Banda Municipal, sí. Banda Municipal, no.

Un dels pilars de les Societats Musicals és la Junta, els Directius que ostenten la Presidència de la Societat, Secretaries, Tresoreria, etc. Durant tota la investigació realitzada sobre la fundació de la Banda fins 1939 ens vàrem trobar una clara diferència entre la primera etapa (de 1904 fins 1919) i a partir de 1929. A partir de 1929 tenim molta informació sobre quines persones varen ocupar tots els càrrecs directius de la Societat i el temps que van estar desenvolupant-lo. No així des de la fundació fins als Successos. L’explicació podia vindre per trobar-nos en una Banda Municipal on era la Corporació Municipal qui prenia les decisions sobre el funcionament de la Societat, i així ho vàrem deixat escrit en el primer llibret de la història de la Banda. Però hem continuat investigant i va apareixent més informació sobre la nostra Banda, que ens fan revisar aquesta hipòtesis a favor de la Banda Municipal i en contra.

La primera troballa ha sigut un anunci a Las Provincias del 16 d’agost de 1906 (es repetix el mateix anunci en l’apartat diario de avisos del mateix diari el 18 d’agost de 1906) on s’informa a tots que la plaça de Director de la Banda està vacant i que es poden presentar sol·licituds per a ocupar-la dirigint-les al presidente de la misma.

Si hi havia Junta, o almenys President com diu l’anunci, podríem estar davant d’una Societat no Municipal, però hui encara no hem trobat cap document amb el nom del President, cap document amb noms de la possible Junta de 1906, ni cap acta de cap Junta que pogueren celebrar per governar la Societat.

Un altre document, aquest a favor d’estar davant d’una Banda Municipal, ha sigut facilitat per Balbí-Josep Serena (cronista oficial de la Pobla Llarga). A la pàgina 33 del primer llibret sobre la història de la Banda dèiem que: “Alguns musics van demanar per escrit [en 1912] a l’Ajuntament que es contractara com a nou Director a José O. Anglada Luisa”. Aquest document ha sigut trobat i facilitat per Balbí-Josep i en ell podem llegir que els propis músics són els que es reuneixen per a fer arribar a l’Ajuntament una proposta, la contractació d’aquest Director, esperant així ho faja, és a dir, deixant clar que l’última paraula és de l’Ajuntament sobre un tema tant important per a la Societat.

Aquest document no parla de cap President, de cap Directiu, i deixa clar que els Músics no tenen forma de prendre aquesta decisió, la de contractar a un Director sinó és mitjançant l’Ajuntament. Així doncs, estem davant una Banda Municipal.

Però el que hem trobat en 1918 situa clarament a la Banda fora de l’Ajuntament. Tornant al primer llibret sobre la història de la Banda, vàrem deixar senyalat (a la pàgina 38) que l’Ajuntament s’aparta de prendre decisions referents al govern de la Societat el 29 de novembre de 1916. En la Sessió Plenària d’aquell dia, es deixa constància que a partir d’eixe moment, l’Ajuntament sols decidirà si subvencionar o no a la Societat Musical en la forma y manera que juzgue conveniente. Doncs aquella afirmació que vàrem fer, sobre que la Banda deixa de ser Municipal, ho podem ara demostrar en la presentació de tota la Junta Directiva de 1918.

President: José Todolí Sabater

Vicepresident: Gregorio Aleixandre

Secretari: Paulino Ferri

Vicesecretari: Alberto Aleixandre

Tresorer: Antonio Ramón

Vocals: Dionisio Juan José, Vicente Ferri, Salvador Bellver i Severino Francés

Així figuren els noms de la Junta de La Filarmónica que hem descobert en dos articles publicats en dos diaris distints: el 13 de gener de 1918 en el Diario de Valencia; i el 16 en La Correspondencia de Valencia.

José Todolí Sabater va ser músic fundador (clarinetista) i sabíem que President en la dècada de 1940. Ara cal afegir que també ho va ser en 1918 quan tenia 26 anys. Gregorio i Alberto, eren dos germans amb Requena de segon cognom. Alberto tocava el trombó i Gregorio la tuba. Altres dos germans estan en aquesta junta: Paulino Ferri Calatayud que tocava el Saxo baríton; i Vicente Ferri Calatayud, un dels fundadors de la Banda i músic tan destacat que és l’únic poblatà que apareix al llibre de Bernardo Adam Ferrero titulat Mil Músicos Valencianos. Dionisio no era Juan José sinó San José Espósito. Dionisio va ser músic fundador i tocava el Bombardí. Severino Francés també era músic fundador però teníem el dubte de si podria ser el pare (Guillem de segon cognom) o el fill (Sanchis de segon cognom) però ara ens declinem clarament pel fill, nascut en 1895. Com a tresorer es senyala a l’article a Antonio Ramón. No tenim a cap Antonio Ramón registrat com a persona vinculada en la Societat i si al músic Francisco Ramón Albelda (clarinetista). Com tota la resta de la Junta eren músics i com en aquest mateix article hi ha un error greu a continuació (dir que el Director de la Banda és Francisco Crepo sent clarament Francisco Casp García) no descartem que fora Francisco el Tresorer de la Societat.

Amb aquesta informació de 1918 i una altra que senyalem més endavant, podem aclarir el dubte que teníem sobre si aquest any la Banda va estar activa, si va tenir Director, i si va realitzar alguna actuació. 1918 s’ha revelat com un dels més importants en la història de la Societat Musical de la Pobla Llarga al tenir una Junta Directiva per a governar la Societat. 

Concentració molt més multitudinària a la plaça abans que la dels Successos.

Per què va acabar aquella nit del 8 de juliol de 1919 a tirs? Aquesta pregunta, pot ser, ens perseguirà a les poblatanes i poblatans per a sempre. Dic pot ser, a l’haver tants antecedents, tants personatges implicats, que fa realment molt complicat arribar a una conclusió certera sobre els Successos.

Una de les hipòtesis podria ser que l’alcalde Arturo Llucián haguera viscut per primera vegada una concentració de tal magnitud que fruit del nerviosisme i poca experiència haguera desencadenat aquelles morts. Desencadenat per haver cridat a la guàrdia civil (al cap Sanz, que ja hem vist que era persona no de resoldre les situacions parlant) al veure tanta gent a la plaça, però sembla poc probable pel que podem saber hui.

Arturo Llucián Giménez, nascut a la Pobla Llarga en 1869 i assassinat el 18 d’agost de 1936 en el terme municipal de Paterna, va ser nomenat alcalde de la Pobla Llarga poc de temps abans d’una manifestació molt més multitudinària d’obrers (i estic convençut que també de moltes obreres) que aquella dels Successos. Segons ell mateix va informar a la premsa, uns 600 obrers es varen concentrar a la porta de l’ajuntament el diumenge 6 de gener de 1918 demanant pa i treball. La situació a la Ribera era de terrible crisis económica, por hallarse anulado el negocio de la naranja y bien merece que el Gobierno acuda en auxilio de los ciudadanos honrados y laboriosos que piden pan y trabajo. Així que l’alcalde Llucián, 18 mesos abans de la nit dels Successos, on varen estar unes 200 persones en la plaça, va viure ja una concentració de 600 persones.

La conseqüència de la concentració del 6 de gener de 1918 va ser un telegrama de l’alcalde Llucián al governador i al ministre de foment interesando socorros para dar de comer a los 600 trabajadores que hoy, en manifestación, se han presentado pidiendo pan y trabajo. Sembla que l’alcalde sabia i entenia la situació de desesperació dels obrers a la Pobla, sembla que va estar prop d’ells. Molt distint va ser el telegrama que va enviar també al governador el 9 de juliol de 1919 després de la massacre, on va qualificar als obrers de alborotadores que se han congregado en masa en la plaza. Podria haver-se “radicalitzat” Llucián poc a poc, durant el temps que va ser alcalde i passar d’estar amb ells a estar en contra dels obrers?

Arturo Llucián formava part de la Juventud Conservadora de la Pobla Llarga entre los que figuraban don Pascual Flores Serra, don José María Picot, don Alfredo Burguete, don Vicente Hostalet, don Eduardo Serena, don José María Todolí, don Paulino Ferri y don Emilio Durá. Tots ells varen felicitar a Arturo per ser el nou alcalde de la Pobla, publicant-se aquesta felicitació als diaris el 8 de gener de 1918, 48 hores després de la gran manifestació. També feia referència aquest article a que era l’antic president del Círculo Conservador i que el seu nomenament com alcalde havia sigut molt celebrat pels veïns. Un any després, en concret el 26 de gener de 1919, es publicava en El Pueblo un article de Carmelo Sanjuán (obrer que parlava en nom de la humilde y sufrida clase obrera de la Pobla) titulat La huelga de Puebla Larga on deia que es sumamente bochornoso lo que viene ocurriendo en esta población [...] por culpa de unos cuantos patronos, o mejor dicho, por uno solo que es don Salvador Llorca, además de patrono cacique, a quien sigue don Pascual Flores y el alcalde don Arturo Llucián, que vergüenza habían de tener al seguir los consejos del gran señor de horca y cuchillo De no poner pronto remedio á este estado de cosas, podrían ocurrir sucesos lamentables de los que serían únicos responsables las autoridades mal aconsejadas por el casi analfabeto cacique. Amb totes les reserves pel que es va publicar a la premsa, tenim primer el beneplàcit de la població al seu nomenament com alcalde en gener de 1918 i no és del tot desgavellat pensar així ja que Arturo Llucián era i venia de família de xicotets llauradors com ens diu Joan Català, però un any després, els obrers poblatans el posaven a l’altura de Salvador Llorca, senyalant que es deixava portar per ell, pot ser per les ganes que podia tenir Llucián per pujar de grau social com també ens diu Català. Sembla que podría haver una evolució de l'alcalde i veure als obrers de distinta forma durant el seu mandat. Però hi ha un fet en febrer de 1918 que ens deixa veure com era Llucián de veritat i que ho deixe per a més endavant per no fer aquest article massa llarg.