El rebut del fem baixarà un 20% en 2019

El passat 1 de juliol, una nova empresa va començar a recollir el nostre fem, el que dipositem als contenidors verds obscurs i que es porta fins a la planta de tractament de Guadassuar. Amb aquesta nova adjudicació de recollida diària del fem, van a canviar-se els contenidors que en tant mal estat estan i va a procedir-se a la seua neteja cada 15 dies per llevar les males olors i la brutícia que sempre es fa dins d’ells. Però nosaltres, les poblatanes i poblatans, deguem ajudar a mantenir el millor possible els contenidors, dipositant sempre el fem en borses tancades i complint l’horari de dipositar les borses dins d’ells.

També és molt important, no dipositar dins d’aquestos contenidors res que podem reciclar com vidre, cartró, o plàstic, ja que per a cada deixalla hi ha un contenidor específic i pel bé de tots, de les generacions actuals, i sobre tot de les futures, cal anar modificant els nostres hàbits de forma definitiva i contribuir a reciclar el màxim possible.

Amb aquest nou contracte, s’ha rebaixat el que li paguem a l’empresa per la recollida diària del fem, així que va a tenir una repercussió directa en el nostre rebut per al 2019 i anys posteriors. A falta de revisar totes les xifres amb més profunditat, calculem que podrem baixar més o menys un 20% anual. Hui estan pagant, cada habitatge, 24,84 € anuals (el primer semestre, 12,42 €, ho van pagar el 2 de maig de 2018) i cada local comercial un total de 54,06 € anuals (el 2 de maig li se va cobrar el primer semestre, 27,03 €). Calculem que per al 2019, es podria baixar fins als 19,87 € cada habitatge i fins als 43,25 € cada local comercial. La modificació d’aquesta taxa s’iniciarà en setembre per a complir tots els terminis legals i que per a l’1 de gener de 2019 siga efectiva.

El NO de Compromís

Tota una pàgina dedica Compromís, del seu butlletí, ha intentar explica el seu NO al pressupost. Un NO que ens assabentem ara per aquest escrit ja que el seu portaveu no va venir al Ple. No se si vostès eren conscients, ja que en tota la seua pàgina no ho comenten, però Compromís no va votar per incompareixença del seu portaveu.

Moment de la votació.

Però queda clar que Compromís no volia (no vol) aquest pressupost del 2018. I el motiu principal, que destinarem 250.000 € a manteniment del nostre poble, a fer aquest pressupost participatiu (el primer en la història de la Pobla Llarga) mitjançant el DECIDIM, a donar-li solució al carrer Ramón Perales, a donar llum al carrer Mariola, etc. I ho podem dir així de clar, perquè la diferència de tenir en les partides pressupostaries de pagament a bancs un total de 550.000 € com en el 2017 a 300.000 € com en aquest 2018 ens donava esta possibilitat, la de poder crear partides d'inversió, de manteniment, que tanta falta fa a la Pobla Llarga.

Compromís no diu tampoc al seu butlletí que en la primera reunió es va explicar com hi ha una altre camí per anar baixant deute, i ho estem fent. Li vam explicar que generar superàvit com el que ja sabien del 2016, ens possibilitava baixar deute i no feia falta tenir segrestats 250.000 € al pressupost però no ho van entendre, o no van voler entendre-ho. Durant aquest 2018, estem pagant cada dia 17 de mes, 30.000 € al préstec del Partit Popular (de 3,7 milions d'euros) que van fer en el 2012. Fora del pressupost, anem a pagar 236.000 € més als bancs. Vaig comentar l'altre dia que estàvem treballant per tancar el 2017 i les xifres ens donaven un superàvit gran. Doncs he de demanar perdó ja que no son els 400.000 € de superàvit que vaig dir sinó 600.000 € !!! Aquest total també anirà als bancs, a baixar la barbaritat de deute que ens va deixar el PP. I no fa falta tenir al pressupost els 550.000 € que volia Compromís. Però Compromís o no ho entén o no vol entendre-ho.

Amb la meua humil opinió, crec que Compromís es va enganyar i molt rebutjant la proposta inicial Socialista (que proposaren un projecte i li donaríem el recolzament econòmic al pressupost). El seu portaveu sap quant sincer vaig ser en la primera reunió. El candidat a ser alcalde per Compromís sap, perquè així li ho vaig transmetre, que l'actual Govern Socialista volia que demostraren al poble que podien ser una alternativa futura de govern portant endavant un projecte, fent-lo realitat, però vist el que hem vist, amb respecte, tenim molts dubtes que així, anteposant bancs a poble, puguen ser alternativa de govern “bona” per al nostre poble.

Pregunta. Per a aquest 2019, també voldrà Compromís si o si 550.000 € a bancs?

Compromís, mentís

Des que vam tenir en les nostres mans, el passat divendres 1 de juny, el butlletí de Compromís, ens vam quedar bocabadats, per dos mentides que les considerem molt greus. I ho considerem greus per la intenció clara i manifesta de Compromís de la Pobla Llarga de manipular l’opinió de la gent que llisca el seu infoCOMPROMÍS.

Si agafem l’article “Dos investigats a La Pobla Llarga” s’afirma que “fins agost de 2017 no es va realitzar cap actuació”. Se està parlant de la Mina, i es diu que disposen “d’un regidor en l’Ajuntament i hem viscut de primera mà tot el que ha passat”. Doncs, afirmar que “fins agost de 2017 no es va realitzar cap actuació” és faltar clarament a la veritat.

Com es sabut per tots, ja que a l’AVANT Socialista número 27 d’octubre de 2017es va publicar tota la informació sobre aquest tema, en abril de 2015 (els Socialistes entrem a l’ajuntament el 15 de juny) dos persones son contractades pel PP, per a fer aquest “projecte” del Sr. Soler, la Mina. En maig de 2015, una màquina va accedir per anar netejant aquest escorredor, pagant el govern del PP un total de 16.973,02 euros entre sous i màquina. Cal dir també que el senyor Soler va encomanar unes comportes en maig de 2015 per valor de 4.460,03 euros. Així que afirmar que en aquest projecte no hi havia res fet fins agost de 2017, es totalment fals.

Però la afirmació que més malestar a causat ha sigut: “després de sofrir la investigació per la denúncia realitzada per l’exalcalde Rafael Soler, les comportes i les plantes foren situades al seu lloc a l’agost de 2017”. La denúncia de l’exalcalde a l’actual alcaldessa va ser signada el 7 de setembre de 2017, denúncia que porta la data de 13 de setembre en el registre d’entrada al jutjat de primera instància d’Alzira. Així que abans de ser coneixedora l’alcaldessa de la denúncia, diu Compromís que va actuar per “sofrir la investigació per la denúncia”. Compromís de la Pobla Llarga, sabia que hi havia una investigació abans de ser presentada la denúncia? A l’alcaldessa ja li va resultar sorprenent, que l’advocat de Rafael Soler, el dia que va anar a declarar com a investigada, portés un dels butlletins d’aquesta Coalició. Podria ser el número 16 on Compromís va amenaçar en “prendre [...] mesures i actuacions contra aquest tema”.

No tot val en política. Deixar en cada casa un butlletí amb mentides, és d’unes formes deplorables. Cal una explicació. Les esperem.

Què s’han fet amb els diners?

Una vegada més em tingut que fer front al pagament d’interessos per la gestió del Partit Popular. Un nou pago, aquest de 60.000 €, hem fet aquesta setmana, per l’incompliment de subvenció de l’ajuntament de Rafael Soler amb la diputació d’Alfonso Rus. El 10 de juliol de 2008, el senyor Rafael Soler i el senyor Alfonso Rus, van signar un conveni per a finalitzar el Monterrey. Un total de 267.000 € va enviar a la Pobla Llarga la diputació, diners que es van pagar a una empresa per la compra de 1.089 butaques, per la col·locació del teló del escenari, etc. Com es públic i notori, el Monterrey no es va finalitzar, i com no sabem ni on estan els diners ni el material, l’actual ajuntament ho va posar en coneixement de la fiscalia i estem pendent del judici.

Però aquest pagament no es de deute generat pels populars en la seua gestió. Aquests euros si van entrar a l’ajuntament i no es van destinar on calia. Com per exemple l’IVA cobrat per la venda de solars en època del PP i no ingressats a hisenda (durant aquesta legislatura hem pagat 72.000 € per aquest tema). Parlem per exemple de la Casa de la Música on es van enviar tots els diners per a la seua construcció i no es van tornar 190.000 € al banc (ho hem fet nosaltres en aquesta legislatura). Parlem del no pagament a constructors per la urbanització de la closa i polígon on hem tingut que fer front a sentències per valor de 500.000 € (mitjançant un préstec) i que durant el govern del PP si van cobrar molts diners per les quotes urbanístiques.

I la pregunta, què s’han fet amb els diners? comença a prendre força quan en 2016, es pot generar un superàvit de 200.000 € a la Pobla Llarga. I més encara quan pots generar en 2017 un superàvit de 400.000 €. Quan en dos pressupostos pots, no sols fer front a part del deute del PP, sinó fins i tot millorar els serveis que es presten, sense generar dèficit sinó tot el contrari, comences a no entendre que botons feia el Partit Popular amb els diners de tots nosaltres. 

Al pressupost municipal, es senyala una quantia d'ingressos estimats. Durant la primera legislatura del Partit Popular (2003-2007) es van senyalar dos anys que superarien els 4 milions d'euros (2007-2008) 

Presentació i votació DECIDIM LA POBLA

Diu Mark Stevenson que: “les aventures de democràcia directa, on existeixen mecanismes per a que els ciutadans de a peu decideixen en assumptes de política i despesa, son poques i mal comptades”. Açò ho va dir l’any passat, en  el 2017, al seu llibre Fem les coses d’una altra manera. Com reiniciar el mon. Pensem que es una frase “lamentable” però real. Però a la Pobla Llarga em donat un segon pas, molt més ferm que el primer donat fa uns anys, per a que les veïnes i els veïns puguen participar més directament, en aquest cas, en la política local, en la despesa. En aquest mateix llibre hi ha una anècdota que m’agrada comentar. En Porto Alegre, Brasil, es va comparar el pressupost municipal a una manta, manta molt curta, que si tires cap a dalt per tapar-te, et deixes els peus a l’aire. Una persona que ho va escoltar va dir que ell entenia de mantes molt, que portava tota la vida fent-les i que si ell i els seus conciutadans hagueren pogut participar en la creació d’eixa manta, igual no seria tan curta.

L’actual govern municipal, hem tingut sempre clar, que calia donar aquest pas participatiu. Soms conscients de la necessitat d’obrir la política a tots. Estem convençuts dels beneficis democràtics que açò comporta. Vam fer un primer intent presentant tres projectes subvencionats, per a que les poblatantes i poblatans elegiren quin fer. Aquesta segona proposta va molt més enllà. Arranca des del pressupost municipal propi. 50.000 € dels imposts directes de les veïnes i veïns de la Pobla, han sigut posats en les seues mans per a que proposaren en primer lloc on destinar-los, per a que pugueren dir  que farien ells per millorar la Pobla. De totes les propostes presentades (20 en total) s’han estudiat, s’han debatut, i ara, ja puguen triar, entre les 8 propostes finalistes.

Ens em ensenyat molt durant tot aquest procés, que porta 8 mesos de treballs, per anar millorant-lo de cara a la pròxima edició que ja els anunciem va a posar-se en marxa en setembre i que comptarà amb la mateixa quantia, 50.000 €. Estem contents de la participació de la gent i del treball fet per tots els treballadors municipals per poder concretar les propostes en aquests projectes.  Tota la informació la tenen a la nostra web municipal, en concret en l’apartat de participació http://www.lapoblallarga.es/va/content/decidim-pobla però els animem a vindre hui a la Casa de la Cultura (al saló d’actes) a les 19:30 h i participar en la presentació dels projectes finalistes i debatre sobre ells.

A partir del dilluns i durant 10 dies, podran votar fins a 3 projectes que consideren millor per a la Pobla Llarga. Els preguem ho comenten a tots els que puga. Animem a tots, que parlen sobre el DECIDIM i que voten. I si per a aquesta edició no han presentat projecte, els instem a que vaguen ja visualitzant que seria positiu fer al seu poble, al nostre poble, i presenten les seues propostes en la pròxima edició del DECIDIM LA POBLA.

400.000 € de superàvit

Estem realitzant les últimes revisions a la comptabilitat municipal per a poder presentar en primer lloc a tots els grups municipals i després a tota la resta de la població, les dades econòmiques del 2017. Es a dir, com hem gestionat els diners de tots vostès durant el 2017 i les conseqüències futures d’aquesta gestió.

Les dades no poden ser millor, al nostre entendre. Primer, per què vam dir quan vam fer el pressupost que ens gastaríem 2.828.000 € i ens hem gastat 2.815.000 € (falta tancar la xifra de pagaments fets fora del pressupost, la famosa 413, que en època del PP va estar per uns 200.000 € anuals, acumulant en 12 anys un total de 2.500.000 €, i nosaltres en el 2016 van ser sols 27.000 € i en aquest 2017 per distintes causes com sentències en personal, personal adscrit cementiri, més dedicació serveis socials, etc. pot estar per uns 90.000 €) i en segon lloc, per què vam dir que els ingressos serien d’uns 2.828.000 € però han arribat a 3.224.000 € (gràcies a un treball constant de cobrar coses pendent com quotes urbanístiques de feia molts anys i l’ingrés de 166.000 € de la Diputació per les obres d’accés a la Pobla des de la carretera d’Alberic i que durant el govern del PP no van voler mai ingressar-ho).

Uns 400.000 € de superàvit en un any com el del 700 aniversari de la nostra fundació, ens fa veure la capacitat que tenim com a poble, però si em permeten, gestionat de forma responsable i seriosa. Aquesta és la única forma de poder eixir del forat en que ens van deixar, anar generant recursos econòmics suficients per poder fer front a la barbaritat de deute que ens van deixar i així poder mantenir tots els serveis que es presten. En tan sols 2 pressupostos municipals de 2.600.000 € (el del 2016) i de 2.800.000 € (el del 2017) podrem destinar 1.500.000 € al deute (900.000 € ja pagats i 600.000 € pel superàvit creat). Aquest és el camí que ens permetrà tenir futur.

Executats pel franquisme

Ahir 19 d’abril de 2018, vaig enviar una nota de premsa sobre l’acte “record i memòria” que aquest proper diumenge 22 d’abril celebrem ja per tercer any consecutiu. Lamente molt que les meues paraules hagen pogut portar a confondre als mitjans de comunicació, especialment al LEVANTE que hui ha publicat un article amb el titular: “Descubren otros 18 fusilados que pertenecían al comité revolucionario de La Pobla”. El que hem comunicat a la premsa es que “noves investigacions incorporen més noms al llistat dels afusellats pels franquistes”.

La nota de premsa deia que: “al llistat dels 11 afusellats que el doctor en història Vicent Gabarda va senyalar ara fa 25 anys al seu llibre “Els afusellaments al País Valencià (1938-1956)” pels franquistes, l’historiador local Josep Lluis Navarro incorpora més noms alguns d’ells no nascuts a la Pobla Llarga però que van ser executats per pertànyer al comitè revolucionari de la Pobla. Aquest nou llistat va ser publicat al llibre “La Pobla Llarga. Anotacions per al 700 aniversari” publicat per l’ajuntament de la Pobla l’any passat”.

pàgina 350 del nou llibre de Josep Lluís on senyala aquest nou llistat amb un total de 18 homens

Els 7 nous noms que Josep Lluis Navarro ha incorporat al llistat d’afusellats i que poden veure a partir de la pàgina 350 del seu llibre son:

ANTONIO PÉREZ PICOT apareix al llistat d’executats elaborat per l’historiador Vicent Gabarda senyalant com a últim domicili VALÈNCIA. Nascut a la Pobla Llarga el 30 de gener de 1914, va ser Mestre nacional i segons Gabarda, va ser agent del SIM i membre de les txeques de la seua organització. Va ser condemnat a mort pel Consell de Guerra sumaríssim celebrat a València dies abans de la seua execució segons podem veure al foli 281 de la Causa General de la Pobla Llarga. Com senyala Gabarda: “un total de 23 membres d’aquesta organització, foren duts a Paterna en la primera de les sacas efectuades a València, el diumenge de Resurrecció, una espècie d’ampliació de la festa d’acció de gràcies per la fi de la guerra i la victòria dels nacionals”. Tots ells van ser afusellats els 3 d’abril de 1939. Va ser soterrat primer a Paterna (quadre 3 fila 4 lletra Ñ lloc 5), després es va portar el seu cos a la 7ª esquerra del cementiri de València i per últim al nostre cementiri municipal.

VICENTE VAYÁ ROCA. Al foli 6 de la Causa General de la Pobla Llarga, amb data de 15 de febrer de 1941 podem veure que un tal Vte. Vayá Roca ha sigut executat. No hem trobat al registre civil a cap Vicente Vayá Roca. Si un Antonio Vicente Vayá Roca, nascut el 15 de juny de 1885, condemnat a 12 anys pel consell de guerra número 3 (causa número 4597-V) com podem veure al foli 214 de la Causa General. Aquesta persona, Antonio Vicente, no va ser executat, però si va morir segons els seus familiars en 1955 a casa “per tot el que va patir”. En la documentació del historiador Vicent Gabarda, no li consta cap Vicente Vayá, ni com executat ni com difunt a cap presó, ni com condemnat a 30 anys tan sols. Mentre no tingam més documentació, no podem assegurar si va existir el tal Vicente Vayá Roca, si va ser un error en aquesta anotació que apareix a la Causa General de la Pobla Llarga, així que deixem aquest nom en estudi.

VICENTE RIBERA LLINARES nascut a la Pobla el 26 d'abril de 1907. De mal nom SARDINA. El 5 d'agost de 1942, al foli 189 de la Causa General, diu l'alcalde de la Pobla (en aquella època Victor Soler) que està a la “Prisión Celular de Valencia” pendent de condemna. I així ho confirmen des de la presó. No hem vist cap altre document que confirme el seu afusellament, i si una anotació en la seua partida de naixement que ens diu que va morir el 9 de novembre de 1995 a Vinaròs (confirmat telefònicament pel registre civil de Vinaròs el dimecres 18 d’abril). Aquest nom, fins que no es demostre el contrari, queda fora d’aquest llistat d’executats pels franquistes.

FRANCISCO BENAVENT VAYÀ de 29 anys de l'Ènova que va actuar com a milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla (segons ens diu Josep Lluís esta informació constava en un lligall de documents varis que portava el títol de "Defunciones durante la Guerra Civil Española" de l’ajuntament de la Pobla Llarga) i després a l'exèrcit republicà. Condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent numero 5 de Xàtiva. Però en la documentació de l’historiador Vicent Gabarda, no li consta cap Francisco Benavent, ni com executat ni com difunt a cap presó, ni com condemnat a 30 anys tan sols. Aquest nom, fins que no es demostre el contrari, queda fora d’aquest llistat d’executats pels franquistes.

JOSE FABRA MOYA apareix al llistat d’executats elaborat per l’historiador Vicent Gabarda senyalant com a últim domicili XÀTIVA. Amb 27 anys, de professió podador, es va afiliar a la CNT, fou condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent número 5 de Xàtiva i segons Josep Lluis Navarro, va ser afusellat per ser milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla. El 8 de novembre de 1939 va ser executat. Apareix en la relació dels que podrien estar a la fosa 94 o 128 a Paterna.

RAFAEL ALBERT SEMPERE nascut a Agullent i veí de Rafelguaraf, conegut per Marañón i el Nano, era xofer i va estar afiliat a la UGT. Actuà com a milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla Llarga (segons ens diu Josep Lluís esta informació constava en un lligall de documents varis que portava el títol de "Defunciones durante la Guerra Civil Española" de l’ajuntament de la Pobla Llarga) i fou condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent número 5 de Xàtiva. Però en la documentació de l’historiador Vicent Gabarda, no li consta cap Rafael Albert, ni com executat ni com difunt a cap presó, ni com condemnat a 30 anys tan sols. Aquest nom, fins que no es demostre el contrari, queda fora d’aquest llistat d’executats pels franquistes.

VICENTE PRATS SANCHIS apareix al llistat d’executats elaborat per l’historiador Vicent Gabarda senyalant com a últim domicili RAFELGUARF. De professió xofer, va estar afiliat a la UGT i segons ens diu Josel Lluis Navarro actuà com a milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla Llarga i condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent número 5 de Xàtiva. La seua execució es va produir el 8 de novembre de 1939, quant tenia 24 anys.

Aquestos son els 7 noms més que ha incorporat Josep Lluis Navarro al llistat dels 11 executats de l’historiador Vicent Gabarda que teníem des de fa 25 anys. El govern municipal actual, es reserva fins que aparega més informació, donar validesa a la incorporació de tots aquestos noms al llistat d’afusellats pel franquisme, salvant ANTONIO PÉREZ PICOT (que apareixia al llistat de València), JOSÉ FABRA MOYA (que apareixia al llistat de Xàtiva) i VICENTE PRATS SANCHIS (que apareixia al llistat de Rafelguaraf) i que si seran nomenats aquest any en l’acte institucional al cementiri.