Cap on deguem anar?

Duc uns mesos enamorat del llibre de Mark Stevenson (Hacemos las coses de otra manera. Cómo reiniciar el mundo). En un dels apartats dedicat a l’agricultura, ens escriu unes paraules (pàgina 89) d'Olivier DeSchutter (Relator Especial de les Nacions Unides sobre el dret a l’alimentació).

De Schutter ens diu que:

“l’agricultura convencional depèn d’aportacions costoses, aviva el canvi climàtic i no resisteix els desastres climatològics. Senzillament ja no és la millor opció. No resoldrem el problema de la fam ni aturarem el canvi climàtic amb l’agricultura industrial en grans plantacions. La solució està en recolzar els coneixements i la experimentació dels xicotetes llauradors i en augmentar els ingressos dels minifundistes per a contribuir al desenvolupament rural”

I el propi Mark remata aquestes paraules amb:

“resulta que els xicotetes llauradors no son en absolut part del problema, sinó una bona part de la solució”

Des de la meua responsabilitat com a regidor d’agricultura, tot es pegar-li voltes a que podem fer per millorar aquest sector, fonamental per al nostre poble, i em senc totalment impotent davant la falta de recursos, de marge d’actuació però també davant la falta d’unitat del sector en visualitzar en que pot ser millor per al nostre camp (i que conste que no em pareix mal, al contrari, gràcies a la diversitat d’opinions tot evoluciona).

Ja he viscut el suficient al meu poble per a veure com hem passat de tenir un terme municipal en plena producció a un terme amb moltes fanecades abandonades. Sóc fill de llaurador i sé que la principal font d’ingressos de ma casa pot passar a ser la principal despesa d’ací uns anys. Per això les paraules de De Schutter les agraesc i ens deuria donar peu a treballar en aquesta direcció. Recolzar als xicotets llauradors, posar en valor tot el que saben. Ens han ajudat a desenvolupar-nos durant tantes dècades, perquè no ho podrien continuar fent-ho? 

Magatzem de taronges d'Ernesto Tudela Ortolá (TOTÓ)