La importància de la dona, per estudiar.

Aquest 2019 estem ací a la Pobla Llarga revivint els Successos. Estem aprofitant la commemoració del primer centenari d’aquella fatídica nit a la plaça davant l’ajuntament per buscar, estudiar, i interpretar la documentació existent sobre el que va passar aquell 8 de juliol de 1919, però també abans i després. Un dels temes que em sembla poc treballat és el paper de la dona poblatana en particular i riberenca en general dins del moviment obrer que demanava jornades de treball i sous raonables durant aquella dècada de 1910. Hi ha informació al respecte i en estudiar-la tens la sensació que la història ha deixat de costat a la dona, una vegada més.

Julia Hudson-Richards senyala que en 1914 mils i mils de dones (i homes) treballaven en distints sectors de la industria tarongera, collint, transportant, o fins i tot construint les caixes de taronja, entre altres. Ací a la Pobla tenim una foto, facilitada pel cronista Joan Català datada en 1914 i ubicada en l’Hort del Torrentí (Hort de Sánchez de León), on podem veure prou més dones que homes collint. 

Les dones en els pobles tarongers on proliferaven els magatzems de confecció, s’organitzaren en societats de resistència com ens diu Francesc-Andreu Martínez Gallego, amb l’objectiu primer de baixar fins a 8 hores la jornada laboral ja que la mitjana d’hores que les dones treballaven era de 12 per dia i intentar rebre un sou més digne que els 0,10 € que cobraven al dia. Ací a la Pobla Llarga, la data de la constitució legal de les dones en associació per a defensar els seus interessos com a treballadores es de febrer de 1918. La Unión Femenina es va establir a la plaça de la Verge (plaça Canalejas, 5 en 1918) presentant els seus estatuts en València l’1 de febrer, i realitzant l’assemblea constituent el dia 9. La seua primera presidenta va ser Julia Llinares. Sense poder precisar la data concreta, el nom de l’associació va ser canviat a las confeccionadoras de cajas de naranja agafant la presidència Clotilde Navarro Sancho. 

Que la data de constitució legal de l’associació fora en febrer de 1918, no vol dir que les dones a la Pobla Llarga no participaren abans en concentracions o manifestacions. Julia Hudson-Richards senyala que en març de 1917, en la vaga general a la Ribera, les dones (també homes i xiquets) demanaven vaixells, pa i treball, xifrant unes 4.000 les que marxaren per les places de Carcaixent, d’Alzira, la Pobla Llarga, entre altres pobles de la Ribera.

Referències a La Unión Femenina de la Pobla Llarga en la hemeroteca tenim algunes d’entre les que cal destacar la que figura en El Pueblo del 19 de febrer de 1919, on apareix un article titulat Mitin Socialista en Puebla Larga i comenta el triomf que varen obtenir desprès de la vaga els treballadors en general i en particular por las compañeras de la Unión Femenina. Continua l’article comentant que el acto vióse concurridísimo siendo el local insuficiente para contener a la muchedumbre entre la que figuraba infinidad de mujeres.

Cal aprofundir més en la figura de la dona dins del moviment obrer a la Ribera i per descomptat a la Pobla Llarga. Estic convençut que amb un estudi més concret descobrirem la importància de la dona en aconseguir les millores laborals i de sou que poc a poc varen anar produint-se al segle XX ací.

El primer club de futbol de la Pobla Llarga. 1931.

L’ajuntament està treballant per a realitzar el proper 13 d’octubre un homenatge als esportistes locals i molt especialment als que ja no estan. Per aquest motiu he revisat dades sobre l’esport al nostre poble al llibre de Josep Lluís Navarro: la Pobla Llarga introducció a la seua història; i en l’apartat dedicat al futbol alguna cosa puc aportar.

Josep Lluís comenta que cap a octubre de 1925 es jugà el primer partit del Pobla Llarga contra el Carcaixent en terrenys de E. Victoria, al camí de les Torres. Aleshores no existia camp de futbol i solia jugar-se en solars contra equips com l’Alfonso XII o Príncipe de Asturias.

Continua senyalant que en 1930, quan desaparegué el velòdrom, es formà el “CD Puebla Larga”. El Club Deportivo es va constituir legalment en maig de 1931, aportant els estatuts pels quals regir-se el dia 16 i realitzant el dia 19 la seua constitució alçant acta oficial. El seu primer president va ser Alberto Benavent.

El 13 de juny la premsa senyala el naixement del Club Deportivo comentant que los jóvenes de Puebla Larga, para dar expansión a sus aficiones deportivas, agrupados en su mayoría al Club Deportivo, han construido un campo de deportes que será inaugurado en breve con un interesante partido de futbol. El camp, propietat del Club, va ser inaugurat oficialment el 28 de juny, jugant un partit contra el potente y entusiasta equipo de Játiva, C.D. Setabis. Estàvem en la fira de Sant Pere així que aprofitant la festivitat també es va jugar el 29 contra el Club Charles de Montaverner i el 30 (dimarts) contra San Juan de Énova.

La primera alineació de la que hi ha constància va ser la que va jugar aquell diumenge 28 de juny: Vallés I, García, Richard, Congost, Francés, Pérez, Fayos, Ferrero, Ibáñez, Piqueres y Vallés II.

Aquest camp de futbol va ser anomenat El Cabañal i va ser testimoni de golejades com l’aconseguida el 12 de juliol contra el potente once C.D. Juvenal de Carcagente on el total de gols aconseguits pels de la Pobla varen ser 7, marcant sols 1 gol els de Carcaixent. L’entrenador de la Pobla, el gran deportista Burguete.

El nombre de jugadors va ser tan gran que fins i tot es va fer un segon equip, las reservas del C.D. Puebla Larga, jugant el diumenge 2 d’agost en el camp del Cabañal contra el Olimpic de Játiva i más que partido fué una charlotada porque las jugadas graciosas de algunos individuos provocaban de continuo la hilaridad en el respetable y sobre todo hubo una digna de señalarse, ya que uno de los reservas, tan ciego iba hacia el balón, que sin darse cuenta lanzó un chut sobre su mismo marco y consiguió un tanto para sus contrarios. 4 a 4 varen quedar al final però per què els de Xàtiva no estaven encertats de cara a la porteria ja que los reservas locales no daban pie con bola ni nos demostraron con lo que jugaron que saben lo que es futbol. Pel contrari, el primer equip es va desplaçar fins Rafelguaraf i varen guanyar per 2 gols (1 – 3), y no marcaron más goals porque a partir del dos a cero se confiaron y ya no hicieron nada […] En fin. Un éxito más de las nuestes del Club Deportivo, primeras categorías y un fracaso de los reservas, a los que debe el entrenador enseñar un poco de futbol antes de lanzarlos de nuevo a los azares de una lucha en serio, porque no basta que uno se diga futbolista para serlo, sino que hay que demostrarlo. Deben entrenarse rigurosa y obligadamente porque para salir a dar patadas al cuero sin ton ni son no se necesita entrenador.

El diumenge 30 d’agost, el C.D. Puebla Larga va guanyar al C.D. Setabis de Xàtiva per 4 gols a 2. L’equip de la Pobla va estar format per: Vallés I; Llinares, Pérez; Mollá, Francés, Ferrero; Morenet, García II, Ibáñez, García I y Vallés II. Els de Xàtiva varen començar molt bé i el nostre porter Vallés va tenir que fer varias y acertadas intervenciones sobresaliendo en estos momentos la labor de los defensas y medios. A continuación se inicia un ataque a la puerta setabense iniciado por García (R.) e Ibáñez, rematando este último con un chut raso ocasionando el primer goal para los locales finalitzant el primer temps 1 a 0. L’inici de la segona part va ser com la primera, de domini per part dels de Xàtiva, marcant fins i tot 2 gols, però Ibáñez va transformar una falta en gol i desde este momento se emplea el C.D. Puebla Larga a fondo dominando netamente. García I va marcar el quart gol i Vallés va parar dos penaltis. El público salió altamente satisfecho.

El diumenge següent, el 6 de setembre, varen jugar contra el Florida F.C. de Catarroja un partit mediocre segons el corresponsal que publica l’article a la premsa, amb victòria dels de la Pobla per 4 a 3. El defensa de la Pobla, Piqueres, va provocar tres penals, marcant dos els de Catarroja i parant Vallés un. El jugador més destacat entre els de la Pobla, en la primera part, Morenet. En fin, un partido apático, en el que las geniales jugadas con que los nuestros nos obsequian siempre brillaron por su ausencia. De haber jugado como acostumbran y saben, hubieran derrotado por una gran diferencia a los forasteros. [..] Suponemos que será el primero y último partido … apático…

El 25 de setembre apareixia un nova nota de premsa sobre el partit del C.D. Puebla Larga contra C.D. Olimpic de Javita amb el resultat de 2 a 1. Els de la Pobla varen lluitar molt per a parar als de Xàtiva, fent moltes i boniques jugades. Els gols de la Pobla varen ser marcats per Gongost i per Ibáñez. L’alineació completa de l’equip poblatà va ser: Navarro, Llinares, Pérez, García, Francés, Ferrero, Morenet, Ibáñez, Congost, Richard i Vallés II.

I l’última noticia sobre el futbol en 1931 va eixir publicada el 17 d’octubre. L’article parla sobre les festes del 13 i 14, senyalant el partit celebrat en el camp del Cabañal contra la U.S. Castellonense aconseguint els poblatans guanyar per 5 a 1.