sábado, 23 de mayo de 2020

El còlera de 1885 a la Pobla Llarga, assignatura pendent

A la premsa, durant aquesta pandèmia, s’ha estat publicant articles sobre altres epidèmies patides pel ser humà en els segles XIX i XX. Alguns d’aquestos articles han fet referència al còlera, especialment el patit en 1885 en la província de València, trobant treballs locals en altres municipis menys nosaltres que no tenim res publicat. En principi, vaig pensar, serà per no haver patit nosaltres aquesta epidèmia com en altres poblacions però he trobat sols una dada que em fa pensar que 1885 va ser un any dramàtic per al nostre poble.

El 30 de juny de 1890, Enrique Fajarnés Tur (1858 - 1934) llegia el seu treball titulat el colera en Valencia en el col·legi de metges i farmacèutics de Palma. En aquest treball arreplegava sols una dada sobre Puebla Largava ser el segon poble de la província de València en 1885, on la mortalitat dels atacats pel còlera va ser descomunal, en concret el 85,71%. En aquest treball del metge Enrique Fajarnés, ja no torna a parlar de la Pobla per a res però dona altres dades que amb totes les reserves podria ajudar a fer-nos veure que aquest tema cal treballar-lo seriosament.

Una de les primeres xifres es el total de persones afectades en els 221 pobles de la província de València que van tenir còlera: 45.641. D’aquestes es van morir 21.680. Açò correspon el 47,50% i segons el metge Enrique, a la Pobla es van morir quasi el doble de la mitjana, el 85,71%. Però no sabem el total d’afectats que vam tenir i en aquest punt entre en el camp de les suposicions en el perill que açò comporta.

El metge, Enrique, dona dades d’altres poblacions (en concret de set). Senyala el total de persones contagiades i el percentatge que correspon a la població total, però de la Pobla no. Ens diu que a Carcaixent, el 12,08% de la població va contraure còlera (252 persones) morint el 71,03% dels malalts (179 carcaixentins). Podríem nosaltres estar en un índex semblant? Si en 1885 podrien viure a la Pobla, mínim, unes 1.799 persones (sabem que en 1877 hi havia una població de fet de 1.651 persones i fins 1885 van nàixer 606 i morir 458) podríem haver tingut a la Pobla un total de 217 afectats? morint un total de 186 poblatans i poblatanes?




Les possibles morts de 1885 seria la causa principal del no creixement en el nombre d'habitants a la Pobla en 1887?

Com he dit, falta confirmar aquesta dada que en principi no sembla molt complicat (en la seu de la Biblioteca Nacional de Recoletos i en la d’Alcalá hi ha uns exemplars de: Resumen general de las invasiones y defunciones por causa de cólera ocurridas en España durante el año de 1885) i que ho farem tant prompte la COVID-19 ens deixe.

domingo, 17 de mayo de 2020

Tot anirà bé, però amb els 2 metres.


A la web https://www.epdata.es/ se’ns està informant des de l’inici de les dades que la COVID-19 ens està deixant (contagiats, morts, etc.). Cap al final de la plana dedicada a la pandèmia apareix una imatge gràcies a un estudi de THE LANCET que ens fa veure com hi ha un repunt en els contagis “quan les mesures de distanciament social es redueixen”.


Flexibilitzar les mesures de confinament és necessari ja que hi ha moltes altres infermetats que poden aparèixer per estar tancats a casa i com no, tots els problemes econòmics que està suposant aquesta situació. Però el repunt apareixerà no per la flexibilització ens si del confinament sinó per no respectar el distanciament de 2 metres, per no netejar-nos les mans de forma “compulsiva”, per no utilitzar la màscara.

Si quedar-nos en casa ha sigut dur; si anar a treballar sense mesures de prevenció clares com al principi d’aquesta crisi es va veure ha sigut molt dur; sembla que el fet d’incorporar aquestes pautes, aquests hàbits de distanciament sobre tot, semble més dur que tot el que hem passat.

Durant aquesta primera setmana de fase 1, s’ha pogut veure com la gent li costa mantenir els 2 mestres, una de les mesures més importants, i l’administració (el nostre ajuntament) no pot estar damunt de tots per fer-la complir. Està en les nostres accions aconseguir que NO es complisca els que els científics ja van advertir des de l’inici, que hi ha repunt en el moment es relaxen les mesures de distanciament. Així que incorporem al nostre dia a dia aquestos 2 metres, continuem netejant-nos molt les mans, i utilitzem la màscara.