IBI a la Pobla Llarga per al 2021

Arranca el mes de setembre i comencem a escoltar en ràdios i televisions la preparació dels pressupostos per a l’any pròxim, 2021, per part dels governs. A la Pobla Llarga també.

El debat primer sempre és si cal pujar impostos o no, i com sempre hi ha partidaris del SI i també del NO. Amb més ingressos, les administracions, poden proposar més despesa. Sense ingressos no hi ha despesa a no ser que ens endeutem. La Pobla Llarga està molt endeutada. A 31 de desembre de 2019 el deute en bancs era de 4,4 milions d’euros (1.000 euros per cada veïna o veí), i com vam informar en el 2015 en entrar a governar gràcies a l’auditoria que vàrem fer, hi ha un altre deute en tècnics que els jutges estan sentenciant al seu favor (160.000 euros). Així que cobrir despesa en base a deute (a préstecs bancaris) és impossible.

Els dos impostos que gràcies a ells l’Ajuntament pot recaptar al voltant d’1 milió d’euros és l’IBI urbà (l’impost que paguem per tenir una casa a la Pobla Llarga i que es recapta uns 800.000 euros) i el de vehicles (l’impost que paguem per tenir un cotxe a la Pobla Llarga i es recapta uns 200.000 euros). El baixar estos impostos s’utilitza per part de molts polítics per a “vendre” als veïns que amb ells en el poder van a viure millor ja que van a pagar menys. Així ho va fer el PP a la Pobla Llarga en 2015 (any electoral). Del 0,64% que es pagava d’IBI, el PP va baixar al 0,60% provocant menys ingressos amb les conseqüències negatives que això comporta per al funcionament del nostre poble.

L’actual govern socialista va rectificar aquesta decisió totalment electoralista i del 0,60% es va pujar al 0,63% en 2017 i en 2018 del 0,63% al 0,66% per poder mantenir serveis essencials amb qualitat a la Pobla Llarga. Però aquestos serveis costen cada vegada més diners (sous i materials van pujant any rere any) i caldria pujar de nou aquest impost però la crisi que estem patint ha fet que l’actual govern municipal congele cap pujada ni en IBI ni en vehicles i treballarem com sempre de valents per continuar prestant tots els serveis el millor possible.

La corba ha despertat

 Durant els mesos de març, abril, maig, “aplanar la corba” era el que més escoltàvem (fins i tot va ser tendència en twitter). Era importantíssim en aquells mesos anar frenant la propagació del coronavirus per no col·lapsar el sistema sanitari, i tots vàrem fer un gran esforç per a que els casos d’infectats no augmentaren tots els dies. Ho vam aconseguir. Les dades de contagiats diàriament van anar a menys i la gràfica de nombre total de contagiats va anar estabilitzant-se aconseguint el que tots ens vam proposar, APLANAR LA CORBA. Doncs ara la corba ha despertat.

El nombre total de poblatans o poblatanes infectats s’ha disparat en les últimes dies. El 28 de maig el total eren 5 conciutadans nostres. El 6 de juny 1 més, total 6. El 30 de juliol, 1 infectat més, total 7. Però el 17 d’agost es va pujar fins a un total d’11 i tres dies després, el 20 d’agost en les dades oficials apareixien 12 però una poblatana va comunicar el seu positiu, positiu que encara no recollien les dades oficials (són actualitzades dimarts i divendres de matí), així que el total era de 13.

Hui hi ha molt escrit a la premsa sobre el que ens està passant. Al País per exemple, en l’article “El virus golpea a España por segunda vez” un total d’11 experts ens diuen que estem de nou mal per “una mala gestión de la desescalada, la falta de rastreadores y el incumplimiento de las medidas de prevención por la población”.

No tirem per terra tot el que hem aconseguit. Està en joc moltíssim. Fem tots i cadascú de nosaltres tot el que podam per tornar a doblegar la corba.

2021, cent anys del coronament del campanar

 

Estem veient com s’han iniciat les obres per a tasques de manteniment del campanar per part de l’església. L’any pròxim, en 2021, es commemoren els primers 100 anys del coronament del campanar gràcies a l’herència de Matilde Bolinches Serena. Esta informació i altres sobre el campanar apareixen a la pàgina 257 i següents del llibre sobre la nostra història de Josep Lluis Navarro de 2003. No estaria gens malament poder presentar a la Pobla una exposició sobre el que hui és un dels nostres emblemes (en el sentit de ser un objecte que ens pot representar simbòlicament).  

A la premsa de l’època trobem informació sobre Matilde Bolinches i el campanar, de la que podem destacar aquest article publicat a Las Provincias el 2 de juliol de 1925. És una plana dedicada al nostre poble i ens parla no sols de l’esdeveniment de la benedicció de les 4 campanes sinó d’altres qüestions que resulten hui interessants. Si poden, el lliguen.

El rector republicà Juan García Morales, un veí més de la Pobla Llarga durant la Guerra

La vida de Hugo Moreno López (Almería 1883 – Libourne 1946), més conegut pel seu pseudònim Juan Garcia Morales, ha sigut recuperada per a la història per Antonio César Moreno Cantano. Diu Antonio que “durante la Segunda República y la Guerra Civil hubo algunos religiosos, como Juan García Morales, que valientemente defendieron una profunda reforma social en España, lo que les llevó a enfrentarse a las derechas y las altas cúpulas eclesiásticas”.

Estam davant d’un dels rectors republicans, un dels rectors rojos, que més va influir en l’Espanya de principi de segle XX i que en octubre de 1936 decideix vindre a viure a la Pobla Llarga fins desembre de 1938, data que es trasllada a Orà des d’Alacant en un avió d’Air France.

Aquesta nota de premsa publicada en el diari El Luchador el 29 d'octubre de 1936, ens diu que Juan Garcia Morales està de camí a la Pobla Llarga però abans visita Alacant

Estic a la espera de rebre el llibre publicat en 2015 per Antonio (Anticlericalismo y critica social: el sacerdote republicano Hugo Moreno Lopez / Juan Garcia Morales (1883-1946)) i que des de la Regidoria de Memòria Democràtica ja li hem cursat la invitació a que ens faja la presentació del mateix ací a la Pobla Llarga i que ens compte qui va ser aquest articulista i escriptor (“¡Hipócritas! ¡Farsantes! ¡Fariseos! (Visión de la España derechista)”; "Atisbos; hacia una España nueva: crónicas"; “Tres años de lucha (a favor de los humildes)”; "El Cristo Rojo").

Per quins motius va elegir el nostre poble per a viure durant la Guerra? On va viure? Les poblatanes i poblatans sabien qui era aquest nou veí? Les autoritats poblatanes li consultaven que fer? Se’ns acumulen preguntes que tindrem que anar donant resposta poc a poc.

Juan García Morales a la Pobla Llarga en 1938. Aquesta foto és del fons de la família de Francisco García Hernández)

Cal dir que Ferran Pastor i Balbí Josep Serena van presentar en la XVII Assemblea d’Història de la Ribera en novembre de 2016 la comunicació titulada “Geografia urbana de la Pobla Llarga durant la Segona República i la Guerra d’Espanya” deixant constància de la residència de Juan García Morales a la Pobla Llarga, en concret aquestes paraules: “en aquestos anys sempre que el seu treball ho permetia, es desplaçava a sa casa de la Pobla Llarga, població per la qual va sentir sempre una especial predilecció”. 

L’alcalde Llorca condecorat per cacic

L’any 1911 es mereix un article per la quantitat d’informació que trobem sobre distints esdeveniments a la Pobla Llarga però hui sols escriure sobre el reconeixement que Alfonso XIII li va fer a l’alcalde Salvador Llorca Cucó (la Pobla Llarga 1869-Paterna 1931) el 6 de juliol de 1912 per la seua cooperació al restablecimiento del orden público alterado con motivo de los sucesos revolucionarios ocurridos en la 3ª región, en septiembre último.

Josep Lluis Navarro ens ha deixat per escrit al seu últim llibre, que l’any 1911 Pedro Sucias descrivia als poblatans com de carácter honrado, formales y amigos al cumplimiento de la palabra que sale de su boca i també deia que los hijos de esta población son muy entendidos en agricultura, especialmente en el cultivo del naranjo. Però les poblatanes i poblatans eren molt pobres, llevat dels terratinents que molts d’ells es comportaven de forma caciquil i tenien una mentalitat molt conservadora, com ens diu Joan Català al programa de festes de 2019, buscant un servilisme incondicional de la resta de veïnes i veïns.

Navarro continua donant-nos informació i ens senyala escrits d’altres on ens fan veure que difícil era sobreviure a la Pobla Llarga aquell any 1911, per les pèrdues continuades de les collites de l’arròs, per l’enduriment de “les lleis contra el costum que hi havia per part de la gent obrera d’entrar als horts per arreplegar la taronja que hi havia per terra i així matar la fam”. Un article signat per Manuel Chust el 19 de setembre de 2011 i publicat al Levante (poden llegir-lo polsant ací damunt) ens fa veure com en tota la Ribera del Xúquer els obrers, jornalers, no podien ja més i varen secundar la vaga general convocada, vaga que en molts pobles va anar derivant en diversos altercats, revoltes per a alguns, dels que coneguem especialment el de Cullera per la mort del jutge de Sueca i de dos funcionaris més.

Sobre si a la Pobla Llarga es va secundar aquella vaga, si va haver també revoltes posteriors, no he vist res publicat i almenys a mi em semblava estrany que res ocorreguera per això vaig indagar un poc i he trobat la concessió a Llorca, alcalde de la Pobla Llarga en setembre de 1911, de la creu de primera classe del mèrit militar amb distintiu blanc, pels serveis prestats cooperant a restablir l’ordre alterat pels successos revolucionaris ocorreguts en la tercera regió en el mes de setembre de 1911. Cert que aquest document no senyala concretament la Pobla Llarga, no diu que li se dona aquesta creu per parar res al nostre poble, però es fa difícil pensar en un Llorca posant ordre en un altre poble abans que en el seu. Sobre Salvador Llorca ja sabem que en 1907 va muntar una ronda per a mantenir als obrers poblatans subjugats i en 1910 va demanar més Guàrdies Civils ja que sols amb un alguatzil no veia clar poder tenir als jornalers “controlats”, així que si no hem tingut mai noticia sobre si en setembre de 1911 els nostres avantpassats participaren de les revoltes, ara podem tenir l’explicació: la ma dura de Llorca no ho va tolerar.

Resposta al dubte del PP de la Pobla Llarga

Ahir dissabte, 11 de juliol de 2020, el PP de la Pobla Llarga publicava al seu perfil de facebook: “En estos moments portem 4 anys pagant sols interessos del  deute, i l´any que ve també. La nostra pregunta és: com s´ha pagat tant de deute pagant sols interessos?”.

Les actuals persones al front del PP de la Pobla Llarga deixen veure en aquesta afirmació / pregunta dos coses: no tenen ni idea del que diuen; i continuen utilitzant la mentida en la política municipal. És més que evident que no es pot reduir un deute en els bancs sense pagar capital. Si sols pagues que interessos, el deute amb els bancs sempre és el mateix. Si el deute a 31/12/2015 (any que entrem a governar) era de 4,9 milions d’euros i a 31/12/2019 és de 4,4 milions està clar que s’ha amortitzat capital, i molt més del que esta xifra diu, per aquest motiu he de donar més informació.   

El PP de la Pobla Llarga, va arribar en el 2012 (després de 10 anys de gestió municipal amb majoria absoluta) a acumular als calaixos factures i factures sense pagar. En el 2012 van fer un préstec de 3.747.534,75 euros per fer front al pago de part del deute que tenien en proveïdors. Aquest deute es sumava a l’existent que era a 31/12/2011 d’1,6 milions d’euros.

Durant els anys 2013 i 2014 de gestió completa del PP i 2015, meitat any PP i l’altra meitat de l’any PSPV-PSOE, el deute es va baixar fins als 4,9 milions d’euros (es varen amortitzar uns 300.000 euros en 3 anys). Per desgràcia, el deute del PP encara era més del que es tenia en els bancs. L’auditoria feta pels Socialistes en entrar a governar en 2015, va aflorar deute en sentències (del 2011 i del 2012) i per poder fer front al pagament es va fer en 2017 un nou préstec de 542.000 euros. Així que, Senyores i Senyors del PP: el Govern Municipal Socialista, en 4 anys de gestió completa, ha amortitzat un total de 1 milió d’euros als bancs. De 4,9 milions de deute en bancs que vam agafar en 2015 més el nou préstec de 2017 de 500.000 euros (el deute ha arribat doncs a 5,4 milions) estem ara en 4,4 milions d’euros.

L’esforç que ha fet la Pobla Llarga per poder pagar este milió d’euros (del descomunal deute generat per la gestió popular al nostre poble durant 12 anys) ha sigut moltíssim. Per aquest motiu s’ha treballat, i s’ha aconseguit, gestionar aquest deute en bancs amb unes quotes més acordes a la capacitat del nostre poble i així poder mantenir tots els serveis públics amb garanties.

Senyores i Senyors del PP, si tenen més dubtes, ací estic per al que necessiten.

Els Serveis Municipals ajudaran a la nova normalitat

Sabem que alguns pobles no van a obrir la Piscina Municipal, ni altres serveis com l’Escola d’Estiu, argumentant que són potencials focus de contagis, i clar, la pregunta és: els Ajuntaments que si anem a donar aquest Servei, som uns irresponsables?. Evidentment NO.

Gràfic que ens deixa veure com d'afectats estan els distints continents. Ací poden trobar aquest gràfic

A estes altures tots tenim clar que estem vivint una pandèmia. Hui, la xifra de contagiats està per 9,9 milions de persones i molt prop de 500.000 les que han perdut la vida. Però hem d’iniciar activitats que ens aporten salut, ensenyar als menuts a “viure” amb el bitxo, i açò ho deguem fer també des dels Ajuntaments, activant protocols marcats per les autoritats sanitàries i obligant als usuaris a complir-los. Amb la posada en marxa dels Serveis Municipals ajudarem a anar modificant conductes que en temps de pandèmia no toquen i nous hàbits anirem incorporant en el nostre dia a dia.

Hui ja hi ha crítica política a un Ajuntament per no obrir estos Serveis estivals per part dels qui estan a l’oposició. Tots tenim por que hi haja un rebrot als nostres municipis i més que es produïsca en una Piscina, en l’Escola d’Estiu, però si tots complim i fem complir el que se’ns està demanant (1,5 m – màscara – higiene) deguem estar “confiats” i el més important, anirem ajudant a entendre als nostres conciutadans la nova normalitat i a incorporar comportaments, pautes, en el nostre dia a dia, que segur ajudaran a que no hi haja rebrots.