Dades locals de contagis. Si o No ?

A mi almenys sempre m’han dit que hi havia que estar preparat per a tot, però sincerament, per a estar confinat a casa per culpa d’un coronavirus que fa perillar la vida de qualsevol (molt especialment la dels nostres pares i mares) NO.

M’ha tocat viureu aquesta situació estant al Govern de la Pobla Llarga i aquesta circumstància també ha fet que aquest tema l’haja viscut possiblement amb més intensitat i amb més responsabilitat.

Vaja per davant el meu reconeixement a totes i a tots, alcaldessa, regidores i regidors, policia, brigada, veïnes i veïns que han tingut que treballar i els que s’han quedat a casa, sanitaris dels centre de salut nostre, etc. etc. etc. que han estat des del primer dia treballant per a totes i tots.

Un dels temes que ens ha fet debatre molt (molt més durant les primeres dies que ara, la veritat) ha sigut sobre les xifres a nivell local de persones amb COVID-19. Les teníem que saber (el Govern Municipal, l’alcaldessa) ? les teníem que fer públiques a la població ? quins pros i contres podia tenir el fet de saber-les? i si les veïnes i els veïns saberen les dades reals (foren les que foren) ajudaria o perjudicaria a parar els contagis?

Ahir el President de la Generalitat deia (així ho diu la Cadena Ser) que es comprometia a donar les dades a nivell local i que si no ho han fet abans ha sigut per a evitar qualsevol situació que afectara als malalts. Efectivament els Governs Municipals no hem tingut dades sobre com ha anat evolucionant els contagis a nivell local. Aquest fet, deia un alcalde d’una població veïna a la nostra, podia donar una falsa sensació de tranquil·litat als municipis (al no tenir dades semblava que els contagis eren en altres llocs i no al nostre municipi) i alguns podien comportar-se de forma irresponsable i no fer el confinament, etc.

Una nota de veu d’una veïna he sentit fa uns dies, davant el positiu d’una altra veïna, i la veritat es que tots els dubtes de si nosaltres (l’Ajuntament) teníem que tenir les dades, fer-les públiques, etc. se m’han clarificat. Des d’un primer moment s’ha dit que el tema era greu, que calia quedar-se a casa tots els que podíem per a evitar que els contagis foren a més i protegir a tots els que tenien que anar a treballar per a tenir tots de tot. Des d’un primer moment s’han posat tots els mitjans personals, físics, econòmics al servei de tota la Pobla. S’han habilitat llocs on poder aïllar-se persones que tingueren esta necessitat per símptomes, per ser realment positius després de proves, i així protegir els de sa casa. Es a dir, que més donava tenir un cas a la Pobla o molts més? Calia fer tot el que podíem de forma individual i col·lectiva per a protegir-nos tots i crec que així ho estem fent, a nivell personal i a nivell institucional.

Totes i tots hem demostrat que independentment de les xifres a nivell local, el que tenim que fer ho hem fet i estem fent-ho. Encara no ha finalitzat aquest mal son i tenim que continuar, amb disciplina, fent tot el que estiga en les nostres mans per parar al Covid-19.

A la Pobla, sols les religioses tenen carrer

Des de l’entrada dels Socialistes al Govern Municipal en esta segona etapa (a partir de 2015) hem anat avançant i molt en temes d’igualtat. Fins i tot, actualment, som un poble governat per dones (les quatre membres de la Junta de Govern Municipal són dones -Alcaldessa i les tres Tinentes d’Alcaldessa) però arrastrem una anormalitat que cal posar solució.

Actualment tenim 78 carrers amb nom, al nostre casc urbà (sense comptar amb el polígon industrial). Un total de 33 carrers porten nom “neutre” com VALL, MAJOR, NOU, 1 DE MAIG, LLEVANT, etc., sent prou majoritari, un total de 40, els carrers dedicats a homes vinculats a la Pobla (metges com LORENZO SANTAMARIA o RICARDO REIG, pintors com VARELA o GIL CUCÓ, mestres i altres com MIGUEL FERRERO), coneguts mundialment (com AUSIAS MARCH, BLASCO IBÁÑEZ, etc.) i com no religiosos (SANT JOSEP, SANT VICENT, etc.).

Sols 4 carrers estan dedicats a dones i en aquest cas totes elles religioses (SANTA ANA, SANTA CECILIA, PLAÇA DE LA VERGE, GERMANA MARIA MORENO). Evidentment que arrastrem, com no, el fer masclista d’altres èpoques, privant de referents femenins a les poblatanes en els nostres carrers i encara que modificar el nom d’un carrer comporta alguns mals de cap als qui allí viuen, si totes les veïnes i veïns estigueren d’acord, es deuria intentar anar modificant aquesta anormalitat, la de veure a la nostra guia de carrers sols 4 (d’un total de 78) dones, totes elles vinculades a la religió.

Pressupost 2020

El 28 de novembre de 2019, va aprovar el Ple Municipal, el Pressupost per a aquest 2020. Nosaltres, els polítics, havíem fet la nostra tasca, la de presentar en Comissió Informativa el Pressupost per a debat i dictamen, i després al Ple (novembre 2019). Cert es que també correspon a Secretaria Intervenció preparar molts documents durant aquesta primera fase, però la segona, la de publicar al BOP de forma provisional primer (es va fer el 11/12/2019) i definitiva després (s’ha fet el 29/01/2020) per a poder dir que tenim ja definitivament el pressupost en vigor, correspon totalment a Secretaria Intervenció (habilitat nacional) que va presentar la seua renuncia a continuar en el nostre Ajuntament a finals del 2019, retardant tota aquesta tasca tant important i que repercuteix en l’acció política de forma clara. Ara tenim un nou Secretari Interventor i Tresorer (totes aquestes tasques ha de fer esta persona) que confiem puga estar durant tota la legislatura ja que la continuïtat en aquest lloc és important.

4.400.739,57 € és el total pressupostat tant en ingressos com en despeses per a aquest 2020. Si comparem amb el pressupost del 2019 (el mateix del 2018 al ser pressupost prorrogat) s’ha incrementat un total de 1.527.344,88 € ja que tenim una subvenció de 1.802.790,57 € per a construir el nou col·legi públic Dr. Sanchis Guarner. Per aquest motiu el capítol 6 de despesa s’incrementa tant respecte del 2019. També s’incrementa el capítol 1 (sous i seguretat social) imposant contingència en el capítol 2 (despesa corrent, es gastarà menys) i gràcies a la reunificació de dos préstecs amb un nou quadre d’amortització (l’anterior era totalment impagable per a la Pobla Llarga) els capítols 3 i 9 es destinen menys diners.

Vos deixem ací el total de la despesa pressupostada, així com l’ingrés per si tenen curiositat de veure cada una de les partides creades.

Vam ser noticia per ?

Mirant enrere cada vint-i-cinc anys per retrobar-nos en les noticies per les quals la Pobla Llarga va estar en boca de tots, tenim primer que res la Pedregada de 1995. Aquell 31 d’agost on del cel va caure destrucció per tot arreu (cotxes, cases, camps).

Com va quedar la uralita d'una andana després de la Predregà 

En 1970, fa ara cinquanta anys, la premsa parlava de la campanya citrícola ací a la Pobla (i d'altres pobles com Carcaixent o Alzira) per no arribar a les xifres de recol·lecció de 1969. Dos van ser els motius pels que la campanya no va ser tan bona: per les gelades en el moment els tarongers estaven florint; i també per la tristesa, una infermetat vírica que mata els arbres sense poder posar-li remei.

En 1920, fa cent anys, ja vam comentar com els Successos continuaven molt presents (fins i tot al Congrés del Diputats) però altes fets van fer que es parlara de la Pobla com les obres fetes al carrer Sant Vicent. La premsa deia en abril que hace veinticinco años que se intentaron unas expropiaciones de casas y tierras, para urbanizar y dar salida a una de las principales calles. Ahora, gracias al celo y actividad del alcalde, señor Llorca, se ha logrado dicha mejora, y con este motivo, el pueblo ha organizado grandes fiestas. Dos dies de celebracions (11 i 12 d’abril) per obrir el Sant Vicent, que va veure com la Fira de Sant Pere, en juny, es feia per primera vegada allí.

En 1895, cent vint i cinc anys enrere, va prendre possessió un alcalde conservador ací a la Pobla amb un acte que segons la premsa nada deja qué envidiar á otras fiestas africanas. Es narra com es tiraren coets algunos de los cuales colocáronse en las ventanas y puertas de la casa de los enemigos políticos de la nueva autoridad, y cuando ya no quedaba pólvora, las puertas de los contrarios políticos fueron pintadas con materiales mal olientes.

Aquest alcalde va ser noticia al poc de temps per un ban on prohibia a tots els poblatans a eixir de la Pobla sense el seu permís durant la nit. Segons la premsa, l'objectiu que tenia aquesta prohibició era que ell, l’alcalde, regara els seus horts sense cap problema. Hi havia sequera gran i tots els llauradors tenien que esperar el seu torn per poder regar, ¡y mire usted qué casualidad! todos los sembrados están mustios menos los del Alcalde!. Fins i tot, un tal Felipe Pérez y Gonález li va dedicar una poesia, publicada en La independencia  diario de la tarde el 22 d’agost d’aquell 1895 que ací vos transcrivim:

¿ALCALDE DIJO?...

Refieren varios periódicos

que en Puebla Larga (Valencia)

hay un despótico alcalde

“absolutista”, que deja

tamaño al de Ciempozuelos,

aquél que en reciente fecha

“soltó”, un bando en que prohibía

bajo yo no sé qué penas,

de un Código especial suyo,

que pasaran bicicletas

por el termino del pueblo,

porque causaban molestias

á los conejos sensibles

y abortos á las conejas

nerviosas é impresionables

que estaban fuera de cuenta.

El de Puebla Larga ahora

acaso en probar se empeña

que él es un alcalde largo

por ser de una Larga Puebla

y ha largado un bando “fiero”

en que al vecindario ordena

que de las casas no salga

de noche, sin su licencia.

-Diga usted, señor alcalde,

y usted me dispense, cuentan

que le dijeron, ¿y si uno

tiene que salir por fuerza,

para alguna cosa urgente,

“verbo en gracia”, que uno enferma

de repente, ó que se “ostina”

en dar á luz la parienta?

-Pues va “uno” al Municipio

y saca el permiso en regla,

-Y para ir sale á la calle

“contra el bando” y no lo lleva.

Quedo el alcalde perplejo,

y haciendo expresiva mueca

volvió la espalda, dejando

al preguntón sin respuesta.

Y por seguir en sus trece

sin declarar su torpeza,

y no confesar el yerro,

un nuevo bando proyecta,

mandando severamente

que de noche nadie pueda

enfermar, bajo ningún

pretexto, sea el que sea.

Y respecto a dar á luz,

prohibiéndolo de manera

que impondrá duro castigo

á la que hacerlo se atreva.

Porque, según se asegura,

es lo que el alcalde piensa,

querer dar á luz … de noche,

es ¡basta una incongruencia!

El Dictador Primo de Rivera a la Pobla Llarga

1920 arranca i finalitza amb els Successos molt presents. En febrer s’afirmava a la premsa (en concret en El Pueblo del 5 de febrer) que para todos los hombres independientes se ha hecho imposible la vida en Puebla Larga. Les pallisses als obrers continuaven; l’associació dels treballadors continuava tancada; les autoritats i en especial el cap de la Guardia Civil, el mateix d’aquella nit del 8 de juliol de 1919, han vejado a personas respetables que en Puebla Larga vivían. Aquest article finalitza demanant la fi d’un estat al poble d’anormalitat i donar un pas cap a la pacificació i concòrdia, començant per deixar de cridar el Cap de la Guardia Civil als obrers per a que es presentaren en l’ajuntament, alçant la clausura de l’associació dels treballadors, i sobre tot, que els cacics deixaren de perseguir als obrers. Però no va ser així, sinó totalment al contrari.

Pascual Flores Benavent, era el President de la comunitat de regants de les sèquies Major, Codona i Vistabella. A finals de febrer de 1920, va convocar per al 7 de març, una junta general extraordinària per a autoritzar al Sindicato de riegos de dicha Comunidad para emitir obligaciones o vales por valor de cuarenta y cinco mil pesetas, divididas en títulos de a quinientas pesetas [...] cuyo importe se destinará al pago de las obras que realice el Ayuntamiento de esta población de Puebla Larga, para la construcción de una casa-cuartel para la guardia civil. Un quarter més gran, amb més Guàrdies Civils, era l’objectiu dels cacics poblatans.

La inauguració del nou quarter de la Guàrdia Civil en 1924, va ser portada en LAS PROVINCIAS 

I el 14 d’octubre, dia festiu al nostre poble, es va fer un reconeixement públic (a la Plaça) a tots els Guàrdies Civils que van estar la nit dels Successos (sols va fallar a l’acte un Guàrdia segon, Alfonso Argudo Peñarrocha) per a escarni de totes les víctimes (familiars, amics, obreres i obrers en general). En juliol d’aquell any 1920, mes que es complia el primer any dels fets, el Rei Alfons XIII va concedir als Guàrdies una creu d’argent del mèrit militar amb distintiu blanc (pensionades amb 8 pessetes mensuals per al Cap i 7,50 pessetes a la resta dels Guàrdies) fent l’acte d’entrega ací a la Pobla pel qui llavors era el Capità General de la Regió, Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera 1870 – París 1930) i Dictador des de setembre de 1923 (després d’encapçalar un colp d’estat amb el vist-i-plou del Rei Alfonso XIII). Primo de Rivera va agafar la paraula i alabó y ensalzó la conducta de los guardias, poniéndola de ejemplo, así como las virtudes de una población que, como Puebla Larga, en los momentos actuales, da tan alta prueba de civismo y virilidad, haciendo pública ostentación de su amor al orden y a sus guardadores.

Alfons XIII i el Dictador Primo de Rivera

Amb aquesta fiesta commemorativa com es va batejar en un diari aquell acte, la polarització de la societat ací a la Pobla quedaria forjada per a sempre. Com es sentirien les obreres i obrers de la Pobla aquell dia?

Més de 30 anys amb 4.500

Esta setmana hem estat, el Govern Municipal, revisant les dades sobre l’evolució dels habitants a la Pobla Llarga. L’última xifra oficial és la de 2019, i diu que som un total de 2.242 homes i 2.210 poblatanes, es a dir, un total de 4.452 veïnes i veïns a la Pobla Llarga.

Com es pot veure al gràfic on apareixen les dades del total de població des de 1986, no està havent un canvi significatiu en el nombre d’habitants. Sempre ens estem movent en els 4.500. Si es cert, que la dada de tres anys seguits perdent població (un total de 94 persones entre 2016 i 2019) ens ha posat en alerta i a treballar en veure que polítiques cal implementar per a parar aquesta tendència i fins i tot revertir-la.

Les últimes dades publicades, en aquest cas per la Generalitat, parla de que els valencians emigren majoritàriament buscant treball. Els joves entre 23 i 33 anys marxen buscant una eixida professional. Molts d’ells s’han especialitzat i aquesta especialització comporta que pobles com el nostre (les empreses existents) no els puga oferir hui un lloc de treball. Altres busquen treball en el sector serveis (Benidorm i Xàbia van ser junt a Alacant les ciutats que més gent van anar a viure durant 2018) després de la desfeta de l’agricultura que ens deixa a pobles com la Pobla amb moltes dificultats per oferir treball a gent no especialitzada.

Però estem immersos en un canvi tant gran de la societat, impulsat per internet, i que encara anirà a més en breu (física quàntica, 5G, etc.) que pot no ser imprescindible estar físicament en un lloc per treballar (hui ja hi ha algun cas); que pot obrir portes a nous llocs de treball que ara ningú pot imaginar; que pot fer (aquesta nova vida que ens espera a tots) molt més atractiu viure en un poble com el nostre, sense contaminació, ni embossaments de tràfic, però sempre que oferim tot tipus de serveis (sanitaris, educació, seguretat, oci, etc.) i cases a preus assequibles.

Els problemes de la Pobla Llarga

Des de 2011, els Socialistes de la Pobla Llarga (aquell any, fins 2015, en l'oposició) hem treballat per a que a la Pobla tinguérem uns pressupostos participatius. La raó principal era la de donar un pas més en la democratització de la gestió municipal i que els poblatans i poblatanes pogueren decidir on invertir part dels seus impostos.

Aquest pas donat en 2017, el d'obrir el pressupost municipal a les veïnes i veïns, està resultant molt més beneficiós del que en un principi ens podíem imaginar ja que gràcies a totes les propostes que se estan presentant (aquest 2019 per al pressupost del 2020 han sigut un total de 64 i que poden consultar a la web municipal) estem, el govern municipal, sent cada vegada més conscients dels problemes del nostre poble en els que cal treballar per donar-los solució.

Si un polític d'àmbit municipal ha de preguntar-se tots els dies quin poble volem, necessitem, podem tenir, etc. també ens tenim que preguntar quins son els problemes que dificulten el dia a dia dels conciutadans, que impossibiliten tenir un poble on es puga viure “bé”, amb futur, etc. i l'obertura del pressupost a les veïnes i veïns també està servint per anar identificant quins son els problemes a / de la Pobla Llarga. Quan la gent presenta de forma reiterada algunes propostes, hem de tenir clar que hi ha un problema i que amb l'acció que proposa (o una semblant que es pot arribar a veure factible des dels departaments tècnics municipals) pot tenir solució.

Cal continuar amb el DECIDIM durant tota aquesta legislatura (i més enllà). Cal treballar per anar millorant-lo (més i millor informació de cara a les poblatanes i poblatans, millorar la ferramenta de presentació de propostes i votació posterior, més pressupost per poder portar a cap més propostes presentades dins d’un any, obrir a que no sols siguen inversions, etc.). Amb el DECIDIM el govern pot saber millor els problemes del nostre poble i sent conscients d'ells, segur que busca les millors solucions possibles.