sábado, 25 de febrero de 2017

“Per fer justícia cal reparar on siga necessari i reconèixer a les víctimes i als seus familiars”

El passat 9 de novembre de 2016, la Consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques l’honorable Gabriela Bravo, va presentar junt al President de la Generalitat Ximo Puig en el Palau de la Generalitat, l'avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència de la Comunitat Valenciana, sent aprovat aquest avant projecte ahir divendres 24 de febrer de 2017 a Alacant (poden veure la noticia en Alicante Plaza) començant ara el seu tràmit de debat i modificació en Les Corts Valencianes.

La frase que titula aquest escrit és de la Consellera pronunciada el dia de la presentació al igual que aquests altres paràgrafs: “Les ferides es curen. No ens ha de fer por mostrar les cicatrius que romanen i ens s'adoben. Recuperar la nostra memòria democràtica és la forma més ferma d'assentar el nostre futur de convivència, concòrdia i pau. La preservació de la memòria democràtica és expressió de la llibertat, i la reivindicació de la lluita de la ciutadania en la conquesta de les llibertats és una manifestació de cultura democràtica [...] Les víctimes també tenen dret a la reparació i el reconeixement. Aquest dret suposa, d'una banda, l'obligació de les institucions públiques de compensar, en la mesura del possible, la injustícia del sofriment de les víctimes i per una altra, un reconeixement i homenatge públic. L'absència que senten totes les famílies no té bàndols [...] En les tres províncies valencianes van morir gairebé 11.000 persones, segons les estimacions més fiables. La meitat per la "repressió franquista" i l'altra meitat per la "repressió republicana". Les víctimes són víctimes de tots. Van patir la conseqüència desgraciada d'una guerra fratricida, de les saques i de les condemnes a pena de mort. Compten igual i valen igual com a persones. Aquesta és la reflexió que hem de fer des de la grandesa de l'Estat de Dret i de les seves regles, que hem d'ajudar a construir.”

Aquesta setmana pròxima es celebra el naixement de dos poblatans que van perdre la seua vida, un per la repressió republicana i l’altre per la repressió franquista. El 3 de març de 1899 va nàixer Emilio Ferri Calatayud, ordenat Sacerdot l’any 1921 i mort a Museros el 15 d’agost de 1936. El 5 de març de 1913 va nàixer Julio Tomás Codina, deportat a Mauthausen el 6 d’agost de 1940 i mort a Gusen el 28 de novembre de 1941. 



És la nostra obligació (l’actual govern de la Pobla Llarga) la de reconèixer i fer homenatges públics a les víctimes, de tots, sense perdre de vista tot el que ja s’ha fet fins ara al nostre poble per elles. En el cas d’Emilio Ferri Calatayud i el seu germà Paulino (president d’Acció Catòlica de la Pobla Llarga i traslladat fins a Corbera on va ser mort el 9 de setembre de 1936)  es va celebrar un funeral al nostre poble el 10 d’agost de 1939, posant els seus dos noms en la làpida que durant uns 40 anys va estar en la façana de l’Església i hui en la paret dreta de l’entrada al cementiri “vell”. En el cas de Julio Tomás Codina, va ser l’any passat quan es va poder col·locar una placa en la casa on va nàixer (casa al carrer Sant Josep).


Serà el 28 de març, dia en que va morir el poeta Miguel Hernández, el dia del record i homenatge a la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana a partir de l’aprovació de la Llei, i d’aquest poeta son aquests versos del poema El sol, la rosa, el niño:

“Mañana no seré yo:
otro será el verdadero.
Y no seré más allá
de quien quiera su recuerdo" 

No hay comentarios:

Publicar un comentario