Finalitzarem 2022 baixant dels 4 milions en deute

Si analitzem els anys de Govern del Partit Popular a la Pobla Llarga (2003-2015) una dada sobreïx per damunt de tot: el deute (sols en capital) a bancs en 2012, el més alt en la nostra recent història, 5.291.000 €.

Com hem comentat alguna vegada, no sols el deute era un greu problema per a la Pobla Llarga sinó la manera en que es va tancar tornar part d’aquest deute en el banc per part del PP que posava en perill les nòmines dels treballadors.

Els Socialistes, en entrar al Govern en 2015, ens vam marcar la prioritat de rebaixar el total a pagar al banc anualment, ajustant una quantia que encara que fora alta per poder anar amortitzant el més prompte possible el deute tan gran, no posara en perill els sous de totes i tots els treballadors i així s’ha fet. Hui, s’amortitza un total de 315.056,03 € (més interessos que pugen 23.884,83 €) quantia que per desgràcia deixem d’invertir en millorar el nostre poble però que no hi ha més remei que fer front.

Hui, la premsa comarcal, parla que encara som dels pocs pobles de la Ribera que té un deute molt alt i així és, però cal deixar clar l’esforç tant gran que estem fent totes les veïnes i veïns per poder anar eixint d’aquest forat en el que ens va deixar el PP.

No, no. Si no me voy. Es que me echan.

El 2 de juny de 2019 vaig escriure sobre Tomás Sanz Allueva (poden llegir l’article ací). Hui puc ampliar aquell article aportant dos fotos (crec és la primera vegada que els poblatans actuals li podem posar rostre) i el relat d’uns fets que podrien ser el desencadenant de la seua eixida de la Pobla en gener de 1923.

Les dos fotografies han sigut facilitades des de l'associació cultural El Hocino (Blesa, Terol)

La primera sols Tomás (no tenim data de la foto) i baix el matrimoni Tomás Sanz i Francisca Oliver molt probable el dia de la seua boda en Cullera

El 9 de juliol de 1922, El Pueblo, publicava un article titulat: “¿Qué ocurre en Puebla Larga?”. Deia el periòdic que el cap de la guàrdia civil protagonista dels Successos “que ayer se cumplió el tercer aniversario” tornava a ser noticia per les lesions que presentava un obrer que declarava havia sigut apallissat per Tomás. La noticia no era tant la pallissa sinó que els metges titulars i el farmacèutic de la Pobla van tenir que deixar el poble i anar fins a València per a denunciar a les autoritats i al col·legi mèdic el tracte rebut “con cierta desconsideración por haber certificado el carácter de las lesiones que presentaba un obrero”. Segons El Pueblo, el col·legi mèdic va ordenar als dos metges i al farmacèutic que no tornaren a la Pobla “hasta que no reciban una satisfacción cumplida”.

Dos dies després (11 de juliol de 1922) El Pueblo va continuar facilitant més dades sobre el que havia passat, assegurant que “no fué un obrero el apaleado por el tristemente célebre cabo de la guardia civil, sino los hermanos don José María y don Salvador Gascó, honrados y prestigiosos comerciantes”. Els dos germans van ser traslladats a València, posats a disposició de l’autoritat militar i quedant posteriorment en llibertat. Al contrari que Tomás, que va romandre a la presó uns dies, fet que va congratular al col·legi de metges tornant a la Pobla els dos metges titulars i farmacèutic.

El 14, 5 dies després de la primera noticia, apareix en un altre periòdic (La Correspondencia de Valencia) un xicotet escrit on es fa referència a una “protesta del vecindario de Puebla Larga contra la conducta del cabo comandante de la Guardia civil”. El Pueblo i El Diario de Valencia van precisar millor (un dia després, el 15 de juliol de 1922) la quantia de poblatans que es van desplaçar fins a València (segons El Pueblo “seguramente el número de dichos vecinos no bajaría de 300” i segons El Diario de Valencia “más de doscientos vecinos de Puebla Larga en su mayoría socios del Sindicato Católico Agrícola”) i el motiu (“interesarse por la tramitación del sumario que se instruye” […] “Visitaron al Capitán general rogándole que se tramitase con toda diligencia el sumario que se instruye por haber apaleado el cabo de la guardia civil á dos prestigiosos vecinos […] expresándole su ferviente anhelo de que se hiciese justicia”). Però el guàrdia civil, Tomás, continuava tenint el recolzament dels cacics de la Pobla i encara que va estar uns dies tancat a València, va tornar al poble provocant que els metges i farmacèutic tornaren a anar-se’n deixant de nou a la Pobla sense servei. Era evident que hi havia un pols entre els metges, farmacèutic, i un nombre gran de poblatans contra el guàrdia civil i determinats cacics.

Una última noticia apareix en premsa sobre Tomás i la Pobla Llarga però no té continuïtat en cap altre periòdic. La Voz del 21 de juliol de 1922 diu que “había surgido una grave colisión entre el cabo de la guardia civil y un grupo de labradores” durant la matinada del 20 i que encara que van intentar saber més no van obtenir cap informació.

Tomás Sanz marxaria de la Pobla en gener de 1923 per la pressió de molts?. Vull pensar que si. S’estava fent un nou quarter que supose voldria inaugurar-lo ell. El seu fill Manuel havia nascut ací en la Pobla en 1920, era un poblatà més. Però posar-se encontra als metges i a tants poblatans podria haver fet que la seua eixida de la Pobla es produïra amb el vist-i-plou dels cacics.

El primer que em va vindre al cap al llegir aquesta pressió a Tomás per aquestos fets i recordar que la seua marxa va ser als mesos, va ser allò que va publicar la revista satírica Gutiérrez el 18 d’abril de 1931 després de la proclamació de la II República en un article titulat: “¿dónde vas, señor gutiérrez, dónde vas triste de ti?”. El maquinista del tren on se suposa puja Alfonso XIII li pregunta si va de viatge i el motiu d’anar-se’n i Alfonso XIII (Gutiérrez) li contesta: “No, no. Si no me voy. Es que me echan”. Aquesta anècdota sempre l’he escoltada a ma casa, en veu de ma mare, que li ho contava la seua. 

Aquesta imatge, portada de La Traca del 21 d'abril de 1931, també podria representar l'eixida de Tomás de la Pobla Llarga

El mal incurable de la taronja

Caminar hui pel nostre terme està resultant penós, trist. Que a 22 de gener et trobes a dreta  i a esquerra de qualsevol camí que agafes camps i més camps de navelina encara sense collir, almenys a mi, net i fill de citricultors, de llauradors, em posa de una mala llet que ...

La Unió publicava el 19 de gener: “La taronja vella de Sud-àfrica va tapar l'eixida de [la] nostra Navelina i ara se sumen les d'Egipte, país que augmenta les seues importacions a la UE, amb Espanya curiosament com a destí en segon lloc”

Foto que apareix en l'article de LA UNIÓ i que podeu llegir polsant ací

Una campanya que semblava anava a ser bona per com va anar la de l’any passat (veies pel terme quadrilles collint tots els dies, camions amunt i avall) i està sent nefasta, amb preus com senyala La Unió per baix del cost de producció (“preus oficials mitjans en origen de 0,10 €/kg, una xifra inferior en un 33% a la de la campanya passada”).

Però a mi que m’agrada mirar sempre un poc enrere per veure si alguna cosa ens pot ajudar a entendre el que ens està passant, esta vegada m’he trobat que justament fa 100 anys, les taronges (llavors no navelines, sinó del grup de les blanques) també es van quedar als arbres, sense collir. “Atestiguan que la naranja sobra, que la naranja, por falta de mercados, se deja en el árbol hasta que se cae podrida”.

Aquestes paraules apareixen en un article (Azahares y ruinas) publicat per Roberto Castrovido Sanz (Madrid, 1864 – México, 1941) periodista i polític republicà, en EL PUEBLO del dimarts 2 de maig de 1922. Llegiu-lo.

El Pueblo : diario republicano de Valencia - AñoXXIX Número 10762 - 1922 mayo 2 (02/05/1922)

Els anys han passat i sembla que la taronja pateix d’un mal que no es cura.  

Cent anys de la benedicció de l’hospital de la Pobla Llarga

Aquest 2021 també commemorem un altre centenari: la posada en marxa d’un hospital al nostre poble. Dir hui que a la Pobla Llarga vam tenir un hospital igual resulta pretensiós però així va ser.

El 22 de desembre de 1920, van comparèixer davant del notari Francisco Verdú y Payá en Carcaixent: Vicente Estellés Zamorano rector de Sant Joanet; Vicente Rubiols Castelló rector d’ací la Pobla; i Salvador Llorca Cucó l’alcalde president nostre. El notari els va comunicar que José Francisco Fogués Cogollos Prelado Domestico de su Santidad, Dean y Secretario de Cámara y gobierno que fue de la Diócesis de Coria, va deixar en testament unes cases al carrer Major per al establecimiento en Puebla Larga de una Comunidad Religiosa dedicada a la enseñanza de niñas de párvulos, y de un Hospital, establecimientos que han de llevar el nombre de San José[1].

Que l’hospital fora una realitat depenia de que el Ayuntamiento de Puebla Larga o alguna persona bienhechora es comprometeren a costear los gastos de sostenimiento. Llorca, en representació de l’Ajuntament, va presentar al notari l’acta de la sessió de la Corporació Municipal del 9 de desembre de 1920 on apareixien els següents acords tras detenida y amistosa discusión:

Iº Establecer el Hospital Municipal en la parte de la casa de la calle Mayor número 20[2] [...] ya que la capacidad del local destinado al fin expresado es suficiente para ello

2º Costear desde luego, por tiempo indefinido, los gastos de sostenimiento que dicho Hospital origine

3º Que por la Comunidad de Hacienda se proponga la cantidad necesaria que habrá de consignarse en el proyecto de presupuesto para 1921-22[3]

La inauguració (bo, la benedicció per a ser exactes) va ser en les festes d’octubre de 1921. Les festes s’iniciaren el 14, amb vuelo general de campanas y alegre pasacalle por la banda de música de Manuel, y a las nueve se celebrará la fiesta religiosa [...] Terminada esta, y con asistencia de las autoridades y clero, se procederá a la solemne bendición del hospital para enfermos pobres y cedido por un ilustre bienhechor a este Pueblo.

Alguna ajuda a mantenir-lo en funcionament va vindre no sols de l’Ajuntament i en 1935 es feia pública la cessió a l’hospital per part de Jesús Bolinches Lluch (que va morir en novembre de 1934) de una huerta magnífica que poseía y que está dotada de una amplísima casa jardín y un manantial de aguas de portentosas virtudes curativas, que debidamente explotado rendirá grandes beneficios al pueblo entero.

Hui no podem veure’l. L’hospital i la casa contigua (la del vicari) adosada a la que [...] se destina a Colegio de Enseñanza varen ser derrocades en 1981. A primeros de julio se empezó quitando tejas, rejas, puertas o sea lo poco que se veía aprovechable. Después con la excavadora fue todo a tierra. Les dos cases sin habitar y cayéndose, van ser tombades per a fer un patí per al Col·legi (el patí que tots podem veure hui) després de rebre l’autorització en primera instància de l’Arquebisbe de València, i en segona, per l’Alcalde de la Pobla Llarga.

Imatge de la façana de l’hospital que apareix en una targeta postal i on es pot apreciar el retaule ceràmic dedicat a Sant Josep. Aquesta imatge seria amb posterioritat a la seua inauguració ja que el rètol HOSPITAL MUNICIPAL el va posar l’Ajuntament més tard i li va costar la protesta de la parròquia. Imatge de l’arxiu de Ximo Vidal.  

Fotografia amb tota probabilitat de la dècada de 1970. No sols podem veure la casa destinada a l’hospital sinó la contigua, la del vicari, i que hui, el solar d’aquestes dos cases, són el patí del Col·legi. Fotografia cedida per Joan Català.

BIBLIOGRAFÍA

Josep Lluís Navarro i Sanchis: La Pobla Llarga introducció a la seua història. 2003. Edicions 96, S.L. pàgines 237, 238, i 453.

Las Provincias diario de Valencia. Any 56 Número 16124. 5 d’octubre de 1921

Diario de Valencia. Any XI Número 3660. 7 d’octubre de 1921

La Voz de Cantabria diario gráfico independiente de la mañana. Any IX Número 3215. 14 de juny de 1935.

NUMERO CUATROCIENTOS CINCUENTA Y NUEVE. Acta del notari Francisco Verdú de 22 de desembre de 1920. Arxiu Ximo Vidal.

Diari de la Hermana Carmen Chasco. Arxiu Ximo Vidal.

---

[1] José Francisco Fogués Cogollos va morir el 20 d’agost de 1913 con testamento otorgado ante el Notario […] D. Pascual Noguera Lledó el día 1º de junio de 1911, en el que ratificó, en casi todas sus cláusulas, otro otorgado en diez de noviembre de 1910 ante el Notario de Berlanga D. José Noguera Cogollos. I si va morir en 1913, per què es va tardar fins 1920 en fer-se efectiva la seua voluntat? Perquè també va deixar clar al seu testament que l’usdefruit de les cases era per a la seua germana Concepción y per al seu marit Juan Cucó Barrachina i fins que no moriren ells (Juan va faltar el 7 de maig de 1914 i Concepción el 11 d’octubre de 1919) no es cediren per a la dita finalitat.       

[2] Els números de les cases poden variar però sembla que es van equivocar i encara que es pot veure en una fotografia de la dècada dels 70 del passat segle que tenia esta casa el número 14, també va deixar per escrit el notari i davant de Llorca aquell dia, que es tractava de un edificio perfectamente delimitado, con planta baja, piso alto, una y otra divididos en dependencias, habitaciones y desván, que ocupa una superficie de 146 metros 25 centímetros cuadrados, sito en Puebla Larga y su calle Mayor, señalada con el nº 14 de la manzana segunda

[3] Josep Lluís Navarro ens diu que l’Ajuntament es va comprometre amb el rector Vicente Rubiols ha aportar 250 pessetes anuals i els serveis de facultatius, metges i farmacèutics.

El deute per poblatana i poblatà, baixa de 1.000 €

El pas pel govern del nostre poble -de la Pobla Llarga- del Partit Popular, ens ha deixat a les generacions que el vam patir i a les que estan arribant una autèntica ruïna econòmica.

Cal recordar que el PP va arribar al govern en 2002. En 2012 va fer un préstec de 3.747.534,75 €. Aquest deute es sumava a l’existent que era a 31/12/2011 d’1,6 milions d’euros. Més de 5,3 milions d’euros vam passar (la Pobla Llarga) a deure-li als bancs. Cada poblatana i cada poblatà va passar de deure 351 € a 1.145 €. Des de 2012 fins 2019 el deute sempre ha estat per damunt del 1.000 € fins 2020, que a 31 de desembre el deute s’ha reduït fins als 980 €.

El deute total encara és molt alt (4,3 milions d’euros). La forma de pagar-lo, gràcies a les gestions del govern socialista de la passada legislatura i l’actual, està solucionat (el PP va signar tornar-li als bancs 600.000 € cada any, una autèntica burrada) però aquest deute està impossibilitant que l’actual govern puga fer qualsevol operació en bancs i com sabeu moltes de les inversions que el nostre poble necessita passa per una despesa molt gran que sense la formalització d’un préstec és fa inviable. 

La Glorieta

Tots els que hui vivim a la Pobla Llarga sabem on està, pot ser hem jugat en ella, o hem passejat per LA GLORIETA, però fa cent anys no es deia ni així.

Hi ha una primera imatge d’ella (pot ser hi haja més però no tinc constància) de 1921. La Pobla Llarga regalava una tenda de campanya a l’exercit d’operacions en Melilla i es va beneir allí, en la futura Glorieta (España estava en Guerra “amb Àfrica” i el nostre poble va aportar diners, i va cedir l’hospital inaugurat en les festes d’octubre per a curar als ferits en aquesta Guerra).

Si sabem que és la Glorieta és per la garita que es pot veure darrere de les autoritats civils i eclesiàstiques en l’edifici que va albergar la Casa Quarter de la Guardi Civil (en febrer de 1920 el president del Sindicat, Pascual Flores, convoca Junta per aprovar el destinar 45.000 pessetes a fer la Casa Quarter de la Guardia Civil) i que va desaparèixer quan es va construir la Casa de la Cultura (el 27 de novembre de 1986 es van finalitzar les obres). Aquesta garita ha sigut fotografiada i pintada durant molts anys.

La Glorieta va ser “construïda” per a les festes de juny de 1925. Las Provincias del 23 de juny de 1925 apareix un article que diu: “El Ayuntamiento de Puebla Larga, dando una prueba de cultura y progreso al Pueblo, ha construido al principio de la calle Mayor una espaciosa y pintoresca Glorieta, en donde con la precintada calle se instalará la feria”. Igual és el moment de plantejar alguna actuació en ella de cara al seu Centenari.

Con diu Joan Català, aquesta foto de la Pobla durant la Segona República deu ser per festes de juny i es poden veure les cassetes de la Fira en ella, en La Glorieta.

I centenari de la mort del metge Lorenzo Santamaría Barraquet

 

Las Provincias – Any 56 Número 16957 - 1921 juliol 19

El 16 de juliol de 1921, moria a la Pobla Llarga, el metge titular Lorenzo Santamaría Barraquet. 22 anys va estar al nostre poble (la seua arribada va ser en 1899) “el prestigioso médico y caballeroso señor don Lorenzo Santamaría Barraquet, siendo su muerte sentidísima en aquella localidad, pues el finado, en el ejercicio de su profesión, tubo para el necesitado, además de la ciencia, la virtud de la caridad [...] Sus convecinos bendecirán su nombre y guardaran imborrables recuerdos de las excepcionales dotes que adornaron al finado” (Diario de Valencia – Any XI Número 3581 - 1921 juliol 19).

Aprofitem aquest centenari per a rectificar les plaques del carrer que porta el seu nom ja que hi ha un error en com es va escriure el seu cognom i deixarem constància de les dades d’inici com a metge i final, l’any en que va morir.

Carrer Metge Lorenzo Santamaría

(metge titular de la Pobla Llarga des de 1899 fins que va morir en 1921)