El deute per poblatana i poblatà, baixa de 1.000 €

El pas pel govern del nostre poble -de la Pobla Llarga- del Partit Popular, ens ha deixat a les generacions que el vam patir i a les que estan arribant una autèntica ruïna econòmica.

Cal recordar que el PP va arribar al govern en 2002. En 2012 va fer un préstec de 3.747.534,75 €. Aquest deute es sumava a l’existent que era a 31/12/2011 d’1,6 milions d’euros. Més de 5,3 milions d’euros vam passar (la Pobla Llarga) a deure-li als bancs. Cada poblatana i cada poblatà va passar de deure 351 € a 1.145 €. Des de 2012 fins 2019 el deute sempre ha estat per damunt del 1.000 € fins 2020, que a 31 de desembre el deute s’ha reduït fins als 980 €.

El deute total encara és molt alt (4,3 milions d’euros). La forma de pagar-lo, gràcies a les gestions del govern socialista de la passada legislatura i l’actual, està solucionat (el PP va signar tornar-li als bancs 600.000 € cada any, una autèntica burrada) però aquest deute està impossibilitant que l’actual govern puga fer qualsevol operació en bancs i com sabeu moltes de les inversions que el nostre poble necessita passa per una despesa molt gran que sense la formalització d’un préstec és fa inviable. 

La Glorieta

Tots els que hui vivim a la Pobla Llarga sabem on està, pot ser hem jugat en ella, o hem passejat per LA GLORIETA, però fa cent anys no es deia ni així.

Hi ha una primera imatge d’ella (pot ser hi haja més però no tinc constància) de 1921. La Pobla Llarga regalava una tenda de campanya a l’exercit d’operacions en Melilla i es va beneir allí, en la futura Glorieta (España estava en Guerra “amb Àfrica” i el nostre poble va aportar diners, i va cedir l’hospital inaugurat en les festes d’octubre per a curar als ferits en aquesta Guerra).

Si sabem que és la Glorieta és per la garita que es pot veure darrere de les autoritats civils i eclesiàstiques en l’edifici que va albergar la Casa Quarter de la Guardi Civil (en febrer de 1920 el president del Sindicat, Pascual Flores, convoca Junta per aprovar el destinar 45.000 pessetes a fer la Casa Quarter de la Guardia Civil) i que va desaparèixer quan es va construir la Casa de la Cultura (el 27 de novembre de 1986 es van finalitzar les obres). Aquesta garita ha sigut fotografiada i pintada durant molts anys.

La Glorieta va ser “construïda” per a les festes de juny de 1925. Las Provincias del 23 de juny de 1925 apareix un article que diu: “El Ayuntamiento de Puebla Larga, dando una prueba de cultura y progreso al Pueblo, ha construido al principio de la calle Mayor una espaciosa y pintoresca Glorieta, en donde con la precintada calle se instalará la feria”. Igual és el moment de plantejar alguna actuació en ella de cara al seu Centenari.

Con diu Joan Català, aquesta foto de la Pobla durant la Segona República deu ser per festes de juny i es poden veure les cassetes de la Fira en ella, en La Glorieta.

I centenari de la mort del metge Lorenzo Santamaría Barraquet

 

Las Provincias – Any 56 Número 16957 - 1921 juliol 19

El 16 de juliol de 1921, moria a la Pobla Llarga, el metge titular Lorenzo Santamaría Barraquet. 22 anys va estar al nostre poble (la seua arribada va ser en 1899) “el prestigioso médico y caballeroso señor don Lorenzo Santamaría Barraquet, siendo su muerte sentidísima en aquella localidad, pues el finado, en el ejercicio de su profesión, tubo para el necesitado, además de la ciencia, la virtud de la caridad [...] Sus convecinos bendecirán su nombre y guardaran imborrables recuerdos de las excepcionales dotes que adornaron al finado” (Diario de Valencia – Any XI Número 3581 - 1921 juliol 19).

Aprofitem aquest centenari per a rectificar les plaques del carrer que porta el seu nom ja que hi ha un error en com es va escriure el seu cognom i deixarem constància de les dades d’inici com a metge i final, l’any en que va morir.

Carrer Metge Lorenzo Santamaría

(metge titular de la Pobla Llarga des de 1899 fins que va morir en 1921)