Duc uns mesos
enamorat del llibre de Mark Stevenson (Hacemos
las coses de otra manera. Cómo reiniciar el mundo). En un dels apartats
dedicat a l’agricultura, ens escriu unes paraules (pàgina 89) d'Olivier DeSchutter (Relator Especial de les Nacions Unides sobre el dret a l’alimentació).
De Schutter ens
diu que:
“l’agricultura
convencional depèn d’aportacions costoses, aviva el canvi climàtic i no
resisteix els desastres climatològics. Senzillament ja no és la millor opció.
No resoldrem el problema de la fam ni aturarem el canvi climàtic amb l’agricultura
industrial en grans plantacions. La solució està en recolzar els coneixements i
la experimentació dels xicotetes llauradors i en augmentar els ingressos dels
minifundistes per a contribuir al desenvolupament rural”
I el propi Mark
remata aquestes paraules amb:
“resulta que els
xicotetes llauradors no son en absolut part del problema, sinó una bona part de
la solució”
Des de la meua
responsabilitat com a regidor d’agricultura, tot es pegar-li voltes a que podem
fer per millorar aquest sector, fonamental per al nostre poble, i em senc totalment
impotent davant la falta de recursos, de marge d’actuació però també davant la
falta d’unitat del sector en visualitzar en que pot ser millor per al nostre
camp (i que conste que no em pareix mal, al contrari, gràcies a la diversitat d’opinions
tot evoluciona).
Ja he viscut el suficient al meu poble per a
veure com hem passat de tenir un terme municipal en plena producció a un terme amb
moltes fanecades abandonades. Sóc fill de llaurador i sé que la principal font
d’ingressos de ma casa pot passar a ser la principal despesa d’ací uns anys.
Per això les paraules de De Schutter les agraesc i ens deuria donar peu a treballar
en aquesta direcció. Recolzar als xicotets llauradors, posar en valor tot el
que saben. Ens han ajudat a desenvolupar-nos durant tantes dècades, perquè no
ho podrien continuar fent-ho?
Magatzem de
taronges d'Ernesto Tudela Ortolá (TOTÓ)
No hay comentarios:
Publicar un comentario