Caminar hui pel nostre terme està resultant penós, trist. Que a 22 de gener et trobes a dreta i a esquerra de qualsevol camí que agafes camps i més camps de navelina encara sense collir, almenys a mi, net i fill de citricultors, de llauradors, em posa de una mala llet que ...
La Unió publicava el 19 de gener: “La taronja vella de Sud-àfrica va tapar
l'eixida de [la] nostra Navelina i
ara se sumen les d'Egipte, país que augmenta les seues importacions a la UE,
amb Espanya curiosament com a destí en segon lloc”
Foto que apareix en l'article de LA UNIÓ i que podeu llegir polsant ací
Una campanya que semblava anava a ser bona per com va anar la de l’any
passat (veies pel terme quadrilles collint tots els dies, camions amunt i avall)
i està sent nefasta, amb preus com senyala La Unió per baix del cost de
producció (“preus oficials mitjans en
origen de 0,10 €/kg, una xifra inferior en un 33% a la de la campanya passada”).
Però a mi que m’agrada mirar sempre un poc enrere per veure si alguna cosa
ens pot ajudar a entendre el que ens està passant, esta vegada m’he trobat que
justament fa 100 anys, les taronges (llavors no navelines, sinó del grup de les
blanques) també es van quedar als arbres, sense collir. “Atestiguan que la naranja sobra, que la
naranja, por falta de mercados, se deja en el árbol hasta que se cae podrida”.
Aquestes paraules apareixen en un article (Azahares y ruinas) publicat
per Roberto Castrovido Sanz (Madrid,
1864 – México, 1941) periodista i polític republicà, en EL PUEBLO del dimarts 2 de maig de 1922. Llegiu-lo.
El Pueblo : diario republicano de Valencia - AñoXXIX Número 10762 - 1922 mayo 2 (02/05/1922)
Els anys han passat i sembla que la taronja pateix d’un mal que no es cura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario