Si ens ho esperàvem

Ja fa un mes que els Socialistes de la Pobla Llarga vàrem guanyar les eleccions municipals amb un resultat molt satisfactori per als que hem estat al govern durant la passada legislatura i per a tots els que han estat al capdavant del partit amb responsabilitat executiva o no, col·laborant en tot el que fem.

El resultat obtingut, si ens ho esperàvem, encara que eren moltes les veus que deien que Compromís portava molt bona llista i que el PP anava a mantenir els regidors que tenien a ser la única llista de dreta. De fet, jo mateix vaig escriure que ens podíem quedar fora del govern davant els resultats de les eleccions nacionals i autonòmiques d’abril, amb una clara intenció de fer veure als votants que sols podríem estar nosaltres governant una vegada més, si de veritat ens votaven en maig.

Si ens ho esperàvem per molts motius. El primer i principal perquè durant 4 anys havíem governat per a tots. Per a la legislatura 2015-2019 teníem un clar objectiu: traure a la Pobla del sectarisme que el PP havia instaurat, fent polítiques sols per a uns en detriment d’altres, i amb segur alguns errors notàvem que ho havíem aconseguit. Ha sigut una legislatura que sempre s’ha escoltat a tots i s’ha fet la política adequada per a solucionar els problemes de tots, independentment de la persona, no com abans.

Hi havia un altre motiu que s’intuïa i que s’ha certificat una vegada obertes les urnes i era el percentatge de vot tan baix que anava a traure Esquerra Unida. Miren el gràfic i podran veure com llevat tan sols d’una cita electoral, Esquerra Unida i nosaltres els Socialistes tenim sempre una tendència totalment contraria. Observen com hem anat pujant sempre que ha anat baixant Esquerra Unida i la tendència des de 1995 d’Esquerra Unida ha sigut baixar i baixar fins a quedar fora de l’ajuntament. Podem dir amb les xifres en la mà que si EU baixa els Socialistes pugen i al contrari, ací a la Pobla Llarga.

Molt al contrari està passant amb Compromís que estem portant la mateixa tendència d’augment en el nombre de vots des de que aquest col·lectiu està presentant-se a les eleccions municipals (poden veure el gràfic). Si els Socialistes pugem, Compromís puja. Així ha sigut des de 2011. Així que tots aquells que podien pensar que Compromís podia llevar vot al PSOE, almenys ací a la Pobla Llarga, no està succeint.

Molt més podríem parlar sobre com s’ha pogut arribar a traure este resultat històric dels Socialistes a la Pobla Llarga (encara que en 1983 el percentatge de vot va ser superior, qui es va presentar va ser un home, així que el resultat aquest de 2019 és també històric al ser una dona qui ha encapçalat la llista) però per no avorrir, parem ací.

Cap als 16 anys

Recorde perfectament aquell dia de 2003, quan Paquita Calatayud Merí i Bernardo Aleixandre Benavent varen cridar a la porta de ma casa per proposar-me que formara part de la candidatura socialista a les eleccions municipals d’aquell any. Tenia 31 anys, un fill menut (4 anys) i un pare que ja havia fet prou per mi (60 anys).

Aquell any no vaig entrar com a regidor, anava el sèptim, i encara que es varen traure un total de 604 vots (el 23,43%) que atorgava als socialistes 3 regidors, el PP va presentar un recurs pel recompte en una de les taules i al final sols 2 van formar part d’aquella corporació amb Rafael Soler Vert com alcalde. A partir d’aquell 2003 vam començar a treballar per anar primer que res dotant a aquest partit de totes les ferramentes que el món digital propiciava i sobretot anar responent a la pregunta de quina Pobla Llarga volíem i podíem tenir.

En 2007, vaig anar en el lloc tercer de la candidatura socialista, candidatura encapçalada per Primitivo Climent Perales, que va obtenir un total de 755 vots (el 25,84%) i sí, aquest any ja vaig entrar com a regidor.

12 anys he complit ara com a regidor al nostre ajuntament. Des de 2007 fins 2015 en l’oposició i des de 2015 fins hui al govern. Tant a l’oposició com al govern he tingut sempre clar que el meu treball tenia que servir per a millorar la vida dels actual poblatans i poblatanes i també dels que encara no hi son, dels que venen de camí.

Hui hem encetat una nova legislatura on Neus Garrigues Calatayud, que ja forma part de la nostra història local al ser la primera dona alcaldessa de la Pobla Llarga, ha aconseguit el 61,75 % dels vots (un total de 8 regidors, sols una altra candidatura, la d’Eleuteri Serena Tena en 1983 va aconseguir 8 regidors, en aquella data el 66,90%) i hem sent molt orgullós de continuar 4 anys més dedicant-me al meu poble. De segur que en algunes coses no estaré del tot encertat, i demane disculpes anticipades, però com sempre he fet, treballaré anteposant el benefici de tots al meu personal.

Tomás Sanz Allueva, per sempre lligat a la Pobla Llarga

Sens dubte, un dels personatges dels Successos va ser el Guardia Civil Tomás Sanz Allueva. Tomás va nàixer a Blesa, poblet de la província de Terol, el 21 de desembre de 1884, sent fill de Manuel Sanz Ortilles i de Baltasara Allueva Mercadal. El 7 de maig de 1909 va entrar a formar part de la Guardia Civil arribant fins a Alferes en gener de 1936.

El seu primer destí va ser en la comandància de Terol, destinant-lo al poble de Monroyo, però al poc de temps va ser traslladat a Barcelona pels “sucesos sediciosos de Cataluña, en los que formó parte para reprimir-los” (setmana tràgica del 26 de juliol fins al 2 d’agost de 1909). Açò és el que va deixar per escrit el Director General de la Guardia Civil on diu que va tindre molt bon comportament.

Foto que apareix en la revista publicada en Barcelona, La Actualidad, amb data 5 d’agost de 1909.

Allí es va quedar, en Barcelona, fins febrer de 1911 on va ser destinat a Monforte, passant a València en gener de 1912. En 1913, en concret el 29 de gener, va contraure matrimoni amb Francisca Oliver Lafarga, nascuda a Cullera en 1890. Fins setembre de 1914 va estar a Cullera, passant a Algemesí on va estar fins finals de 1917. Durant els anys que va estar a Algemesí va eixir dos mesos (maig i juny) a Almeria en 1915 i va rebre en febrer de 1916 felicitacions per capturar als qui estaven robant pel terme d’Algemesí.

D’Algemesí va anar a Barcelona (novembre 1917) fins a abril de 1918 on va recaure en Teresa i ja en maig de 1919 arriba a la Pobla Llarga. Segons l’historiador local Josep Lluis Navarro, la seua arribada a la Pobla no es casual. L’anterior Cap de la Guardia Civil no es plegava a les demandes dels cacics i va ser substituït per Tomás Sanz que segons es recull en la premsa (El Pueblo del 11 de juliol de 1919) “él solo se bastaba para meter en cintura a toda la Sociedad Obrera”. Tot el que va passar aquella nit del 8 de juliol ja ha estat contat per Josep Lluis Navarro, quedant Tomás Sanz Allueva per sempre lligat a la nostra història pels Successos. Però també per ser el pare d’un poblatà més, Manuel Sanz Oliver.

Manuel, va nàixer el 30 d’abril de 1920 al Quarter que estava en la “carretera Estación”. Va arribar a ser Brigada d’aviació i va morir en 1972 en un fatídic accident d’aviació que es pot llegir en la premsa com el Diario de Burgos del divendres 7 de juliol de 1972.

Portada del Diario de Burgos on poden llegir com un avió va caure en aigües de les Illes, morint tota la tripulació, els únics que anaven en ell. Dins apareix la noticia i ja apareix el nom de Manuel

Tomás va estar a la Pobla Llarga fins gener de 1923 on va ser destinat a Jarafuel. El 14 d’octubre de 1920 com ens narra Josep Lluis Navarro en la pàgina 304 del seu últim llibre, varen rebre tots els Guàrdies Civils dels Successos, condecoracions i ara tenim ja el nom de tots els Guàrdies:
el cap ell, Tomás Sanz Allueva
el primer dels guàrdies, José Calatayud Martínez
segon dels guàrdies, Carlos Sendra Domínguez
altre, José Sala Moncho
altre, Alfonso Argudo Peñarrocha

Aquesta imatge correspon a la plaça el dia 29-04-1924, dia que es van inaugurar el nou Quarter de la Guardia Civil on hui tenim la Casa de la Cultura Enric Valor