell estatal que va ser del 0,345 en el 2016. Per al 2019 calculem en un 0,274 el coeficient de Gini en el nostre ajuntament.