El passat 9 de novembre de 2016, la Consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes
Democràtiques i Llibertats Públiques l’honorable Gabriela Bravo, va presentar junt
al President de la Generalitat Ximo Puig en el Palau de la Generalitat, l'avantprojecte
de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència de la Comunitat Valenciana,
sent aprovat aquest avant projecte ahir divendres 24 de febrer de 2017 a
Alacant (poden veure la noticia en Alicante Plaza) començant ara el seu tràmit
de debat i modificació en Les Corts Valencianes.
La frase que titula aquest escrit és de la Consellera pronunciada el dia de
la presentació al igual que aquests altres paràgrafs: “Les ferides es curen. No
ens ha de fer por mostrar les cicatrius que romanen i ens s'adoben. Recuperar
la nostra memòria democràtica és la forma més ferma d'assentar el nostre futur
de convivència, concòrdia i pau. La preservació de la memòria democràtica és
expressió de la llibertat, i la reivindicació de la lluita de la ciutadania en
la conquesta de les llibertats és una manifestació de cultura democràtica [...]
Les víctimes també tenen dret a la reparació i el reconeixement. Aquest dret
suposa, d'una banda, l'obligació de les institucions públiques de compensar, en
la mesura del possible, la injustícia del sofriment de les víctimes i per una
altra, un reconeixement i homenatge públic. L'absència que senten totes les
famílies no té bàndols [...] En les tres províncies valencianes van morir
gairebé 11.000 persones, segons les estimacions més fiables. La meitat per la
"repressió franquista" i l'altra meitat per la "repressió
republicana". Les víctimes són víctimes de tots. Van patir la conseqüència
desgraciada d'una guerra fratricida, de les saques i de les condemnes a pena de
mort. Compten igual i valen igual com a persones. Aquesta és la reflexió que
hem de fer des de la grandesa de l'Estat de Dret i de les seves regles, que hem
d'ajudar a construir.”
Aquesta setmana pròxima es celebra el naixement de dos poblatans que van
perdre la seua vida, un per la repressió republicana i l’altre per la repressió
franquista. El 3 de març de 1899 va nàixer Emilio Ferri Calatayud, ordenat
Sacerdot l’any 1921 i mort a Museros el 15 d’agost de 1936. El 5 de març de
1913 va nàixer Julio Tomás Codina, deportat a Mauthausen el 6 d’agost de 1940 i
mort a Gusen el 28 de novembre de 1941.
És la nostra obligació (l’actual govern
de la Pobla Llarga) la de reconèixer i fer homenatges públics a les víctimes,
de tots, sense perdre de vista tot el que ja s’ha fet fins ara al nostre poble
per elles. En el cas d’Emilio Ferri Calatayud i el seu germà Paulino (president
d’Acció Catòlica de la Pobla Llarga i traslladat fins a Corbera on va ser mort
el 9 de setembre de 1936) es va celebrar
un funeral al nostre poble el 10 d’agost de 1939, posant els seus dos noms en
la làpida que durant uns 40 anys va estar en la façana de l’Església i hui en
la paret dreta de l’entrada al cementiri “vell”. En el cas de Julio Tomás
Codina, va ser l’any passat quan es va poder col·locar una placa en la casa on
va nàixer (casa al carrer Sant Josep).
Serà el 28 de març, dia en que va morir el poeta Miguel Hernández, el dia
del record i homenatge a la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana a
partir de l’aprovació de la Llei, i d’aquest poeta son aquests versos del poema
El sol, la rosa, el niño:
“Mañana no seré yo:
otro será el verdadero.
Y no seré más allá
de quien quiera su
recuerdo"
