Si ens ho esperàvem

Ja fa un mes que els Socialistes de la Pobla Llarga vàrem guanyar les eleccions municipals amb un resultat molt satisfactori per als que hem estat al govern durant la passada legislatura i per a tots els que han estat al capdavant del partit amb responsabilitat executiva o no, col·laborant en tot el que fem.

El resultat obtingut, si ens ho esperàvem, encara que eren moltes les veus que deien que Compromís portava molt bona llista i que el PP anava a mantenir els regidors que tenien a ser la única llista de dreta. De fet, jo mateix vaig escriure que ens podíem quedar fora del govern davant els resultats de les eleccions nacionals i autonòmiques d’abril, amb una clara intenció de fer veure als votants que sols podríem estar nosaltres governant una vegada més, si de veritat ens votaven en maig.

Si ens ho esperàvem per molts motius. El primer i principal perquè durant 4 anys havíem governat per a tots. Per a la legislatura 2015-2019 teníem un clar objectiu: traure a la Pobla del sectarisme que el PP havia instaurat, fent polítiques sols per a uns en detriment d’altres, i amb segur alguns errors notàvem que ho havíem aconseguit. Ha sigut una legislatura que sempre s’ha escoltat a tots i s’ha fet la política adequada per a solucionar els problemes de tots, independentment de la persona, no com abans.

Hi havia un altre motiu que s’intuïa i que s’ha certificat una vegada obertes les urnes i era el percentatge de vot tan baix que anava a traure Esquerra Unida. Miren el gràfic i podran veure com llevat tan sols d’una cita electoral, Esquerra Unida i nosaltres els Socialistes tenim sempre una tendència totalment contraria. Observen com hem anat pujant sempre que ha anat baixant Esquerra Unida i la tendència des de 1995 d’Esquerra Unida ha sigut baixar i baixar fins a quedar fora de l’ajuntament. Podem dir amb les xifres en la mà que si EU baixa els Socialistes pugen i al contrari, ací a la Pobla Llarga.

Molt al contrari està passant amb Compromís que estem portant la mateixa tendència d’augment en el nombre de vots des de que aquest col·lectiu està presentant-se a les eleccions municipals (poden veure el gràfic). Si els Socialistes pugem, Compromís puja. Així ha sigut des de 2011. Així que tots aquells que podien pensar que Compromís podia llevar vot al PSOE, almenys ací a la Pobla Llarga, no està succeint.

Molt més podríem parlar sobre com s’ha pogut arribar a traure este resultat històric dels Socialistes a la Pobla Llarga (encara que en 1983 el percentatge de vot va ser superior, qui es va presentar va ser un home, així que el resultat aquest de 2019 és també històric al ser una dona qui ha encapçalat la llista) però per no avorrir, parem ací.

Cap als 16 anys

Recorde perfectament aquell dia de 2003, quan Paquita Calatayud Merí i Bernardo Aleixandre Benavent varen cridar a la porta de ma casa per proposar-me que formara part de la candidatura socialista a les eleccions municipals d’aquell any. Tenia 31 anys, un fill menut (4 anys) i un pare que ja havia fet prou per mi (60 anys).

Aquell any no vaig entrar com a regidor, anava el sèptim, i encara que es varen traure un total de 604 vots (el 23,43%) que atorgava als socialistes 3 regidors, el PP va presentar un recurs pel recompte en una de les taules i al final sols 2 van formar part d’aquella corporació amb Rafael Soler Vert com alcalde. A partir d’aquell 2003 vam començar a treballar per anar primer que res dotant a aquest partit de totes les ferramentes que el món digital propiciava i sobretot anar responent a la pregunta de quina Pobla Llarga volíem i podíem tenir.

En 2007, vaig anar en el lloc tercer de la candidatura socialista, candidatura encapçalada per Primitivo Climent Perales, que va obtenir un total de 755 vots (el 25,84%) i sí, aquest any ja vaig entrar com a regidor.

12 anys he complit ara com a regidor al nostre ajuntament. Des de 2007 fins 2015 en l’oposició i des de 2015 fins hui al govern. Tant a l’oposició com al govern he tingut sempre clar que el meu treball tenia que servir per a millorar la vida dels actual poblatans i poblatanes i també dels que encara no hi son, dels que venen de camí.

Hui hem encetat una nova legislatura on Neus Garrigues Calatayud, que ja forma part de la nostra història local al ser la primera dona alcaldessa de la Pobla Llarga, ha aconseguit el 61,75 % dels vots (un total de 8 regidors, sols una altra candidatura, la d’Eleuteri Serena Tena en 1983 va aconseguir 8 regidors, en aquella data el 66,90%) i hem sent molt orgullós de continuar 4 anys més dedicant-me al meu poble. De segur que en algunes coses no estaré del tot encertat, i demane disculpes anticipades, però com sempre he fet, treballaré anteposant el benefici de tots al meu personal.

Tomás Sanz Allueva, per sempre lligat a la Pobla Llarga

Sens dubte, un dels personatges dels Successos va ser el Guardia Civil Tomás Sanz Allueva. Tomás va nàixer a Blesa, poblet de la província de Terol, el 21 de desembre de 1884, sent fill de Manuel Sanz Ortilles i de Baltasara Allueva Mercadal. El 7 de maig de 1909 va entrar a formar part de la Guardia Civil arribant fins a Alferes en gener de 1936.

El seu primer destí va ser en la comandància de Terol, destinant-lo al poble de Monroyo, però al poc de temps va ser traslladat a Barcelona pels “sucesos sediciosos de Cataluña, en los que formó parte para reprimir-los” (setmana tràgica del 26 de juliol fins al 2 d’agost de 1909). Açò és el que va deixar per escrit el Director General de la Guardia Civil on diu que va tindre molt bon comportament.

Foto que apareix en la revista publicada en Barcelona, La Actualidad, amb data 5 d’agost de 1909.

Allí es va quedar, en Barcelona, fins febrer de 1911 on va ser destinat a Monforte, passant a València en gener de 1912. En 1913, en concret el 29 de gener, va contraure matrimoni amb Francisca Oliver Lafarga, nascuda a Cullera en 1890. Fins setembre de 1914 va estar a Cullera, passant a Algemesí on va estar fins finals de 1917. Durant els anys que va estar a Algemesí va eixir dos mesos (maig i juny) a Almeria en 1915 i va rebre en febrer de 1916 felicitacions per capturar als qui estaven robant pel terme d’Algemesí.

D’Algemesí va anar a Barcelona (novembre 1917) fins a abril de 1918 on va recaure en Teresa i ja en maig de 1919 arriba a la Pobla Llarga. Segons l’historiador local Josep Lluis Navarro, la seua arribada a la Pobla no es casual. L’anterior Cap de la Guardia Civil no es plegava a les demandes dels cacics i va ser substituït per Tomás Sanz que segons es recull en la premsa (El Pueblo del 11 de juliol de 1919) “él solo se bastaba para meter en cintura a toda la Sociedad Obrera”. Tot el que va passar aquella nit del 8 de juliol ja ha estat contat per Josep Lluis Navarro, quedant Tomás Sanz Allueva per sempre lligat a la nostra història pels Successos. Però també per ser el pare d’un poblatà més, Manuel Sanz Oliver.

Manuel, va nàixer el 30 d’abril de 1920 al Quarter que estava en la “carretera Estación”. Va arribar a ser Brigada d’aviació i va morir en 1972 en un fatídic accident d’aviació que es pot llegir en la premsa com el Diario de Burgos del divendres 7 de juliol de 1972.

Portada del Diario de Burgos on poden llegir com un avió va caure en aigües de les Illes, morint tota la tripulació, els únics que anaven en ell. Dins apareix la noticia i ja apareix el nom de Manuel

Tomás va estar a la Pobla Llarga fins gener de 1923 on va ser destinat a Jarafuel. El 14 d’octubre de 1920 com ens narra Josep Lluis Navarro en la pàgina 304 del seu últim llibre, varen rebre tots els Guàrdies Civils dels Successos, condecoracions i ara tenim ja el nom de tots els Guàrdies:
el cap ell, Tomás Sanz Allueva
el primer dels guàrdies, José Calatayud Martínez
segon dels guàrdies, Carlos Sendra Domínguez
altre, José Sala Moncho
altre, Alfonso Argudo Peñarrocha

Aquesta imatge correspon a la plaça el dia 29-04-1924, dia que es van inaugurar el nou Quarter de la Guardia Civil on hui tenim la Casa de la Cultura Enric Valor

Els Socialistes, NEUS GARRIGUES, podem deixar de Governar la Pobla Llarga

Molts son els que han vist en els resultats de les passades eleccions nacionals i autonòmiques ací a la Pobla Llarga, un possible resultat per a aquestes properes municipals.

Tant en els resultats nacionals com en les autonòmiques, els Socialistes, NEUS GARRIGUES, deixariem el Govern de la Pobla Llarga.

Sols el PP, partit que aglutina vot de dreta, conservador, es presenta en estes eleccions municipals. No hi ha candidatura de Ciudadanos ni de VOX, així que amb tota probabilitat, el PP sumarà tot aquest vot i podria arribar fins als 4 regidors. Compromís i EUPV poden variar prou. Compromís pot estar entre 2 i 4 regidors i EU pot estar entre 2 i 0. Els Socialistes som els que més perdríem i ens quedaríem en 3 regidors, quedant fora de poder optar a Governar la Pobla Llarga.

Però molts altres diuen per activa i per passiva que unes eleccions municipals no es poden comparar mai en unes nacionals ni autonòmiques. Que hi ha una variable que no entra en joc en unes eleccions nacionals ni autonòmiques, la de conèixer als candidats de forma personal, les candidatures, i Jo afegiria el patir per a bé o per a mal les polítiques municipals tant properes a tots nosaltres fetes per uns i per altres.

Així que, o les poblatanes i poblatans, posen en valor QUI es presenta en cada partit, QUINES PERSONES configuren la candidatura al complet, i quines polítiques han desenvolupat o bé des del Govern (el PP des de 2003 fins 2015) o estant a l’oposició (que ha fet Compromís estos 4 anys ??) o els Socialistes ens quedarem segur fora de poder continuar Governant la Pobla Llarga i si em permeten, ho dic així de clar, ja que pense que som els Socialistes els que presentem la millor candidata, NEUS GARRIGUES, i una gestió en aquestos 4 anys que tots vostès poden valorar i estic convençut que la valoraran d’immillorable.

VOTA A NEUS GARRIGUES, VOTA ALS SOCIALISTES DE LA POBLA LLARGA, sols així segur que es podrà garantir un Govern que continue fent que la Pobla avance.

Dades demogràfiques que cal saber

Els que estem hui en política municipal, tenim l’obligació de conèixer totes les dades que es publiquen sobre la Pobla actual. Estes dades ens donen molta informació i ens ajuden a com deguem actuar en cada un dels sectors, i també ens donen les tendències futures per poder anar preparant eixa Pobla que arriba.

La Generalitat Valenciana posa a la disposició de tots un portal denominat ARGOS. Ací podem veure molta informació sobre la Pobla Llarga i hui ens agradaria mirar les dades estadístiques demogràfiques.

La xifra d’uns 4.500 habitants sembla prou estable al nostre poble. El que si representa aquesta xifra és una densitat prou elevada per kilòmetre quadrat (son uns 444,20 h/km2) respecte de la comarca (226,63 h/km2), de la província (235,79 h/km2) i comunitat (213,45 h/km2). Aquesta dada ens té que fer veure que cal treballar en el manteniment del nostre entorn ja que el principal problema d’una densitat alta és que empitjora i baixa sens dubte la qualitat de vida.

Respecte a les franges d’edat, poc a poc, anem envellint-nos. De menys de 14 anys ens mantenim al voltant d’un 14%. D’entre 16 i 29 anys estem perdent molta població. En 2001 estàvem en un 21,92 % però ara (2018) estem en un 13,10 %. La Pobla Llarga se està presentant inútil a l’hora de mantenir als joves vivint ací i aquesta dada és molt preocupant, ja que les necessitats dels joves (estudis, treball qualificat, etc.) no es poden oferir a nivell municipal i si els nostres joves han d’eixir per formar-se i treballar, serà complicat que tornen més endavant. Els altres dos trams, d’entre 30 i 65 i més de 65, va pujant, any rere any, poc a poc. Som els que estem entre 30 i 65, els que més habitem la Pobla Llarga (51,07 %).

Hi ha una altra dada que és molt significativa (no apareix en aquest portal) i que és POBLACIÓ MÁXIMA ESTACIONAL (es pot veure en foro ciudad). Aquesta dada diu la quantia de la gent que suporta la Pobla Llarga. Mesura el total de persones que hi ha a la Pobla Llarga de mitjana anual. Són persones que tenen alguna vinculació o relació (venen a treballar, a estudiar, venen a passar un temps ací, etc.) Aquesta dada a augmentat molt en els últims 18 anys. Si en el 2000 es senyala que ací no venia ningú (era de 4.500) va començar a pujar (2009 – 5.771) fins als actuals 6.473. La Pobla està suportant actualment a una població total de 6.473 habitants, ja saben el que suposa en tema de manteniment.

On estan els cossos?

Josep Lluis Navarro, a la pàgina 302 del seu nou llibre sobre la nostra història de 2017, ens diu que “el dia 10 el poble en massa acudí al soterrament de les víctimes [de la nit del 8 de juliol de 1919] en el que estigué present també la Guàrdia Civil per a evitar incidents i informar personalment al governador Durán sobre l’acte. La Voz de Valencia, al fer la crònica del soterrament, digué que es desenvoluparem conmovedoras escenas entre las familias de los muertos, i els corresponsals de El Pueblo i el Mercantil Valenciano es desplaçaren a la Pobla per a ser testimonis directes“. Però, on estan els cossos?

Durant mesos hem estat treballant per poder localitzar on estan soterrats els jornalers assassinats i lamentablement sols hem trobat un, tenint que donar ja com a inútil la possibilitat de trobar als altres cinc que varen ser soterrats el dijous 10 de juliol com no sols es va comentar en la premsa sinó també pel propi rector Vicente Rubiols Castelló. Tenim en les nostres mans una copia digital dels certificats de defunció de l’església i Rubiols va certificar que “el día diez de julio de mil novecientos diez y nueve mandó dar sepultura eclesiástica en el cementerio de este pueblo transcurrido que fuese el debido tiempo al cadáver de …”.

La hipòtesis de més pes és que es varen soterrar en terra i el pas dels anys ha fet desaparèixer qualsevol senyal per saber on estan. No és estrany al nostre cementiri no trobar a algun difunt ja que la seua organització des de l’inici ha sigut prou caòtica i molt més els que estan soterrats en terra. També es diu per algunes veïnes i veïns que el camí de la part vella del cementeri, on al centre es troba una rèplica de la Creu de Terme, es va fer per damunt de sepultures. Una altra hipòtesis és que finalitzada la Guerra es va crear al cementiri la secció Grupo Caídos (“lateral izquierda entrando, nichos del 1 al 10” entre la secció 1 i 2) on varen depositar les restes del rector Rubiols assassinat el 5 d’agost de 1936. Sabem de l’odi que regnava després de Guerra i soterrar al rector junt als “revolucionaris” sembla incompatible per als franquistes i qui sap si al final de forma totalment conscient es fera desaparèixer les seues tombes i fixes.

José Ramón Villaplana Oliver (14 de maig de 1900 - 18 de juliol de 1919) 

Aquesta hipòtesis última pot agafar més força al trobar sense cap dificultat a l’últim mort d’aquella nit que es va produir deu dies després, en concret el 18 de juliol de 1919 per les greus ferides que li va ocasionar el tir que va rebre. De fet en el certificat de defunció del registre civil que es troba a l’ajuntament es senyala com a causa de la mort “hemorràgia de la arteria femoral” però és el rector Rubiols qui certifica en el registre eclesiàstic que va morir “a consecuencia de herida de arma de fuego”. Segons ens narra la seua neboda, ell va eixir de casa la novia i al veure tanta gent a la plaça va parar i va rebre un tir en la cuixa. Jose Ramón Villaplana Oliver, de 19 anys, va ser soterrat el 19 de juliol de 1919 en un primer nínxol i en la làpida es va col·locar aquesta poesia:

19 años tenia

cuando la vida perdí

en una muerte triste y villana

que pide clemencia al cielo

A la família sempre els varen dir que el tir no era per a ell, que va ser un greu accident. Aquesta afirmació deixa clar que el tir als altres cinc si va ser premeditat, pot ser per considerar-los capitosts. Per aquest motiu també s’haguera pogut esborrar les seues tombes. Hui, la primera làpida no la podem veure al ser tapada per una nova al considerar la família, no fa tant de temps, que la primera estava en mal estat per ser mostrada, però la família sap on està i continuen anant a depositar-li flors, cosa que la resta de familiars no poden.

Lápida actual on està soterrat José Ramón Villaplana Oliver i que tapa l'original de 1919

Quatre rostres de 1929

Costa i molt tenir una foto dels que varen ser protagonistes al nostre poble fa molts anys. Estem treballant per poder tenir una imatge dels que foren assassinats en els Successos i la veritat es que està costant molt. Buscant per hemeroteques em trobat un article dedicat al nostre poble de 1929 en Unión Patriótica (revista oficial del partit personalista de Miguel Primo de Rivera per donar-li bombo a la dictadura instaurada pel colp d’estat del 13 de setembre de 1923) i apareixen quatre fotografies de quatre persones relacionades en el nostre poble. 

Apareix la foto del que era el Secretari de l’ajuntament, Manuel Andrés Rivas. Apareix la foto de Joaquín Sánchez, senyalant que era el Secretari del Comité Local de Unión Patriótica de la Pobla Llarga però lamentablement no hem més informació sobre ell.

Manuel Andrés Rivas

Joaquín Sánchez

La foto d’un home de certa edat dins d’un oval, diuen que és de l’alcalde Joaquin SANCHIZ o SANCHIS ? Josep Lluis Navarro, en el seu primer llibre de 2003, a partir de la pàgina 366 ens deixava escrit una “relació d’alcaldes coneguts” però no va fer cap menció a quin alcalde teníem en 1929 (ens diu que el 3 de novembre de 1927 era alcalde José Ramón Bellver i l’altra dada que dona és del 6 de novembre de 1930 situant com alcalde provisional Eusebio Victoria Bolinches) però en aquest nou llibre de 2017 ens diu que:

“Dos dies després de la proclamació de la República, el 16 d’abril del 1931 es constituí a la Pobla i de forma urgent, la junta municipal provisional, seguint les ordres del Ministeri de la Governació del govern provisional de la República. La junta municipal poblatana devia estar formada per tots els regidors que havien sortit en les últimes votacions, tant republicans com monàrquics. Aleshores l’alcalde en funcions Joaquín Sanchis, convocà al número ú del primer districte, Juan Bautista Victoria Bolinches i al número u del segon districte en que estava dividit el cens electoral, José Carbonell Llorca” (pàgina 306).

Així que podem senyalar a Joaquin Sanchiz o Sanchis com alcalde de la Pobla Llarga en 1929 i veure el seu semblant en aquesta foto.

Per últim, apareix la fotografia d’Eduardo Miñana Andreu com a cap local de U.P. Com ens diu Josep Lluis Navarro, “només els grans propietaris o els seus familiars tenien possibilitats d’accedir a la política i ocupar càrrecs públics” i trobem a Eduardo en “1902 vocal i regidor síndic de l’Ajuntament i el 1913, sense cap votació” alcalde. Eduardo era solter i vivien amb ell criades (en 1930 Antonia Fayos Boronat) o criats, com Ramón Mollá García (el Moreno) que va ser qui va dir en arrancar la Guerra que estava amagat en les coves de Benimàmet, detenint-lo el 23 d’agost de 1936 a la Pobla i matant-lo tres dies després prop del Cabanyal (ens ho conta amb més detalls Josep Lluis Navarro en la pàgina 338 del nou llibre de 2017). També podem ara veure a Eduardo Miñana gràcies a aquesta foto.