El rector republicà Juan García Morales, un veí més de la Pobla Llarga durant la Guerra

La vida de Hugo Moreno López (Almería 1883 – Libourne 1946), més conegut pel seu pseudònim Juan Garcia Morales, ha sigut recuperada per a la història per Antonio César Moreno Cantano. Diu Antonio que “durante la Segunda República y la Guerra Civil hubo algunos religiosos, como Juan García Morales, que valientemente defendieron una profunda reforma social en España, lo que les llevó a enfrentarse a las derechas y las altas cúpulas eclesiásticas”.

Estam davant d’un dels rectors republicans, un dels rectors rojos, que més va influir en l’Espanya de principi de segle XX i que en octubre de 1936 decideix vindre a viure a la Pobla Llarga fins desembre de 1938, data que es trasllada a Orà des d’Alacant en un avió d’Air France.

Aquesta nota de premsa publicada en el diari El Luchador el 29 d'octubre de 1936, ens diu que Juan Garcia Morales està de camí a la Pobla Llarga però abans visita Alacant

Estic a la espera de rebre el llibre publicat en 2015 per Antonio (Anticlericalismo y critica social: el sacerdote republicano Hugo Moreno Lopez / Juan Garcia Morales (1883-1946)) i que des de la Regidoria de Memòria Democràtica ja li hem cursat la invitació a que ens faja la presentació del mateix ací a la Pobla Llarga i que ens compte qui va ser aquest articulista i escriptor (“¡Hipócritas! ¡Farsantes! ¡Fariseos! (Visión de la España derechista)”; "Atisbos; hacia una España nueva: crónicas"; “Tres años de lucha (a favor de los humildes)”; "El Cristo Rojo").

Per quins motius va elegir el nostre poble per a viure durant la Guerra? On va viure? Les poblatanes i poblatans sabien qui era aquest nou veí? Les autoritats poblatanes li consultaven que fer? Se’ns acumulen preguntes que tindrem que anar donant resposta poc a poc.

Juan García Morales a la Pobla Llarga en 1938. Aquesta foto és del fons de la família de Francisco García Hernández)

Cal dir que Ferran Pastor i Balbí Josep Serena van presentar en la XVII Assemblea d’Història de la Ribera en novembre de 2016 la comunicació titulada “Geografia urbana de la Pobla Llarga durant la Segona República i la Guerra d’Espanya” deixant constància de la residència de Juan García Morales a la Pobla Llarga, en concret aquestes paraules: “en aquestos anys sempre que el seu treball ho permetia, es desplaçava a sa casa de la Pobla Llarga, població per la qual va sentir sempre una especial predilecció”. 

L’alcalde Llorca condecorat per cacic

L’any 1911 es mereix un article per la quantitat d’informació que trobem sobre distints esdeveniments a la Pobla Llarga però hui sols escriure sobre el reconeixement que Alfonso XIII li va fer a l’alcalde Salvador Llorca Cucó (la Pobla Llarga 1869-Paterna 1931) el 6 de juliol de 1912 per la seua cooperació al restablecimiento del orden público alterado con motivo de los sucesos revolucionarios ocurridos en la 3ª región, en septiembre último.

Josep Lluis Navarro ens ha deixat per escrit al seu últim llibre, que l’any 1911 Pedro Sucias descrivia als poblatans com de carácter honrado, formales y amigos al cumplimiento de la palabra que sale de su boca i també deia que los hijos de esta población son muy entendidos en agricultura, especialmente en el cultivo del naranjo. Però les poblatanes i poblatans eren molt pobres, llevat dels terratinents que molts d’ells es comportaven de forma caciquil i tenien una mentalitat molt conservadora, com ens diu Joan Català al programa de festes de 2019, buscant un servilisme incondicional de la resta de veïnes i veïns.

Navarro continua donant-nos informació i ens senyala escrits d’altres on ens fan veure que difícil era sobreviure a la Pobla Llarga aquell any 1911, per les pèrdues continuades de les collites de l’arròs, per l’enduriment de “les lleis contra el costum que hi havia per part de la gent obrera d’entrar als horts per arreplegar la taronja que hi havia per terra i així matar la fam”. Un article signat per Manuel Chust el 19 de setembre de 2011 i publicat al Levante (poden llegir-lo polsant ací damunt) ens fa veure com en tota la Ribera del Xúquer els obrers, jornalers, no podien ja més i varen secundar la vaga general convocada, vaga que en molts pobles va anar derivant en diversos altercats, revoltes per a alguns, dels que coneguem especialment el de Cullera per la mort del jutge de Sueca i de dos funcionaris més.

Sobre si a la Pobla Llarga es va secundar aquella vaga, si va haver també revoltes posteriors, no he vist res publicat i almenys a mi em semblava estrany que res ocorreguera per això vaig indagar un poc i he trobat la concessió a Llorca, alcalde de la Pobla Llarga en setembre de 1911, de la creu de primera classe del mèrit militar amb distintiu blanc, pels serveis prestats cooperant a restablir l’ordre alterat pels successos revolucionaris ocorreguts en la tercera regió en el mes de setembre de 1911. Cert que aquest document no senyala concretament la Pobla Llarga, no diu que li se dona aquesta creu per parar res al nostre poble, però es fa difícil pensar en un Llorca posant ordre en un altre poble abans que en el seu. Sobre Salvador Llorca ja sabem que en 1907 va muntar una ronda per a mantenir als obrers poblatans subjugats i en 1910 va demanar més Guàrdies Civils ja que sols amb un alguatzil no veia clar poder tenir als jornalers “controlats”, així que si no hem tingut mai noticia sobre si en setembre de 1911 els nostres avantpassats participaren de les revoltes, ara podem tenir l’explicació: la ma dura de Llorca no ho va tolerar.

Resposta al dubte del PP de la Pobla Llarga

Ahir dissabte, 11 de juliol de 2020, el PP de la Pobla Llarga publicava al seu perfil de facebook: “En estos moments portem 4 anys pagant sols interessos del  deute, i l´any que ve també. La nostra pregunta és: com s´ha pagat tant de deute pagant sols interessos?”.

Les actuals persones al front del PP de la Pobla Llarga deixen veure en aquesta afirmació / pregunta dos coses: no tenen ni idea del que diuen; i continuen utilitzant la mentida en la política municipal. És més que evident que no es pot reduir un deute en els bancs sense pagar capital. Si sols pagues que interessos, el deute amb els bancs sempre és el mateix. Si el deute a 31/12/2015 (any que entrem a governar) era de 4,9 milions d’euros i a 31/12/2019 és de 4,4 milions està clar que s’ha amortitzat capital, i molt més del que esta xifra diu, per aquest motiu he de donar més informació.   

El PP de la Pobla Llarga, va arribar en el 2012 (després de 10 anys de gestió municipal amb majoria absoluta) a acumular als calaixos factures i factures sense pagar. En el 2012 van fer un préstec de 3.747.534,75 euros per fer front al pago de part del deute que tenien en proveïdors. Aquest deute es sumava a l’existent que era a 31/12/2011 d’1,6 milions d’euros.

Durant els anys 2013 i 2014 de gestió completa del PP i 2015, meitat any PP i l’altra meitat de l’any PSPV-PSOE, el deute es va baixar fins als 4,9 milions d’euros (es varen amortitzar uns 300.000 euros en 3 anys). Per desgràcia, el deute del PP encara era més del que es tenia en els bancs. L’auditoria feta pels Socialistes en entrar a governar en 2015, va aflorar deute en sentències (del 2011 i del 2012) i per poder fer front al pagament es va fer en 2017 un nou préstec de 542.000 euros. Així que, Senyores i Senyors del PP: el Govern Municipal Socialista, en 4 anys de gestió completa, ha amortitzat un total de 1 milió d’euros als bancs. De 4,9 milions de deute en bancs que vam agafar en 2015 més el nou préstec de 2017 de 500.000 euros (el deute ha arribat doncs a 5,4 milions) estem ara en 4,4 milions d’euros.

L’esforç que ha fet la Pobla Llarga per poder pagar este milió d’euros (del descomunal deute generat per la gestió popular al nostre poble durant 12 anys) ha sigut moltíssim. Per aquest motiu s’ha treballat, i s’ha aconseguit, gestionar aquest deute en bancs amb unes quotes més acordes a la capacitat del nostre poble i així poder mantenir tots els serveis públics amb garanties.

Senyores i Senyors del PP, si tenen més dubtes, ací estic per al que necessiten.

Els Serveis Municipals ajudaran a la nova normalitat

Sabem que alguns pobles no van a obrir la Piscina Municipal, ni altres serveis com l’Escola d’Estiu, argumentant que són potencials focus de contagis, i clar, la pregunta és: els Ajuntaments que si anem a donar aquest Servei, som uns irresponsables?. Evidentment NO.

Gràfic que ens deixa veure com d'afectats estan els distints continents. Ací poden trobar aquest gràfic

A estes altures tots tenim clar que estem vivint una pandèmia. Hui, la xifra de contagiats està per 9,9 milions de persones i molt prop de 500.000 les que han perdut la vida. Però hem d’iniciar activitats que ens aporten salut, ensenyar als menuts a “viure” amb el bitxo, i açò ho deguem fer també des dels Ajuntaments, activant protocols marcats per les autoritats sanitàries i obligant als usuaris a complir-los. Amb la posada en marxa dels Serveis Municipals ajudarem a anar modificant conductes que en temps de pandèmia no toquen i nous hàbits anirem incorporant en el nostre dia a dia.

Hui ja hi ha crítica política a un Ajuntament per no obrir estos Serveis estivals per part dels qui estan a l’oposició. Tots tenim por que hi haja un rebrot als nostres municipis i més que es produïsca en una Piscina, en l’Escola d’Estiu, però si tots complim i fem complir el que se’ns està demanant (1,5 m – màscara – higiene) deguem estar “confiats” i el més important, anirem ajudant a entendre als nostres conciutadans la nova normalitat i a incorporar comportaments, pautes, en el nostre dia a dia, que segur ajudaran a que no hi haja rebrots.

Fi del NO CAS la mina

L’1 de juny de 2020, definitivament (el 20 de febrer de 2020 ja hi va haver un primer sobreseïment) l’Alcaldessa de la Pobla Llarga, Neus Garrigues Calatayud, ha sigut alliberada del malson d’estar imputada per la denúncia de l’ex-alcalde Rafael Soler Vert formulada després de la denúncia de l’Ajuntament de la Pobla Llarga sobre el pagament de centenars de mils d’euros de totes les poblatanes i poblatans per part de Soler a una empresa per haver finalitzat el Monterrey que com tots saben continua en rajola pura. 

No teníem dubtes, els Socialistes de la Pobla Llarga, que aquesta denúncia intentava fer mal. Fer mal a l’Alcaldessa en tots els aspectes (personal i polític), al Govern Municipal que en entrar a governar en juny de 2015 ens vàrem trobar amb un desastre monumental ocasionat per la gestió nefasta del PP durant 12 anys i davant la denúncia constant d’aquesta situació Soler va buscar la desestabilització, i a una Agrupació Local Socialista que havia treballat de valent per demostrar a la Pobla Llarga que Rafael Soler no era l’Alcalde que este poble necessitava. 

Però la unitat de tots els Socialistes, la força de l’Alcaldessa que ha suportat primer la denúncia, després tot el procés judicial (qui passa per algun sap de la pressió que suposa) i després l’apel·lació del propi Soler al primer sobreseïment del NO cas, ens porta a estar hui més forts que mai i amb la nostra Alcaldessa.

Ací tenen l’enllaç a un AVANT especial que es va fer en octubre de 2017 per a explicar a tots vostès que va ser allò de LA MINA i l’enllaç de la noticia que publica hui el LEVANTE sobre la fi del NO CAS la mina. Enhorabona Neus Garrigues, Alcaldessa, ja que tot l’esforç fet durant tot aquest procés ha portat la seua recompensa, que ha sigut en principi tant simple com dir la veritat. En cap moment hi va haver en la finalització d’aquella història del PP sobre la Mina, cap actuació que no fora a favor dels interessos de la Pobla Llarga.

El còlera de 1885 a la Pobla Llarga, assignatura pendent

A la premsa, durant aquesta pandèmia, s’ha estat publicant articles sobre altres epidèmies patides pel ser humà en els segles XIX i XX. Alguns d’aquestos articles han fet referència al còlera, especialment el patit en 1885 en la província de València, trobant treballs locals en altres municipis menys nosaltres que no tenim res publicat. En principi, vaig pensar, serà per no haver patit nosaltres aquesta epidèmia com en altres poblacions però he trobat sols una dada que em fa pensar que 1885 va ser un any dramàtic per al nostre poble.

El 30 de juny de 1890, Enrique Fajarnés Tur (1858 - 1934) llegia el seu treball titulat el colera en Valencia en el col·legi de metges i farmacèutics de Palma. En aquest treball arreplegava sols una dada sobre Puebla Larga: va ser el segon poble de la província de València en 1885, on la mortalitat dels atacats pel còlera va ser descomunal, en concret el 85,71%. En aquest treball del metge Enrique Fajarnés, ja no torna a parlar de la Pobla per a res però dona altres dades que amb totes les reserves podria ajudar a fer-nos veure que aquest tema cal treballar-lo seriosament.

Una de les primeres xifres es el total de persones afectades en els 221 pobles de la província de València que van tenir còlera: 45.641. D’aquestes es van morir 21.680. Açò correspon el 47,50% i segons el metge Enrique, a la Pobla es van morir quasi el doble de la mitjana, el 85,71%. Però no sabem el total d’afectats que vam tenir i en aquest punt entre en el camp de les suposicions en el perill que açò comporta.

El metge, Enrique, dona dades d’altres poblacions (en concret de set). Senyala el total de persones contagiades i el percentatge que correspon a la població total, però de la Pobla no. Ens diu que a Carcaixent, el 12,08% de la població va contraure còlera (252 persones) morint el 71,03% dels malalts (179 carcaixentins). Podríem nosaltres estar en un índex semblant? Si en 1885 podrien viure a la Pobla, mínim, unes 1.799 persones (sabem que en 1877 hi havia una població de fet de 1.651 persones i fins 1885 van nàixer 606 i morir 458) podríem haver tingut a la Pobla un total de 217 afectats? morint un total de 186 poblatans i poblatanes?

Les possibles morts de 1885 seria la causa principal del no creixement en el nombre d'habitants a la Pobla en 1887?

Com he dit, falta confirmar aquesta dada que en principi no sembla molt complicat (en la seu de la Biblioteca Nacional de Recoletos i en la d’Alcalá hi ha uns exemplars de: Resumen general de las invasiones y defunciones por causa de cólera ocurridas en España durante el año de 1885) i que ho farem tant prompte la COVID-19 ens deixe.

Tot anirà bé, però amb els 2 metres.

A la web https://www.epdata.es/ se’ns està informant des de l’inici de les dades que la COVID-19 ens està deixant (contagiats, morts, etc.). Cap al final de la plana dedicada a la pandèmia apareix una imatge gràcies a un estudi de THE LANCET que ens fa veure com hi ha un repunt en els contagis “quan les mesures de distanciament social es redueixen”.

Flexibilitzar les mesures de confinament és necessari ja que hi ha moltes altres infermetats que poden aparèixer per estar tancats a casa i com no, tots els problemes econòmics que està suposant aquesta situació. Però el repunt apareixerà no per la flexibilització ens si del confinament sinó per no respectar el distanciament de 2 metres, per no netejar-nos les mans de forma “compulsiva”, per no utilitzar la màscara.

Si quedar-nos en casa ha sigut dur; si anar a treballar sense mesures de prevenció clares com al principi d’aquesta crisi es va veure ha sigut molt dur; sembla que el fet d’incorporar aquestes pautes, aquests hàbits de distanciament sobre tot, semble més dur que tot el que hem passat.

Durant aquesta primera setmana de fase 1, s’ha pogut veure com la gent li costa mantenir els 2 mestres, una de les mesures més importants, i l’administració (el nostre ajuntament) no pot estar damunt de tots per fer-la complir. Està en les nostres accions aconseguir que NO es complisca els que els científics ja van advertir des de l’inici, que hi ha repunt en el moment es relaxen les mesures de distanciament. Així que incorporem al nostre dia a dia aquestos 2 metres, continuem netejant-nos molt les mans, i utilitzem la màscara.