Executats pel franquisme

Ahir 19 d’abril de 2018, vaig enviar una nota de premsa sobre l’acte “record i memòria” que aquest proper diumenge 22 d’abril celebrem ja per tercer any consecutiu. Lamente molt que les meues paraules hagen pogut portar a confondre als mitjans de comunicació, especialment al LEVANTE que hui ha publicat un article amb el titular: “Descubren otros 18 fusilados que pertenecían al comité revolucionario de La Pobla”. El que hem comunicat a la premsa es que “noves investigacions incorporen més noms al llistat dels afusellats pels franquistes”.

La nota de premsa deia que: “al llistat dels 11 afusellats que el doctor en història Vicent Gabarda va senyalar ara fa 25 anys al seu llibre “Els afusellaments al País Valencià (1938-1956)” pels franquistes, l’historiador local Josep Lluis Navarro incorpora més noms alguns d’ells no nascuts a la Pobla Llarga però que van ser executats per pertànyer al comitè revolucionari de la Pobla. Aquest nou llistat va ser publicat al llibre “La Pobla Llarga. Anotacions per al 700 aniversari” publicat per l’ajuntament de la Pobla l’any passat”.

pàgina 350 del nou llibre de Josep Lluís on senyala aquest nou llistat amb un total de 18 homens

Els 7 nous noms que Josep Lluis Navarro ha incorporat al llistat d’afusellats i que poden veure a partir de la pàgina 350 del seu llibre son:

ANTONIO PÉREZ PICOT apareix al llistat d’executats elaborat per l’historiador Vicent Gabarda senyalant com a últim domicili VALÈNCIA. Nascut a la Pobla Llarga el 30 de gener de 1914, va ser Mestre nacional i segons Gabarda, va ser agent del SIM i membre de les txeques de la seua organització. Va ser condemnat a mort pel Consell de Guerra sumaríssim celebrat a València dies abans de la seua execució segons podem veure al foli 281 de la Causa General de la Pobla Llarga. Com senyala Gabarda: “un total de 23 membres d’aquesta organització, foren duts a Paterna en la primera de les sacas efectuades a València, el diumenge de Resurrecció, una espècie d’ampliació de la festa d’acció de gràcies per la fi de la guerra i la victòria dels nacionals”. Tots ells van ser afusellats els 3 d’abril de 1939. Va ser soterrat primer a Paterna (quadre 3 fila 4 lletra Ñ lloc 5), després es va portar el seu cos a la 7ª esquerra del cementiri de València i per últim al nostre cementiri municipal.

VICENTE VAYÁ ROCA. Al foli 6 de la Causa General de la Pobla Llarga, amb data de 15 de febrer de 1941 podem veure que un tal Vte. Vayá Roca ha sigut executat. No hem trobat al registre civil a cap Vicente Vayá Roca. Si un Antonio Vicente Vayá Roca, nascut el 15 de juny de 1885, condemnat a 12 anys pel consell de guerra número 3 (causa número 4597-V) com podem veure al foli 214 de la Causa General. Aquesta persona, Antonio Vicente, no va ser executat, però si va morir segons els seus familiars en 1955 a casa “per tot el que va patir”. En la documentació del historiador Vicent Gabarda, no li consta cap Vicente Vayá, ni com executat ni com difunt a cap presó, ni com condemnat a 30 anys tan sols. Mentre no tingam més documentació, no podem assegurar si va existir el tal Vicente Vayá Roca, si va ser un error en aquesta anotació que apareix a la Causa General de la Pobla Llarga, així que deixem aquest nom en estudi.

VICENTE RIBERA LLINARES nascut a la Pobla el 26 d'abril de 1907. De mal nom SARDINA. El 5 d'agost de 1942, al foli 189 de la Causa General, diu l'alcalde de la Pobla (en aquella època Victor Soler) que està a la “Prisión Celular de Valencia” pendent de condemna. I així ho confirmen des de la presó. No hem vist cap altre document que confirme el seu afusellament, i si una anotació en la seua partida de naixement que ens diu que va morir el 9 de novembre de 1995 a Vinaròs (confirmat telefònicament pel registre civil de Vinaròs el dimecres 18 d’abril). Aquest nom, fins que no es demostre el contrari, queda fora d’aquest llistat d’executats pels franquistes.

FRANCISCO BENAVENT VAYÀ de 29 anys de l'Ènova que va actuar com a milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla (segons ens diu Josep Lluís esta informació constava en un lligall de documents varis que portava el títol de "Defunciones durante la Guerra Civil Española" de l’ajuntament de la Pobla Llarga) i després a l'exèrcit republicà. Condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent numero 5 de Xàtiva. Però en la documentació de l’historiador Vicent Gabarda, no li consta cap Francisco Benavent, ni com executat ni com difunt a cap presó, ni com condemnat a 30 anys tan sols. Aquest nom, fins que no es demostre el contrari, queda fora d’aquest llistat d’executats pels franquistes.

JOSE FABRA MOYA apareix al llistat d’executats elaborat per l’historiador Vicent Gabarda senyalant com a últim domicili XÀTIVA. Amb 27 anys, de professió podador, es va afiliar a la CNT, fou condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent número 5 de Xàtiva i segons Josep Lluis Navarro, va ser afusellat per ser milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla. El 8 de novembre de 1939 va ser executat. Apareix en la relació dels que podrien estar a la fosa 94 o 128 a Paterna.

RAFAEL ALBERT SEMPERE nascut a Agullent i veí de Rafelguaraf, conegut per Marañón i el Nano, era xofer i va estar afiliat a la UGT. Actuà com a milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla Llarga (segons ens diu Josep Lluís esta informació constava en un lligall de documents varis que portava el títol de "Defunciones durante la Guerra Civil Española" de l’ajuntament de la Pobla Llarga) i fou condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent número 5 de Xàtiva. Però en la documentació de l’historiador Vicent Gabarda, no li consta cap Rafael Albert, ni com executat ni com difunt a cap presó, ni com condemnat a 30 anys tan sols. Aquest nom, fins que no es demostre el contrari, queda fora d’aquest llistat d’executats pels franquistes.

VICENTE PRATS SANCHIS apareix al llistat d’executats elaborat per l’historiador Vicent Gabarda senyalant com a últim domicili RAFELGUARF. De professió xofer, va estar afiliat a la UGT i segons ens diu Josel Lluis Navarro actuà com a milicià armat del comitè revolucionari de la Pobla Llarga i condemnat a mort pel Consell de Guerra permanent número 5 de Xàtiva. La seua execució es va produir el 8 de novembre de 1939, quant tenia 24 anys.

Aquestos son els 7 noms més que ha incorporat Josep Lluis Navarro al llistat dels 11 executats de l’historiador Vicent Gabarda que teníem des de fa 25 anys. El govern municipal actual, es reserva fins que aparega més informació, donar validesa a la incorporació de tots aquestos noms al llistat d’afusellats pel franquisme, salvant ANTONIO PÉREZ PICOT (que apareixia al llistat de València), JOSÉ FABRA MOYA (que apareixia al llistat de Xàtiva) i VICENTE PRATS SANCHIS (que apareixia al llistat de Rafelguaraf) i que si seran nomenats aquest any en l’acte institucional al cementiri.   

Si, recuperar-lo.

Els regidors municipals, no som persones que una vegada “investides” comencem a rebre idees per generació espontània sobre que fer durant els anys que pugam estar al nostre ajuntament. Jo dirà (o almenys ha sigut el meu cas) que tenim idees i intentem entrar al nostre ajuntament per portar-les endavant.

En 2004, al programa de festes de Sant Calixt, Joan Carles Ubeda i Sanchis, i Ferran Pastor i Belda, van escriure un article titulat LA VEGETACIÓ I LA FAUNA DE RIBERA AL NOSTRE TERME (si volen, poden descarregar-se ací aquest programa). Ens van descriure molt encertadament el que podíem veure i gaudir abans al Barranc de la Cubella, al Xúquer i al Barranc de Barxeta. Un dels paràgrafs a destacar (per a mi) es aquest:

Volem que esta col·laboració ajude a millorar el coneixement d’aquest patrimoni natural així com a respectar-lo i, d’alguna manera, a recuperar-lo. Si, recuperar-lo, perquè [...] es troben en un estat tal de degradació i contaminació que ningú diria que no fa tants anys, eren uns ecosistemes de gran valor ecològic on podíem trobar la fauna típica de zones humides com la vegetació de ribera en tot el seu esplendor.

Eren els inicis del govern del Partit Popular de la Pobla Llarga. Amb aquest article tenien el full de ruta a seguir però ells tenien la seua pròpia estratègia política, que com es va veure durant 12 anys era la d’abandonar el Barranc a la seua sort, la de crear un problema amb la proliferació sense cap control de les canyes, per a després vindre amb les màquines i vendre que donaven solucions.

Aquesta foto era la que buscava el PP durant els seus 12 anys.

Però aquest projecte que està en marxa mai serà un complet èxit sense la participació de les poblatanes i poblatans. Aquest projecte no ha nascut sols per a recuperar ecològicament aquest entorn, sinó per a que tots pugam ser partícips d’aquest fet i no estem aconseguint-ho. Hem realitzat distintes convocatòries de plantació (ací poden llegir totes les activitats realitzades), amb resposta molt positiva per part d’entitats com Decathlon i altres, però no de les veïnes i veïns del nostre poble. Ahir vaig penjar unes fotos al facebook, fotos on es pot veure una mare amb les seues cries, i un dels comentaris de la gent es que falta l’altra part. Cert. Però com he dit, no aconseguirem revertir aquest espai de la degradació sense l’ajuda de tots. L’activitat del dia de l’arbre amb els escolars, ja estem fent-la ací, per a que aquestes noves generacions tinguen molt present el valor del nostre Barranc.

Activitat del dia de l'arbre amb escolars aquest 2018. Si em permeten, comparant-la amb l'anterior foto, la del Partit Popular, demostra la distància que tenim, políticament parlant.

Per al diumenge 13 de maig, estem preparant una nova activitat, que molt prompte explicarem en que va a consistir. Desitgem, des del govern municipal, que aquest dia estiguen tots vostès allí.