Vides segades

A estes hores (divendres 24 d’abril de 2020, 19:30 h) teníem programada la inauguració d’una nova exposició a la Casa de la Cultura dins dels actes organitzats per a recordar a totes i tots els poblatans víctimes del franquisme. Aquest any i gràcies al treball primer de Josep Lluis Navarro reflectit als seus llibres, com no d’Aina i la millora de moltes dades per Joan Català, volíem mostrar a tots vostès, com el colp d’estat perpetrat en juliol de 1936 posant-se al front dels militars sublevats Franco, va segar la vida d’uns 60 poblatans entre el 5 ‘agost de 1936 (va ser mort el rector Rubiols) i el 25 de maig de 1950 (mataren a José Llinares Beltrán).

L’objectiu d’aquesta exposició era mostrar a les actuals generacions de poblatanes i poblatans la conseqüència inhumana d’aquell colp d’estat, que es va emportar des de l’inici la vida de molts poblatans (pares, fills, amb distintes professions, etc.). Cap conflicte entre persones a de finalitzar amb la mort de ningú i immersos com estem en aquesta pandèmia, estem més que mai, donant-nos compte de que la pèrdua d’una vida humana és un mal irreparable i açò és el que aquesta exposició volia fer veure a les actuals poblatanes i poblatans.

Un exemple de poblatà que va morir, en aquest cas al front el 24 de gener de 1939 amb 29 anys, és Emilio Ibáñez Bohigues. Ciclista durant la dècada dels anys trenta, va estar competint professionalment i gràcies a ell (i també als dos germans Elviro i Alejandro Rodríguez) la Pobla Llarga va ser un referent en aquest esport i la Guerra va segar una vida que de segur haguera aportat molt a aquest esport.

La sala d’exposicions s’anava a dividir en tres zones: inici de Guerra; als distints Fronts; durant la Dictadura. En alguns familiars ja s’havia contactat (faltaven molts altres) per intentar tenir fotografies d’ells, objectes que ens pugueren ajudar a saber més sobre ells, sobre les seues professions, etc., i així propiciar la reflexió sobre la injustícia de llevar la vida a un ser humà i en el nostre cas, com la Guerra i la repressió posterior van segar la vida a molts poblatans.

Aquesta exposició queda al calaix fins que la COVID-19 ens deixe en pau.