Panteó Bolinches

Si sou dels que aneu al Cementiri, segur que teniu en ment un panteó en la part més vella a la vostra dreta una vegada haveu accedit dins del tot. Costa de veure en una única pedra de mabre amb un àngel, el nom de la persona que allí descansa: Matilde. Cap cognom, cap data del dia que va morir, o els anys que tenia la tal Matilde, fa complicat saber de qui es tracta realment però sols has de preguntar als més majors i et diuen de seguida que la tal Matilde és la Bolinches, la que va pagar el remat del campanar.

Buscant un poc hem trobat que Matilde va morir als 62 anys, el dia 9 d’agost de 1921 en Villar del Arzobispo, celebrant el seu funeral a la nostra església, la d’ací de la Pobla Llarga, el 19 d’agost a les 9 del matí. Aquesta data, que va morir en agost de 1921 ens fa dubtar de que el remat del campanar siga de 1921 com se’ns ha dit, així que caldrà investigar més sobre la data exacta de la finalització de les obres al campanar però no és l’objectiu d’aquest escrit.

Continuant amb el panteó, si et fixes en ell, veus algunes coses que et resulten (almenys a mi) un tant preocupant. Als laterals pots observar forats on segur hi havia alguna cosa, pot ser mabre igual que el que queda?. Si mires cap amunt pots apreciar que algun remat ha sigut llevat a la força. Fins i tot pots veure que la llosa està reparada, es veu que es va trencar, almenys per dos parts. I els balustres que adornen i subjecten la barana de ferro es veu reparat després d’haver sigut partit.

El 25 de juny de 1925 es publicava a Las Provincias un article “llarg” on es parla de totes les millores que gràcies a ella s’havien fet a l’església (ho comentarem en un nou article més endavant) i diu: “Doña Matilde Bolinches Miñana [mal, és Serena el segon cognom] es su nombre, que debe permanecer perennemente incrustado, con letras de oro, en la mente y en el corazón de todos estos feligreses, transfiriéndoselo de unas generaciones a otras, estándolo ya esculpido brillantemente sobre piedras marmóreas en el rico panteón de familia erigido en nuestro Cementerio [...]”. Piedas marmóreas, es a dir més d’una. Una llàstima que hui sols quede el que podem veure en aquest panteó i no gaudim de l’original, i una desgràcia si va ser per culpa de que en algun moment de la nostra història es fera malbé.