En accedir com a govern en juny de 2015 en l'Ajuntament, vam poder tenir accés a tota la
informació que l'anterior govern havia estat OCULTANT com tot el tema de sentències
(estem parlant de prop del milió d'euros dels que ja hem donat solució a tot,
primer pagant en recursos propis i la resta, uns 750.000 euros, amb un préstec a
l'ICO), deute en bancs per la construcció de la Casa de la Música (190.000
euros), altres deutes que venien abans de 2003 (per exemple la beca a l'escriptor
del llibre sobre història la Pobla), pagos fets fora del pressupost (estem
parlant de més de 1,7 milions d'euros), l'estalvi net real que la mitjana dels
últims anys és MENYS 250.000 € anuals, i dades que estant a l'oposició li se
demanaven al govern de Rafael Soler i que mai va facilitar, com els saldos als
comptes bancaris de l'Ajuntament.
En aquest gràfic poden veure com el deute públic per veí de la Pobla Llarga està per damunt de la mitjana
Amb tota aquesta informació en les nostre mans, ens deia que seria molt
complicat poder pagar les lletres del préstec de 3,7 milions d'euros, fet en
2012, sense veure's afectades les nòmines de tots els treballadors, però aquest
govern actual ha tingut molt clar on estava la prioritat i cap treballador ha
patit cap retard en cobrar la seua nòmina. Sense la determinació d'aquest govern,
calculem que tots els treballadors municipals estarien a data de hui, 4 mesos
sense cobrar i no ha sigut així, tots han cobrat de forma puntual.
Quadre d'amortització del préstec de 3,7 milions fet pel govern del Partit Popular on es pot veure com cada 3 mesos cal fer front a una lletra de 140.000 euros
Però aquesta situació no es pot mantenir així per molt més temps i per
aquest motiu ja vam presentar en agost de 2016 la petició d'adhesió a un fons
del Ministeri d'Hisenda per poder realitzar poc a poc totes les modificacions pertinents
en el pressupost municipal i poder fer front a tot el deute acumulat en els
últims anys. Encara que ho tenien aprovat, els bancs no s'han dignat a
re-finançar el préstec que ens està matant i en dies hem tingut que presentar
una nova adhesió a un nou pla que comportava la presentació d'un nou pla d'ajust
a 5 anys.
Aquest govern, en solitari, ha aprovat demanar al Ministeri 3 anys de
carència en el pagament del préstec per poder en primer lloc, continuar pagant
les nòmines a tots els treballadors de forma regular, tots els mesos. També per
poder fer front a les factures de tots els proveïdors que regularment ens
presten els seus serveis com llum, recollida de fem, etc. Però tenim que
preparar-nos (en el cas de que ens aproven aquests 3 anys de carència) per poder
fer front al pagament del nostre deute.
Hi ha un Ajuntament governat per Compromís, el d'Albaida, que publicava fa
ara 5 dies, el 12 d'abril, que totes les mesures realitzades després d'agafar l'Ajuntament
en un deute del 138% del seu pressupost en 2013 (segons Foro Ciudad), començava
a tenir dades positives (poden llegir la noticia completa ací )
Les mesures que van prendre fa anys van ser molt dures, com reducció de
plantilla (a 22 funcionaris els van fer fora ) els impostos han pujat al doble (com el mateix Alcalde va reconèixer “Muchos
vecinos que pagaban 300 euros al año por su vivienda acabarán pagando 600 en
2017, porque se prorrogó el alza del Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI) a lo
largo de 10 años”
Article publicat al LEVANTE el dimarts 4 de setembre de 2012 sobre Albaida
La Pobla Llarga, en el 2013, estàvem en el 212,62% de deute (segons Foro
Ciudad). Un 74% més que Albaida. Pensen tots vostès i en especial els Grups
Municipals del nostre Ajuntament, que res cal fer per poder salvar el nostre
poble de l'estat vegetatiu en que es troba?? Que tot ha de continuar con fins
ara sense cap reestructuració? Res pot ser igual. Res és com abans (per desgràcia).
Opinió de Josep Ramon Torres i Baldoví
ResponderEliminarHome, davant una situació límit no es pot descartar actuacions límit.
La primera és la unió de tots aquells ajuntaments que estan en la mateixa situació que, supose, seran en la gran majoria ajuntaments menuts (entre 2.000 i 10.000 habitants).
A partir d'ahí, buscar mesures que facen front comú davant el desgavell que suposa tenir un deute acumulat superior al 100 %. Cal plantejar accions conjuntes de cara a conscienciar a govern i opinió pública del greuge comparatiu entre les persones que viuen en aquest pobles i la resta de la població del País Valencià. La pràctica totalitat dels pobles del País Valencià tenen becaris en comunicació audiovisual entre els quals es pot articular una campanya dins de les xarxes socials, diaris i televisions i radio local on difondre a aquesta situació.
També s'ha de mobilitzar les poblacions per fer actes públics (manifestacións al cap i casal, casserolades als pobles afectats, pancartes a l'entrada dels pobles, tallades de carreteres amb repartiment de pasquins informatius, pegades de cartells fets a mà en les principals poblacions del País en llocs de màxima visibilitat, ocupació de espais púlics -diputacions, govern civil, conselleeria d'Hisenda, etc.) demanant a l'administració que actue de forma efectiva i no de cara a la galeria amb declaracions d'intencions sinó amb respostes legislatives clares que obliguen als bancs a dedicar part dels seus beneficis, obtinguts en gran part gràcies a la crisi, a tornar els diners que els deixat els ciutadans en forma d'ajudes socials als ajuntaments endeutats (borses dedicades a sufragar els costos de projectes dut endavant pels ajuntaments per recuperar-se del deute. Aquests diners anirien a recuperar els costos de manteniments que l'ajuntament té en ajudes socials i foment del treball).
El govern autonòmic també hauria de dispensar el pagament de certs tributs a aquests pobles no per 5 ni 10 anys sinò per sempre.
El que està clar és que no es pot fer front a una situació com aquesta des de l'aïllament. Cal al contrari ajuntar totes les forces del poble cap a un objectiu comú i aquesta unió s'ha de fer independentment del partit al qual es pertanya. El nostre únic partit actual hauria de ser el poblatà. I per això cal fer una crida no sols a les persones que assisteixen als plens de l'ajuntament sinó a totes i tots els que viuen i treballen en aquest poble i que es senten ciutadans de segona per la falta de previsió de certes persones que estigueren governant aquest poble durant un temps.
Jo segueix demanant el mateix que estic fent des de que es van prendre les primeres mesures: en la plaça del País Valencià es convoca a tota la població per explicar-los el que dius en aquest blog. Es dona un temps per a que es facen propostes i de forma periòdica es va consultant a la població sobre les mesures proposades que siguen viables. Però deixar-ho tot en mans de l'ajuntament que realitze gestions puntuals no dona al poble la mesura del que significa aquest deute i els resultats que s'estan obtenint no generen cap optimisme.