S.R.I, Pasionaria, Alberti, Juan García Morales, la Pobla Llarga

Hem tingut el privilegi de rebre unes paraules escrites de Francisco García Hernández sobre el que recorda (hui compta amb 88 anys) dels seus anys a la Pobla Llarga. Va ser en octubre de 1936 quan van arribar a la Pobla, ell (amb 6 anys) junt a sa mare que era neboda de Juan García Morales, el propi Juan amb sa mare i també el seu germà Néstor amb la seua dona.

Francisco ens confessa que l’edat li està fent perdre molt records de la seua infantessa però està segur que: “vivíamos en una casa de planta baja al borde de la carretera que atravesaba todo el pueblo y que daba por la parte trasera a la huerta y los naranjos. No estaba muy lejos de una estación de ferrocarril [carrer Vall, hui número 52]. También recuerdo que por las noches y con frecuencia venia un bombardero enemigo que volaba a baja altitud y que le llamaban “la pava“. Decía la familia que intentaba bombardear la estación y unos depósitos de gasolina que nunca logro destruir. Durante nuestra estancia Don Juan y su hermano Néstor se ausentaban con frecuencia y estaban en contacto permanente con las autoridades del pueblo, también estaban relacionados con una familia amiga valenciana que tenía un negocio de exportación de naranjas y que se llamaba Gascó”.

He llegit la biografia de Juan García publicada per Antonio César Moreno Cantano, i he estat llegint articles publicats en premsa nacional per Juan i altres sobre ell. És evident que la seua persona (els seus discursos, els seus escrits) va ser molt influent durant la Segona República i la Guerra. Per aquesta raó estic convençut que la seua presència a la Pobla no es va limitar a menjar i a dormir. Tenim constància de la vetlada teatral que es va celebrar en febrer de 1938 per a recollir fons per a l’organització Socorro Rojo Internacional a la Pobla. El S.R.I. publicava els discursos de Juan per a recollir fons ja que eren molt valorats i la gent els comprava per poder llegir-los. Rafael Albertí va vindre a la Pobla aquella vetlada per a llegir alguns dels seus poemes. La Pasionaria també va estar a la Pobla visitant la Brigada Internacional que estava en el magatzem de Planelles (actualment carrer Vall 138 i 140). Juan signava articles junt a la Pasionaria i Rafael Alberti entre altres. 

Sense saber de Juan, sense saber que va viure ací, aquest acte per al S.R.I., aquestes visites de la Pasionaria, de Rafael Alberti, eren com increïbles. Ara, almenys per a mi, tenen una explicació.

El rector republicà Juan García Morales, un veí més de la Pobla Llarga durant la Guerra

La vida de Hugo Moreno López (Almería 1883 – Libourne 1946), més conegut pel seu pseudònim Juan Garcia Morales, ha sigut recuperada per a la història per Antonio César Moreno Cantano. Diu Antonio que “durante la Segunda República y la Guerra Civil hubo algunos religiosos, como Juan García Morales, que valientemente defendieron una profunda reforma social en España, lo que les llevó a enfrentarse a las derechas y las altas cúpulas eclesiásticas”.

Estam davant d’un dels rectors republicans, un dels rectors rojos, que més va influir en l’Espanya de principi de segle XX i que en octubre de 1936 decideix vindre a viure a la Pobla Llarga fins desembre de 1938, data que es trasllada a Orà des d’Alacant en un avió d’Air France.

Aquesta nota de premsa publicada en el diari El Luchador el 29 d'octubre de 1936, ens diu que Juan Garcia Morales està de camí a la Pobla Llarga però abans visita Alacant

Estic a la espera de rebre el llibre publicat en 2015 per Antonio (Anticlericalismo y critica social: el sacerdote republicano Hugo Moreno Lopez / Juan Garcia Morales (1883-1946)) i que des de la Regidoria de Memòria Democràtica ja li hem cursat la invitació a que ens faja la presentació del mateix ací a la Pobla Llarga i que ens compte qui va ser aquest articulista i escriptor (“¡Hipócritas! ¡Farsantes! ¡Fariseos! (Visión de la España derechista)”; "Atisbos; hacia una España nueva: crónicas"; “Tres años de lucha (a favor de los humildes)”; "El Cristo Rojo").

Per quins motius va elegir el nostre poble per a viure durant la Guerra? On va viure? Les poblatanes i poblatans sabien qui era aquest nou veí? Les autoritats poblatanes li consultaven que fer? Se’ns acumulen preguntes que tindrem que anar donant resposta poc a poc.

Juan García Morales a la Pobla Llarga en 1938. Aquesta foto és del fons de la família de Francisco García Hernández)

Cal dir que Ferran Pastor i Balbí Josep Serena van presentar en la XVII Assemblea d’Història de la Ribera en novembre de 2016 la comunicació titulada “Geografia urbana de la Pobla Llarga durant la Segona República i la Guerra d’Espanya” deixant constància de la residència de Juan García Morales a la Pobla Llarga, en concret aquestes paraules: “en aquestos anys sempre que el seu treball ho permetia, es desplaçava a sa casa de la Pobla Llarga, població per la qual va sentir sempre una especial predilecció”.