De tenir un bé, a ser un problema. El camp

Com a fill de llaurador, com a regidor d’agricultura de la Pobla Llarga, estic malhumorat davant la desfeta que esta patint la citricultura, l’agricultura en general al nostre poble. No hi ha dia que no veges un article a la premsa sobre com està afonant-se cada vegada més el camp. Hui mateix al Levante: “La campaña de fruta de verano añade otro golpe letal para la agricultura”. Que complicat està resultant veure com els nostres pares han estat treballant tota la seua vida per deixar-nos un bé com eren els camps i la sensació hui es que ens deixaran un problema.

Durant la legislatura passada vam crear el Consell Agrari Municipal (el 29 de desembre de 2015 vàrem publicar el reglament que poden descarregar ací) però poc a poc la participació dels membres va anar a menys fins que l’últim Consell vàrem ser quatre (i això que era per a presentar als Grups Municipals del nostre ajuntament una moció en defensa de la citricultura). El 14 d’octubre de 2016 vam publicar les bases reguladores sobre el Banc de Terres (poden descarregar ací) però amb molt poca repercussió. Ni la gent que té hui els camps abandonats els oferta per a ser llogats ni apareix gent interessada en llogar camps. Dins l’equip de tècnics de l’ajuntament, durant la passada legislatura, es va contractar per primera vegada en la història del nostre poble a un Tècnic Agrícola (que continua atenent tots els dimecres i que poden posar-se en contacte amb ell via correu electrònic a agricultura@lapoblallarga.es) per a ajudar a tots els llauradors, activant fins i tot la Fira Agrícola que com tots varen veure en esta passada edició (maig 2019) la participació de professionals del sector va ser molt pobra (agraint i molt als que si van estar presents).

imatge de l'article publicat a Las Provincias el 24 de juny de 2019

En juny d’aquest 2019 es publicaven dos articles al Levante i a Las Provincias on es recollien algunes de les conclusions de la Convenció Citrícola que va hi haver a l’Alcúdia com: “El pequeño agricultor aislado va a desaparecer, no tiene futuro en las actuales circunstancias, salvo casos esporádicos de especialización muy concreta”. El govern de l’ajuntament de la Pobla Llarga té molt present l’agricultura. Anem a treballar en totes les direccions per ajudar en tot el possible a aquest sector que tanta riquesa (no sols econòmica) ens aporta a un poble com el nostre que continua depenent molt del camp. Som molt conscients de les nostres limitacions administratives, econòmiques, però treballarem de valent per ajudar a transformar aquesta realitat que no ens agrada a ningú. 

Realisme Social

Visitar el Museu de Belles Arts de València sempre és un goig. Els poblatans tenim, si em permeten l’expressió, l’obligació d’anar almenys una vegada en la nostra vida per veure el Retaule de la Vida de la Mare de Déu que segons la història diu, estava a l’ermita de la Pobla Llarga i que Emili Gascó ens mostra al documental històric nostre.

 

Immersos com estem en recordar els Successos, si visitaren el Museu, segur que un quadre, un pintor, vos cridaria i molt l’atenció. Es tracta d’Antonio Fillol Granell (1870-1930), principal representant del realisme social i que amb aquest quadre pintat en 1904 i titulat Després de la Refrega és la imatge que millor pot representar el que va succeir aquella nit del 8 de juliol de 1919 a la Pobla Llarga.

Quadre propietat del Museu de Belles Arts de València i que ens ha autoritzat a publicarlo en aquest article

Posats en contacte amb la família, el seu besnet, Ignacio Gómez, ens va comentar que l’obra d’Antonio “son auténticos documentos periodísticos de acontecimientos desarrollados en Valencia, es el caso de su obra "Revolución" (hoy desaparecida), en la que se representa una carga de la Guardia Civil contra una manifestación obrera frente a La Lonja, "La noche de San Benito" en la que podemos ver la dispersión "a sablazos" de unos manifestantes a las puertas del Gobierno Civil, mientras que estos se defienden lanzando piedras, o la citada "Después de la refriega", también titulada "La semilla"  o "El hijo de la revolución" y en la que vemos los momentos posteriores a una protesta obrera en la calle Colón, esquina Ruzafa, con dramático final”.

Imatge del quadre La Noche de San Benito facilitada pel besnet Ignacio Gómez 

La lona que poden veure a la plaça i que reproduïm la imatge ara ací, és un encàrrec de la Regidoria de Memòria Democràtica a l’escultor xativí Xavier Soro. El que estem mostrant ara és un esbós de l’obra que es deuria titular Els Successos i que deuria arribar a poder ser una escultura per a dignificar als sis poblatans morts.

Els Successos, esbós de l'escultor Xavi Soro