El Dictador Primo de Rivera a la Pobla Llarga

1920 arranca i finalitza amb els Successos molt presents. En febrer s’afirmava a la premsa (en concret en El Pueblo del 5 de febrer) que para todos los hombres independientes se ha hecho imposible la vida en Puebla Larga. Les pallisses als obrers continuaven; l’associació dels treballadors continuava tancada; les autoritats i en especial el cap de la Guardia Civil, el mateix d’aquella nit del 8 de juliol de 1919, han vejado a personas respetables que en Puebla Larga vivían. Aquest article finalitza demanant la fi d’un estat al poble d’anormalitat i donar un pas cap a la pacificació i concòrdia, començant per deixar de cridar el Cap de la Guardia Civil als obrers per a que es presentaren en l’ajuntament, alçant la clausura de l’associació dels treballadors, i sobre tot, que els cacics deixaren de perseguir als obrers. Però no va ser així, sinó totalment al contrari.

Pascual Flores Benavent, era el President de la comunitat de regants de les sèquies Major, Codona i Vistabella. A finals de febrer de 1920, va convocar per al 7 de març, una junta general extraordinària per a autoritzar al Sindicato de riegos de dicha Comunidad para emitir obligaciones o vales por valor de cuarenta y cinco mil pesetas, divididas en títulos de a quinientas pesetas [...] cuyo importe se destinará al pago de las obras que realice el Ayuntamiento de esta población de Puebla Larga, para la construcción de una casa-cuartel para la guardia civil. Un quarter més gran, amb més Guàrdies Civils, era l’objectiu dels cacics poblatans.

La inauguració del nou quarter de la Guàrdia Civil en 1924, va ser portada en LAS PROVINCIAS 

I el 14 d’octubre, dia festiu al nostre poble, es va fer un reconeixement públic (a la Plaça) a tots els Guàrdies Civils que van estar la nit dels Successos (sols va fallar a l’acte un Guàrdia segon, Alfonso Argudo Peñarrocha) per a escarni de totes les víctimes (familiars, amics, obreres i obrers en general). En juliol d’aquell any 1920, mes que es complia el primer any dels fets, el Rei Alfons XIII va concedir als Guàrdies una creu d’argent del mèrit militar amb distintiu blanc (pensionades amb 8 pessetes mensuals per al Cap i 7,50 pessetes a la resta dels Guàrdies) fent l’acte d’entrega ací a la Pobla pel qui llavors era el Capità General de la Regió, Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera 1870 – París 1930) i Dictador des de setembre de 1923 (després d’encapçalar un colp d’estat amb el vist-i-plou del Rei Alfonso XIII). Primo de Rivera va agafar la paraula i alabó y ensalzó la conducta de los guardias, poniéndola de ejemplo, así como las virtudes de una población que, como Puebla Larga, en los momentos actuales, da tan alta prueba de civismo y virilidad, haciendo pública ostentación de su amor al orden y a sus guardadores.

Alfons XIII i el Dictador Primo de Rivera

Amb aquesta fiesta commemorativa com es va batejar en un diari aquell acte, la polarització de la societat ací a la Pobla quedaria forjada per a sempre. Com es sentirien les obreres i obrers de la Pobla aquell dia?