sábado, 25 de enero de 2020

Vam ser noticia per ?

Mirant enrere cada vint-i-cinc anys per retrobar-nos en les noticies per les quals la Pobla Llarga va estar en boca de tots, tenim primer que res la Pedregada de 1995. Aquell 31 d’agost on del cel va caure destrucció per tot arreu (cotxes, cases, camps).

Com va quedar la uralita d'una andana després de la Predregà 

En 1970, fa ara cinquanta anys, la premsa parlava de la campanya citrícola ací a la Pobla (i d'altres pobles com Carcaixent o Alzira) per no arribar a les xifres de recol·lecció de 1969. Dos van ser els motius pels que la campanya no va ser tan bona: per les gelades en el moment els tarongers estaven florint; i també per la tristesa, una infermetat vírica que mata els arbres sense poder posar-li remei.

En 1920, fa cent anys, ja vam comentar com els Successos continuaven molt presents (fins i tot al Congrés del Diputats) però altes fets van fer que es parlara de la Pobla com les obres fetes al carrer Sant Vicent. La premsa deia en abril que hace veinticinco años que se intentaron unas expropiaciones de casas y tierras, para urbanizar y dar salida a una de las principales calles. Ahora, gracias al celo y actividad del alcalde, señor Llorca, se ha logrado dicha mejora, y con este motivo, el pueblo ha organizado grandes fiestas. Dos dies de celebracions (11 i 12 d’abril) per obrir el Sant Vicent, que va veure com la Fira de Sant Pere, en juny, es feia per primera vegada allí.


En 1895, cent vint i cinc anys enrere, va prendre possessió un alcalde conservador ací a la Pobla amb un acte que segons la premsa nada deja qué envidiar á otras fiestas africanas. Es narra com es tiraren coets algunos de los cuales colocáronse en las ventanas y puertas de la casa de los enemigos políticos de la nueva autoridad, y cuando ya no quedaba pólvora, las puertas de los contrarios políticos fueron pintadas con materiales mal olientes.


Aquest alcalde va ser noticia al poc de temps per un ban on prohibia a tots els poblatans a eixir de la Pobla sense el seu permís durant la nit. Segons la premsa, l'objectiu que tenia aquesta prohibició era que ell, l’alcalde, regara els seus horts sense cap problema. Hi havia sequera gran i tots els llauradors tenien que esperar el seu torn per poder regar, ¡y mire usted qué casualidad! todos los sembrados están mustios menos los del Alcalde!. Fins i tot, un tal Felipe Pérez y Gonález li va dedicar una poesia, publicada en La independencia  diario de la tarde el 22 d’agost d’aquell 1895 que ací vos transcrivim:

¿ALCALDE DIJO?...

Refieren varios periódicos
que en Puebla Larga (Valencia)
hay un despótico alcalde
“absolutista”, que deja

tamaño al de Ciempozuelos,
aquél que en reciente fecha
“soltó”, un bando en que prohibía
bajo yo no sé qué penas,

de un Código especial suyo,
que pasaran bicicletas
por el termino del pueblo,
porque causaban molestias

á los conejos sensibles
y abortos á las conejas
nerviosas é impresionables
que estaban fuera de cuenta.

El de Puebla Larga ahora
acaso en probar se empeña
que él es un alcalde largo
por ser de una Larga Puebla

y ha largado un bando “fiero”
en que al vecindario ordena
que de las casas no salga
de noche, sin su licencia.

-Diga usted, señor alcalde,
y usted me dispense, cuentan
que le dijeron, ¿y si uno
tiene que salir por fuerza,

para alguna cosa urgente,
“verbo en gracia”, que uno enferma
de repente, ó que se “ostina”
en dar á luz la parienta?

-Pues va “uno” al Municipio
y saca el permiso en regla,
-Y para ir sale á la calle
“contra el bando” y no lo lleva.

Quedo el alcalde perplejo,
y haciendo expresiva mueca
volvió la espalda, dejando
al preguntón sin respuesta.

Y por seguir en sus trece
sin declarar su torpeza,
y no confesar el yerro,
un nuevo bando proyecta,

mandando severamente
que de noche nadie pueda
enfermar, bajo ningún
pretexto, sea el que sea.

Y respecto a dar á luz,
prohibiéndolo de manera
que impondrá duro castigo
á la que hacerlo se atreva.

Porque, según se asegura,
es lo que el alcalde piensa,
querer dar á luz … de noche,
es ¡basta una incongruencia!

sábado, 18 de enero de 2020

El Dictador Primo de Rivera a la Pobla Llarga


1920 arranca i finalitza amb els Successos molt presents. En febrer s’afirmava a la premsa (en concret en El Pueblo del 5 de febrer) que para todos los hombres independientes se ha hecho imposible la vida en Puebla Larga. Les pallisses als obrers continuaven; l’associació dels treballadors continuava tancada; les autoritats i en especial el cap de la Guardia Civil, el mateix d’aquella nit del 8 de juliol de 1919, han vejado a personas respetables que en Puebla Larga vivían. Aquest article finalitza demanant la fi d’un estat al poble d’anormalitat i donar un pas cap a la pacificació i concòrdia, començant per deixar de cridar el Cap de la Guardia Civil als obrers per a que es presentaren en l’ajuntament, alçant la clausura de l’associació dels treballadors, i sobre tot, que els cacics deixaren de perseguir als obrers. Però no va ser així, sinó totalment al contrari.

Pascual Flores Benavent, era el President de la comunitat de regants de les sèquies Major, Codona i Vistabella. A finals de febrer de 1920, va convocar per al 7 de març, una junta general extraordinària per a autoritzar al Sindicato de riegos de dicha Comunidad para emitir obligaciones o vales por valor de cuarenta y cinco mil pesetas, divididas en títulos de a quinientas pesetas [...] cuyo importe se destinará al pago de las obras que realice el Ayuntamiento de esta población de Puebla Larga, para la construcción de una casa-cuartel para la guardia civil. Un quarter més gran, amb més Guàrdies Civils, era l’objectiu dels cacics poblatans.

La inauguració del nou quarter de la Guàrdia Civil en 1924, va ser portada en LAS PROVINCIAS 

I el 14 d’octubre, dia festiu al nostre poble, es va fer un reconeixement públic (a la Plaça) a tots els Guàrdies Civils que van estar la nit dels Successos (sols va fallar a l’acte un Guàrdia segon, Alfonso Argudo Peñarrocha) per a escarni de totes les víctimes (familiars, amics, obreres i obrers en general). En juliol d’aquell any 1920, mes que es complia el primer any dels fets, el Rei Alfons XIII va concedir als Guàrdies una creu d’argent del mèrit militar amb distintiu blanc (pensionades amb 8 pessetes mensuals per al Cap i 7,50 pessetes a la resta dels Guàrdies) fent l’acte d’entrega ací a la Pobla pel qui llavors era el Capità General de la Regió, Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera 1870 – París 1930) i Dictador des de setembre de 1923 (després d’encapçalar un colp d’estat amb el vist-i-plou del Rei Alfonso XIII). Primo de Rivera va agafar la paraula i alabó y ensalzó la conducta de los guardias, poniéndola de ejemplo, así como las virtudes de una población que, como Puebla Larga, en los momentos actuales, da tan alta prueba de civismo y virilidad, haciendo pública ostentación de su amor al orden y a sus guardadores.

Alfons XIII i el Dictador Primo de Rivera

Amb aquesta fiesta commemorativa com es va batejar en un diari aquell acte, la polarització de la societat ací a la Pobla quedaria forjada per a sempre. Com es sentirien les obreres i obrers de la Pobla aquell dia?

domingo, 12 de enero de 2020

Més de 30 anys amb 4.500


Esta setmana hem estat, el Govern Municipal, revisant les dades sobre l’evolució dels habitants a la Pobla Llarga. L’última xifra oficial és la de 2019, i diu que som un total de 2.242 homes i 2.210 poblatanes, es a dir, un total de 4.452 veïnes i veïns a la Pobla Llarga.



Com es pot veure al gràfic on apareixen les dades del total de població des de 1986, no està havent un canvi significatiu en el nombre d’habitants. Sempre ens estem movent en els 4.500. Si es cert, que la dada de tres anys seguits perdent població (un total de 94 persones entre 2016 i 2019) ens ha posat en alerta i a treballar en veure que polítiques cal implementar per a parar aquesta tendència i fins i tot revertir-la.

Les últimes dades publicades, en aquest cas per la Generalitat, parla de que els valencians emigren majoritàriament buscant treball. Els joves entre 23 i 33 anys marxen buscant una eixida professional. Molts d’ells s’han especialitzat i aquesta especialització comporta que pobles com el nostre (les empreses existents) no els puga oferir hui un lloc de treball. Altres busquen treball en el sector serveis (Benidorm i Xàbia van ser junt a Alacant les ciutats que més gent van anar a viure durant 2018) després de la desfeta de l’agricultura que ens deixa a pobles com la Pobla amb moltes dificultats per oferir treball a gent no especialitzada.

Però estem immersos en un canvi tant gran de la societat, impulsat per internet, i que encara anirà a més en breu (física quàntica, 5G, etc.) que pot no ser imprescindible estar físicament en un lloc per treballar (hui ja hi ha algun cas); que pot obrir portes a nous llocs de treball que ara ningú pot imaginar; que pot fer (aquesta nova vida que ens espera a tots) molt més atractiu viure en un poble com el nostre, sense contaminació, ni embossaments de tràfic, però sempre que oferim tot tipus de serveis (sanitaris, educació, seguretat, oci, etc.) i cases a preus assequibles.