250.000 euros, com a mínim, la donació de la Bolinches?

Matilde Bolinches no sols va fer possible amb la seua aportació econòmica el remat del campanar aconseguint així un temple “de los más bellos y hermosos de nuestra diócesis” (Diario de Valencia 24 de juny de 1925) sinó també “el nuevo piso de mármol, muy precioso y de valor; ufanas verjas; restauración y dorado del altar mayor, de una visualidad hermosa e indiscutible merito; sustitución de nuevos, bonitos y cómodos bancos; elegante presbiterio; embellecimiento general, comprensivo hasta la fachada, paredes y alrededores que circundan el templo, e incontables reformas, que resultaría prolijo enumerar, campeando en todo la piedad, el arte y exquisito gusto” (Las Provincias 25 de juny de 1925). En la missa del gall de 1925 es va estrenar “una rica, magnífica y voluminosa araña, instalada cerca del altar mayor, y de varias hermosas arandelas pegadas sobre los pilares, de una visualidad sorprendente, todo lo cual, con esplendor extraordinario, fue encendido en el solemne acto del canto de Gloria in excelsis Deo, produciendo dulce y santa emoción en el concurso de fieles que invadía per completo el templo parroquial y alrededores, como jamás conocido” (Las Provincias 27 de desembre de 1925) i com no va ser pagada amb el patrimoni de la Matilde.

Però tants diners tenia Matilde? La veritat, ni idea. El que si sabem és que tenia molts camps, més de 75 fanecades entre el terme de la Pobla i de Castelló i que als 4 mesos de la seua mort es va fer pública la primer subhasta de part d’ells, en concret per al divendres 16 de desembre de 1921 a les 9 del matí en la notaria de Carcaixent de Francisco Verdú i Payá. En juliol de 1922 es va anunciar una nova subhasta no sols de més camps d’ella sinó també d’una casa que tenia en el que va ser una alqueria musulmana que coneguem com les Cases d’Esbrí. Una tercera subhasta es va anunciar en març de 1924 amb un total de 5 finques totes elles d’arrossars en el nostre terme, en el de la Pobla Llarga.

He de confessar que tinc la curiositat de saber el total de diners que va arribar a donar a l’església Matilde Bolinches. Igual trobem en els arxius de la parròquia factures de tot el que es va pagar amb els seus diners, però no m’he pogut resistir a traure una xifra aproximada fins que fem el treball de consultar eixos arxius, i la xifra per a mi podria estar per uns 250.000 euros com a mínim. 75 fanecades (sense contar la casa) a unes 1.000 pessetes la fanecada (sobre valor de les fanecades entre 1921 i 1925 no hem trobat res però si en 1873 gràcies a un escrit de Vicente Lassala, polític valencià que va ser president de la Cámara Agrícola Valenciana, que xifrava ja en aquella època en 1.000 pessetes el valor d’una fanecada en la província de València) estaríem parlant d’unes 75.000 pessetes que hui suposarien uns 250.000 euros aproximats. No està mal.

S.R.I, Pasionaria, Alberti, Juan García Morales, la Pobla Llarga

Hem tingut el privilegi de rebre unes paraules escrites de Francisco García Hernández sobre el que recorda (hui compta amb 88 anys) dels seus anys a la Pobla Llarga. Va ser en octubre de 1936 quan van arribar a la Pobla, ell (amb 6 anys) junt a sa mare que era neboda de Juan García Morales, el propi Juan amb sa mare i també el seu germà Néstor amb la seua dona.

Francisco ens confessa que l’edat li està fent perdre molt records de la seua infantessa però està segur que: “vivíamos en una casa de planta baja al borde de la carretera que atravesaba todo el pueblo y que daba por la parte trasera a la huerta y los naranjos. No estaba muy lejos de una estación de ferrocarril [carrer Vall, hui número 52]. También recuerdo que por las noches y con frecuencia venia un bombardero enemigo que volaba a baja altitud y que le llamaban “la pava“. Decía la familia que intentaba bombardear la estación y unos depósitos de gasolina que nunca logro destruir. Durante nuestra estancia Don Juan y su hermano Néstor se ausentaban con frecuencia y estaban en contacto permanente con las autoridades del pueblo, también estaban relacionados con una familia amiga valenciana que tenía un negocio de exportación de naranjas y que se llamaba Gascó”.

He llegit la biografia de Juan García publicada per Antonio César Moreno Cantano, i he estat llegint articles publicats en premsa nacional per Juan i altres sobre ell. És evident que la seua persona (els seus discursos, els seus escrits) va ser molt influent durant la Segona República i la Guerra. Per aquesta raó estic convençut que la seua presència a la Pobla no es va limitar a menjar i a dormir. Tenim constància de la vetlada teatral que es va celebrar en febrer de 1938 per a recollir fons per a l’organització Socorro Rojo Internacional a la Pobla. El S.R.I. publicava els discursos de Juan per a recollir fons ja que eren molt valorats i la gent els comprava per poder llegir-los. Rafael Albertí va vindre a la Pobla aquella vetlada per a llegir alguns dels seus poemes. La Pasionaria també va estar a la Pobla visitant la Brigada Internacional que estava en el magatzem de Planelles (actualment carrer Vall 138 i 140). Juan signava articles junt a la Pasionaria i Rafael Alberti entre altres. 

Sense saber de Juan, sense saber que va viure ací, aquest acte per al S.R.I., aquestes visites de la Pasionaria, de Rafael Alberti, eren com increïbles. Ara, almenys per a mi, tenen una explicació.

Panteó Bolinches

Si sou dels que aneu al Cementiri, segur que teniu en ment un panteó en la part més vella a la vostra dreta una vegada haveu accedit dins del tot. Costa de veure en una única pedra de mabre amb un àngel, el nom de la persona que allí descansa: Matilde. Cap cognom, cap data del dia que va morir, o els anys que tenia la tal Matilde, fa complicat saber de qui es tracta realment però sols has de preguntar als més majors i et diuen de seguida que la tal Matilde és la Bolinches, la que va pagar el remat del campanar.

Buscant un poc hem trobat que Matilde va morir als 62 anys, el dia 9 d’agost de 1921 en Villar del Arzobispo, celebrant el seu funeral a la nostra església, la d’ací de la Pobla Llarga, el 19 d’agost a les 9 del matí. Aquesta data, que va morir en agost de 1921 ens fa dubtar de que el remat del campanar siga de 1921 com se’ns ha dit, així que caldrà investigar més sobre la data exacta de la finalització de les obres al campanar però no és l’objectiu d’aquest escrit.

Continuant amb el panteó, si et fixes en ell, veus algunes coses que et resulten (almenys a mi) un tant preocupant. Als laterals pots observar forats on segur hi havia alguna cosa, pot ser mabre igual que el que queda?. Si mires cap amunt pots apreciar que algun remat ha sigut llevat a la força. Fins i tot pots veure que la llosa està reparada, es veu que es va trencar, almenys per dos parts. I els balustres que adornen i subjecten la barana de ferro es veu reparat després d’haver sigut partit.

El 25 de juny de 1925 es publicava a Las Provincias un article “llarg” on es parla de totes les millores que gràcies a ella s’havien fet a l’església (ho comentarem en un nou article més endavant) i diu: “Doña Matilde Bolinches Miñana [mal, és Serena el segon cognom] es su nombre, que debe permanecer perennemente incrustado, con letras de oro, en la mente y en el corazón de todos estos feligreses, transfiriéndoselo de unas generaciones a otras, estándolo ya esculpido brillantemente sobre piedras marmóreas en el rico panteón de familia erigido en nuestro Cementerio [...]”. Piedas marmóreas, es a dir més d’una. Una llàstima que hui sols quede el que podem veure en aquest panteó i no gaudim de l’original, i una desgràcia si va ser per culpa de que en algun moment de la nostra història es fera malbé.  

IBI a la Pobla Llarga per al 2021

Arranca el mes de setembre i comencem a escoltar en ràdios i televisions la preparació dels pressupostos per a l’any pròxim, 2021, per part dels governs. A la Pobla Llarga també.

El debat primer sempre és si cal pujar impostos o no, i com sempre hi ha partidaris del SI i també del NO. Amb més ingressos, les administracions, poden proposar més despesa. Sense ingressos no hi ha despesa a no ser que ens endeutem. La Pobla Llarga està molt endeutada. A 31 de desembre de 2019 el deute en bancs era de 4,4 milions d’euros (1.000 euros per cada veïna o veí), i com vam informar en el 2015 en entrar a governar gràcies a l’auditoria que vàrem fer, hi ha un altre deute en tècnics que els jutges estan sentenciant al seu favor (160.000 euros). Així que cobrir despesa en base a deute (a préstecs bancaris) és impossible.

Els dos impostos que gràcies a ells l’Ajuntament pot recaptar al voltant d’1 milió d’euros és l’IBI urbà (l’impost que paguem per tenir una casa a la Pobla Llarga i que es recapta uns 800.000 euros) i el de vehicles (l’impost que paguem per tenir un cotxe a la Pobla Llarga i es recapta uns 200.000 euros). El baixar estos impostos s’utilitza per part de molts polítics per a “vendre” als veïns que amb ells en el poder van a viure millor ja que van a pagar menys. Així ho va fer el PP a la Pobla Llarga en 2015 (any electoral). Del 0,64% que es pagava d’IBI, el PP va baixar al 0,60% provocant menys ingressos amb les conseqüències negatives que això comporta per al funcionament del nostre poble.

L’actual govern socialista va rectificar aquesta decisió totalment electoralista i del 0,60% es va pujar al 0,63% en 2017 i en 2018 del 0,63% al 0,66% per poder mantenir serveis essencials amb qualitat a la Pobla Llarga. Però aquestos serveis costen cada vegada més diners (sous i materials van pujant any rere any) i caldria pujar de nou aquest impost però la crisi que estem patint ha fet que l’actual govern municipal congele cap pujada ni en IBI ni en vehicles i treballarem com sempre de valents per continuar prestant tots els serveis el millor possible.

La corba ha despertat

 Durant els mesos de març, abril, maig, “aplanar la corba” era el que més escoltàvem (fins i tot va ser tendència en twitter). Era importantíssim en aquells mesos anar frenant la propagació del coronavirus per no col·lapsar el sistema sanitari, i tots vàrem fer un gran esforç per a que els casos d’infectats no augmentaren tots els dies. Ho vam aconseguir. Les dades de contagiats diàriament van anar a menys i la gràfica de nombre total de contagiats va anar estabilitzant-se aconseguint el que tots ens vam proposar, APLANAR LA CORBA. Doncs ara la corba ha despertat.

El nombre total de poblatans o poblatanes infectats s’ha disparat en les últimes dies. El 28 de maig el total eren 5 conciutadans nostres. El 6 de juny 1 més, total 6. El 30 de juliol, 1 infectat més, total 7. Però el 17 d’agost es va pujar fins a un total d’11 i tres dies després, el 20 d’agost en les dades oficials apareixien 12 però una poblatana va comunicar el seu positiu, positiu que encara no recollien les dades oficials (són actualitzades dimarts i divendres de matí), així que el total era de 13.

Hui hi ha molt escrit a la premsa sobre el que ens està passant. Al País per exemple, en l’article “El virus golpea a España por segunda vez” un total d’11 experts ens diuen que estem de nou mal per “una mala gestión de la desescalada, la falta de rastreadores y el incumplimiento de las medidas de prevención por la población”.

No tirem per terra tot el que hem aconseguit. Està en joc moltíssim. Fem tots i cadascú de nosaltres tot el que podam per tornar a doblegar la corba.

2021, cent anys del coronament del campanar

 

Estem veient com s’han iniciat les obres per a tasques de manteniment del campanar per part de l’església. L’any pròxim, en 2021, es commemoren els primers 100 anys del coronament del campanar gràcies a l’herència de Matilde Bolinches Serena. Esta informació i altres sobre el campanar apareixen a la pàgina 257 i següents del llibre sobre la nostra història de Josep Lluis Navarro de 2003. No estaria gens malament poder presentar a la Pobla una exposició sobre el que hui és un dels nostres emblemes (en el sentit de ser un objecte que ens pot representar simbòlicament).  

A la premsa de l’època trobem informació sobre Matilde Bolinches i el campanar, de la que podem destacar aquest article publicat a Las Provincias el 2 de juliol de 1925. És una plana dedicada al nostre poble i ens parla no sols de l’esdeveniment de la benedicció de les 4 campanes sinó d’altres qüestions que resulten hui interessants. Si poden, el lliguen.

El rector republicà Juan García Morales, un veí més de la Pobla Llarga durant la Guerra

La vida de Hugo Moreno López (Almería 1883 – Libourne 1946), més conegut pel seu pseudònim Juan Garcia Morales, ha sigut recuperada per a la història per Antonio César Moreno Cantano. Diu Antonio que “durante la Segunda República y la Guerra Civil hubo algunos religiosos, como Juan García Morales, que valientemente defendieron una profunda reforma social en España, lo que les llevó a enfrentarse a las derechas y las altas cúpulas eclesiásticas”.

Estam davant d’un dels rectors republicans, un dels rectors rojos, que més va influir en l’Espanya de principi de segle XX i que en octubre de 1936 decideix vindre a viure a la Pobla Llarga fins desembre de 1938, data que es trasllada a Orà des d’Alacant en un avió d’Air France.

Aquesta nota de premsa publicada en el diari El Luchador el 29 d'octubre de 1936, ens diu que Juan Garcia Morales està de camí a la Pobla Llarga però abans visita Alacant

Estic a la espera de rebre el llibre publicat en 2015 per Antonio (Anticlericalismo y critica social: el sacerdote republicano Hugo Moreno Lopez / Juan Garcia Morales (1883-1946)) i que des de la Regidoria de Memòria Democràtica ja li hem cursat la invitació a que ens faja la presentació del mateix ací a la Pobla Llarga i que ens compte qui va ser aquest articulista i escriptor (“¡Hipócritas! ¡Farsantes! ¡Fariseos! (Visión de la España derechista)”; "Atisbos; hacia una España nueva: crónicas"; “Tres años de lucha (a favor de los humildes)”; "El Cristo Rojo").

Per quins motius va elegir el nostre poble per a viure durant la Guerra? On va viure? Les poblatanes i poblatans sabien qui era aquest nou veí? Les autoritats poblatanes li consultaven que fer? Se’ns acumulen preguntes que tindrem que anar donant resposta poc a poc.

Juan García Morales a la Pobla Llarga en 1938. Aquesta foto és del fons de la família de Francisco García Hernández)

Cal dir que Ferran Pastor i Balbí Josep Serena van presentar en la XVII Assemblea d’Història de la Ribera en novembre de 2016 la comunicació titulada “Geografia urbana de la Pobla Llarga durant la Segona República i la Guerra d’Espanya” deixant constància de la residència de Juan García Morales a la Pobla Llarga, en concret aquestes paraules: “en aquestos anys sempre que el seu treball ho permetia, es desplaçava a sa casa de la Pobla Llarga, població per la qual va sentir sempre una especial predilecció”. 

L’alcalde Llorca condecorat per cacic

L’any 1911 es mereix un article per la quantitat d’informació que trobem sobre distints esdeveniments a la Pobla Llarga però hui sols escriure sobre el reconeixement que Alfonso XIII li va fer a l’alcalde Salvador Llorca Cucó (la Pobla Llarga 1869-Paterna 1931) el 6 de juliol de 1912 per la seua cooperació al restablecimiento del orden público alterado con motivo de los sucesos revolucionarios ocurridos en la 3ª región, en septiembre último.

Josep Lluis Navarro ens ha deixat per escrit al seu últim llibre, que l’any 1911 Pedro Sucias descrivia als poblatans com de carácter honrado, formales y amigos al cumplimiento de la palabra que sale de su boca i també deia que los hijos de esta población son muy entendidos en agricultura, especialmente en el cultivo del naranjo. Però les poblatanes i poblatans eren molt pobres, llevat dels terratinents que molts d’ells es comportaven de forma caciquil i tenien una mentalitat molt conservadora, com ens diu Joan Català al programa de festes de 2019, buscant un servilisme incondicional de la resta de veïnes i veïns.

Navarro continua donant-nos informació i ens senyala escrits d’altres on ens fan veure que difícil era sobreviure a la Pobla Llarga aquell any 1911, per les pèrdues continuades de les collites de l’arròs, per l’enduriment de “les lleis contra el costum que hi havia per part de la gent obrera d’entrar als horts per arreplegar la taronja que hi havia per terra i així matar la fam”. Un article signat per Manuel Chust el 19 de setembre de 2011 i publicat al Levante (poden llegir-lo polsant ací damunt) ens fa veure com en tota la Ribera del Xúquer els obrers, jornalers, no podien ja més i varen secundar la vaga general convocada, vaga que en molts pobles va anar derivant en diversos altercats, revoltes per a alguns, dels que coneguem especialment el de Cullera per la mort del jutge de Sueca i de dos funcionaris més.

Sobre si a la Pobla Llarga es va secundar aquella vaga, si va haver també revoltes posteriors, no he vist res publicat i almenys a mi em semblava estrany que res ocorreguera per això vaig indagar un poc i he trobat la concessió a Llorca, alcalde de la Pobla Llarga en setembre de 1911, de la creu de primera classe del mèrit militar amb distintiu blanc, pels serveis prestats cooperant a restablir l’ordre alterat pels successos revolucionaris ocorreguts en la tercera regió en el mes de setembre de 1911. Cert que aquest document no senyala concretament la Pobla Llarga, no diu que li se dona aquesta creu per parar res al nostre poble, però es fa difícil pensar en un Llorca posant ordre en un altre poble abans que en el seu. Sobre Salvador Llorca ja sabem que en 1907 va muntar una ronda per a mantenir als obrers poblatans subjugats i en 1910 va demanar més Guàrdies Civils ja que sols amb un alguatzil no veia clar poder tenir als jornalers “controlats”, així que si no hem tingut mai noticia sobre si en setembre de 1911 els nostres avantpassats participaren de les revoltes, ara podem tenir l’explicació: la ma dura de Llorca no ho va tolerar.

Resposta al dubte del PP de la Pobla Llarga

Ahir dissabte, 11 de juliol de 2020, el PP de la Pobla Llarga publicava al seu perfil de facebook: “En estos moments portem 4 anys pagant sols interessos del  deute, i l´any que ve també. La nostra pregunta és: com s´ha pagat tant de deute pagant sols interessos?”.

Les actuals persones al front del PP de la Pobla Llarga deixen veure en aquesta afirmació / pregunta dos coses: no tenen ni idea del que diuen; i continuen utilitzant la mentida en la política municipal. És més que evident que no es pot reduir un deute en els bancs sense pagar capital. Si sols pagues que interessos, el deute amb els bancs sempre és el mateix. Si el deute a 31/12/2015 (any que entrem a governar) era de 4,9 milions d’euros i a 31/12/2019 és de 4,4 milions està clar que s’ha amortitzat capital, i molt més del que esta xifra diu, per aquest motiu he de donar més informació.   

El PP de la Pobla Llarga, va arribar en el 2012 (després de 10 anys de gestió municipal amb majoria absoluta) a acumular als calaixos factures i factures sense pagar. En el 2012 van fer un préstec de 3.747.534,75 euros per fer front al pago de part del deute que tenien en proveïdors. Aquest deute es sumava a l’existent que era a 31/12/2011 d’1,6 milions d’euros.

Durant els anys 2013 i 2014 de gestió completa del PP i 2015, meitat any PP i l’altra meitat de l’any PSPV-PSOE, el deute es va baixar fins als 4,9 milions d’euros (es varen amortitzar uns 300.000 euros en 3 anys). Per desgràcia, el deute del PP encara era més del que es tenia en els bancs. L’auditoria feta pels Socialistes en entrar a governar en 2015, va aflorar deute en sentències (del 2011 i del 2012) i per poder fer front al pagament es va fer en 2017 un nou préstec de 542.000 euros. Així que, Senyores i Senyors del PP: el Govern Municipal Socialista, en 4 anys de gestió completa, ha amortitzat un total de 1 milió d’euros als bancs. De 4,9 milions de deute en bancs que vam agafar en 2015 més el nou préstec de 2017 de 500.000 euros (el deute ha arribat doncs a 5,4 milions) estem ara en 4,4 milions d’euros.

L’esforç que ha fet la Pobla Llarga per poder pagar este milió d’euros (del descomunal deute generat per la gestió popular al nostre poble durant 12 anys) ha sigut moltíssim. Per aquest motiu s’ha treballat, i s’ha aconseguit, gestionar aquest deute en bancs amb unes quotes més acordes a la capacitat del nostre poble i així poder mantenir tots els serveis públics amb garanties.

Senyores i Senyors del PP, si tenen més dubtes, ací estic per al que necessiten.

Els Serveis Municipals ajudaran a la nova normalitat

Sabem que alguns pobles no van a obrir la Piscina Municipal, ni altres serveis com l’Escola d’Estiu, argumentant que són potencials focus de contagis, i clar, la pregunta és: els Ajuntaments que si anem a donar aquest Servei, som uns irresponsables?. Evidentment NO.

Gràfic que ens deixa veure com d'afectats estan els distints continents. Ací poden trobar aquest gràfic

A estes altures tots tenim clar que estem vivint una pandèmia. Hui, la xifra de contagiats està per 9,9 milions de persones i molt prop de 500.000 les que han perdut la vida. Però hem d’iniciar activitats que ens aporten salut, ensenyar als menuts a “viure” amb el bitxo, i açò ho deguem fer també des dels Ajuntaments, activant protocols marcats per les autoritats sanitàries i obligant als usuaris a complir-los. Amb la posada en marxa dels Serveis Municipals ajudarem a anar modificant conductes que en temps de pandèmia no toquen i nous hàbits anirem incorporant en el nostre dia a dia.

Hui ja hi ha crítica política a un Ajuntament per no obrir estos Serveis estivals per part dels qui estan a l’oposició. Tots tenim por que hi haja un rebrot als nostres municipis i més que es produïsca en una Piscina, en l’Escola d’Estiu, però si tots complim i fem complir el que se’ns està demanant (1,5 m – màscara – higiene) deguem estar “confiats” i el més important, anirem ajudant a entendre als nostres conciutadans la nova normalitat i a incorporar comportaments, pautes, en el nostre dia a dia, que segur ajudaran a que no hi haja rebrots.

Fi del NO CAS la mina

L’1 de juny de 2020, definitivament (el 20 de febrer de 2020 ja hi va haver un primer sobreseïment) l’Alcaldessa de la Pobla Llarga, Neus Garrigues Calatayud, ha sigut alliberada del malson d’estar imputada per la denúncia de l’ex-alcalde Rafael Soler Vert formulada després de la denúncia de l’Ajuntament de la Pobla Llarga sobre el pagament de centenars de mils d’euros de totes les poblatanes i poblatans per part de Soler a una empresa per haver finalitzat el Monterrey que com tots saben continua en rajola pura. 

No teníem dubtes, els Socialistes de la Pobla Llarga, que aquesta denúncia intentava fer mal. Fer mal a l’Alcaldessa en tots els aspectes (personal i polític), al Govern Municipal que en entrar a governar en juny de 2015 ens vàrem trobar amb un desastre monumental ocasionat per la gestió nefasta del PP durant 12 anys i davant la denúncia constant d’aquesta situació Soler va buscar la desestabilització, i a una Agrupació Local Socialista que havia treballat de valent per demostrar a la Pobla Llarga que Rafael Soler no era l’Alcalde que este poble necessitava. 

Però la unitat de tots els Socialistes, la força de l’Alcaldessa que ha suportat primer la denúncia, després tot el procés judicial (qui passa per algun sap de la pressió que suposa) i després l’apel·lació del propi Soler al primer sobreseïment del NO cas, ens porta a estar hui més forts que mai i amb la nostra Alcaldessa.

Ací tenen l’enllaç a un AVANT especial que es va fer en octubre de 2017 per a explicar a tots vostès que va ser allò de LA MINA i l’enllaç de la noticia que publica hui el LEVANTE sobre la fi del NO CAS la mina. Enhorabona Neus Garrigues, Alcaldessa, ja que tot l’esforç fet durant tot aquest procés ha portat la seua recompensa, que ha sigut en principi tant simple com dir la veritat. En cap moment hi va haver en la finalització d’aquella història del PP sobre la Mina, cap actuació que no fora a favor dels interessos de la Pobla Llarga.