Com diu el títol
d’aquest article, el nazisme ens colpeja de nou als poblatans. Ara fa 4 anys,
publicàvem la biografia de Julio Tomás Codina, veí del Teular que arribava a
Mauthausen el 6 d’agost de 1940 formant part del primer contingent de deportats
espanyols i que moria a finals de 1941 a Gusen.
Julio apareix al padró d’habitants de la Pobla Llarga
en 1941 com AUSENTE. Se senyala com a que està a França, ja que des d’aquest
país li enviava cartes a la seua dona, però la veritat és que ja portava molts
mesos al camp de concentració de Mauthausen des d’on va ser traslladat a Gusen
per a que morira.
Fa unes setmanes,
el delegat de l’AMICAL a València, Adrian Blas Mínguez Anaya, ens va enviar una
dada: un tal Gergorio Bataller Bataller, que vivia al carrer Ramón Perales cap
a 1966, havia rebut una carta on se l’informava sobre el seu fill Salvador
Bataller Anduig.
Aquest nom i
sobretot els dos cognoms, Bataller Anduig (o Anduix posteriorment) no ens resultaven
nous, ja que Josep Lluis Navarro i Sanchis, ens va deixar per escrit (pàgina
141 del seu llibre La Pobla Llarga
introducció a la seua història) que Gregorio Bataller Anduig va ser regidor
del nostre Ajuntament des del 25 de gener de 1937 quan es va constituir el
Consell Municipal designant a Nicasio Ripoll Ortolá com a Alcalde i Salvador
Ramón Benavent com a segon Tinent d’Alcalde. I que Salvador Bataller Anduix
(pàgina 158 del llibre ja dit) havia sigut víctima de la repressió franquista,
sent empresonat en un camp de concentració (se pot interpretar que Espanyol).
Padró d’habitats de 1930 on va quedar registrat que la família Bataller
Anduig vivien en l’hort d’Oronyer i que estaven a la Pobla Llarga des de 1909. Baix, l'hort d'Oronyer al fons de la imatge.
Per sort, hui, hem pogut parlar en Rafaela Bataller Micó (amb 84 anys) que
viu a Catalunya i que recorda perfectament la Pobla Llarga de la postguerra, de
com anava la seua mare, ella i les seues germanes a veure a son pare, el
regidor Gregorio, tancat a la carcel model de València i que mai va veure a son
tio Salvador que segons va avançant la investigació gràcies a l’esforç de
Guillem Llin Llopis, anirem narrant la seua història, que tot a punta a ser un
dels 750 espanyols que va passar per Neuengamme i que amb molta probabilitat va
morir en 1944 a Bergen-Belsen (camp nazi on va morir Ana Frank).
Al Cementiri Municipal de la Pobla Llarga, podem trobar la tomba dels pares
de Salvador Bataller Anduig: Gregorio Bataller Bataller (Castelló de Rugat 1879
– la Pobla Llarga 1968) i Encarnación Anduig Gascó (Castelló de Rugat 1877 – la
Pobla Llarga 1966)
He de reconèixer
que fins conèixer la història de Julio Tomás Codina, i ara aquesta nova, la de
Salvador Bataller Anduig, el nazisme per a mi era un tema que ens quedava molt
lluny als nascuts a aquest poble, i que havia afectat a altres persones que poc
tenien a veure amb nosaltres. Doncs una vegada més la realitat s’imposa i
aquesta sensació, la de que no ens va afectar el nazisme es diluís al conèixer
que un altre veí poblatà també va acabar les seues dies en un camp de
concentració nazi.
Fosa comú núm. 3 al camp de concentració de Bergen-Belsen. Foto d’abril de
1945.
No hay comentarios:
Publicar un comentario