El mal incurable de la taronja

Caminar hui pel nostre terme està resultant penós, trist. Que a 22 de gener et trobes a dreta  i a esquerra de qualsevol camí que agafes camps i més camps de navelina encara sense collir, almenys a mi, net i fill de citricultors, de llauradors, em posa de una mala llet que ...

La Unió publicava el 19 de gener: “La taronja vella de Sud-àfrica va tapar l'eixida de [la] nostra Navelina i ara se sumen les d'Egipte, país que augmenta les seues importacions a la UE, amb Espanya curiosament com a destí en segon lloc”

Foto que apareix en l'article de LA UNIÓ i que podeu llegir polsant ací

Una campanya que semblava anava a ser bona per com va anar la de l’any passat (veies pel terme quadrilles collint tots els dies, camions amunt i avall) i està sent nefasta, amb preus com senyala La Unió per baix del cost de producció (“preus oficials mitjans en origen de 0,10 €/kg, una xifra inferior en un 33% a la de la campanya passada”).

Però a mi que m’agrada mirar sempre un poc enrere per veure si alguna cosa ens pot ajudar a entendre el que ens està passant, esta vegada m’he trobat que justament fa 100 anys, les taronges (llavors no navelines, sinó del grup de les blanques) també es van quedar als arbres, sense collir. “Atestiguan que la naranja sobra, que la naranja, por falta de mercados, se deja en el árbol hasta que se cae podrida”.

Aquestes paraules apareixen en un article (Azahares y ruinas) publicat per Roberto Castrovido Sanz (Madrid, 1864 – México, 1941) periodista i polític republicà, en EL PUEBLO del dimarts 2 de maig de 1922. Llegiu-lo.

El Pueblo : diario republicano de Valencia - AñoXXIX Número 10762 - 1922 mayo 2 (02/05/1922)

Els anys han passat i sembla que la taronja pateix d’un mal que no es cura.  

Cent anys de la benedicció de l’hospital de la Pobla Llarga

Aquest 2021 també commemorem un altre centenari: la posada en marxa d’un hospital al nostre poble. Dir hui que a la Pobla Llarga vam tenir un hospital igual resulta pretensiós però així va ser.

El 22 de desembre de 1920, van comparèixer davant del notari Francisco Verdú y Payá en Carcaixent: Vicente Estellés Zamorano rector de Sant Joanet; Vicente Rubiols Castelló rector d’ací la Pobla; i Salvador Llorca Cucó l’alcalde president nostre. El notari els va comunicar que José Francisco Fogués Cogollos Prelado Domestico de su Santidad, Dean y Secretario de Cámara y gobierno que fue de la Diócesis de Coria, va deixar en testament unes cases al carrer Major per al establecimiento en Puebla Larga de una Comunidad Religiosa dedicada a la enseñanza de niñas de párvulos, y de un Hospital, establecimientos que han de llevar el nombre de San José[1].

Que l’hospital fora una realitat depenia de que el Ayuntamiento de Puebla Larga o alguna persona bienhechora es comprometeren a costear los gastos de sostenimiento. Llorca, en representació de l’Ajuntament, va presentar al notari l’acta de la sessió de la Corporació Municipal del 9 de desembre de 1920 on apareixien els següents acords tras detenida y amistosa discusión:

Iº Establecer el Hospital Municipal en la parte de la casa de la calle Mayor número 20[2] [...] ya que la capacidad del local destinado al fin expresado es suficiente para ello

2º Costear desde luego, por tiempo indefinido, los gastos de sostenimiento que dicho Hospital origine

3º Que por la Comunidad de Hacienda se proponga la cantidad necesaria que habrá de consignarse en el proyecto de presupuesto para 1921-22[3]

La inauguració (bo, la benedicció per a ser exactes) va ser en les festes d’octubre de 1921. Les festes s’iniciaren el 14, amb vuelo general de campanas y alegre pasacalle por la banda de música de Manuel, y a las nueve se celebrará la fiesta religiosa [...] Terminada esta, y con asistencia de las autoridades y clero, se procederá a la solemne bendición del hospital para enfermos pobres y cedido por un ilustre bienhechor a este Pueblo.

Alguna ajuda a mantenir-lo en funcionament va vindre no sols de l’Ajuntament i en 1935 es feia pública la cessió a l’hospital per part de Jesús Bolinches Lluch (que va morir en novembre de 1934) de una huerta magnífica que poseía y que está dotada de una amplísima casa jardín y un manantial de aguas de portentosas virtudes curativas, que debidamente explotado rendirá grandes beneficios al pueblo entero.

Hui no podem veure’l. L’hospital i la casa contigua (la del vicari) adosada a la que [...] se destina a Colegio de Enseñanza varen ser derrocades en 1981. A primeros de julio se empezó quitando tejas, rejas, puertas o sea lo poco que se veía aprovechable. Después con la excavadora fue todo a tierra. Les dos cases sin habitar y cayéndose, van ser tombades per a fer un patí per al Col·legi (el patí que tots podem veure hui) després de rebre l’autorització en primera instància de l’Arquebisbe de València, i en segona, per l’Alcalde de la Pobla Llarga.

Imatge de la façana de l’hospital que apareix en una targeta postal i on es pot apreciar el retaule ceràmic dedicat a Sant Josep. Aquesta imatge seria amb posterioritat a la seua inauguració ja que el rètol HOSPITAL MUNICIPAL el va posar l’Ajuntament més tard i li va costar la protesta de la parròquia. Imatge de l’arxiu de Ximo Vidal.  

Fotografia amb tota probabilitat de la dècada de 1970. No sols podem veure la casa destinada a l’hospital sinó la contigua, la del vicari, i que hui, el solar d’aquestes dos cases, són el patí del Col·legi. Fotografia cedida per Joan Català.

BIBLIOGRAFÍA

Josep Lluís Navarro i Sanchis: La Pobla Llarga introducció a la seua història. 2003. Edicions 96, S.L. pàgines 237, 238, i 453.

Las Provincias diario de Valencia. Any 56 Número 16124. 5 d’octubre de 1921

Diario de Valencia. Any XI Número 3660. 7 d’octubre de 1921

La Voz de Cantabria diario gráfico independiente de la mañana. Any IX Número 3215. 14 de juny de 1935.

NUMERO CUATROCIENTOS CINCUENTA Y NUEVE. Acta del notari Francisco Verdú de 22 de desembre de 1920. Arxiu Ximo Vidal.

Diari de la Hermana Carmen Chasco. Arxiu Ximo Vidal.

---

[1] José Francisco Fogués Cogollos va morir el 20 d’agost de 1913 con testamento otorgado ante el Notario […] D. Pascual Noguera Lledó el día 1º de junio de 1911, en el que ratificó, en casi todas sus cláusulas, otro otorgado en diez de noviembre de 1910 ante el Notario de Berlanga D. José Noguera Cogollos. I si va morir en 1913, per què es va tardar fins 1920 en fer-se efectiva la seua voluntat? Perquè també va deixar clar al seu testament que l’usdefruit de les cases era per a la seua germana Concepción y per al seu marit Juan Cucó Barrachina i fins que no moriren ells (Juan va faltar el 7 de maig de 1914 i Concepción el 11 d’octubre de 1919) no es cediren per a la dita finalitat.       

[2] Els números de les cases poden variar però sembla que es van equivocar i encara que es pot veure en una fotografia de la dècada dels 70 del passat segle que tenia esta casa el número 14, també va deixar per escrit el notari i davant de Llorca aquell dia, que es tractava de un edificio perfectamente delimitado, con planta baja, piso alto, una y otra divididos en dependencias, habitaciones y desván, que ocupa una superficie de 146 metros 25 centímetros cuadrados, sito en Puebla Larga y su calle Mayor, señalada con el nº 14 de la manzana segunda

[3] Josep Lluís Navarro ens diu que l’Ajuntament es va comprometre amb el rector Vicente Rubiols ha aportar 250 pessetes anuals i els serveis de facultatius, metges i farmacèutics.